“L’aura picuda –la negligida, la manyaga, la tímida- eixí d’algun lloc amagat, inaccesible a la mirada traïdora i baixa dels homes. S’allisà unes plomes que esdevingueren noves, lluents. Llavors, entonà el cant. El cant d’harmonia i de pau, d’amor i de llibertat, de justícia i d’honor. El cant inaudible.”
dilluns, de desembre 31, 2007
bon any vuit!
“L’aura picuda –la negligida, la manyaga, la tímida- eixí d’algun lloc amagat, inaccesible a la mirada traïdora i baixa dels homes. S’allisà unes plomes que esdevingueren noves, lluents. Llavors, entonà el cant. El cant d’harmonia i de pau, d’amor i de llibertat, de justícia i d’honor. El cant inaudible.”
dijous, de desembre 20, 2007
Tot Blai
(algún dia, i nosaltres comencem ara, es valorarà el paper oxigenant dels joves poetes mallorquins pelcapellencs, incontinents eufòrics, entusiastes, rigorosos i també festers... que es mouen per la ciutat-hotel escampant vida i poesia...)
El blog segueix però... si no ens veiem, bones festes!
dilluns, de desembre 17, 2007
BB, 10 anys
diumenge, de desembre 16, 2007
inmersió polipoètica
per sort ja no podem anar repetint allò de la vetllada excepcional i la nit única, però podem dir gràcies al sr Propost i el seu equip per aquesta transferència estimulant i valenta. Quatre dies escampant poesia per la ciutat-botiga, omplint tots els actes, no està gens malament.
Aquest text no existeix
Aquest text no diu res
Aquest text no es multiplexa
No es rebel.la i amb prou feines rondina
Arriba en el silenci en què viu
Surt d'escena com si mai no hi hagés estat
El seu autor és mort, el seu missatge inaudible
Aquest text té un problema
No té so, és aspirat i massa lleu
La gent gran no pot sentir-lo, la gent jove és impacient
És un text sense rimar, cal que l'enterrem
divendres, de desembre 14, 2007
blau bonet
Setmana de multituds a l'H, el dimarts amb el llibre del Wenceslao Galán i el dijous amb la nostra part de les jornades Barcelona-Berlín que segueixen a tota màquina el divendres i el dissabte.
Propost, els instigadors de les jornades, ens regalen un superenllaç polipoètic im-pres-cin-di-ble
i amb aquest cartell tan estupendu us convoquem a l'homenatge a BLAI BONET, sota l'advocació dels agitadors baleàrics de la revista Pèl Capell. El dimecres 19 de desembre a quarts de nou a l'Horiginal.
Es tracta d'un acte participatiu:
diumenge, de desembre 09, 2007
WENCESLAO GALAN +BERLÍN-BARCELONA
Presentarán: César de Vicente, Imma Monsó i Santiago López Petit
Copa i música en directe amb Vapor Nou Hot Swing
---------------------------------
i el dijous 13 (santa Llúcia gloriosa!) dins de les jornades:
Durant quatre dies, Barcelona acollirà els representants més destacats de l’escena poètica experimental de Berlín. Quatre dies de recitals, d’intercanvi, de col·laboracions especials entre poetes i artistes, de projeccions i de complicitats literàries entre totes dues ciutats. La poesia de Berlín puja a diferents escenaris de Barcelona mesclada amb música, performance, vídeo, electrònica i cinema.
DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS !!!
Horiginal (cafè+poesia), 21h:Barcelona-Berlín: cabaret poètic.
dijous, de desembre 06, 2007
Luci in the skype
"garabattage" arriba al nº 10 i deixa d'existir reunint a l'afició en un acte multitudinàri (3000 participants segons l'organització i 14 segons l'oposició) amb dansa, poesia, ai-kido i el genial retrete de dorian gray.
diumenge, de desembre 02, 2007
garabattage
amics i reconeguts seguidors del cicle interminable, del cicle re-ciclat o del cicle viciós (i de la poesia): ja som aquí amb més recomanacions:
Primer, la nostra:
Segon, l'altra (gairebé nostra)
i per anar fent boca, les pre-visions:
dissabte, de desembre 01, 2007
Álex Chico
dilluns, de novembre 26, 2007
poesia i futbol?
(Els posem aquí com a curiositat, malgrat que el futbol i el Barça, ens hagin tocat el voraviu més d'un dimecres....) i, posats a triar, em quedo amb el d'en Pere Quart. Que consti.
El de Sagarra diu així:
BLAU I GRANA
Oh, ciutat meva que la vida em prens
-i ets més meva i menys meva cada dia-
avui, amb blau sofert i amb grana intens
estàs pintant tot l'aire d'alegria.
S'obren les portes de l'estadi inmens,
fet a l'amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens
amb l'aplom de la teva senyoria.
Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l'arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;
i avui això que és glòria i febre i crit,
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: BARCELONA!
