dimecres, abril 01, 2015

dilluns, març 30, 2015

i més garriga (els dimarts 7 a nollegiu)


El proper dimarts 7 d'abril a les 20h, el poeta Marc Romera, dirà els versos del darrer poemari que publicar francesc garriga barata, SWING. Serà la nostra particular manera de recordar-lo que combinarem amb la projecció per primera vegada del making off del documental "Una ombra al sol" d'Antoni Moreno.

presència d'en francesc garriga

Fosca límit. Esteve Plantada. Adia edicions

dissabte, març 28, 2015

dijous, març 26, 2015

canarios flamejants






 


com queden els Canaris de l'Enric passats per la poètica de l'Orlando?

hem tingut la sort de comprovar-ho en directe:

Recibo la cuenta del anticuario: le debo la dote.
Me siento y me soplo la punta de los dedos. ¿Qhé hago?,
¿me pinto?, ¿pinto mis grumos?. Pasan los dias.

UN HOSTAL JUNTO AL 
CAMINO, Y EN VENTA
¿¡ NOS LO CHINGAMOS!?




dimecres, març 25, 2015

tindrem canari


divendres, març 20, 2015

orlando guillén ha traduït els canaris


veniu a coneixer els Canaris fosforescents d'en Casasses
en la traducció castellana que n'ha fet l'incansable

(més que una traducció: 
la interacció de dos móns poètics d'alta intensitat!)

marta y micó paraula i música


amb poemes de “Calidoscopio” i cançons del seu disc “En una palabra” ens han portat la poesia en forma de cançó amanida amb aquell tremendisme tendre del tango clàssic, d’autors amb noms de ressonàncies mítiques, borgianes.
josé m.micó dels seus excel·lents poemes en fa cançons o potser els poemes ja neixen amb vocació de cançó i ja porten la música en embrió o...
marta boldú els recrea amb la seva veu i la seva  interpretació intensa i continguda. Tots dos ens presenten un treball acurat i sobri. digne, molt digne, i sense escarafalls cosa molt d’agrair en  temps de fatuïtat i “postureig”
Maduresa poètica i musical tot i que es consideren  principiants

Amargo

Ya no puedo ser más de lo que he sido,
y lo que he sido es poco:
un tonto con las ínfulas de un loco
y el corazón podrido.

Podrido como fruto que va al suelo:
tengo toda la pulpa,
pero seca y rugosa, y mi consuelo
es canturrear mi culpa.

Mi culpa fue vivir, vicio corriente,
pero viví escondido:
no llamé la atención ni del olvido,
y me ignoró la gente.

La gente me da igual, pues entre todas
las bocas que respiran,
solo una boca susurró en mi boca,
y dijo una mentira.

La mentira es moneda despreciable
que compra por menudo,
y yo me la embolsé para alegrarme,
y amanecí desnudo.

Desnudo y triste como un pozo ciego,
hondo, oscuro y amargo,
como un pozo tan negro, que el sediento
debe pasar de largo.


© José María Micó, Caleidoscopio, Premio de Poesía Generación del 27, Madrid, Visor, 2013.

dijous, març 12, 2015

dimecres 18: caleidoscopio


amb la denominació martaymicó
josé m.micó i marta boldú
ens presenten el seu treball

poesia i cançó d'autor,
poesia cantada, recitada i viscuda...



“La sombra de tu pasado,
desvestida de mujer,
se descuidó de volver,
y el adiós, brújula loca,
te ha dibujado en la boca
el dolor de ya no ser.”

José María Micó, Glosa para tango.

embolicant la troika






xavi lloses, alex pallí, nei albertí, 
embolicant la troika amb orelles endimoniades.
una falla sonora, un diluvi de poesia sònica, 
 un espectacle apocalíptic, desopilant, aterridor, salvatge, delirant, atarantinat, espatarrant, tremendu, esgarrifós

(i trencador, perdonin!)

nota: no us els perdeu per res del món si se us posen a tret, però aneu-hi ben equipats!

nota 2: els podeu trobar a València aquests dies, al Festival