dilluns, de desembre 31, 2007

bon any vuit!


2008

(Rellegir la genial “Les històries naturals”. de Joan Perucho em regala la necessària llista de bons desigs per l’any nou: que al 2008 se senti d’una vegada el cant inaudible de l’aura picuda!)

“L’aura picuda –la negligida, la manyaga, la tímida- eixí d’algun lloc amagat, inaccesible a la mirada traïdora i baixa dels homes. S’allisà unes plomes que esdevingueren noves, lluents. Llavors, entonà el cant. El cant d’harmonia i de pau, d’amor i de llibertat, de justícia i d’honor. El cant inaudible.”

dijous, de desembre 20, 2007

Tot Blai

joana gomila i miquel perelló

la llista (al darrera hi ha en Subal llegint la seva solapa)

una altra fita, una nit esplèndida al voltant de la figura inmensa i la poesia d'en Blai Bonet (obra completa, ja!) llargament reivindicat pels energètics promotors de Pèl Capell,

(algún dia, i nosaltres comencem ara, es valorarà el paper oxigenant dels joves poetes mallorquins pelcapellencs, incontinents eufòrics, entusiastes, rigorosos i també festers... que es mouen per la ciutat-hotel escampant vida i poesia...)
El cicle de l'horiginal amb aquesta vetllada, tanca un primer trimestre intens i fa una pausa solsticial. Tornem el 9 de gener amb la gent de Cerdanyola: Jordi Condal i Kippelboy diuen "Pagant Sampere Canta"

El blog segueix però... si no ens veiem, bones festes!

dilluns, de desembre 17, 2007

BB, 10 anys



Jo crec en la justícia i en els justos,
però, com que l'autoritat és mútua o no és,
a canvi de la meva fe en la justícia,
que cap jutge d'aquí en català ni de la terra no gosi
posar la seva firma, o signatura..., sota una pena de 12 bales,
si no ha de ser ell mateix, amb la pròpia mà,
qui posi el garrot, la forca o la bala al condemnat,
perquè la forca, la bala i la firma han de tenir la mateixa lletra.
Si no, és que ets
com aquells que estimen just el seu temps
i certes imatges tradicionals de l'home,
perquè s'han colgat més o menys amb Alemanya,
i això és el pitxer de cervesa
que aida a empassar-se el pa florit.

(Blai Bonet: has vist algun cop, jordi bonet, ca n'amat a l'ombra )

diumenge, de desembre 16, 2007

inmersió polipoètica

ricardo, ann, sebastià, pedrals, nora i monika (fotos cedides per ea*)
un(a) cop(a) a la poesia!

per sort ja no podem anar repetint allò de la vetllada excepcional i la nit única, però podem dir gràcies al sr Propost i el seu equip per aquesta transferència estimulant i valenta. Quatre dies escampant poesia per la ciutat-botiga, omplint tots els actes, no està gens malament.

Aquest text no existeix

Aquest text no diu res

Aquest text no es multiplexa

No es rebel.la i amb prou feines rondina

Arriba en el silenci en què viu

Surt d'escena com si mai no hi hagés estat

El seu autor és mort, el seu missatge inaudible

Aquest text té un problema

No té so, és aspirat i massa lleu

La gent gran no pot sentir-lo, la gent jove és impacient

És un text sense rimar, cal que l'enterrem

fragment de "Xiuxiueig" de Nora Gomringer
(que gran la gomringer!)


I ara, un altre enllaç de regal: http://www.lyrikline.org/

divendres, de desembre 14, 2007

blau bonet



Setmana de multituds a l'H, el dimarts amb el llibre del Wenceslao Galán i el dijous amb la nostra part de les jornades Barcelona-Berlín que segueixen a tota màquina el divendres i el dissabte.

Propost, els instigadors de les jornades, ens regalen un superenllaç polipoètic im-pres-cin-di-ble

i amb aquest cartell tan estupendu us convoquem a l'homenatge a BLAI BONET, sota l'advocació dels agitadors baleàrics de la revista Pèl Capell. El dimecres 19 de desembre a quarts de nou a l'Horiginal.

Es tracta d'un acte participatiu:

(per participar-hi enviau
un correu electrònic a la
revista indicant quin
poema llegireu-
recitareu -cantareu).

diumenge, de desembre 09, 2007

WENCESLAO GALAN +BERLÍN-BARCELONA

dimarts 11 de desembre: presentació del llibre:


a les 20,30

Presentarán: César de Vicente, Imma Monsó i Santiago López Petit

Copa i música en directe amb Vapor Nou Hot Swing

---------------------------------

i el dijous 13 (santa Llúcia gloriosa!) dins de les jornades:



DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS DIJOUS !!!


Horiginal (cafè+poesia), 21h:Barcelona-Berlín: cabaret poètic.
Una copa a la poesia.
Lectura de poemes alemanys d’avantguarda i de la tradició oral, amb incursions a l’avantguarda catalana i brasilera. Orquestrat per Christian Atanasiu
i amb la participació de Nora Gomringer, Ricardo Domeneck, Monika Rinck i Ann Cotten
i la col·laboració especial de Josep Pedrals i Sebastià Jovani.
Textos de Ball, Jandl, Valentin, Morgenstern, Eugen Gomringer, Haroldo de Campos, Hans Arp, Helmut Heissenbüttel, Oskar Pastior, Kurt Schwitters, Oswald Wiener...

dijous, de desembre 06, 2007

Luci in the skype

el retrete de dorian gray

"garabattage" arriba al nº 10 i deixa d'existir reunint a l'afició en un acte multitudinàri (3000 participants segons l'organització i 14 segons l'oposició) amb dansa, poesia, ai-kido i el genial retrete de dorian gray.
Els garabattaires però, no ho deixen i ja estàn embarcats en altres projectes. Encara han de donar molta guerra...
Ah, i la Luci, participant desde les amèriques!
Uns quants enllaços il.lustrats:
hu
------------
i si voleu poesia....
el dissabte 8, a Àger, a les 6 de la tarda, el supermegakabaret literàri del porcell..
o bé el mateix dissabte a gràcia, a l'Heliogàbal a les 22h. els temibles INCONTINENTS EUFÒRICS en faran de les seves

diumenge, de desembre 02, 2007

garabattage


amics i reconeguts seguidors del cicle interminable, del cicle re-ciclat o del cicle viciós (i de la poesia): ja som aquí amb més recomanacions:

Primer, la nostra:

GARABATTAGE, revista dedicada a la il.lustració, arriba al nº 10 que serà l'últim i fa el seu acte de comiat inaugural, aquest dimecres dia 5, a l'horiginal. Una cerimònia solemne, visual, poètica i multidisciplinar.
PUNTUALMENT a les 20H!


