màtria de nous poetes

aquesta setmana ens complau especialment fer de plataforma de nous brots de poesia

en les veus d'alguns dels poetes antologats a "Màtria" (Editorial Germania, Alzira, 2013)
Benvinguda sigui aquesta "antologia assembleària" de poetes i il·lustradors nascuda als Tallers de creació poètica que organitzen anualment la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València i que aplega autors de diverses edats i procedències units per la voluntat d'expressar-se poèticament. 
Un llarg i fèrtil camí els hi desitgem a tots.

màtria!

Amb CÈLIA NOLLA, 

JANOT VILA,

 AINA TORRES, 

MERCÈ CLARAMUNT,

 LAURA G. ANDREU,

HÈCTOR SERRA, 

JOSEP MICÓ, 

ABEL DÁVILA,

 IMMA LÓPEZ, 

JOAN CASTELLANO

 i GLÒRIA COLL DOMINGO

i el cantautor JORDI MONTAÑEZ

sense pirotècnia

Un vell desig es materialitza: el recital d’Antonina Canyelles.

Hi ha uns seguidors de poesia que saben molt bé el que es fan. El nombrós públic d’avui per exemple. Trobadors de tresors escassos i poc visibles. Es nota en l’ambient. Coneixedors del pa que s’hi dona, venen (venim) amb l’ànim disposat a degustar la  bona teca, potent i energètica sense mistificacions i guarnicions inútils. Les coses tal com són: sovint dures i descarnades. La mirada i la paraula de Tonina Canyelles, irònica, lúcida, sense embuts, sense tabús, audaç i sense autoenganys però amb un escepticisme esperançat.

Poques vegades ha passat: el recital es fa curt i els fidels en demanem més. I més que en voldríem: ens cal amagatzemar reserves que ens ajudin quan la vida, massa sovint, ens faci empassar el “pa florit” que deia en Blai.

Empenta per tirar endavant ni que sigui de derrota en derrota. No ens rendim sinó a la bona poesia.

Avui no cal ser neutrals: Antonina Canyelles es part del nostre cànon i l’esperem sempre que vulgui dir-hi la seva al nostre ritual dels dimecres.

(i gràcies als entusiastes de Lapislàtzuli (hi ha un video!), editors i mitjancers exemplars

 i a l’equip de Poesia Barcelona que ens cronifiquen cada setmana)

antonina canyelles!

sense treva, sense repòs, presentem un altre recital excepcional:

DIMECRES 5 DE MARÇ

 la veu, la presència, els versos implacables

d'Antonina Canyelles

a l'horiginal

Jo visc cap per avall.

Tot ho veig al revés:

la mar damunt la barca,

les vies damunt el tren.

aplech de bèsties en gran format

aplec de gran format, grans bèsties poètiques, traductors apassionats i fidels  a l'(h)original.

Edicions Poncianes assaja nou format i aporta obres de grans autors no traduïdes fins ara.

Festa ponciana poètica amb bones companyies compartint vetllada amb Whitman, Apollinaire,

Beckett, Passolini, Mallarmé....

Estàs dret davant del zinc d’un bar infame

Prens un cafè a dos cèntims entre els infeliços

Ets la nit en un gran restaurant

Aquelles dones no són dolentes només tenen problemes

Totes fins i tot la més lletja ha fet patir el seu amant

Zona

Guillaume Apollinaire.

Traducció: Guillem Serrahima

Bèsties 5 d’Edicions Poncianes

aquí, les altres fotos, les bones:

i aquí la crònica de l'equip de Barcelona en clau de poesia 

i ara bèsties

ara àngels

Àngels de tots colors, gens ensucrats certament, s’han passejat entre el públic delerós de poesia. Les veus dels poetes i traductors han repassat el contingut del volum  d’Ara llibres, salpebrant la lectura amb anècdotes i evocacions de la seva relació amb els poemes triats i amb la gestació del recull. Castillo punyent, invoca l’Apocalipsi, es dol de l'absència de la prologuista i revela el seu heterònim A.Rimbaud. Xènia  Dyakonova explica com va veure un àngel amb bicicleta i com en altres temps va suplantar Blas de Otero. Jaume Creus il·lustra la seva relació amb Vinyoli. Subirana, Torner i Oriol Izquierdo, còmplices un cop més, evoquen els precedents de l’antologia i Enric Gomà recita un poema del seu pare. Vicenç Llorca (per primer cop a l’Horiginal) ens porta Màrius Sampere i Gemma Gorga el dolç àngel de la mort de Màrius Torres. Mossén Cinto vola de bracet amb en Pedrals i Carles Torner eleva la intensitat emocional recitant de cor el Raval d’amor de M M Marçal (a qui d’alguna manera sento avui aquí entre nosaltres).

