dimecres, de març 28, 2007

dijous:


dilluns, de març 26, 2007

Salve, Lizano



Per fi, la presència i la poesia de Jesús Lizano inundaràn l'espai de l'horiginal, demà dimarts al vespre.

Lizano, amb una obra poètica inmensa i insuficientment coneguda, és un referent per a tots aquells que han seguit la seva aventura literària des dels anys 50 (del s.XX) fins a l'actualitat amb "Lizanote de la acracia"

SALVE, LIZANO


Beneita sigui la mare del Tano,
la moridora pell de Barrabàs,
la mà plena de fe de Sant Tomàs,
i l'obra immensa d'en Jesús Lizano.

La serralada avança xino-xano
i el bosquetà barbut que arriba al mas
porta enciam i préssecs al cabàs
i mira el sol i diu: "Arri tatano!"

Beethoven adormit sobre el piano
l'estel caçant no, Galileu, fugaç,
obres camí, sembla que saps on vas
tot fent la volta al temps, oh nou Elcano...

Senyals de llum d'incendi de vaixells
diuen que sí -a tots els desnivells.

(Enric Casasses)

---------------------------------------------------------

i el dimecres (20,30): Javier Amilibia, amb:
“que pena, que pena que se murió la nena por no darle de esta crema”

i el dijous (21 h.): presentem el llibre de fotopoemes: "UN" de Jordi Llatje (als poemes) amb fotos de Pep Daudé( a les projeccions) i músiques de José Miguel Galera (a la guitarra)

divendres, de març 23, 2007

del silenci

Costa-Pau / Rossell / Sanuy / Hac Mor


no moure't no dir

deixar que el temps se t'endugui
com un xuclador
desbocat i famolenc

aigües endins ventre endins


(de les llacunes ermes. pp. 45)


35 tankas (a la seva manera) 35 imatges de silenci. Poesia lenta, per deixar-se amarar serenament. També dolor. I també feina per qui vulgui trobar els referents amagats, els homenatges de l'autor al seu canon personal.

Ideogrames de Benet Rossell complementen les paraules i un epíleg de l'Antoni Clapés i una edició acurada, fan d'aquest llibre un bell objecte.


----------------------------------------------
I per la setmana entrant, tres plats:
de primer, el dimarts 27 : Recitació homenatge a Jesús Lizano
de segon, el dimecres 28 : Recitació de Javier Amilibia
i per postres, el dijous 29: presentació del llibre de fotopoemes "UN" de Jordi Llatje amb fotos de Pep Daudé i Jose Miguel Galera a la guitarra

dilluns, de març 19, 2007

els límits de la boira




2

als plecs de la pell
el fred dels anys
la besada
vítria de la boira
a les mans
les cendres
acullen
flocs de llunyanes fogueres


Carles M. Sanuy
recita el dimecres 21/3 a les 20,30h. a l'horiginal (ferlandina, 29 bcn)
els poemes del seu llibre
"de les llacunes ermes"
acompanyat de Carles Hac Mor, Benet Rossell i Roger Costa-Pau
------------------------------------------------------------
aforisme del dia:
"La poesia ha de ser el fruit d'un arbre dit por. Una obra poètica s'escriu des del secret"
Vicenç Altaió. El cervell i les venes.