Segon, l'altra (gairebé nostra)
Si els propers dies de pont constitucional us ve de gust deixar-vos caure per la bonica vila d'ÀGER (La Noguera) al peu del Montsec, el dissabte 8, podeu gaudir d'un emocionant Kabaret Literàri altrament dit, Vetllada Poètica del Porcell. Si teniu dubtes vegeu aquí sota la nòmina de participants....

i per anar fent boca, les pre-visions:
el dimarts 11: presentació del llibre: "El fuego en la voz" Apuntes sobre la guerra del discurso. de Wenceslao Galán. Ed. Lengua de Trapo. Col. Desórdenes, biblioteca de ensayo.
el dijous 13 a les 21h.: Cabaret poètic dirigit per Christian Atanasiu. Acte de les jornades Berlín-Barcelona. Una transferència poètica. Imprescindible! Consulteu programació completa áquí!
el dimecres 19:Revista Pèl Capell. Homenatge Blai Bonet. (tothom pot venir a dir la seua)

dissabte, de desembre 01, 2007

Álex Chico

Álex Chico a l'Horiginal
Em diuen que amb l'Álex, molt públic nou a l'horiginal, destacant la presència excepcional d'en Jordi Pope...
(Hi haurà crònica pedralística?)

dilluns, de novembre 26, 2007

poesia i futbol?

Mentre esperem l'Álex Chico (sí, és ell!) l'atzar em posa al davant un parell de perles per la nostra antologia: un sonet de Josep Maria de Sagarra i el "contrasonet" de Pere Quart.

(Els posem aquí com a curiositat, malgrat que el futbol i el Barça, ens hagin tocat el voraviu més d'un dimecres....) i, posats a triar, em quedo amb el d'en Pere Quart. Que consti.

El de Sagarra diu així:

BLAU I GRANA

Oh, ciutat meva que la vida em prens
-i ets més meva i menys meva cada dia-
avui, amb blau sofert i amb grana intens
estàs pintant tot l'aire d'alegria.

S'obren les portes de l'estadi inmens,
fet a l'amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens
amb l'aplom de la teva senyoria.

Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l'arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;

i avui això que és glòria i febre i crit,
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: BARCELONA!



(J.M.de Sagarra, Obres completes, poesia. Selecta. Barcelona. 1962. Aquest sonet el va escriure el 1957 per encàrrec de la junta directiva del Futbol Club Barcelona. Retribuït amb cinquanta mil pessetes en concepte d'honoraris)



I el de Pere Quart del 1963:

"contrasonet del Camp Nou" o "Nou sonet del Camp Nou"

Atletes d'oficina, gladiadors de bar,
sedentari ramat d'hereus de Grècia i Roma,
laietà ventrallut que fred i pluja entoma,
tants com els grans d'arena o les ones del mar,

han bastit el nou temple del culte muscular
on oficien bípedes de ment fogosa i soma,
que s'apliquen a veure qui encoixeix o s'eslloma
i a fer la guitza a guitzes a l'enemic més car.

Avui que s'hi congrega l'església innumerable
-si no pels déus ungida, dopada pel diable-,
estiba udoladora de carn racional,

proclamarem atònits: "Han arribat els dies
que en l'esperit del poble, ja quiti d'heretgies,
s'ha obrat el gran miracle de la fe universal!"


Tot aixó i molt més a:

Antoni Turull. Pere Quart, poeta del nostre temps. Ed.62 Llibres a l'abast 197 Barcelona 1984

dissabte, de novembre 24, 2007

quí és l'Álex Chico??????????

qui es l’Álex Chico?
Si li preguntem a l’oncle google, ho tenim clar. No és precisament de poesia que ens parlen les primeres i abundoses referències (o si? o també?)
però si hi afegim “poesia” ens envia a un blog literari molt i molt, interessant. Salamanca/ Barcelona. Esmenta en Pedrals i enllaça amb coneguts nostres com “la mas bella”.

Espigolant per tots vostés, un cop més, descobrim una web de poesia que no teniem controlada ( a la secció kiosco de poesia hi ha poemes de l’Álex entre molts altres)
i descobrim la Re: (vista) projecte en italià, castellà i anglès on també apareix algun treball de l’Àlex.

Interessats en poesia+cap de setmana+temps= passin una bona estona seguint aquests viaranys.

divendres, de novembre 23, 2007

marín i els seus còmplices


(és a dir, tots nosaltres)

M.A. Marín, un músic que reivindica la paraula i que arreplega complicitats com les del seu equip de presentadors: Ferran Saez, Carles Hac Mor, Antoni Clapès, Andriy Antonovskiy, Catalina Girona.

Un músic que reflexiona, que escriu, que intenta explicar-se, que s’explica, amb la paraula i amb el clarinet i que el dimecres va crear moments de bellesa intensa i bouètica...i que al seu "dietari" Lo clarinet és l'aixada, hi anota coses com aquestes:

- No vull agradar ningú mai més, cantar per cantar. Com els pardals.
---o---
Una cosa és sentir i l'altra saber (anomenar quelcom). també es pot dir que si el cos sent, vol dir que sap.

Ara sé el que falla a la Musikhochschule: hi veig massa obediència (jo no me'n salvo pas); la partitura és perillosa perquè se la pot prendre per una ordre. Tota la vida acotxant el cap, assegunts davant la pissarra, educats desde menuts per anar per aquest camí, carn de canó, ovelles per a l'escorxador del món.
---o---
La poesia naix quan comença l'allunyament de la natura, naix de la nostàlgiai de l'absència d'aquesta.
---o---
El clarinet: una aixada dolça.
-----o-----
miquel àngel marín. lo clarinet és l'aixada. dietari de músic (1994-1997) pròleg de carles hac mor
black mountain 5. cafè central & emboscall. juny 2007. isbn: 978-84-96716-42-1
--------------
Recordatoris:
avui divendres: gelonch al sortidor
dimarts 27 (19h.): stefano cingolani a omniun cultural
dimecres 28 (20,30) : ALEX CHICO a l'horiginal

dimecres, de novembre 21, 2007

amics que fan coses

El dimarts 27 a les 19 hores a l'Omnium Cultural (Diputació 276 ppal.) es farà una presentació de "La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques", d'Stefano M. Cingolani
(Editorial Base)
Hi esteu tots convidats

El proper divendres 23 Francesc Gelonch ens farà mostra dels poemes rumanesos que tradueix per a labreu edicions. Serà a les vuit del vespre, al Bar El Sortidor del Poble Sec, (Plaça del Sortidor) un lloc amb encant on es recita per recitar, a disfrutar-ho!
----------------------
I avui dimecres a l'horiginal (ferlandina 29, 20,30h) "Lo clarinet" de Miquel Angel Marín!!

dimarts, de novembre 20, 2007

memòria històrica

Avui, un post llarg i prim, en "homenatge" al nostre petit Ubú:

AUCA DE L'ENFADÓS (O LA FI DEL CAGAELÀSTICS)