La cirereta final la posa Francesc Garriga amb un poema seu i el regal d’un ingenu i poc conegut poema de primera comunió de l’admirat Joan Oliver.

(a fora mentrestant, àngels sinistres, esvaloten el galliner per tal de protegir-nos, diuen.) 

poemes amb àngel

txell bonet show

Txell Bonet,
viu el seu espectacle, preparat amb tot detall, minuciosament, amorosidament fins a  donar peu a l’imprevist (l’incontrolable pren força) va perdent,  cabaretejant  amb el públic, la protecció, el blindatge dels seus poemes amulet “detente bala”. Guanyem poemes i perd el vestit confeccionat especialment per cada espectacle (aquest cop inspirat en “la gran onada” d’ Hokusaii)

 Recita, canta, provoca, connecta amb Islàndia, cabareteja amb el suport sonor de

 Jonny Owens, guitarra, Xavi Lloses, piano preparat i Raúl Hinojosa, Ipad amb címbals pre-enregistrats. Porporina al cos i al quadre d’Adriana Valle i degustació de CLAR, un blanc excel·lent de Rubén Parera. I els poemes i la gent, còmplices de luxe. La sorpresa perpètua  d’una altra nit rodona.

aqui podeu veure el
VIDEO
aquí, més
fotos
i aqui la seva
web

detente, bala! amb txell bonet

Cabaret poètic musical amb la guitarra de Jonny Owens, la participació de Xavi Lloses i Raúl Hinojosa, i 

amb els textos i veu de Txell Bonet.

 Una sessió que forma part del procés de costumitzar vestits que un cop treballats, són foradats pel públic per trobar-hi els seus poemes. 

Un còctel de paraula, sons, melodies, colors, textures, presència, i amateurisme.

esteu convidats al pròxim ¡Detente, bala! el pròxim 12 de 

febrer dimecres, a les 20:30h a l'Horiginal de Ferlandina, 29. 

Hi haurà sorpreses estenopèiques siderals de supernova!

males herbes amb troll

La barca d'Isis, de Joan Oller (i males herbes) convoca addictes d'aquest món i segurament de l'altre. Un sentit i opípar "discurs a la nació" del no únicament antropòleg Adrià Pujol, on confessa les seves connexions familiars amb els "germanets" i els viaranys de l'esoterisme i la mongetomància i ens recorda una Barcelona de començaments del s.XX amb una forta presència de l'espiritisme i tot allò relacionat amb les ciències ocultes.
I ningú millor que el gran Roger Pelaies per protagonitzar la pràctica d'algun dels rituals endevinatoris "inenarrables" que ens ofereix sovint i que ens il·luminen  sobre el futur però que sobretot, ens proporcionen una imprescindible font de lucidesa per a no-entendre l'absurd del present i reafirmar-nos en la perplexitat però això si, afrontant el desconcert amb la sobredosi d'irreverència que tanta falta ens fa per nar tirant.

Amanir l'actuació d'en Peláez amb la presència d'un espontani, un troll sortit de ves a saber, o convocat per no sé qui, ens aporta el plus de neguit i de misteri que calia, una gran jugada de l'atzar, suposem. O bé una gran idea del guionista o bé dels germanets que vetllen per nosaltres. O una broma del Joan Oller.

amb genís cano

David Castillo (testimoni, protagonista i enciclopèdia viva d'una època oblidada i mitificada alhora) oficia un altre cop la cerimònia de la no-nostàlgia, del record de l'amic i l'homenatge al poeta Genís Cano. Com sempre amb emoció i humor, sense melodrama, desfilen els amics poetes (Casasses,, Vinuesa, Calvo,Fanés,Hac Mor, Xargay, Aisa, Casellas, Pou, Lloses, Caño, M. Vernis...hi falta en Xavier Sabaté) i còmplices (Canti, Cifré...)

