els temps difícils dels mals catalans,
dos escriptors veterans amb plena vigència,
dos escriptors tot terreny sempre poetes,
i sempre lluitadors i revoltats,
invocant barricades.
(una altra d'aquelles petites editorials...)
diu en Ferran:
"Revoltat amb tota la teva força,
Revoltat, contra tot allò que t'han imposat,
revoltat contra lleis, morals, històries buides,
estupideses, revoltat amb tota la teva força,
revoltat!...Perquè el somni es faci realitat,
si és que encara pots somiar,
revoltat i no deixis escapar el temps,
que no et robin el teu temps,
viu el present, no te'l deixis robar,
ni amb el record de l'ahir, ni amb el nom del demà."
i afegeix en David:
"Amb l'americana patèticament ampla
de buròcrata del govern autònom,
com un mamarratxo fill de puta
amb pinta de meningític,
acceptes obedient la disciplina de partit
que mai vas acatar del teu pare,
el primer subvencionador de la teva colossal
manca de talent.
Ara ets la mòmia,
rictus facial en comptes de somriure.
De Suetoni no n'hauries esgarrapat ni una ratlla,
però aquí ets el rei de la conselleria,
un patriota sens dubte,
despatx amb senyera, secretàries i xòfer.
Cavalques per les pastures socialdemòcrates,
per la civilitzada urbs d'on heu extirpat les putes,
però no la misèria descontrolada
amb la vostra higienista capacitat de castrar."