Pel Sant de la Pilarica
a dintre del llit es fica.
Diuen que és un refredat
que ja el tenen controlat.
Quan agafa la gripota
té por d'estirar la pota,
perquè el cor se li ha embalat
i el ronyó se li ha parat.
Tot el "bunker" s'esvalota
i ja no toquen pilota.
La família i el Marquès
diuen que no serà res,
però criden amb urgències
moltes doctes eminències.
Tots els metges de l'equip
diuen: "Pobre! Ja està RIP!"
Però com que són manats,
controlats i ben pagats,
va i l'entuben i l'injecten,
i l'enxufen i el connecten,
tot dient: "es fa el que es pot
mal que ens quedi un trist "robot".
I així es queda dia i nit,
tot ben "lúcid" i ... adormit!
Però, ai! que un mal matí
amb la caca i el pipí
la mala sang concentrada
se li'n va d'una bufada.
Valga'ns Sant Nin i Sant Non!
Tot l'equip es descompon.
L'Arquebisbe ho vol curar
amb el "manto" del Pilar.
Quan l'hi planten al damunt
es pot dir que és mig difunt.
El Marquès diu: "Prou folló!
Li farem l'operació".
I en un lloc provisional
ja me l'obren en canal.
Li han trobat al païdor
més forats que a un colador.
El sargeixen ben sargit
i el tornen a ficar al llit.
Per ràdio i televisió
diuen Visca! ja està bo!
Tots els "ultres" del país
van bevent glopets d'anís
bo i dient: "Miracle gran!
viu i tot, el farem Sant".
Mes ... l'eufòria es va acabar
quan se'ls hi torna a escolar.
L'equip creix i ell empitjora:
vint doctors i una doctora.
(La doctora que és tanoca
per si cal fer un boca-a-boca.)
I tots diuen: "Tu-ru-rut!
ja hem fet tot el que hem pogut".
Però el Marquès diu: "Cabrons!
ja en tinc plens els collons!
Tant si us pesa com si us plau,
el portarem a la PAU.
Allà hi tinc més maquinetes
i enfermeres molt maquetes
i amb una mica de sort
ressuscitarem el mort".
Dit i fet. Ben embalat
a la PAU l'han facturat:
Han escombrat els malalts
de les sales principals.
Un dia, amb gran cerimonial
l'han tornat a obrir en canal.
Per si un sí o per un no
li tallen el païdor.
(Tan d'estómac que tenia
ai, Senyor, ves qui ho diria!)
Quan el tenen ben cosit
el tornen a ficar al llit.
Això sí: ben entubat,
enxufat i connectat.
La maquinària a tot gas
el fa viure al seu compàs.
Si es parés un sol minut ...
"qui gemega ja ha rebut"!
La família mentrestant
guarda joies tot resant.
Van i vénen tots els dies
les més altes jerarquies,
preguntant pel Carcamal
de la sala principal.
També escriuen, puntuals,
llepaculs habituals
(adherències d'ajuntaments
i associacions innocents).
Però allò tan esperat:
un "Què tal?" d'un Cap d'Estat ...
no els arriba al teletip;
i és que el món n'està molt tip!
Mentrestant els reporters
que es gelaven pels carrers,
ara, dins de l'edifici
avorrits de tant desfici
van dient que ja n'hi ha prou
de tant "parte" amagant l'ou.
De tant en tant un "xou" de donacions,
de floretes i ronyons.
(De les Urdes un gallut
li ha cedit el seu canut.)
I així els dies van passant
i la mòmia es va aguantant.
Aguantant? Torna a fer el ruc
i als tres dies: Catacruc!
Ara, els sucs tan mal païts
se li'n van pels descosits.
El Marquès, fora de si,
decideix tornar-lo a obrir.
Diu, quan veu el mullader:
"mala peça té el teler".
I tallant d'aquí i d'allà
li treuen el budell culà.
I altre cop tot ben cosit
el tornen a ficar al llit.
I el deixen drogat i sol
com un "hippi" qualsevol.
Passa un dia, dos i tres
i els "partes" no diuenres.
Res més que dorm com un soc
i que tot va a poc a poc.
Les beates i els merdetes
van portant-li medalletes;
els normals i els eixerits
conten "xistos" divertits.
I entre el qui plora i qui riu
passa el post-operatiu.
(Algun dia es morirà
i ningú no s'ho creurà.)
Però al tomb dels quatre dies
tornen les anomalies.
Diuen que es torna a escolar
i ningú no ho pot parar.
Tothom prepara el xampany
que està en fresc fa més d'un any.
I que si això no s'acaba
ja tindrà "bouquet" de cava.
Amb l'orella al transistor,
l'ull ficat a la televisió,
tots els nervis en tensió
i el xampany dintre el porró,
esperem el gran final
d'aquest "xou" fenomenal.
L'últim "parte" demencial
de l'equip de l'hospital
diuen que l'han "invernat"
com un mero congelat.
El cas és fer-lo durar;
ningú sap per què serà.
Hi ha una explicació concreta:
és per fer-nos la punyeta!
Ens consola que ha patit
com pertoca a un mal parit.

VINT DE NOVEMBRE GLORIÓS
S'HA ACABAT EL GRAN MERDÓS.
I aquests són els quatre fàstics
de la fi del Cagaelàstics!

Anònim del segle XX.
Informació complementària: L'autora és Concepció G. Maluquer

dilluns, de novembre 19, 2007

Lo clarinet és l'aixada


El dimecres 21 tindrem al Miquel Angel Marín, presentant els poemes del seu llibre:

Un cop més una veu de l’Ebre entre nosaltres. Una veu i un clarinet, sovint sonat de manera poc convencional...d’un dels impulsors de la Bouesia.

Vindrà com a poeta, es clar, però no ens resistim a afegir el seu currículum (d'una promo del Festival de Begur..) com a clarinetista:

Neix l'any 1966 a La Cava-Deltebre (Tarragona), on comença els estudis de clarinet amb Antoni Sebastià. Posteriorment estudia al Conservatori Municipal de Barcelona amb Juli Panyella, obtenint el Premi d'Honor, i a la Hochschule für Musik Karlsruhe amb Wolfang Meyer. Ha estat becat per diverses institucions i fundacions, i ha rebut també consells dels clarinetistes Josep Fuster, Joan Enric Lluna, Sabine Meyer i Michel Portal.Després d'exercir la docència a diverses escoles de música de la regió de Baden-Würtenberg (Alemanya), es trasllada a Portugal durant dos anys, on esdevé primer clarinet de l'Orquesta do Norte (Vila Real). Des de l'octubre de 2000 és professor de clarinet i música de cambra al Conservatori de Vila-seca (Tarragona).Durant la seva trajectòria professional ha estat membre de Dagoll-Dagom (El Mikado), de l'Orquesta de Cambra del Palau de la Música Catalana, i ha col·laborat també amb la Karlsruher Sinfonietta, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i la Real Filarmonía de Galicia. Com a solista ha actuat amb l'Orquestra Pro-Arte Barcelona, la Polish Chamber Philarmonic (amb Wolfang Meyer), Orquesta do Norte, Orquestra de Cambra del Conservatori Txaikovsky de Moscou i darrerament amb l'Orquestra de Cambra Léos Jánaceck, inaugurant el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. Dins l'àmbit de la música de cambra ha actuat amb l'Ensemble für Neue Musik Karlsruhe (amb Peter Eötvös), el pianista Dalton Baldwin, el quartet eslovac Moyzes i amb el quartet txec Venus-Kapralova.La versatilitat de Miquel Àngel Marín l'ha portar a endinsar-se a diversos camps de la música, des del flamenc amb el "cantaor", fins la música cinematogràfica, acompanyant pel·lícules de cinema mut amb el pianista i compositor Carles Robert, passant per estrenes de música contemporània, performances, música tradicional catalana i recitals poètics.
--------------
Notes vàries:
-Saludem (i enllacem) l'arribada a la blogosfèria de LABREU edicions, de trajectòria heroica que hem pogut seguir des dels seus inicis, una mica lligats a aquesta casa...