(J.M.de Sagarra, Obres completes, poesia. Selecta. Barcelona. 1962. Aquest sonet el va escriure el 1957 per encàrrec de la junta directiva del Futbol Club Barcelona. Retribuït amb cinquanta mil pessetes en concepte d'honoraris)
I el de Pere Quart del 1963:
"contrasonet del Camp Nou" o "Nou sonet del Camp Nou"
Atletes d'oficina, gladiadors de bar,
sedentari ramat d'hereus de Grècia i Roma,
laietà ventrallut que fred i pluja entoma,
tants com els grans d'arena o les ones del mar,
han bastit el nou temple del culte muscular
on oficien bípedes de ment fogosa i soma,
que s'apliquen a veure qui encoixeix o s'eslloma
i a fer la guitza a guitzes a l'enemic més car.
Avui que s'hi congrega l'església innumerable
-si no pels déus ungida, dopada pel diable-,
estiba udoladora de carn racional,
proclamarem atònits: "Han arribat els dies
que en l'esperit del poble, ja quiti d'heretgies,
s'ha obrat el gran miracle de la fe universal!"
Tot aixó i molt més a:
Antoni Turull. Pere Quart, poeta del nostre temps. Ed.62 Llibres a l'abast 197 Barcelona 1984
dissabte, de novembre 24, 2007
quí és l'Álex Chico??????????
però si hi afegim “poesia” ens envia a un blog literari molt i molt, interessant. Salamanca/ Barcelona. Esmenta en Pedrals i enllaça amb coneguts nostres com “la mas bella”.
Espigolant per tots vostés, un cop més, descobrim una web de poesia que no teniem controlada ( a la secció kiosco de poesia hi ha poemes de l’Álex entre molts altres)
i descobrim la Re: (vista) projecte en italià, castellà i anglès on també apareix algun treball de l’Àlex.
Interessats en poesia+cap de setmana+temps= passin una bona estona seguint aquests viaranys.
divendres, de novembre 23, 2007
marín i els seus còmplices
M.A. Marín, un músic que reivindica la paraula i que arreplega complicitats com les del seu equip de presentadors: Ferran Saez, Carles Hac Mor, Antoni Clapès, Andriy Antonovskiy, Catalina Girona.
Un músic que reflexiona, que escriu, que intenta explicar-se, que s’explica, amb la paraula i amb el clarinet i que el dimecres va crear moments de bellesa intensa i bouètica...i que al seu "dietari" Lo clarinet és l'aixada, hi anota coses com aquestes:
- No vull agradar ningú mai més, cantar per cantar. Com els pardals.
Ara sé el que falla a la Musikhochschule: hi veig massa obediència (jo no me'n salvo pas); la partitura és perillosa perquè se la pot prendre per una ordre. Tota la vida acotxant el cap, assegunts davant la pissarra, educats desde menuts per anar per aquest camí, carn de canó, ovelles per a l'escorxador del món.
dimecres, de novembre 21, 2007
amics que fan coses
(Editorial Base)
Hi esteu tots convidats
El proper divendres 23 Francesc Gelonch ens farà mostra dels poemes rumanesos que tradueix per a labreu edicions. Serà a les vuit del vespre, al Bar El Sortidor del Poble Sec, (Plaça del Sortidor) un lloc amb encant on es recita per recitar, a disfrutar-ho!
----------------------
dimarts, de novembre 20, 2007
memòria històrica
AUCA DE L'ENFADÓS (O LA FI DEL CAGAELÀSTICS)
a dintre del llit es fica.
Diuen que és un refredat
que ja el tenen controlat.
Quan agafa la gripota
té por d'estirar la pota,
perquè el cor se li ha embalat
i el ronyó se li ha parat.
Tot el "bunker" s'esvalota
i ja no toquen pilota.
La família i el Marquès
diuen que no serà res,
però criden amb urgències
moltes doctes eminències.
Tots els metges de l'equip
diuen: "Pobre! Ja està RIP!"
Però com que són manats,
controlats i ben pagats,
va i l'entuben i l'injecten,
i l'enxufen i el connecten,
tot dient: "es fa el que es pot
mal que ens quedi un trist "robot".
I així es queda dia i nit,
tot ben "lúcid" i ... adormit!
Però, ai! que un mal matí
amb la caca i el pipí
la mala sang concentrada
se li'n va d'una bufada.
Valga'ns Sant Nin i Sant Non!
Tot l'equip es descompon.
L'Arquebisbe ho vol curar
amb el "manto" del Pilar.
Quan l'hi planten al damunt
es pot dir que és mig difunt.
El Marquès diu: "Prou folló!
Li farem l'operació".
I en un lloc provisional
ja me l'obren en canal.
Li han trobat al païdor
més forats que a un colador.
El sargeixen ben sargit
i el tornen a ficar al llit.
Per ràdio i televisió
diuen Visca! ja està bo!
Tots els "ultres" del país
van bevent glopets d'anís
bo i dient: "Miracle gran!
viu i tot, el farem Sant".
Mes ... l'eufòria es va acabar
quan se'ls hi torna a escolar.
