vetllada amb ragtime i en garriga en tot el seu esplendor presentat a butxacades pel joan todó,
i amb "trailer" del documental que estan realitzant una cèl·lula d'entusiastes garrigòfils.
l'alabatre nº 30 ens regala un recital llarg, generós i ens deixa anar les veritats importants, el pas del temps, els sentiments, la vida que se'n va "de lo que quiso a lo que pudo" com diu gelman: "sempre hem fet el que hem pogut i mai o gairebé mai, jo diria que mai, el que realment hem volgut i com ho voliem" diu fg amb la lucidesa i l'humanitat de sempre.
amb serenitat, vivint el pas del temps sense tristor ni amargura ni sentimentalismes ensucrats, amb la plena consciència que aquesta és la realitat, amb versos nets i depurats, la veu d'en garriga va assolint el reconeixement que es mereix
Gràcies per un gran recital.