-Aquests darrers dies, hem tingut els nostres minutets de glòria blocaire amb els comentaris (poètics i parapoètics) fets a les taules del Café de Ocata al voltant del recital del dimecres passat. I l'honorable Cafeter n'ha fet un bonic resum que agraim, nogensmenys.

-Al mateix Café (hi hem passat alguna estona darrerament) ens llencen un repte a propòsit d'una Sarsuela (!):

"Ahora bien, a mi la pieza que me entusiasma de esta zarzuela sin parangón, es esta maravilla lírica, digna de ser recitada en el O.R.I.N.A.L. con los parroquianos religiosamente arrodillados mientras sostienen una vela encendida:

¡Arza y olé!
Soy, el rayo de luna más triste
que ha visto usté.
¡Olé y olá!
cuando alumbro las fosas y nichos
qué gusto me da.

Soy un «rayito» de luna
que da luz a un sementerio
donde reposa mi padre,
y mi tío Desiderio
y mi pobrecita mare,
y un primo la mar de serio,
y una hermanita
bastante mona
que se murió,
porque al cogerla
la comadrona
la «espachurró».
Sementerio, sementerio,
siempre solo, siempre serio,
si no fuera por el rayo
de lunita que te alumbra,¡
Qué seria de tus fosas,
qué sería de tus tumbas!

¡Ay, qué tumbas!
Pobrecitos «cadavéres»
sin hablar una palabra
y por toda distracción
bailan la danza macabra.
Mirarem de recollir-lo (el repte) en homenatge al cafeter, tot i que per la temàtica trobo que seria una cosa digna del Pepe Otal i els seus esquelets, si encara fos entre nosaltres...
Per a fer-ho una mica més...ranci, caldria potser una versió "tuning" (de la tuna, vull dir)

divendres, de novembre 16, 2007

laia/mauricio

conxorxa poètica cuba-bergadana
(laia martinez i lopez + mauricio calzadilla)

Ens estalviarem de fer judicis literaris (i dels altres).
Direm que ens alegrem d’haver propiciat l’encontre, que ens agrada fer aquest paper.
Que ens agrada sentir que està passant alguna cosa, que hi ha neguit, que hem originat, l’emergència d’un moment irrepetible i viu.
I que el que hem sentit ens ha agradat. I que la Laia i el Mauricio, siguin ara poetes una mica menys anònims, també. S'ho mereixen.


I ara amb tots vostés un poema de la Laia:

Adúltera amb adolescent

Com n’era d’arriscada
la meva perdició, ho sabia.
Sóc molt intel·ligent
[em faig l’estúpida per a no deixar-te
en evidència]

Tu encara vas posar-te en un perill
més temible; davant seu,
mossegades, un petó fugaç
i les mans deslligades
amb un llaç de seda
quan l’altre du una bena als ulls
[que transparenta]
i ens amaga.

Puc fer-te coses que ningú
es creurà que t’hagin fet
[allà a l’escola privada]
només a canvi
de risc, de perill.

Conducció temerària.
Si em deixes portar el volant
[no tinc carnet]
correrem per circuits
de pell suau i molla
tot fent xisclar
els pneumàtics, gastant-los,
i acariciant el fre,

un pèl, només de tant en tant.
Ho veus?
Ara el cor se t’accelera
i a mi em batega
el clítoris, embogit,
[a set mil revolucions]
els teus dits s’hi perden.
Deixa’m que t’indiqui el camí.

Canvia de marxa
redueix una miqueta
[ja m’espero, aguanta],
¿no veus que la màquina
s’escalfa massa?
I accelera de cop, altra vegada,
i derrapa entre els fluids
de la carretera suada.

Corre fins que s’acabi la benzina
[quin dipòsit més petit!]
i ara aparca al meu costat
i fes-m’ho, amb la calefacció
apagada –el fum és tòxic-
i la música d’una emissora
de moda.
Les dones conduïm més bé, oi?

dilluns, de novembre 12, 2007

dos veus noves


aquesta setmana 2 veus noves a l'Horiginal:

ELLA:
Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984)
Traductora, intèrpret i escriptora de novel·les que mai s'acaben.
No accentua els seus cognoms –tot i conèixer la normativa
ortogràfica- i els uneix amb una "i" com han fet els grans autors
catalans.
La seva poesia, en català i anglès, es teixeix a partir de les
mentides que ella mateixa s'explica per a creure's que viu una vida
més emocionant. Ha guanyat el premi Jocs Florals del Bages en
dues ocasions (2001, 2003) i darrerament ha escrit el poemari
inèdit A d'adúltera.
La vam conèixer aquell dia del Micro obert i s’ha animat a fer un recital una mica més llarg..
(Acaba de participar en els recitals de la Festa Major de la UAB).

ELL
Mauricio Calzadilla (Cienfuegos, Cuba 1978)
Llicenciat en Filologia Hispana
Ha publicat poemes i diversos assaigs literaris.
Editor de poesia.
Ha participat en recitals de poesia a Galicia i a Vic. Colabora en mitjans de comunicació de Vic i Manlleu.

Fa temps que és a l’Horiginal (fent feines no precisament literàries) i l’hem esperonat per a que ens mostri la seva faceta poètica:

Caricatura

No me importa lo que digan mis espejos.
Soy un trozo de fibra mugre
con la sonrisa incrédula
y el alma hecha un colgajo,
aunque esos ríos profundos y secretos
me quieran suponer sus fantasías.

Yo no poseo el agua
ni la virtud iluminada del oscuro.
Soy el Narciso de lo seco,
pasto frugal de los gusanos
cuando me miro sino sólo a mí mismo.
(dimecres 14 a les 20,30 a Horiginal, Ferlandina 29)

diumenge, de novembre 11, 2007

La Bianca Cartone


Un dimecres diferent amb el Cabaret de paper, diferent però tant o més poètic que els altres. Música, cançons, ninots fan un col.lage que amb humor, ofici i sensibilitat ens abdueix durant 50 minuts.
Amb Cartone i Bianca vivim històries aparentment naifs i inofensives carregades amb ironia subtil (surrealista i iconoclasta, que diuen ells).
El paper és el fil que lliga l’espectacle. El paper, treballat amb els recursos de la papiroflèxia (amb divertits passatges dels “Apuntes para un tratado de cocotologia” d’Unamuno) i recuperant els vells números dels il.lusionistes del XIX amb les transformacions del “Plegat Universal” i amb els recursos més senzills, sense caure en el manierisme de les figures complicadíssimes que sovint fan de l’Origami un art inabastable...

