dissabte, de juliol 04, 2015

al juliol la poesia s'escampa



el dilluns 6

---------
el dimarts 7 san fermín a la calders


----------------------------------
i el dijous a l'ateneu amb en garriga:






-------------------------------------

i també passen coses a




dijous, de juliol 02, 2015

i ara els cromos



dibuixat en directe per marc torrent







pedrofilia

 JP, oficiant
 Stefano, contingut i rigorós
 Marc Torrent, l'il·lusrat
 Martí Sales, punxant
 Carmona, safareig a domicili
 Miquel Adam, l'agent de Brusel·les
 Joan Vigó: desenmascarant Sweeney Todd

 Jordi Florit, el perquè de la cosa

P. Drals, fent memòria

Només en Pedrals podia congregar tanta parròquia en una convocatòria com aquesta, 
amb greus riscs de deshidratació i fins i tot d'evaporació de part de la tribu poètica.
Gràcies a tothom. Història, memòria sense nostàlgia ni llàgrima. Revelacions insòlites (quan fou mort lo combregaren, Carmona!) insinuacions criminals (Vigó:  no en tens proves! hi haurà querella t'aviso) i consells ultraliberals (post-subalisme: com forrar-se amb la poesia, ha.ha.ha!)...

Però.... això tot just comença!


Avui tanquem un curs marcat d’una banda per  la desaparició d’en Garriga i d’una altra per l’aparició dels pedralets i dels subalets. I entre mig una colla de recitals més o menys afortunats però tots ells amb moments irrepetibles.
Durant tots aquests anys "això" ha estat conduit per l’estranya parella aquí de cos present, i ara ha arribat el moment de desfer la coalició (de comú acord i de bon rollo, no com altres) .
Estava clar que un dels dos s’havia de jubilar i naturalment qui es jubila és el jove.
En Pedrals es jubila però s’enfila, entre altres coses per esmerçar energies en altres fantàstics projectes que faran tronar i ploure i que ja ja ho sentirem a dir. Es jubila però no ens deixa del tot: el tindrem a prop i no deixarem d’explotar els seus recursos i energies ni que sigui a l’ombra.
I aquí amb la santa continuïtat, que deia aquell, i tirarem endavant el cicle amb aquella alegria. Santificant els dimecres, propiciant moments, sentint els motors malèfics, passant calor quan toca, amb talls de llum quan no toca i relligant l’entramat  d’improbabilitats que permeten que això funcioni i  fent-ho tan bé com puguem, sobretot amb la complicitat  de tots vosaltres germans i germanes i, invocant tarantinescament el senyor Llop  perquè no ens permeti caure en la nefasta autocomplaença. I mentre el cos aguanti.

dimarts, de juny 30, 2015

per la porta gran


dijous, de juny 25, 2015

1 de juliol: punt i apart i comiat


Per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l’Horinal
 JOSEP PEDRALS munta una "petita" celebració
amb la participació de...

Xavi Lloses
Marc Torrent
Stefano M. Cingolani
Miquel Adam
Eduard Carmona
Joan Vigó
i Jordi Florit



2002 / 2015, tretze anys farcits de moments irrepetibles d'exaltació poètica
bé es mereixen un comiat i, més que un punt i apart, un punt i seguit.
El cicle poètic segueix, res no trontolla.
Sense en Pedrals però amb la pedralitat intacta.
S'han pastat moltes coses en aquest cau
 i treballaré(m) per la "santa continuitat" que deia aquell..

dimarts, de juny 23, 2015

nit de sepulcres







esplèndida nit de sepulcres de la coalició laBreu/Ponsalorda,
 exudant poesia,
culminació de la trilogia èpico-majestàtica.
felicitat del poeta i "això tot just comença!"

Llegiu-lo! (la primera edició ja s'exhaureix)

aquí les fotos de laBreu

i aquí el vídeo del poema inèdit
enregistrat pel Doctor No(llegiu)

dijous, de juny 18, 2015

sepulcres en DILLUNS!


atenció que aquesta setmana ens hem traslladat al
DILLUNS 22!

s'anuncia gran festassa poètica tot celebrant l'esdeveniment magne
de l'estrena mundial de


la trilogia d'en Jaume C. Pons i Alorda
editada per laBreu edicions

Tots els sepulcres és una trilogia que viatja de la naixença (la llum) a la destrucció (la fosca), per arribar a la resurrecció (la carn); una experiència quasi física de llenguatge que toca el sublim i l’horror, on la mort i l’obsessió per la descomposició es configuren com a excés verbal i sensualitat vital tot celebrant Andreu Cloquell, Andreu Vidal i Àngel Terrón.

cada u és cadascun i poesia cada dia

 israel padilla: meditaciones y el taxista salsero

 unai velasco: reivindicar Àlvaro Pombo 
y epístola a los fantasmas.
David Leo: El apagón, el brillo del horror

tres veus poètiques diferents, tres universos 
que encara no havien passat per la casa de la remor de motors i les apagades de llum.
Un intent d'emulsió, inexplicable diu en JP, inestable i interessant.

Contents de que hagin vingut, de sentir-los, de que ja siguin part del cicle concèntric,
que volem viu, divers i polièdric, irradiant espurna, propiciant moments,
desbrossant viaranys,  


dijous, de juny 11, 2015

tres veus pel dimecres 17


un trio inexplicable:


Israel Padilla




valls i boires



per primer cop a l'horiginal tot i que no son debutants.
dues veus amb present cert, que es faran sentir
i que seguirem de prop


dispara l'oriol:

El camí natural
cap al curtcircuit
que em recorre
l'espinada,
és aquest xiuxiueig teu
que em guia
fins a la teva font
amagada.

i respon en guim:

Tot i no existir, 
assoleix un major grau 
d’impuls matèric 
si ho projectes com esquitxos de lleixiu 
sobre el cel recelós d’una bassa 
un qualsevol dilluns intempestat 
de l’ànima, ella que és la qualsevol 
per antonomàsia, exemplar 
d’una xiulada d’orelles 
en cap direcció. 

Salta del pedestal de boira 
i conviu 
amb la fèrria presència dolorosa 
de la punta 
d’una cua d’ull prenyada. 

L’ascensor puja i baixa. 
Les escales tan quietes 
com tu dins l’ascensor.