dijous, de maig 21, 2015

i el dimecres 27: a viva sonus


La gira de presentació de
"A viva sonus"
passa per l'horiginal el dimecres 27.

Un espectacle poètic-musical fruit de la fusió dels darrers treballs de 

David Trashumante (poemari "A viva muerte")
i
Víctor López (Phonopoema "Phonus Sonus")

poesia en imatges i paraules



imatges poètiques fotogràfiques i recitades,
un format de recital diferent per a un món poètic insòlit i suggerent
que es manifesta amb la plàstica i la paraula

Sóc un soc

 i sóc com sóc.

Tinc un tronc,

com el teu tronc.

La dona arbre,

que dóna i dóna,

ho dona tot,

i tot tort,

tort tot,

sols el tronc

és el que sóc.


dijous, de maig 14, 2015

i el dimecres 20, paraules i imatges


un format de recital que harmonitza dues expressions poètiques

amb arrels





                                     
 

                                      

divendres, de maig 08, 2015

31 poetes queden retratats


Sota el títol “L’atzar és breu”, Toni Moreno retrata trenta-un poetes d’ara, un magnífic treball gràfic que presenta fotografies
( fons de textures i jocs de llums triats acuradament; pla mig del retratat mirant la càmera) “intervingudes” amb breus textos de cada un d’ells.
L'atzar és breu, el moment efímer, però el poeta d'imatges el caça i el fixa i ens regala aquest artefacte visual fet de tècnica i complicitat sensible que, ens apropa l'univers dels retratats però que també ens diu molt del feinejar discret i callat del retratista.

(Toni Moreno és, entre altres coses, l'autor del documental "Francesc Garriga, una ombra al sol" i de "Enquadrant paraules. Fotografia i poesia" també sobre poemes d'en Garriga)

I l'exposició, fins el 30 de maig aquí:

Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall
Sant Gervasi de Cassoles, 85
08022 Barcelona




Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall





dijous, de maig 07, 2015

i el dimecres 13: rostoll i en sordina


Dolors Coll Magrí presenta els seus poemaris 
 i "En sordina" (Editorial Meteora)

amb la participació de

Mònica Miró Vinaixa
Meritxell Sales Tomàs
Sebastià Valls Orpella
i
Manel Guitart Colom

i projecció d'audiovisuals

Gota a gota, el foc.
Conviure amb l'escissió
em crema el motor.

Cel i raig s'estimben.
A velocitat de vista,
el vol dels mixons.

(de En sordina)

lluna d'estiu





val, si, tres a zero,
però us heu perdut això, apa!

Llit o vaixell de fusta negra,
amb mascarons de proa.
Sota la lluna, que fa el ple,
s'ha desvetllat, nua, la dona...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

El tallamar de la nau sap
camins que no s'esborren.
Si la besada marca el rumb,
s'encresparan el vent, les ones...
Si l'abraçada dura molt,
naufragarem prop de la costa.

Sota la gran lluna d'estiu,
farem volar tota la roba.
Amor, l'estela deixarà,
en tu, un blanc pètal de magnòlia...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

el poemes d'en Jordi Pàmias
vigoritzats per la recitació  de la nú,
la  satisfacció íntima i sincera del poeta
descobrint ressons inèdits als seus versos.

caçar l'instant exquisit mai fou tan fàcil.

dimarts, de maig 05, 2015

dimecres 6: nú miret diu pàmias



això sí que serà estratosfèric!

dijous, d’abril 30, 2015

los cantos de maría eloy





la franquiciada de la ira

yo el estimado cliente
la distinguida señora
la señora doña
la receptora de afectuosos saludos
de los abrazos
de los felices años
de las felices fiestas
de las condecoraciones
y de los accésits
estoy cansada de los gestos blancos como las marcas
de las opiniones neutras
de los saludos tibios
estoy cansada de que abismo
sea una plácida tiniebla con pedagogía
muerte al pedagogo y al psicólogo
muerte al sociólogo y al payaso sin fronteras
cansada de la tierna tinta sobre el mundo
quiero situarme frente a frente
levantar las manos hartas de lo supuesto
reventar el instante de toda dinámica tranquilizadora
darle photoshop a la memoria
vectorizar mi miedo en dos líneas solo
inventar luego su tectura
y drogarme con la idea de la guerra abierta
de ser infeliz a todas horas
que os den por el culo miserables
porque la estimada la distinguida la señoradoña
piensa clama y ruge
no me daréis más tranquimazin para la calma
os lo digo para que podais entenderlo
soy una franquiciada de la ira
porque sé que el estrés es la esquina
donde partís nuestra espalda nueva
nos llenáis de cadenas de alimentos
nos llenáis de cadenas de moda
nos llenáis de cadenas
pero a todos en nuestro dieagnóstico soledad
nos duele el alma a la altura de su vacío



diumenge, d’abril 26, 2015

garriga sempre



enfila't a la branca més alta
de la mimosa
del teu febrer més nu.

vesteix el groc.

tenyeix-te el cos amb el desig més boig,
bressola el teu present fins a la son,

i oblida el que has viscut per viure encara.

(de temps en blanc)