En el nostre particular “llibre d’agraïments” hi hem de posar amb lletra ben grossa als amics de la companyia “La Bianca Cartone” Pep Gómez i Mina Ledergerber. Ho diem sense vergonya: seguiu-los, contracteu-los! llarga vida al Cabaret!

dimecres, de novembre 07, 2007

de titelles i poetaires



Estirant el fil del Cabaret de paper, ens trobem amb en Pep Gómez, veterà titellaire i contador d'històries, que ja fa molt temps (Teatre de Sac...) que expressa el seu univers a través de l'art del plegat de paper, convertint les seves figures en espectacles per a petits i grans. Altres activitats en el món de les marionetes el relacionen amb el malaguanyat Pepe Otal, amb qui va representar La Divina Comèdia fins al l'últim moment (literalment).
Una de les històries del Cabaret (Idil·li) ens porta a Apel·les Mestres, figura multifacètica del Modernisme, que no ens hauriem de cansar de reivindicar; i finalment, Modernisme i titelles ens porten als 4 GATS, un espai mític, lloc de trobada, on bullia la barreja (ara fusió, interacció?) de les arts i els artistes de diferents indisciplines, sota l'empenta d'en Pere Romeu...




Cabaret de Paper. Dimecres 7 de Novembre Horiginal 20,30

dilluns, de novembre 05, 2007

cabaret papiroflèctic


No és estrany que tinguem titelles (o teatre d’objectes que en diuen ara) a casa nostra, territori de poetes. Aquesta és una altra cara de les moltes que té la poesia. Sovint els titellaires i els poetes fan els mateixos camins. Els uns amb paraules i els altres amb ninots, creen imatges, atmosferes suggerents, estimulants; exploren mons o se’ls inventen, naveguen per territoris intuitius i activen la imaginació dels espectadors.
No és el primer cop que ens visiten titellaires (Jordi Bertran, Jordi Pinart...) ni que els poetes van a terreny titellaire (les mítiques trobades estacionals al taller del Pepe Otal de la mà d’en Joan Vinuesa) Ara, les circumstàncies s’han conjurat per què puguem veure l’espectacle papiroflèctic-musical que s’han empescat en Pep Gómez i Mina Ledergerber:
Històries d'amor interpretades per dos artistes de varietats: Liberata la Bianca y Peppino Cartone.
Aquest dimecres a l'Horiginal
-----------------
Dijous 8: Poesia a la Festa Major de la UAB (12H / 15H, Plaça Cívica /Pati cinema) amb mallorquins incontinents, crapulístics casserrencs i altres poetes...)
dimecres 14: de novembre a les 21 hores al teatre Zorrilla de Badalona:
SEGONS FORA! amb
Paco Fanés
---------------------
i les nostres pre-visions:
dimecres 14: recital doble: Laia Martinez i Lopez + Mauricio
dimecres 21:Miquel Àngel Marín
dimecres 28: Alex Chico
dimecres 5-12:--------------------
dijous 13: Jornades Berlin-Barcelona
dimecres 19: Revista Pèl Capell

divendres, de novembre 02, 2007

poesia escènica...


LA BIANCA CARTONE
presenta
CABARÉ DE PAPEL
Històries d'amor interpretades per dos artistes de varietats:
Liberata la Bianca i Peppino Cartone,
un espectacle frívol i profund, pedagógic i iconoclasta, tendre i cruel.
per Pep Gómez i Mina Ledergerber

El nostre cabaré és papiroflèctic i musical, surrealista i iconoclasta. Parlem en català i en italià, cantem algunes cançons en francès i anglès. L'espectacle és visual i un punt sofisticat. Cada número representa un tractament del paper: plegat, retallat o amb una manipulació a l'estil dels màgics del segle XIX.
Els textes són propis i, en el cas de l'idil·li de Paper, de l'Apel·les Mestres i altres autors.
Els tindrem a l'Horiginal el proper dimecres 7 de novembre a les 20,30 !

dijous, de novembre 01, 2007

meritxell nus (i castanyada)


un cop més, la bona poesia ens arriba amb l'accent perifèric, el parlar muntanyenc........


CAUSES PERDUDES

T’esperaré un dissabte,
quan el sol faci la tarda més llarga.
Amb la fe dels cecs, seré puntual.

Mitja rialla i els nervis al gest.
Diràs que avui també l’atzar ens fa
companys, i un lloc a la plaça dels gats.
Voldràs saber els anys que tinc,
on cau el nom estrany del poble on visc,
si els meus amants són prou intel·ligents.

Sé respondre detalls que no ens importen.
No em preguntis per què se’m mor als ulls
la vida dels gats de cada dissabte.




(chincha y rabia -de bon rotllo- subal, que t'ho perderes...)

dilluns, d’octubre 29, 2007

dia de muertos


L’art popular mexicà té en el “dia de muertos” una de les seves manifestacions més fascinants divulgada a bastament. Els altars, les calaveres de sucre, les ofrenes de menjar, son part d’una imatgeria fascinant i d'una especial relació amb la mort.
Aquest any a Barcelona hi ha una presència important d’activitats al voltant d’aquesta festa, amb un "Circuito de altares" que ens dona la oportunitat de coneixer-la una mica més:

Hi ha actes i mostres a:

Consulado General de México en Barcelona
Museu Barbier-Mueller d'art precolombí de Barcelona
Galeria de arte Beaskoa
Vinçon
Antiga Fàbrica Moritz
CEIP Octavio Paz
Bibliocinemusiteca
---------------
i ara, els anuncis:
Dilluns, 29 a les 8 del vespre, acte d'homenatge a la Yael Langella, amb intervenció d'amics, poetes, músics i altres artistes.
Lloc: Maragall, Galeria d'Art. Rambla de Catalunya 116.
Dimecres 31 a les 20,30 MERITXELL NUS a l'Horiginal (Ferlandina 29)
Dimecres 7, 20,30 Cabaret de paper de Pep Gómez i Mina Lederberger (Horiginal)
I l'allau d'actes de la Tardor Literària de Tarragona

diumenge, d’octubre 28, 2007

dels diaris

el país dissabte 20-10-07 (babelia p.9)

divendres, d’octubre 26, 2007

Deixeu-me escollir qui soc


Xavi Panadès + Errol Hewitt, de Bristol a l'H

déu te guardi vianant,
que t'imposi el Montseny
una mica de món
i una mica de seny!

amb veu pròpia i ressons de variades admiracions (no unicament de Pau Riba) amb empenta i recursos escènics i esperit lliure de tòpics, provocador, XP ens regala el seu primer recital davant d'un públic que entén el que diu (sembla conya però és així)
lluitador i honest, amb moltes coses a dir encara, caldrà seguir la seva aventura a Bristol i a la xarxa.
(encara se'l pot sentir el dissabte 27 a La Troca de Granollers)

dilluns, d’octubre 22, 2007

xavier panadès


El món de la poesia no deixa de sorprendren's (o bé no deixa de posar en evidència els forats negres de la nostra ignorància)

Ara mateix, apareix devant nostre un personatge ben singular. Poeta i músic de textos irònics i compromesos. Polèmic per continguts i per actitud, el que és segur és que no et deixa indiferent.