L'equip creix i ell empitjora:
vint doctors i una doctora.
(La doctora que és tanoca
per si cal fer un boca-a-boca.)
I tots diuen: "Tu-ru-rut!
ja hem fet tot el que hem pogut".
Però el Marquès diu: "Cabrons!
ja en tinc plens els collons!
Tant si us pesa com si us plau,
el portarem a la PAU.
Allà hi tinc més maquinetes
i enfermeres molt maquetes
i amb una mica de sort
ressuscitarem el mort".
Dit i fet. Ben embalat
a la PAU l'han facturat:
Han escombrat els malalts
de les sales principals.
Un dia, amb gran cerimonial
l'han tornat a obrir en canal.
Per si un sí o per un no
li tallen el païdor.
(Tan d'estómac que tenia
ai, Senyor, ves qui ho diria!)
Quan el tenen ben cosit
el tornen a ficar al llit.
Això sí: ben entubat,
enxufat i connectat.
La maquinària a tot gas
el fa viure al seu compàs.
Si es parés un sol minut ...
"qui gemega ja ha rebut"!
La família mentrestant
guarda joies tot resant.
Van i vénen tots els dies
les més altes jerarquies,
preguntant pel Carcamal
de la sala principal.
També escriuen, puntuals,
llepaculs habituals
(adherències d'ajuntaments
i associacions innocents).
Però allò tan esperat:
un "Què tal?" d'un Cap d'Estat ...
no els arriba al teletip;
i és que el món n'està molt tip!
Mentrestant els reporters
que es gelaven pels carrers,
ara, dins de l'edifici
avorrits de tant desfici
van dient que ja n'hi ha prou
de tant "parte" amagant l'ou.
De tant en tant un "xou" de donacions,
de floretes i ronyons.
(De les Urdes un gallut
li ha cedit el seu canut.)
I així els dies van passant
i la mòmia es va aguantant.
Aguantant? Torna a fer el ruc
i als tres dies: Catacruc!
Ara, els sucs tan mal païts
se li'n van pels descosits.
El Marquès, fora de si,
decideix tornar-lo a obrir.
Diu, quan veu el mullader:
"mala peça té el teler".
I tallant d'aquí i d'allà
li treuen el budell culà.
I altre cop tot ben cosit
el tornen a ficar al llit.
I el deixen drogat i sol
com un "hippi" qualsevol.
Passa un dia, dos i tres
i els "partes" no diuenres.
Res més que dorm com un soc
i que tot va a poc a poc.
Les beates i els merdetes
van portant-li medalletes;
els normals i els eixerits
conten "xistos" divertits.
I entre el qui plora i qui riu
passa el post-operatiu.
(Algun dia es morirà
i ningú no s'ho creurà.)
Però al tomb dels quatre dies
tornen les anomalies.
Diuen que es torna a escolar
i ningú no ho pot parar.
Tothom prepara el xampany
que està en fresc fa més d'un any.
I que si això no s'acaba
ja tindrà "bouquet" de cava.
Amb l'orella al transistor,
l'ull ficat a la televisió,
tots els nervis en tensió
i el xampany dintre el porró,
esperem el gran final
d'aquest "xou" fenomenal.
L'últim "parte" demencial
de l'equip de l'hospital
diuen que l'han "invernat"
com un mero congelat.
El cas és fer-lo durar;
ningú sap per què serà.
Hi ha una explicació concreta:
és per fer-nos la punyeta!
Ens consola que ha patit
com pertoca a un mal parit.
VINT DE NOVEMBRE GLORIÓS
S'HA ACABAT EL GRAN MERDÓS.
I aquests són els quatre fàstics
de la fi del Cagaelàstics!
Anònim del segle XX.
dilluns, de novembre 19, 2007
Lo clarinet és l'aixada
Un cop més una veu de l’Ebre entre nosaltres. Una veu i un clarinet, sovint sonat de manera poc convencional...d’un dels impulsors de la Bouesia.