Genís Cano hi era, en els amics i en els poemes del seu llibre pòstum Taps de llum zenital,  editat pels irreductibles del Pont del petroli, i en la presència d'Isabel Chavarria -còmplice màxima i àngel protector segons Castillo- i en les libèl.lules del pastís.

Quan Satan s'atnsa tant, libèl·lules, anècdotes, records, poemes farcits de jocs fonètics extrems, psicodèlia, accions, lioneses. 

Orfes inconfessos de Pete Seeger, esmentem Ho Chi Min i Vinuesa llegeix una proclama abrandada digna d'un Vargas Vila. "Guanya la vida. En Genís mai hauria acceptat un escac i mat" conclou el pròleg d'en Castillo. Ens queden el poemes i els llibres-testimoni d'una efervescència contracultural no tan lllunyana. 

dijous 6:la barca d'Isis

oju! que hi haurà en Pelaies!

i

l'Adrià Pujol farà un discurs!

homenatge a genís cano

Entre d'altres hi participaran (de moment): 

Carles Hac Mor, David Castillo, David Caño, Enric Casasses, Ester Xargay, Ferran Aisa, Joan Casellas, Joan Vinuesa, Núria Martinez-Vernis, Paco Fanés, Rosa Bertran, Rosa Pou, Xavi Lloses, Lluis Calvo......

poemario: la veu

anys i anys de recitals i encara hi cap la sorpresa;

mai no et creguis que ja ho has vist i sentit tot. 

Uns bells poemes ben cantats, amb una veu treballada, amb tècnica que no destorba l'emoció,

La sensibilitat d'Antoni Fajardo fa reviure els poemes

del seu avi Rafael Ruiz, un poeta "secret" que ara surt de la intimitat.

( la declamació cantada: decantació?)

dimecres vinent: antonio fajardo

aquest dimecres tenim el gust de presentar una  exquisidesa de recital:

l'Antonio Fajardo, 

un professional de la veu, ens presenta acompanyant-se amb l'arpa

 els poemes de Poemario   de

Rafael Ruiz Fernández-Villalón

que ha musicat.

llambreig

llambregada intensa al Llambreig de Josep Porcar 

(i Tria llibres)

Reflexió, refracció i presentació acurada de Jaume Subirana i lectura dels poemes 

ben contextualitzats per l'autor (a qui hem de regraciar l'esforç de venir "de lluny")

(hi ha una crònica de l'acte a un nou blog de poesia .

http://poesiabarcelona.wordpress.com/Benvingudes!)

i també l'entrevista!

josep porcar dimecres 22

Presentació de Llambreig, de Tria Llibres

amb la participació de Jaume Subirana

reduccions 103

103 reduccions, 

la revista literària del pinyol poètic de Vic, de llarga i sòlida trajectòria, ens visita per primer cop. 

Ens han portat un ventall de recitacions diferents i excel·lents:

 del poema en xinès del Manel Ollé i la performància bio-lenta de la Cristina Mariné fins a les traduccions de E.A.Poe.

I ja n'esperem la propera invasió.

(deixeu-me dir que són reduccions plaents i estimulants, tan diferents de les que massa sovint practiquen el mossos d'escaire!)

BAU.BAFARADES DE POESIA

atenció al nou cicle de recitals poètics de Terrassa:

cada darrer dijous de mes a les 20:00

al Bau House

Avda. Jacquard, 1

el 30 de gener: enric casasses

(amb la col·laboració de l’Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries (Horinal)

dimecres 15: reduccions

 celebrarem el número 103 de la revista 

reduccions 

Presentarà l’acte Lluís Solà, director de Reduccions, 

i Cristina Mariné, Manel Ollé, Cinta Massip, Víctor Obiols, RamonFarrés i Rebecca Simpson llegiran poemes i traduccions del número.

udols a l'afrau terrícola

hi érem tots els que hi érem i érem molts i molt terrícoles. 

dels que venen sovint i dels que no havien vingut mai 

Els tres poetes inicials de can terrícola: Lluís Calvo, Meritxell Cucurella-Jorba (el dígraf del desitx) i David Caño, ben emparats per l'assemblea de companys poetes de diferents galàxies.