I vet aquí que a més, aquest personatge te una projecció internacional. Té els nassos d'haver-se'n anat a viure a la ciutat de Brístol i allí, desenvolupar la seva activitat poètica i musical sempre només en català!

Ara, en Xavier Panadès, fa una petita gira per donar a conèixer el seu primer CD de poesia musical i tenim la sort que el primer punt d'aquesta gira sigui l'Horiginal.

ÉS A DIR:
dimecres 24 d'octubre a les 20,30
a l'Horiginal (Ferlandina 29)
XAVIER PANADÈS AND THE C.A.T.
amb el guitarrista (Errol Hewitt)

(com que també té una bona presència a la xarxa, heus aquí alguns enllaços per a qui vulgui conèixer la seva feina)

dissabte, d’octubre 20, 2007

tardor poètica


un calendari per triar i remenar:

dissabte 20 a les 22h. Silvie Rothkovic a l’Heligàbal (Ramón y Cajal, 80)

sábado 20 de octubre de 2007 / 20 h.
recital fenomenal de ajo, peru saizprez y gonzalo escarpa
l´antic teatre verdaguer i callís 12
barcelona entrada 3 euros

domingo 21 de octubre de 2007 / 19 h.

palabra material
lectura perfopoética de gonzalo escarpa dentro del ciclo rock y literatura: el sonido y la furia
caixaforum
avinguda marquès de comillas 6-8
barcelona

DISSABTE 20 D'OCTUBRE
Arenys de Mar: Fàbrica de licors Calisay c/ riera del pare fita, 31
Inici: 20.00h Preu: €12
Pau Guillamino i Josep Pedrals / Endoll + Reactable
Acustic MiNiM Miqui Puig
Carles Carolina
Miau Miau
Yes Robot


Segueix la KINZENA de Vilafranca

Segueix el LEM


Proper acte Còdols: Poetes Joves amb Premis Grans
Núria Martínez-Vernis, Jordi Valls i Àngels Gregori presentats per Víctor Sunyol.
24 d’octubre de 2007
Espais Enric Granados.
Plaça Enric Granados,1
Cerdanyola del Vallès

Dimecres 24 d’octubre, Josep Pedrals a La Llibreteria de Girona, a les 8 del vespre

El dijous 25 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, al Café tertúlia Nostromo, a Barcelona, Carlos Vitale i Antoni Clapés ens conviden a escoltar els seus versos i poemes.

i comença el festival de poesia de Sant Cugat del 24 al 28 d’octubre



i a l’Horiginal,
el dimecres 24 a les 20,30 recital d’en Xavier Panadès
i el dimecres 31 recital de Meritxell Nus
i el dimecres 7 de novembre: Cabaré de paper ambPep Gómez i Mina Ledergerber

(collage d’infos de diferents fonts, entre elles el blog llegeixes o què?! )

divendres, d’octubre 19, 2007

prat/horinal


PAU BOU en plena invocació

L'agermanament Prat-Horiginal ha fructificat amb el primer recital d'en Pau Bou a casa nostra.
Espectacular el final amb la "Elegia", que no ens ha de amagar la qualitat dels seus altres poemes i de la seva recitació.
I un plaer escoltar algú que s'ho passa bé fent-nos propers els seus versos.
Seguirem en contacte i a l'aguait de la moguda poètica del Prat...

dimarts, d’octubre 16, 2007

e la nave va....

Una mica de llenya al foc (i prou)

L'assumpte de Venècia mal comença,
la fiquen tota recta (rectifiquen)
i dimiteix algú ( no qui la caga)

Tractant-se de Venècia, van entendre,
que dur els papers mullats fòra el més propi.

-------------

PAU BOU a Horiginal, dimecres 17 d'octubre a les 20,30 (hora bolivariana)

Qui vulgui llegir la "Elegia per Marco Pantani" d'en Pau Bou la pot trobar al recomanable blog del programa de PratRadio: SOPADEPOETES (llàstima que el fan els dimecres!)

També hi podeu trobar una imatge superfashion del poeta.
De res

diumenge, d’octubre 14, 2007

Pau Bou (i altres contes)


1-
amb barreja de satisfacció, rubor i falsa modèstia, llegim la crònica d’Isabel Olesti sobre el "micro obert" del dimecres passat, a El País del divendres 12-10-2007 pag. 38. Gràcies.
2-
Alel.luia catalans! som uns megacracs sense estat!
Ja tenim seleccions nacionals culturals catalanes!
Quan creus que ja s’acaba, torna a començar: els nostres estimats liders, se superen continuament, saben com seguir fent bullir l’olla.
Ara que diuen que hem fet un bon paper a la final de Francfort, ja podem anar a Venècia. Acabada la polèmica dels escriptors, ja podem començar la de les arts visuals, que aquesta encara té mes “tela”. Qui dimonis pinta en català? qui ho decidirà? el consell de les arts? Quants sopars haurà de pagar el professor Bargalló als artistes catalans que pinten en castellà o altres idiomes? etc, etc,
3-
Aquest dimecres recital de PAU BOU, poeta del Prat de Llobregat, actor i autor de teatre, vinculat al
Teatre Kaddish. Com a poeta, és autor de la mítica “Oda a Pantani” (l'oncle google ens informa que hi ha més poemes dedicats a "il pirata")
(Horiginal, 17-10-2007 a les 20,30)
4-
5-
I aquí el del trimestre de poesia de can Heliogàbal

dijous, d’octubre 11, 2007

l'off-frankfurt

avui, el protagonista: el micro


crònica d'urgència del micro-obert-off-frank-furt a l'horinal


Avui s'a fet present aquell cúmul de circumstàncies (pluja inclosa) que fan que inesperadament una vetllada resulti gairebé màgica. Una alta concentració de poetes i poesia ha fet saltar espurnes. Més de trenta intervencions d'un nivell considerable tant de gent que recitava per primer cop, com de "debutants " de llarga experiència.
Dues hores farcides de moments especials com la recuperació a casa nostra de l'Helena Porteros o bé quan en Jordi Florit ens ha deixat anar com si res, un fragment del mític "Les flors del Mall" d'en Carles Bou de l'Aire....
Darrere d'en Ricard (el nostre degà) han recitat en Jaume C. Pons, Mercedes Delclós, Enric Casasses, Joan Vinuesa, Clara Mir, Joan Tomàs, Jaume Conesa, Blanca Vidal, Laura López, Ivet Nadal, Nuria Miret, Helena Porteros, Tomàs Arias, i uns quants més de qui lamentablement, no hem recollit els noms. Gràcies a tots per aquests moments.
Una llista no tan llarga com la de Frankfurt. Una jam-session que (molèstia apart) ja la voldrien allà.....
i .... recordem
- que la setmana entrant, el dimecres 17, recital d'en Pau Bou
- que ens ha arribat la programació de la Kinzena poètica de Vilafranca: del 15 al 28 d'octubre

dilluns, d’octubre 08, 2007

micro obert a l'horinal


no t’han convidat a frankfurt???