diumenge, de març 18, 2007

no em mou al crit ni ocell ni flors



"Asta su abuelo" Goya. Caprichos

Balada imprecatoria contra los listos


Ahí pasan los listos.
Siempre de prisa, alertas, husmeando
la más leve oportunidad de poner a prueba
sus talentos, sus mañas,
su destreza al parecer sin límites.
Vienen, van, se reúnen, discuten, parten.
Sonrientes regresan con renovadas fuerzas.
Piensan que han logrado convencer,
tornan a sonreír, nos ponen las manos
sobre los hombros, nos protegen, nos halagan,
despliegan diligentes su abanico de promesas
y de nuevo se esfuman como vinieron,
con su aura de inocencia satisfecha
que los denuncia a leguas.
Jamás aceptarán que a nadie persuadieron.
Porque cruzan por la vida
sin haber visto nada,
sin dudas ni perplejidades.
Su misma certeza los aniquila.
Pero, a su vez, también sus víctimas
suelen olvidarlos, confundirlos en la memoria
con otros listos, sus hermanos,
tan semejantes, tan de prisa siempre,
tratando de ocultar a todas luces
el exiguo torbellino que los alienta
a modo de corazón.
Todo cuidado, toda prudencia,
de nada valen con ellos,
ni vienen a cuento.
Su efímera empresa, al final,
ningún daño logra hacernos.
Los listos, os lo aseguro, son inofensivos.
Es más, cuando me pregunto
adónde irán los listos cuando mueren,
me viene la sospecha de si el limbo
no fue creado también para acogerlos,
sosegarlos y permitirles rumiar,
por una eternidad prescrita desde lo alto,
la fútil madeja de su inocua cuquería.
Ignoremos a los listos y dejémoslos
transitar al margen de nuestros asuntos
y de nuestra natural compasión
a mejores fines destinada.
De los listos no habla el Sermón de la Montaña.
Esta advertencia del Señor debería bastarnos.



Álvaro Mutis
Summa de Maqroll el Gaviero

dissabte, de març 17, 2007

de les llacunes ermes


Dimecres, 21 de març, a les 20,30, a l'horiginal, presentació del llibre:

Carles M. Sanuy poeta i activista embarcat en empreses culturals a Lleida i comarques (totes les demés) autor de:


Història circular. Barcelona: Columna, 1985
Els jardins d'Al Balaqí. Barcelona: Columna, 1997
El vast desert. Barcelona: Ed. Subcutànies, 1991
Ballo in maschera (amb Benet Rossell) Ed, Milenio 1999

ens convoca de nou, ara amb la seva poesia del silenci. Un poemari treballat llargament i del que ja ens n'havia donat alguna mostra en el seu recital a l'horiginal l'octubre del 2004:


dels pous de la por
de les llacunes ermes
tornes
sense que la tènue
claredat d'aquest matí
d'hivern pugui
mai abastar-te

dijous, de març 15, 2007

moixic




Moixic és gran. Moixic-Manelic recita amb vehemència, Moixic, poesia en acció, és un espectacle. Ens presenta els poetes de viu en viu. La seva tria, ja és una declaració de principis, de principi a fi (de principis afins) i la seva lectura, una batalla. Ens els diu amb passió: crida, canta, salta i balla (salta amunt i avall, fa un crit pica de mans i en cada vers s’obre de cames) Es tira de l’escala puja-baixa d’en Pujols, Hiparxiològic summmme, fa del recital una lluita que sempre guanya. (per que em recorda Xavier d’Edimburg aquest home?). Per l’Aixarm hi passen Pla (Josep), Pessoa, Celso Emilio Ferreiro, D’Ors, Maragall, Miguel Hernández, Pujols, Foix, Garrigasait... També hi diu poemes seus esclar, i en Vinuesa (Vi i nuesa?) n’hi ha musicat un i ens el canta i sentim coses com aquesta:

Tots dos sabem
que, contra tot pronòstic,
jo sóc la mà
absent damunt el pit,
els llavis que no et besen,
la llengua que no et xuma,
la llet que no t’engendra.

A penes descobrim
en l’ofec del teu budell
un tros de carn encartronat
en el silenci del desig,
un toll de plor ressec llàgrima endins
i el meu record dins teu en el seu nap.

-------------------------------------------------------------------^

Proper episodi: dimecres vinent 21 de març entrem a la primavera amb Carles M. Sanuy presentant llibre: "De les llacunes ermes"


dilluns, de març 12, 2007

dimecres 14: MOIXIC


El rapsode solsoní MOIXIC, intèrpret de poesia i seguidor de la Religió Científica Catalana, protagonista de nombrosos recitals i espectacles poètics, ha dirigit i interpretat el Ritual de la Religió Universal Catalana fundada per Francesc Pujols, amb la col•laboració de Roger Mas, Quimi Portet, Pau Riba, Joan Vinuesa, Oriol Tramvia, Xavier Guitó i Enric Casasses, entre d'altres el febrer de 2006.......i:
recitarà aquest dimecres 14 de març (horiginal, ferlandina 29 bcn, 20,30h) el seu poemari: AIXARM
i no cal dir que tothom hi és convidat!

diumenge, de març 11, 2007

al-Mutamid

( Dona amb lloro. Gustave COURBET)

Heus ací un dels poemes que es van sentir el dimecres passat en la veu d'Andreu Subirats:


Una versió d‘al-Mutamid (s.XI)
poeta i últim rei de la Taifa de Sevilla, que morí a l'exili a Agmat)




Quantes nits delint-me vaig passar

amb la de vernals natges i ampla cintura.

