divendres, de febrer 28, 2014

antonina canyelles!

sense treva, sense repòs, presentem un altre recital excepcional:

DIMECRES 5 DE MARÇ
 la veu, la presència, els versos implacables
a l'horiginal



Jo visc cap per avall.
Tot ho veig al revés:
la mar damunt la barca,
les vies damunt el tren.

dijous, de febrer 27, 2014

aplech de bèsties en gran format


aplec de gran format, grans bèsties poètiques, traductors apassionats i fidels  a l'(h)original.
Edicions Poncianes assaja nou format i aporta obres de grans autors no traduïdes fins ara.
Festa ponciana poètica amb bones companyies compartint vetllada amb Whitman, Apollinaire,
Beckett, Passolini, Mallarmé....

Estàs dret davant del zinc d’un bar infame
Prens un cafè a dos cèntims entre els infeliços

Ets la nit en un gran restaurant

Aquelles dones no són dolentes només tenen problemes
Totes fins i tot la més lletja ha fet patir el seu amant

Zona
Guillaume Apollinaire.
Traducció: Guillem Serrahima

Bèsties 5 d’Edicions Poncianes

aquí, les altres fotos, les bones:

i aquí la crònica de l'equip de Barcelona en clau de poesia 

divendres, de febrer 21, 2014

i ara bèsties


ara àngels


Àngels de tots colors, gens ensucrats certament, s’han passejat entre el públic delerós de poesia. Les veus dels poetes i traductors han repassat el contingut del volum  d’Ara llibres, salpebrant la lectura amb anècdotes i evocacions de la seva relació amb els poemes triats i amb la gestació del recull. Castillo punyent, invoca l’Apocalipsi, es dol de l'absència de la prologuista i revela el seu heterònim A.Rimbaud. Xènia  Dyakonova explica com va veure un àngel amb bicicleta i com en altres temps va suplantar Blas de Otero. Jaume Creus il·lustra la seva relació amb Vinyoli. Subirana, Torner i Oriol Izquierdo, còmplices un cop més, evoquen els precedents de l’antologia i Enric Gomà recita un poema del seu pare. Vicenç Llorca (per primer cop a l’Horiginal) ens porta Màrius Sampere i Gemma Gorga el dolç àngel de la mort de Màrius Torres. Mossén Cinto vola de bracet amb en Pedrals i Carles Torner eleva la intensitat emocional recitant de cor el Raval d’amor de M M Marçal (a qui d’alguna manera sento avui aquí entre nosaltres).
La cirereta final la posa Francesc Garriga amb un poema seu i el regal d’un ingenu i poc conegut poema de primera comunió de l’admirat Joan Oliver.

(a fora mentrestant, àngels sinistres, esvaloten el galliner per tal de protegir-nos, diuen.) 

divendres, de febrer 14, 2014

poemes amb àngel


txell bonet show


Txell Bonet,
viu el seu espectacle, preparat amb tot detall, minuciosament, amorosidament fins a  donar peu a l’imprevist (l’incontrolable pren força) va perdent,  cabaretejant  amb el públic, la protecció, el blindatge dels seus poemes amulet “detente bala”. Guanyem poemes i perd el vestit confeccionat especialment per cada espectacle (aquest cop inspirat en “la gran onada” d’ Hokusaii)
 Recita, canta, provoca, connecta amb Islàndia, cabareteja amb el suport sonor de
 Jonny Owens, guitarra, Xavi Lloses, piano preparat i Raúl Hinojosa, Ipad amb címbals pre-enregistrats. Porporina al cos i al quadre d’Adriana Valle i degustació de CLAR, un blanc excel·lent de Rubén Parera. I els poemes i la gent, còmplices de luxe. La sorpresa perpètua  d’una altra nit rodona.

aqui podeu veure el
VIDEO
aquí, més
fotos
i aqui la seva
web

dilluns, de febrer 10, 2014

detente, bala! amb txell bonet


Cabaret poètic musical amb la guitarra de Jonny Owens, la participació de Xavi Lloses i Raúl Hinojosa, i 
amb els textos i veu de Txell Bonet.