aquesta setmana, que ha de ser la Gran Setmana de la Cultura Catalana,
n’hi ha que se’n van a Frankfurt.
Orfes ens quedem sense les grans figures de la literatura nostrada.
Orfes de llum sota d’un cel que crema.
Per als que ens quedem aquí:
i per mantenir el caliu poètic
aquest dimecres, 10 d’octubre,
(per cert, aniversari de Joan Maragall nat tal dia com avui del 1860)
convoquem
per primera vegada una vetllada de “micro obert”,
un recital col.lectiu de tothom que hi vulgui participar i dir-hi la seva:

Poetes inèdits, èdits, consagrats i reconsagrats.
Poetes de carrer o de casa seva, blocaires i grafòmans empedreïts...volem que tothom tingui la seva oportunitat, els seus cinc minutets de glòria (si, ho farem en fraccions de cinc minuts, però si som pocs, es podrà repetir)

rimes, proses, rodolins
romansos i performàncies
accions, sonets i sextines
aforismes i corrandes

poetes de l’experiència
lletristes, verdaguerians,
d’en Carner o d’en Ferraté
virtuals i de paper
polipoetes, bergants,
savis, doctes, posseïts.....
tots benvinguts a l'Horiginal (Ferlandina 29 davant del macba 08001)
------------
Més coses: Ja hi ha video del recital crapulístic. AQUÍ
Pre-visions:
17-10: Pau Bou (poeta i autor i director teatral. Teatre Kaddish del Prat de Ll.
24-10: XAVI PANADES
31-10:
7-11: LA BIANCA CARTONE, (Mina Ledergerber i Pep Gómez),presenta: Cabaré papiroflèctic musical, surrealista i iconoclasta.
14-11 Andrei (maldeamores)

dissabte, d’octubre 06, 2007

Sebastià Jovani
(De moment, la foto. Ja vindrà el poema)



dilluns, d’octubre 01, 2007

més de crapulística

L'escola de Casserres desvetlla admiracions d'alta volada. Vegeu sinó els poemes que els hi dediquen l'Enric Casasses i en Tomas Arias:

ROMANCET d´enric casasses

(RECITAT AL GREC 2007)

als poetes de l’escola casserrenca

Grillats i donant llumera,

quins poemes que dicteu

des del centre de Casserres

als extrems de tot arreu,

us cauen de les butxaques,

us creixen a les parets,

són telegrames de líquens,

són una eufòria de plens,

són un vespre d’entre els arbres

si em mirava una guineu,

són el bandoler que es planta

a interrompre el pirateig

dels tresors robats a Amèrica,

són, però parem, frenem

que no hi ha prous comparances

amb el cantar casserrenc,

jo m’us demano per musos,

de mitjancers amb el cel,

de companys de botifarra

i interlocutors d’e-mail.

Déus de l’art, si m’escolteu,

jo me’ls demano de musos,

de mitjancers amb el cel,

de companys de botifarra,

d’interlocutors dir mel.



tomas arias
així, llavors, de nit, ens adormiem


quan vivia a la muntanya

anava a veure arribar els barcos

al serrat de Follaracs.

així,

amarrats a sota els abres,

arrencava tots els màstils

i els tornava a plantar al bosc.

llavors,

pels voltants de juliol,

amb les veles ben florides,

profanavem els misteris,

de nit,

saquejavem les bodegues,

abordava cent donzelles,

i, caragolat a la coberta,

m’adormia,

a la muntanya, quan vivia.

diumenge, de setembre 30, 2007

Sebastià Jovani

el dimecres 3 d'octubre, Sebastià Jovani a l'Horiginal (20,30) diu que sí a res d'això

Heus ací el personatge: (info manllevada de Festival Maçart)

Sebastià Jovani
(Barcelona, 1977), llicenciat en filosofia. Poeta, activista i sommelier autodidacta, ha passejat la seva obra poètica per diversos encontres de personatges sospitosos. Com a part integrant de la cèl•lula “usted es un colectivo”, organitza vetllades multidisciplinaris a associacions culturals del barri de gràcia com heliogàbal o albricias. insistint en aquesta tasca prevaricadora a la vila, treballa ara mateix a l’àrea artística de gràcia territori sonor, organitzadora del festival lem de música experimental, entre d’altres desvaris. dins d’aquesta trama coordina el projecte itinerant àgape (accidents gormands i altres poètiques esparses) on gastronomia, poesia i música comparteixen taula i escenari. També s’ha dedicat a la política, publicant a llibres de l’índex “los libros del diablo”, una obra divulgativa on ens recorda, prenent els manifestos totalitaristes com a exemple, que escriure no sempre és beneficiós per la salut.

El cartell l'ha dissenyat el propi S.J. amb una il.lustració de R. Topor que és un dels sants de la nostra més abrandada devoció, lo cual, que aprofitem l'avinentesa per divulgar l'obra de l'inmens i excels Roland que podeu trobar en aquests llocs:

wiki (s'han lluït amb la traducció...)

blog

galeries


dissabte, de setembre 29, 2007

qui no vulGri folls...



qui no vulgrifolls que no vagi a l’era

en grifoll, grill art, grill foll,
comte cràpula que no perd ona,
dels anys beguts fa el seu cant
mentre la blanca, irradiant,
et deixa anar com si res,
rius de paraules, embulls,
hipnotitza, tota ulls,
i en vol més el del capell.

llarga vida a aquest parell,
tenen versos per estona.


Pre-visions:
dimecres vinent 3 d'octubre: SEBASTIÀ JOVANI!!!

dilluns, de setembre 24, 2007

l'escola que s'arrenca


poesia parlada, irradiada, trinxada, dita, dansada, escampada, suada, contemplada, radiant, obscura, de pedra picada, crua o molt feta, transparent, destil·lada, contrariada, viva,
poesia per pensar? per raonar? per sentir? per emocionar? per entendre?
per no entendre?
per no entendre res?
poesia i rodalies?
arts parapoètiques?
poesia

ara, POESIA CRAPULÍSTICA.

L’escola de Casserres es presenta
aquest dimecres 26 de setembre a l’Horiginal (Ferlandina 29, macba) a dos quarts de nou
correm-hi tots!