Vindrà com a poeta, es clar, però no ens resistim a afegir el seu currículum (d'una promo del Festival de Begur..) com a clarinetista:
Neix l'any 1966 a La Cava-Deltebre (Tarragona), on comença els estudis de clarinet amb Antoni Sebastià. Posteriorment estudia al Conservatori Municipal de Barcelona amb Juli Panyella, obtenint el Premi d'Honor, i a la Hochschule für Musik Karlsruhe amb Wolfang Meyer. Ha estat becat per diverses institucions i fundacions, i ha rebut també consells dels clarinetistes Josep Fuster, Joan Enric Lluna, Sabine Meyer i Michel Portal.Després d'exercir la docència a diverses escoles de música de la regió de Baden-Würtenberg (Alemanya), es trasllada a Portugal durant dos anys, on esdevé primer clarinet de l'Orquesta do Norte (Vila Real). Des de l'octubre de 2000 és professor de clarinet i música de cambra al Conservatori de Vila-seca (Tarragona).Durant la seva trajectòria professional ha estat membre de Dagoll-Dagom (El Mikado), de l'Orquesta de Cambra del Palau de la Música Catalana, i ha col·laborat també amb la Karlsruher Sinfonietta, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i la Real Filarmonía de Galicia. Com a solista ha actuat amb l'Orquestra Pro-Arte Barcelona, la Polish Chamber Philarmonic (amb Wolfang Meyer), Orquesta do Norte, Orquestra de Cambra del Conservatori Txaikovsky de Moscou i darrerament amb l'Orquestra de Cambra Léos Jánaceck, inaugurant el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Dins l'àmbit de la música de cambra ha actuat amb l'Ensemble für Neue Musik Karlsruhe (amb Peter Eötvös), el pianista Dalton Baldwin, el quartet eslovac Moyzes i amb el quartet txec Venus-Kapralova.La versatilitat de Miquel Àngel Marín l'ha portar a endinsar-se a diversos camps de la música, des del flamenc amb el "cantaor", fins la música cinematogràfica, acompanyant pel·lícules de cinema mut amb el pianista i compositor Carles Robert, passant per estrenes de música contemporània, performances, música tradicional catalana i recitals poètics.
-Aquests darrers dies, hem tingut els nostres minutets de glòria blocaire amb els comentaris (poètics i parapoètics) fets a les taules del Café de Ocata al voltant del recital del dimecres passat. I l'honorable Cafeter n'ha fet un bonic resum que agraim, nogensmenys.
-Al mateix Café (hi hem passat alguna estona darrerament) ens llencen un repte a propòsit d'una Sarsuela (!):
"Ahora bien, a mi la pieza que me entusiasma de esta zarzuela sin parangón, es esta maravilla lírica, digna de ser recitada en el O.R.I.N.A.L. con los parroquianos religiosamente arrodillados mientras sostienen una vela encendida:
¡Arza y olé!
Soy, el rayo de luna más triste
¡Olé y olá!
Soy un «rayito» de luna
¡Ay, qué tumbas!
Pobrecitos «cadavéres»
divendres, de novembre 16, 2007
laia/mauricio
Ens estalviarem de fer judicis literaris (i dels altres).
Direm que ens alegrem d’haver propiciat l’encontre, que ens agrada fer aquest paper.
Que ens agrada sentir que està passant alguna cosa, que hi ha neguit, que hem originat, l’emergència d’un moment irrepetible i viu.
I que el que hem sentit ens ha agradat. I que la Laia i el Mauricio, siguin ara poetes una mica menys anònims, també. S'ho mereixen.
Adúltera amb adolescent
Com n’era d’arriscada
la meva perdició, ho sabia.
Sóc molt intel·ligent
[em faig l’estúpida per a no deixar-te
en evidència]
Tu encara vas posar-te en un perill
més temible; davant seu,
mossegades, un petó fugaç
i les mans deslligades
amb un llaç de seda
quan l’altre du una bena als ulls
[que transparenta]
i ens amaga.
Puc fer-te coses que ningú
es creurà que t’hagin fet
[allà a l’escola privada]
només a canvi
de risc, de perill.
Conducció temerària.
Si em deixes portar el volant
[no tinc carnet]
correrem per circuits
de pell suau i molla
tot fent xisclar
els pneumàtics, gastant-los,
i acariciant el fre,
un pèl, només de tant en tant.
Ho veus?
Ara el cor se t’accelera
i a mi em batega
el clítoris, embogit,
[a set mil revolucions]
els teus dits s’hi perden.
Deixa’m que t’indiqui el camí.
Canvia de marxa
redueix una miqueta
[ja m’espero, aguanta],
¿no veus que la màquina
s’escalfa massa?
I accelera de cop, altra vegada,
i derrapa entre els fluids
de la carretera suada.
Corre fins que s’acabi la benzina
[quin dipòsit més petit!]
i ara aparca al meu costat
i fes-m’ho, amb la calefacció
apagada –el fum és tòxic-
i la música d’una emissora
de moda.
Les dones conduïm més bé, oi?
dilluns, de novembre 12, 2007
dos veus noves
ELLA:
Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984)
Traductora, intèrpret i escriptora de novel·les que mai s'acaben.
No accentua els seus cognoms –tot i conèixer la normativa
ortogràfica- i els uneix amb una "i" com han fet els grans autors
catalans.
La seva poesia, en català i anglès, es teixeix a partir de les
mentides que ella mateixa s'explica per a creure's que viu una vida
més emocionant. Ha guanyat el premi Jocs Florals del Bages en
dues ocasions (2001, 2003) i darrerament ha escrit el poemari
inèdit A d'adúltera.
(Acaba de participar en els recitals de la Festa Major de la UAB).
ELL
Mauricio Calzadilla (Cienfuegos, Cuba 1978)
Llicenciat en Filologia Hispana
Ha publicat poemes i diversos assaigs literaris.
Editor de poesia.