(i de passada amb la presència de l'Albert Serra es tanca un cercle: ara ja em tingut la novel·la i el cineasta)

Joan, Esteve, Laia, felicitats i sort en l'aventura d'editar. 

Les petites editorials son les que fan la bona feina. Les petites editorials si que sou estructura d'estat

ja hi tornem a ser!

comencem el 14 amb les novetats de can Terrícola:

Presentació dels tres primers 'Llibres de l'Afrau' amb recital dels seus autors i amb la col·laboració especial de grans i il·lustres terrícoles, com són:

Jordi Calvet, Irene Solà, Mireia Calafell i Albert Serra; Núria Martínez-Vernis, Andreu Subirats, Blancallum Vidal i Rodrigo MC d'Atversaris; Andrii Antonovskyi, Joan Vinuesa i Carles Hac Mor.

femta feta no té destorb

el caganer, arrecerat
entre argelagues i molsa
amb el visatge extasiat
i una ganyota ben dolça
de plaent descompressió
i alleujament absolut,
diposita en un racó
son Producte Interior Brut.

benvingut.cat orze

bones festes

                                                (kusudamas: llorenç garcia)

i ara les d'en Carner

NOVA CANÇÓ DEL DESEMBRE CONGELAT

El desembre congelat

            confós se retira;

l’apaivaga la ciutat

            que, de lluny, admira,

on el cel és amorós,

la muntanya fa redós

            i enjoien l’onada

            llums de la vesprada.

            Barcelona, gran casal,

            flor de Catalunya,

el desembre no et fa mal:

            somriu i s’allunya.

Diu:-Gebrada no et duré,

que hi ha encara en el roser,

            al cim de les branques,

            rams de roses blanques.

            Malaurat qui et faci tort

            i foll qui t’oblida;

tens de festa i de conhort

            l’ànima reblida;

l’ombra fosca de l’esglai

pervinguda a ton espai

            es fa clara i fina,

            somriu i declina.

            Hi ha al carrer més amagat

            cants de cadernera;

hi ha un nou pol·len del passat

            en la polseguera;

riu sant Jordi el paladí

i, entre tosses de jardí,

            un broll d’aigua clara

            diu: “Avant!” i “Encara!”

            Cada noia té promès

            i du violetes;

son esguard és tot encès

            de les amoretes,

És daurada la ciutat.

Del desembre el vent gelat

            confós se retira,

dolç com una lira.

Josep Carner

i una d'en tomàs garcés

                                     LES NADALES

                                     És dura la terra

                                     camí de Betlem.

                                     Ortigues i pedres

                                     em punxen els peus.

                                     Els braços allargo:

                                     espines i glans.

                                     Camino a palpentes

                                     la nit de Nadal.

                                     Ja sóc a la Cova,

                                     la inunda la llum.

                                     L'Infant i la Verge

                                     em miren als ulls.

                                     Esquelles perdudes

                                     sacsegen la nit.

                                     Les ales que volen

                                     esborren camins.

                                     És dura la roca,

                                     quina alta paret!

                                     Les mans s'hi arrapen,

                                     el cor es deleix.

                                     Al mig d'una esberla

                                     les flors han brollat.

                                     Les blanques nadales

                                     no goso flairar.

Tomàs Garcés

Grèvol i molsa

(dins Obra Poètica. Ed Selecta. 1961)

avui una de lladres

NADALA DEL LLADRE

Ser lladre i no ser valent,

la gent se n’estranyaria.

Mes quin bull si a l’Establia

em reconegués la gent.

Enmig de les multituds,

he mirat de disfressar-me.

Tot amb tot –no faig embuts-

avui em sobrava l’arma.

                        És robador xiroi,

                        lladre o no lladre, el Noi.

Hauríem de discutir

abans que tot, si una Cova

no pertany molt més a mi

que no al primer que la troba.

Els qui ens nodrim del punyal

no podem pas viure a vistes.

Tot amb tot, avui no cal

que parlem de coses tristes.

                        És robador xiroi,

                        lladre o no lladre, el Noi.

El meu ofici és robar;

per viure, es clar, no per vici.

Amb el tràfec que ací hi ha,

pot ser llarg el benefici.

Lladre de palaus reials,

de fossars, de caixes fortes…

Tot amb tot, hi haurà pocs rals

en un Portal sense portes.