 Una sessió que forma part del procés de costumitzar vestits que un cop treballats, són foradats pel públic per trobar-hi els seus poemes. 
Un còctel de paraula, sons, melodies, colors, textures, presència, i amateurisme.

esteu convidats al pròxim ¡Detente, bala! el pròxim 12 de 

febrer dimecres, a les 20:30h a l'Horiginal de Ferlandina, 29

Hi haurà sorpreses estenopèiques siderals de supernova!

males herbes amb troll





La barca d'Isis, de Joan Oller (i males herbes) convoca addictes d'aquest món i segurament de l'altre. Un sentit i opípar "discurs a la nació" del no únicament antropòleg Adrià Pujol, on confessa les seves connexions familiars amb els "germanets" i els viaranys de l'esoterisme i la mongetomància i ens recorda una Barcelona de començaments del s.XX amb una forta presència de l'espiritisme i tot allò relacionat amb les ciències ocultes.
I ningú millor que el gran Roger Pelaies per protagonitzar la pràctica d'algun dels rituals endevinatoris "inenarrables" que ens ofereix sovint i que ens il·luminen  sobre el futur però que sobretot, ens proporcionen una imprescindible font de lucidesa per a no-entendre l'absurd del present i reafirmar-nos en la perplexitat però això si, afrontant el desconcert amb la sobredosi d'irreverència que tanta falta ens fa per nar tirant.

Amanir l'actuació d'en Peláez amb la presència d'un espontani, un troll sortit de ves a saber, o convocat per no sé qui, ens aporta el plus de neguit i de misteri que calia, una gran jugada de l'atzar, suposem. O bé una gran idea del guionista o bé dels germanets que vetllen per nosaltres. O una broma del Joan Oller.

amb genís cano


David Castillo (testimoni, protagonista i enciclopèdia viva d'una època oblidada i mitificada alhora) oficia un altre cop la cerimònia de la no-nostàlgia, del record de l'amic i l'homenatge al poeta Genís Cano. Com sempre amb emoció i humor, sense melodrama, desfilen els amics poetes (Casasses,, Vinuesa, Calvo,Fanés,Hac Mor, Xargay, Aisa, Casellas, Pou, Lloses, Caño, M. Vernis...hi falta en Xavier Sabaté) i còmplices (Canti, Cifré...)
Genís Cano hi era, en els amics i en els poemes del seu llibre pòstum Taps de llum zenital,  editat pels irreductibles del Pont del petroli, i en la presència d'Isabel Chavarria -còmplice màxima i àngel protector segons Castillo- i en les libèl.lules del pastís.
Quan Satan s'atnsa tant, libèl·lules, anècdotes, records, poemes farcits de jocs fonètics extrems, psicodèlia, accions, lioneses. 
Orfes inconfessos de Pete Seeger, esmentem Ho Chi Min i Vinuesa llegeix una proclama abrandada digna d'un Vargas Vila. "Guanya la vida. En Genís mai hauria acceptat un escac i mat" conclou el pròleg d'en Castillo. Ens queden el poemes i els llibres-testimoni d'una efervescència contracultural no tan lllunyana. 

diumenge, de febrer 02, 2014

dijous 6:la barca d'Isis


oju! que hi haurà en Pelaies!
i
l'Adrià Pujol farà un discurs!

homenatge a genís cano



Entre d'altres hi participaran (de moment): 
Carles Hac Mor, David Castillo, David Caño, Enric Casasses, Ester Xargay, Ferran Aisa, Joan Casellas, Joan Vinuesa, Núria Martinez-Vernis, Paco Fanés, Rosa Bertran, Rosa Pou, Xavi Lloses, Lluis Calvo......