Ha participat en recitals de poesia a Galicia i a Vic. Colabora en mitjans de comunicació de Vic i Manlleu.
Fa temps que és a l’Horiginal (fent feines no precisament literàries) i l’hem esperonat per a que ens mostri la seva faceta poètica:
No me importa lo que digan mis espejos.
Soy un trozo de fibra mugre
con la sonrisa incrédula
y el alma hecha un colgajo,
aunque esos ríos profundos y secretos
me quieran suponer sus fantasías.
Yo no poseo el agua
ni la virtud iluminada del oscuro.
Soy el Narciso de lo seco,
pasto frugal de los gusanos
cuando me miro sino sólo a mí mismo.
diumenge, de novembre 11, 2007
La Bianca Cartone
Amb Cartone i Bianca vivim històries aparentment naifs i inofensives carregades amb ironia subtil (surrealista i iconoclasta, que diuen ells).
El paper és el fil que lliga l’espectacle. El paper, treballat amb els recursos de la papiroflèxia (amb divertits passatges dels “Apuntes para un tratado de cocotologia” d’Unamuno) i recuperant els vells números dels il.lusionistes del XIX amb les transformacions del “Plegat Universal” i amb els recursos més senzills, sense caure en el manierisme de les figures complicadíssimes que sovint fan de l’Origami un art inabastable...
En el nostre particular “llibre d’agraïments” hi hem de posar amb lletra ben grossa als amics de la companyia “La Bianca Cartone” Pep Gómez i Mina Ledergerber. Ho diem sense vergonya: seguiu-los, contracteu-los! llarga vida al Cabaret!
dimecres, de novembre 07, 2007
de titelles i poetaires
dilluns, de novembre 05, 2007
cabaret papiroflèctic
No és el primer cop que ens visiten titellaires (Jordi Bertran, Jordi Pinart...) ni que els poetes van a terreny titellaire (les mítiques trobades estacionals al taller del Pepe Otal de la mà d’en Joan Vinuesa) Ara, les circumstàncies s’han conjurat per què puguem veure l’espectacle papiroflèctic-musical que s’han empescat en Pep Gómez i Mina Ledergerber:
SEGONS FORA! amb Paco Fanés
dimecres 21:Miquel Àngel Marín
dimecres 28: Alex Chico
dimecres 5-12:--------------------
dijous 13: Jornades Berlin-Barcelona
dimecres 19: Revista Pèl Capell
divendres, de novembre 02, 2007
poesia escènica...
dijous, de novembre 01, 2007
meritxell nus (i castanyada)
CAUSES PERDUDES
T’esperaré un dissabte,
quan el sol faci la tarda més llarga.
Amb la fe dels cecs, seré puntual.
Mitja rialla i els nervis al gest.
Diràs que avui també l’atzar ens fa
companys, i un lloc a la plaça dels gats.
Voldràs saber els anys que tinc,
on cau el nom estrany del poble on visc,
si els meus amants són prou intel·ligents.
Sé respondre detalls que no ens importen.
No em preguntis per què se’m mor als ulls
la vida dels gats de cada dissabte.
dilluns, d’octubre 29, 2007
dia de muertos
Aquest any a Barcelona hi ha una presència important d’activitats al voltant d’aquesta festa, amb un "Circuito de altares" que ens dona la oportunitat de coneixer-la una mica més:
Hi ha actes i mostres a:
Consulado General de México en Barcelona
diumenge, d’octubre 28, 2007
divendres, d’octubre 26, 2007
Deixeu-me escollir qui soc
déu te guardi vianant,
amb veu pròpia i ressons de variades admiracions (no unicament de Pau Riba) amb empenta i recursos escènics i esperit lliure de tòpics, provocador, XP ens regala el seu primer recital davant d'un públic que entén el que diu (sembla conya però és així)
dilluns, d’octubre 22, 2007
xavier panadès
Ara mateix, apareix devant nostre un personatge ben singular. Poeta i músic de textos irònics i compromesos. Polèmic per continguts i per actitud, el que és segur és que no et deixa indiferent.
I vet aquí que a més, aquest personatge te una projecció internacional. Té els nassos d'haver-se'n anat a viure a la ciutat de Brístol i allí, desenvolupar la seva activitat poètica i musical sempre només en català!
Ara, en Xavier Panadès, fa una petita gira per donar a conèixer el seu primer CD de poesia musical i tenim la sort que el primer punt d'aquesta gira sigui l'Horiginal.