                        És robador xiroi,

                        lladre o no lladre, el Noi.

El Vell em costarà poc.

Menys encara la parella.

Ell s’afanya a encendre el foc.

Ella, dóna la mamella.

D’or i plata, aquest recer

no n’entelarà pas gaire.

Tot amb tot, per viure bé

no se’n necesita gaire.

                        És robador xiroi,

                        lladre o no lladre, el Noi.

El qui diu que sóc poruc,

no sap pas que s’empatolla.

El meu fort és el gluc-gluc

de la sang que amb punyal brolla.

Sóc ací per a robar,

no per olorar cap rosa!

Amb tot...el Noi ja em dirà

si li cal alguna cosa.

                        Fora, la plata i l’or!

Noi, m’has robat el cor.


Miquel Melendres

Curiositats nadalenques (1)

27 Nadales i un colofó inspirat en aquest recull de poemes del canonge Melendres. Nadales amb aquests bonics títols:

Nadala del ratolí i altres bèsties.

Nadala de l'airet fi.

Nadala de la cort d'Herodes

Nadala de la Mare de Déu

Nadala de Sant Josep fent foc.

Nadala del tresor.

Nadala dels qui no en tenen la culpa.

Nadala dels bressols.

Nadala dels cuiners.

Nadala del rabadà que no hi volia anar.

Nadala dels perquès.

Nadala del rei Herodes.

Nadala de si els dimonis.

Nadala de les petites llengües.

Nadala dels Àngels.

Nadala dels senyors Canonges.

Nadala del reglament.

Nadala de les mares que en són per primera vegada.

Nadala dels camins que menen a Betlem.

Nadala de les preguntes.

Nadala dels Reis Savis.

Nadala de les figuretes de pessebre.

Nadala del fum, fum, fum.

Nadala còsmica.

Nadala dels anyells.

Nadala del lladre.

Nadala del botet.

           NADALA CÒSMICA

Potser al cor de les estrelles

          Déu va gronxant

nous móns on també glateixen

          altres germans.

Si ens vessa tant l’alegria

          de Nadal,

Per què no els invitaríem

          al cant?

                   Si qui us creava

                   es diu Emmanuel,

                   danseu, danseu, estrelletes

                             del cel!

Germanets de les estrelles,

          com deveu ser?

Us vestiu de raigs de lluna?

          de bris de vent?

Si érem molts germans, els homes,

          ara, un més.

Un ens n’ha donat Maria,

          que és Déu.

                   Si qui us creava

                   es diu Emmanuel,

                   danseu, danseu, estrelletes

                             del cel!

Digueu-vos els uns als altres

          que enllà d’enllà,

en un puntet que es diu Terra,

          dins un Portal,

ha nascut el qui us criava

          fet Infant.

Si ho enteneu, festegeu-ho

          dansant.

                   Si qui us creava

                   es diu Emmanuel,

                   danseu, danseu, estrelletes

                             del cel!

Miquel Melendres

Esclat

Editorial Casulleras 1964

els premis!

haurem de començar a creure en els premis literaris!

felicitats Marc Romera i LaBreu i tot "l'entorn"

fora noses!

poesia a tiros

6 poetes es disparen "poesia a tiros"

6 poetes són més que sis poetes l'un darrere l'altre,

són un grup,  una proposta col·lectiva, una proposta coral, escènica

que dispara sense treva durant 50 minuts intensos.

Foc creuat però "foc amic". I molts amics que els segueixen i els hi donen suport i omplen la sala d'un públic diferent de l'habitual ( allò de les capelletes? No, nomès que "6 en raya" (seguiu la seva gira!) es mouen habitualment pels circuits dels "slam" i tenen el seu públic!)

Amb el recital dels 6 en raya iniciem la pausa nadalenca

i reprendrem la programació passat festes (el dimecres 8 de gener)

6 en raya

dimecres 11-12-13

recital de final de trimestre amb la poesia de:

esteve bosch de jaureguizar

dante alarido

abel ezequiel

mag márquez

cysko muñoz

aleix todotormentoso

jaume muñoz

on ets?

(ara que per imatges bones les de la martina)

llisca la veu sobre el coixí de sons i ens fa propera la poètica difícil de Quest


Doncs,
ara,
només sense,
només,
només sense només.
Sense res més que sense
per ser.


QUEST