Com blanques espases i negra llança,

lo teu abraç , com un meandre del riu,

en la nit me guerxava, i la teua mirada,

també el teu coll, eren una música

de la que no em podia desprendre.

I et vas despullar… i vas ser llavors

una flor a punt d’esclat, oculta,

absent dels meus sentits, propera

en lo pensament. T’adoro i t’acullo

planyent i plorant com qui no vol més.

Me vas ben prendre com les sagetes,

vas trobar en mi la facilitat del manso,

anhelo tenir-te cada moment perquè

així el meu desig ho vol.

No em demanis res quan la distància

sigue llarga, esclava Igtimat,

vaig ser company d’allò generós,

amant del perdó, senyor també

de les ànimes i els esperits.

----------------------------------------------------------------

RECORDATORI: el dimecres MOIXIC recitant AIXARM (a l'horiginal, 20,30h)


dissabte, de març 10, 2007

foix/oriflama





Un document: Revista Oriflama núm 68. gener 1968
S’inicia una secció de literatura catalana titulada “gent de lletres” i ho fa amb mestre Foix. Semblança, i resum de respostes. Signa la nota de presentació un tal M.M.P. i afegeix aquest poema en un requadre:

TOT N'ÉS PLE

Quantes roselles al prat de la vila
Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
Tot n'és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
Tot n'és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
Tot n'és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
Tot n'és ple
Quants avions que passen sobre casa
Tot n'és ple
Quantes gavines amb claror d'exili
Tot n'és ple
Quantes vellardes amb carbó a les celles
Tot n'és ple
Quantes senyores que ensenyen les cuixes
Tot n'és ple
Quantes noies vestides de nuesa
Tot n'és ple
Quants forasters amb els ventres polsosos
Tot n'és ple
Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
Tot n'és ple
Quantes donzelles que ploren, a l'alba
Tot n'és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
Tot n'és ple
Quanta gent trista per la carretera
Tot n'és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
Tot n'és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
Tot n'és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
Tot n'és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
Tot n'és ple
...i quantes meretrius a l'altra plana
Tot n'és ple
Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
Tot n'és ple
Quantes parelles sense clos ni teula
Tot n'és ple
Quants ulls enamorats darrere els vidres
Tot n'és ple
Quants cors gements al fosc de la brossalla
Tot n'és ple
Quants vinaters que es venen trull i vinyes
Tot n'és ple
Quants pagerols que es venen la pineda
Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
Tot n'és ple
Quanta foscor amb tants d'ocells de presa
Tot n'és ple
Quants pobles afollats pels arquitectes
Tot n'és ple
Quantes platges amb fressa de garatges
Tot n'és ple
Quants pescadors amb lliureia de patge
Tot n'és ple
Quants peixos morts vençuts per la vellesa
Tot n'és ple
Quants catalans vestits a la flamenca
Tot n'és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
Tot n'és ple
Quants estendards airejats per les pluges
Tot n'és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
Tot n'és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
Tot n'és ple
Quanta flor roja al braç de l'estrangera
Tot n'és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
Tot n'és ple
Quants homenets amb aire de femella
Tot n'és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
Tot n'és ple
Quantes cases obertes als sapastres
Tot n'és ple
Quantes portes tancades als poetes
Tot n'és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
Tot n'és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
Tot n'és ple

-------------------------------------------------------------------------------


Lecturalia
Màrius Serra, a la seva secció del programa d’en Bassas (els matins de Catalunya Ràdio) ha parlat de nosaltres. No som amics del soroll però tampoc de la falsa modestia, de manera que quan un crack com en Màrius ens tira floretes, ens n’alegrem i ens en fem ressó i ho compartim amb tots els que de setmana en setmana, feu possible aquest espai (una mica secret com diu MS). Gràcies Màrius per aquest premi tan merescut...