ÉS A DIR:
(com que també té una bona presència a la xarxa, heus aquí alguns enllaços per a qui vulgui conèixer la seva feina)
dissabte, d’octubre 20, 2007
tardor poètica
un calendari per triar i remenar:
dissabte 20 a les 22h. Silvie Rothkovic a l’Heligàbal (Ramón y Cajal, 80)
sábado 20 de octubre de 2007 / 20 h.
recital fenomenal de ajo, peru saizprez y gonzalo escarpa
l´antic teatre verdaguer i callís 12
barcelona entrada 3 euros
domingo 21 de octubre de 2007 / 19 h.
palabra material
lectura perfopoética de gonzalo escarpa dentro del ciclo rock y literatura: el sonido y la furia
caixaforum
avinguda marquès de comillas 6-8
barcelona
DISSABTE 20 D'OCTUBRE
Arenys de Mar: Fàbrica de licors Calisay c/ riera del pare fita, 31
Inici: 20.00h Preu: €12
Pau Guillamino i Josep Pedrals / Endoll + Reactable
Acustic MiNiM Miqui Puig
Carles Carolina
Miau Miau
Yes Robot
Segueix la KINZENA de Vilafranca
Segueix el LEM
Proper acte Còdols: Poetes Joves amb Premis Grans
Núria Martínez-Vernis, Jordi Valls i Àngels Gregori presentats per Víctor Sunyol.
24 d’octubre de 2007
Espais Enric Granados.
Plaça Enric Granados,1
Cerdanyola del Vallès
Dimecres 24 d’octubre, Josep Pedrals a La Llibreteria de Girona, a les 8 del vespre
El dijous 25 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al Café tertúlia Nostromo, a Barcelona, Carlos Vitale i Antoni Clapés ens conviden a escoltar els seus versos i poemes.
i comença el festival de poesia de Sant Cugat del 24 al 28 d’octubre
i a l’Horiginal,
el dimecres 24 a les 20,30 recital d’en Xavier Panadès
i el dimecres 31 recital de Meritxell Nus
i el dimecres 7 de novembre: Cabaré de paper ambPep Gómez i Mina Ledergerber
(collage d’infos de diferents fonts, entre elles el blog llegeixes o què?! )
divendres, d’octubre 19, 2007
prat/horinal
L'agermanament Prat-Horiginal ha fructificat amb el primer recital d'en Pau Bou a casa nostra.
dimarts, d’octubre 16, 2007
e la nave va....
Una mica de llenya al foc (i prou)
L'assumpte de Venècia mal comença,
la fiquen tota recta (rectifiquen)
i dimiteix algú ( no qui la caga)
Tractant-se de Venècia, van entendre,
que dur els papers mullats fòra el més propi.
-------------
PAU BOU a Horiginal, dimecres 17 d'octubre a les 20,30 (hora bolivariana)
Qui vulgui llegir la "Elegia per Marco Pantani" d'en Pau Bou la pot trobar al recomanable blog del programa de PratRadio: SOPADEPOETES (llàstima que el fan els dimecres!)
També hi podeu trobar una imatge superfashion del poeta.
De res
diumenge, d’octubre 14, 2007
Pau Bou (i altres contes)
Alel.luia catalans! som uns megacracs sense estat!
Ja tenim seleccions nacionals culturals catalanes!
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar: els nostres estimats liders, se superen continuament, saben com seguir fent bullir l’olla.
Ara que diuen que hem fet un bon paper a la final de Francfort, ja podem anar a Venècia. Acabada la polèmica dels escriptors, ja podem començar la de les arts visuals, que aquesta encara té mes “tela”. Qui dimonis pinta en català? qui ho decidirà? el consell de les arts? Quants sopars haurà de pagar el professor Bargalló als artistes catalans que pinten en castellà o altres idiomes? etc, etc,
Aquest dimecres recital de PAU BOU, poeta del Prat de Llobregat, actor i autor de teatre, vinculat al Teatre Kaddish. Com a poeta, és autor de la mítica “Oda a Pantani” (l'oncle google ens informa que hi ha més poemes dedicats a "il pirata")
dijous, d’octubre 11, 2007
l'off-frankfurt
crònica d'urgència del micro-obert-off-frank-furt a l'horinal
dilluns, d’octubre 08, 2007
micro obert a l'horinal
aquesta setmana, que ha de ser la Gran Setmana de la Cultura Catalana,
aquest dimecres, 10 d’octubre,
Poetes inèdits, èdits, consagrats i reconsagrats.
rimes, proses, rodolins
romansos i performàncies
accions, sonets i sextines
aforismes i corrandes
poetes de l’experiència
lletristes, verdaguerians,
d’en Carner o d’en Ferraté
virtuals i de paper
polipoetes, bergants,
savis, doctes, posseïts.....
31-10:
7-11: LA BIANCA CARTONE, (Mina Ledergerber i Pep Gómez),presenta: Cabaré papiroflèctic musical, surrealista i iconoclasta.
14-11 Andrei (maldeamores)
dilluns, d’octubre 01, 2007
més de crapulística
L'escola de Casserres desvetlla admiracions d'alta volada. Vegeu sinó els poemes que els hi dediquen l'Enric Casasses i en Tomas Arias:
ROMANCET d´enric casasses
(RECITAT AL GREC 2007)
als poetes de l’escola casserrenca
Grillats i donant llumera,
quins poemes que dicteu
des del centre de Casserres
als extrems de tot arreu,
us cauen de les butxaques,
us creixen a les parets,
són telegrames de líquens,
són una eufòria de plens,
són un vespre d’entre els arbres
si em mirava una guineu,
són el bandoler que es planta
a interrompre el pirateig
dels tresors robats a Amèrica,
són, però parem, frenem
que no hi ha prous comparances
amb el cantar casserrenc,
jo m’us demano per musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra
i interlocutors d’e-mail.