(Casserres: poble del berguedà on s’ha detectat, segons el nostre informador Tomàs Arias, un important nucli de forces tel.lúriques i centre d’irradiació poètica. Hi ha mutacions en el paisatge i s’ha iniciat la transformació cap a poble-poema)

divendres, de setembre 21, 2007

trobador de carreró


EL GÍNJOL, arbre del que s’ha parlat aquests dies, em dona peu per recuperar un poema (o cantata) del protocantautor SALDONI TRUITAFREDA. (Cançons de gresca. Barcelona cap al 1915) El poema és llarg i carregat de tòpics però també és tot un document gastronòmic que descriu amb detall les delicadeses d’una “fontada” d’aquells temps.

LA FONT DEL GÍNJOL

CHOR DE FADRINS

Noies seductores
maques i aixerides
si estéu decidides
per vení a brenar.
A la font del Gínjol
l’aigua es fresca i bona;
per matà l’estona
bé hi podém anar.
-----

Ja la teca tenim preparada
carn rostida i badejo esqueixat,
llangonisses, truites, butifarra
pa de casa i vi del Priorat.
Hi farém també una enciamada
de tomatecs i pebrot vermell
quatre olives i seba ben tendre,
i per postres raim moscatell.
-----
Aném, aném, noies encisadores
aném, aném, cap a brenà a la font
i pel camí, amb rosellins i mores,
coronarém de joia vostra front.
Travessarém per camps i torrenteres,
boscos de pins i alegres matorrals
sentint cantar pinsans i caderneres
veient volar bandades de pardals.
I en sent al fons de la tupida ubaga
el remoreig del aigua ens sorprendrà;
descubrirém la font fresca i gemada
qu’omplena’ls cors de ditxa i benestar.
-------

La tarda es seductora
convida a caminar
aném, noies hermoses,
aném, cap a brenar.
--------

¡Miréu qu’hermós! El sol de mitja tarda
declina suau vers el ponent daurat
a al lluny brumós altiva s’entreguarda
la silueta esbelta del serrat.
Pugém amunt la costa encatifada
de farigola, orenga i romanins
i al arribar al cim de la collada
devallarém triscant boscuria endins.
El ventijol gronxant-se per les serres
dónens dalit besant-nos placentér
i el bàlsam pur després de les arbredes
ómplens els pits de sanitós alé.
Pugém amunt, etc.,etc.
------

Ja’s veu la font del Gínjol
ja som dins la verneda
ja l’aigua corre freda
surtint del rajolí.
Aném, cap a la mina,
seurém sobre la molsa
qu’es fresca verda i dolsa
com el bellut més fí.

Mentrestant que assentadetes
com estol de hermoses fades
descanseu assedegades
de la mina an el entorn,
cantarém una corranda
d’una nina enmalaltida
que tornà de mort a vida
bevent aigua d’eixa font.
----

Gentil pastora
de trenes d’or,
galtes de rosa
i ullets de sol.
Trista suspira
presa d’amor
¡Pena que pena
de pena es mor!
---

Res l’afalaga
res li don goig
com flor marcida
pert la color.
Li’n fuig la vida
com neu qu’es fon
¡Pena que pena
de pena es mor!
---
L’han visitada
sabis doctors,
l’han desauciada
sens remissió,
Remei no’n troben
pel mal d’amor
¡Pena que pena
de pena es mor!
-----
Quan van a dar-li
la extremaunció
corre a sa cambra
gentil pastó,
Porta un got d’aigua
li’n dona un glop
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
------
D’aigua tant bona
no’n basta un got
calma la febra
sadolla el cor
-Porta més aigua,
porta, pastor-
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
-----
La Pastoreta
va per millor
ja surt de casa,
ja v`a la font,
dolça companya
li’n fa el pastor
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
----

Si l’encís de la corranda
ha enardit de joia els cors
are es l’hora de beure aigua,
are es l’hora, omplim els gots.
I si l’aigua fos tan freda
qu’ha de beurers a glop,
no hi fa ré qu’ens geli els llavis
si ens inflama ensems el cor.
----

Si l’aigua per veure
n’es fresca i gemada
també és apropiada
per refrescà el ví.
Per congelar fruita
i esbandir verdura
de tota malura
que pugui tenir.
---

Ja les blanques tovalles
s’han estés al mig del prat
i dels covens i cenalles
suculentes vitualles
pel demunt s’han escampat,
I les noies placenteres
cada escuna amb son galant
com garlanda de poncelles
van a seure fent parelles
al entorn del mantell blanc.
--------

La set apagada
la gana desperta,
estém tots alerta,
el plat a la mà;
El pa i la furquilla,
qu’en vinga de teca!
boi fent xerrameca
tot s’ha de acabar.
---

Les truites daurades;
son ja esquarterades
ja ve l’esqueixat.
¡Au, noies piteres
sigéu les primeres
ompliu-vos el plat.
----
Tot-hom s’espavila
Tot-hom va prenent;
les plates es buiden
amb un santiamén.

I amb la seba i les olives
el tomàtec i el pebrot,
cada plat sembla una toia
que de menjà dona goig.
------

Tothom menja amb gana
devora tothom;
les cares s’animen,
s’alegren els cors.
Del vi fresc que gela
s’omplenen els gots,
els gots per les noies,
pels joves els bots,
¡Miréu com xerriquen
i fan rajar fort!
Xarricant es calmen
les àncies del cor.

Els gots de les noies
qu’enveja que fan
quan a ses boquetes
se’ls van acostant!
Ses boques flairoses
de roses descloses
rublertes d’encant.

Tothom menja amb gana, etc.
---------

Noia qu’als dits captiva
tens una oliva
dóm el pinyol.
Dóm el pinyol que sigui
goig que mitigui
mon greu condol.
Pinyol que en ta boqueta
de mel repleta
s’haurà embrescat.
Serà per mí una joia
Dóne-me’l noia
per pietat.
----------

Si la truita i la esqueixada
han servit de aperitiu
al entrant dém falconada,
¡Apa tots; fem al cap viu
Vingan talls de butifarra
qu’es gustosa i excelent,
llangonissa i carn metxada
qu’es sabrosa i suculent;
i entre gresca i rialletes,
llambregades i amoretes
que en els cors causen flagell,
donguém fi a n’aquesta festa
repartint bona requesta
del dolcíssim moscatell.
--------

¡Oh qu’en sou d’hermoses noies
dins la solitut del bosc!
Oh qu’en sou de seductores
sentadetes prop la font!
Però l’hora es ja avanssada,
pel camí s’ens pot fer fosc,
i per no fer tart a casa
tindrém d’apressà el retorn.
Més avans de la tornada
despedim-nos d’aquest lloc
i per dur-vos ben guardades,
de brasset de dos en dos,
empendrém tots junts la marxa
entonant càntics d’amor.
------

Lloc de delícies
d’on placentera
brolla riallera
la font d’amor.
Al despedir-nos
font venturosa,
d’ància amorosa
bat nostre cor.

¡Visca l’amor!