Es pot escoltar aquí entrant a l'apartat "escolta-ho" / lecturàlia 08/03/2007.
La cosa és cap al minut 12.
(perdoneu que no hagi sabut fer un enllaç més operatiu)

dijous, de març 08, 2007

lo tortosí


Andreu Subirats 7 de març del 2007 (afoto: JPU)
Recital de poetes àrabs: erudició i sensibilitat (a l'espera d'un poema...)
-----------------------------------------------

Mentrestant, la secció d'aforismes presenta avui:

94-Literatura es impostura -dice Luder- . Por algo riman.

6-Le preguntan a Luder por que no escribe novelas
- Porque soy un corredor de distancias cortas. Si corro maraton me expongo a llegar al estadio cuando el publico se haya ido.

11-Nunca he sido insultado , ni perseguido, ni agredido, ni encarcelado, nidesterrado - dice Luder- debo en consecuencia ser un miserable.

17-Le reprochan a Luder separarse de una amiga que lo atormenta.
- No puedo. A fuerza de padecerlo nuestro infierno personal se nos vuelve imprescindible.

28- Estoy preocupado -dice Luder - He leido que nuestro nuevo presidente no fuma, ni bebe ni juega ni enamora
- ¿Y que?
- Me espantaria ser gobernado por un hombre que haya ganado un premio de virtud.
--------------------------
i el dimecres vinent a l'horinal, MOIXIC presenta: AIXARM

dimarts, de març 06, 2007

andreu subirats



A.S. en acció el 2004


Andreu Subirats
, (Tortosa 1968) Poeta, ebrenc; un dels tres de la primera fornada de la col·lecció ALABATRE amb el poemari “L’ull entorn”
Ha donat a conèixer els seus poemes en nombrosos recitals.
Avui no ens dirà " la del conill" ni exaltarà el bou (què sap lo bou del patiment de l'altre!) ni ens parlarà del "Manolito". Avui ens ve a presentar el seu recull de poetes àrabs de diferents èpoques .
Avui potser comença a rodar un recital llargament projectat....


M'aturo aquí al senillar de la ribera,
a l'ombra del lledoner.

Un vol de flamencs me regala el dia.

Lo fred passaré a la panxa del bou,
lo cel de l'estiu al ras del defora,
l'aiguatge del tardet serà l'herba del mos del diable
i quan migren los agrons tornaran
los cels rojos de l'esplet.


Avui dimecres 7 de març, a l'horiginal a les 20,30
-------------------------------------------------------------------------------------------------
(Avui no hi ha aforisme, avui hi ha un diàleg de l'obra teatral "El bon policia" de Santiago Rusiñol)

TIBERI.-Mengi una mica de verdura. Nosaltres no mengem més que verdura.
JOSEP.-Nosaltres tampoc.
AURELIA.- Que també són vegetarians?
JOSEP.-No, senyora. Som pobres!

dilluns, de març 05, 2007

alabatrencs







festival d'alabatrencs i els seus còmplices al complert /ea* fa recompte de la situació/resumen de lo publicado / tres títols més de les edicions heroiques / s’anuncien novetats i continuïtat / felicitacions i llarga vida!
els presentadors s'hi llueixen / els poetes també / en Garriga despotrica tendrament d’un llibre que li agrada i aprofita per fer-se el tremendu despotricant del Carner / en Romera s’inventa la generació son-goku i fa al.lusions irreverents /Busquets cita Cocteau /Todó ens assabenta d’una errada i mos fa un embolic amb los parèntesis / la Silvie es disculpa pel retard / L’Urpinell el més veterà i el més “en poeta” ens fa un recital amanit amb músiques selectes i poemes dedicats / felictacions /l'any que ve hi tornarem, hi tornarem..hi tornarem..

---------------------------------------------------------------------

ES FA SABER, que aquest dimecres dia 7 l'Andreu Subirats (l'alabatrenc de "L'ull entorn") ens recitarà la seva selecció de poetes àrabs (horiginal 20,30)

dissabte, de març 03, 2007

pèl-capellans en acció


a punt de levitar








amb fils d'oblit cus la memòria: la sargidora cega....
-------------------------------------------------------------------------------------------
aforisme del dia: "cal parlar sempre de nosaltres mateixos; si no, correm el perill que ho facin els altres" (Abel Cutillas: Viure mata)
pre-visió de la setmana: dimecres a l'Horiginal, Andreu Subirats recita poetes àrabs.