Déus de l’art, si m’escolteu,
jo me’ls demano de musos,
de mitjancers amb el cel,
de companys de botifarra,
d’interlocutors dir mel.
tomas arias
així, llavors, de nit, ens adormiem
quan vivia a la muntanya
anava a veure arribar els barcos
al serrat de Follaracs.
així,
amarrats a sota els abres,
arrencava tots els màstils
i els tornava a plantar al bosc.
llavors,
pels voltants de juliol,
amb les veles ben florides,
profanavem els misteris,
de nit,
saquejavem les bodegues,
abordava cent donzelles,
i, caragolat a la coberta,
m’adormia,
a la muntanya, quan vivia.
diumenge, de setembre 30, 2007
Sebastià Jovani
Heus ací el personatge: (info manllevada de Festival Maçart)
Sebastià Jovani
(Barcelona, 1977), llicenciat en filosofia. Poeta, activista i sommelier autodidacta, ha passejat la seva obra poètica per diversos encontres de personatges sospitosos. Com a part integrant de la cèl•lula “usted es un colectivo”, organitza vetllades multidisciplinaris a associacions culturals del barri de gràcia com heliogàbal o albricias. insistint en aquesta tasca prevaricadora a la vila, treballa ara mateix a l’àrea artística de gràcia territori sonor, organitzadora del festival lem de música experimental, entre d’altres desvaris. dins d’aquesta trama coordina el projecte itinerant àgape (accidents gormands i altres poètiques esparses) on gastronomia, poesia i música comparteixen taula i escenari. També s’ha dedicat a la política, publicant a llibres de l’índex “los libros del diablo”, una obra divulgativa on ens recorda, prenent els manifestos totalitaristes com a exemple, que escriure no sempre és beneficiós per la salut.
El cartell l'ha dissenyat el propi S.J. amb una il.lustració de R. Topor que és un dels sants de la nostra més abrandada devoció, lo cual, que aprofitem l'avinentesa per divulgar l'obra de l'inmens i excels Roland que podeu trobar en aquests llocs:
wiki (s'han lluït amb la traducció...)
dissabte, de setembre 29, 2007
qui no vulGri folls...
qui no vulgrifolls que no vagi a l’era
en grifoll, grill art, grill foll,
comte cràpula que no perd ona,
dels anys beguts fa el seu cant
mentre la blanca, irradiant,
et deixa anar com si res,
rius de paraules, embulls,
hipnotitza, tota ulls,
i en vol més el del capell.
llarga vida a aquest parell,
tenen versos per estona.
Pre-visions:
dimecres vinent 3 d'octubre: SEBASTIÀ JOVANI!!!
dilluns, de setembre 24, 2007
l'escola que s'arrenca
ara, POESIA CRAPULÍSTICA.
L’escola de Casserres es presenta
aquest dimecres 26 de setembre a l’Horiginal (Ferlandina 29, macba) a dos quarts de nou
(Casserres: poble del berguedà on s’ha detectat, segons el nostre informador Tomàs Arias, un important nucli de forces tel.lúriques i centre d’irradiació poètica. Hi ha mutacions en el paisatge i s’ha iniciat la transformació cap a poble-poema)
divendres, de setembre 21, 2007
trobador de carreró
LA FONT DEL GÍNJOL
CHOR DE FADRINS
Noies seductores
maques i aixerides
si estéu decidides
per vení a brenar.
A la font del Gínjol
l’aigua es fresca i bona;
per matà l’estona
bé hi podém anar.
-----
Ja la teca tenim preparada
carn rostida i badejo esqueixat,
llangonisses, truites, butifarra
pa de casa i vi del Priorat.
Hi farém també una enciamada
de tomatecs i pebrot vermell
quatre olives i seba ben tendre,
i per postres raim moscatell.
-----
Aném, aném, noies encisadores
aném, aném, cap a brenà a la font
i pel camí, amb rosellins i mores,
coronarém de joia vostra front.
Travessarém per camps i torrenteres,
boscos de pins i alegres matorrals
sentint cantar pinsans i caderneres
veient volar bandades de pardals.
I en sent al fons de la tupida ubaga
el remoreig del aigua ens sorprendrà;
descubrirém la font fresca i gemada
qu’omplena’ls cors de ditxa i benestar.
-------
La tarda es seductora
convida a caminar
aném, noies hermoses,
aném, cap a brenar.
--------
¡Miréu qu’hermós! El sol de mitja tarda
declina suau vers el ponent daurat
a al lluny brumós altiva s’entreguarda
la silueta esbelta del serrat.
Pugém amunt la costa encatifada
de farigola, orenga i romanins
i al arribar al cim de la collada
devallarém triscant boscuria endins.
El ventijol gronxant-se per les serres
dónens dalit besant-nos placentér
i el bàlsam pur després de les arbredes
ómplens els pits de sanitós alé.
Pugém amunt, etc.,etc.
------
Ja’s veu la font del Gínjol
ja som dins la verneda
ja l’aigua corre freda
surtint del rajolí.
Aném, cap a la mina,
seurém sobre la molsa
qu’es fresca verda i dolsa
com el bellut més fí.
Mentrestant que assentadetes
com estol de hermoses fades
descanseu assedegades
de la mina an el entorn,
cantarém una corranda
d’una nina enmalaltida
que tornà de mort a vida
bevent aigua d’eixa font.
----
Gentil pastora
de trenes d’or,
galtes de rosa
i ullets de sol.
Trista suspira
presa d’amor
¡Pena que pena
de pena es mor!
---
Res l’afalaga
res li don goig
com flor marcida
pert la color.
Li’n fuig la vida
com neu qu’es fon
¡Pena que pena
de pena es mor!
---
L’han visitada
sabis doctors,
l’han desauciada
sens remissió,
Remei no’n troben
pel mal d’amor
¡Pena que pena
de pena es mor!
-----
Quan van a dar-li
la extremaunció
corre a sa cambra
gentil pastó,
Porta un got d’aigua
li’n dona un glop
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
------
D’aigua tant bona
no’n basta un got
calma la febra
sadolla el cor
-Porta més aigua,
porta, pastor-
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
-----
La Pastoreta
va per millor
ja surt de casa,
ja v`a la font,
dolça companya
li’n fa el pastor
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
----
Si l’encís de la corranda
ha enardit de joia els cors
are es l’hora de beure aigua,
are es l’hora, omplim els gots.
I si l’aigua fos tan freda
qu’ha de beurers a glop,
no hi fa ré qu’ens geli els llavis
si ens inflama ensems el cor.
----
Si l’aigua per veure
n’es fresca i gemada
també és apropiada
per refrescà el ví.
Per congelar fruita
i esbandir verdura
de tota malura
que pugui tenir.
---
Ja les blanques tovalles
s’han estés al mig del prat
i dels covens i cenalles
suculentes vitualles
pel demunt s’han escampat,
I les noies placenteres
cada escuna amb son galant
com garlanda de poncelles
van a seure fent parelles
al entorn del mantell blanc.
--------
La set apagada
la gana desperta,
estém tots alerta,
el plat a la mà;
El pa i la furquilla,
qu’en vinga de teca!
boi fent xerrameca
tot s’ha de acabar.
---
Les truites daurades;
son ja esquarterades
ja ve l’esqueixat.
¡Au, noies piteres
sigéu les primeres
ompliu-vos el plat.
----
Tot-hom s’espavila
Tot-hom va prenent;
les plates es buiden
amb un santiamén.
I amb la seba i les olives
el tomàtec i el pebrot,
cada plat sembla una toia
que de menjà dona goig.
------
Tothom menja amb gana
devora tothom;
les cares s’animen,
s’alegren els cors.
Del vi fresc que gela
s’omplenen els gots,
els gots per les noies,
pels joves els bots,
¡Miréu com xerriquen
i fan rajar fort!
Xarricant es calmen
les àncies del cor.
Els gots de les noies
qu’enveja que fan
quan a ses boquetes
se’ls van acostant!
Ses boques flairoses
de roses descloses
rublertes d’encant.
Tothom menja amb gana, etc.
---------
Noia qu’als dits captiva
tens una oliva
dóm el pinyol.
Dóm el pinyol que sigui
goig que mitigui
mon greu condol.
Pinyol que en ta boqueta
de mel repleta
s’haurà embrescat.
Serà per mí una joia
Dóne-me’l noia
per pietat.
----------
Si la truita i la esqueixada
han servit de aperitiu
al entrant dém falconada,
¡Apa tots; fem al cap viu
Vingan talls de butifarra
qu’es gustosa i excelent,
llangonissa i carn metxada
qu’es sabrosa i suculent;
i entre gresca i rialletes,
llambregades i amoretes
que en els cors causen flagell,
donguém fi a n’aquesta festa
repartint bona requesta
del dolcíssim moscatell.
--------
¡Oh qu’en sou d’hermoses noies
dins la solitut del bosc!
Oh qu’en sou de seductores
sentadetes prop la font!
Però l’hora es ja avanssada,
pel camí s’ens pot fer fosc,
i per no fer tart a casa
tindrém d’apressà el retorn.
Més avans de la tornada
despedim-nos d’aquest lloc
i per dur-vos ben guardades,
de brasset de dos en dos,
empendrém tots junts la marxa
entonant càntics d’amor.
------
Lloc de delícies
d’on placentera
brolla riallera
la font d’amor.
Al despedir-nos
font venturosa,
d’ància amorosa
bat nostre cor.
¡Visca l’amor!