20 anys de cafè central

Commemoració del vintè aniversari de Cafè Central.

Presentació del llibre 'Cafè Central: vint anys de poesia',

amb textos d'un centenar de poetes vinculats a l'editorial.

Horiginal, dimecres 9 de desembre a les 20.30 h.

malabarismes

l'autor, invisible (Dídac Micaló)

l'intèrpret: Roger Casadellà

i el dissabte, Àger

Un any més arriba el tradicional i bohemi Kabaret literari de la Porcellada d'Àger.

Enguany comptarà amb les intervencions dels artistes:

Ferran AISA

Ester ANDORRÀ

Amat BARÓ

Xavier BARÓ

Enric BOLUDA

Eduard CARMONA

David CASTILLO

Tonet DE BARRI

Anna ENRICH

Ferran GARCIA

Jordi GASSIÓ ‘El fill del mestre’

Francesc GELONCH

Miquel A. MARIN

Núria MARTINEZ-VERNIS

Meritxell NUS

Ignasi PÀMIES

Josep PEDRALS i ‘Els nens eutròfics’ (bé, un nen, només: l’Albert SAGRERA)

Jordi PRENAFETA

Marc ROMERA

Benet ROSSELL

Martí SALES

Carles M. SANUY

Joan VINUESA

David YMBERNÓN i Dadà YMBERNON

i pels volts de la mitjanit...

la traca final amb

EL ÚLTIMO BODEGUÍN

(rumbes, garrots i garrotins),

els paios més gitanos de Lleida.

el malabarista de paraules

dimecres, 2 de desembre a can o.r.i.n.a.l.

malabars poètics

Interpretació: Roger Casadellà

Textos i direcció: Dídac Micaló

la poesia..

(un altre post de l'Institut Nacional de Recerques Inútils, INRI)

Max Aub, acaba el seu “Campo de sangre” amb una imatge fascinant, dos personatges contemplen Barcelona la nit del 19 de març del 1938....

(hi ha un possible error en la data, en realitat hauria estat la nit del 18 de març)

“Por la noche, en la plaza de Cataluña, la luna ilumina el enorme penacho de gasolina que sigue ardiendo en las faldas de Montjuich y medio cubre la ciudad. La otra mitad del cielo, limpia y brillante, ve el estallar de los obuses persiguiendo los bombarderos enemigos, bajo el ojo eterno de la noche. Las casas, jaharradas de luna, cobran un color de esqueleto; los orificios más negros.

Recostados en la pared de una esquina, viendo el prodigioso espectáculo trágico, Templado dice a Cuartero señalando con la cabeza el cielo de donde baja la muerte:

-La poesía.

Un súbito silencio subraya la afirmación. Cuartero se estremece.”

inclassificable hector,

així comença,

i així acaba...

i entremig assitim amb perplexitat

al cabaret-acció teatral-performance-recital-artefacte

amb el que Hector revesteix

els seus increïbles poemes.

gràcies per la vetllada monstre!

supervixens!

ja es pot veure el videoclip dels Nens Eutròfics,

Supervixens del Bages

més herbert

ara, el Herbert poeta en les traduccions de Stefano M. Cingolani que foren llegides en l'acte de presentació  d'"Un bàrbar al jardí":

Dues gotes

Els boscos cremaven –
i ells
s’enllaçaven les mans al coll
com a poms de roses

la gent corria als refugis –
ell deia la meva dona té cabells
en què t’hi pots amagar

envoltats en la mateixa manta
xiuxiuejaven paraules desvergonyides
lletanies d’enamorats

Quan el perill es feia gran
se saltaven als ulls
tancant-los fort

tan fort que no sentien el foc
que els arribava a les pestanyes

fins al final valents
fins al final fidels
fins al final semblants
com dues gotes
suspenses al perfil d’una cara


La paràbola del rei Midas

Per fi els cérvols d’or
dormen tranquils a les clarianes

igual les cabres de muntanya
amb el cap damunt d’una pedra

els urs els unicorns els esquirols
i en general tota la salvatgina
rapaç i pacífica
i també les aus totes

el rei Midas no va de cacera

se li ha acudit la idea
de capturar un silè

el va perseguir tres dies
fins que el capturà
i havent-li donat un mastegot
entre els ulls li demanà
– què és millor per a l’home

el silè renillà
i contestà
– ser no-res
– morir

el rei Midas torna al seu palau
però el cor del savi silè cuit en el vi
no és del seu gust

camina turmentant-se la barba
i demana als vells
– quants dies viu la formiga
– per què el gos udola abans de morir
– quant serà alta una muntanya
aixecada amb els ossos
de tots els animals i homes que foren

després va fer-ne cridar un
que sobre àmfores vermelles
pintava amb la ploma d’una guatlla negra
seguicis nupcials i competicions de cursa
i que a la pregunta de Midas
sobre per què fixava la vida de les ombres
va contestar:
– perquè el coll d’un cavall al galop
és bell
i les vestes de les noies que juguen a pilota
són com un riu vives i irrepetibles

dóna’m el permís de seure al teu costat
demana el pintor de les àmfores
parlarem de la gent
que amb mortal seriositat
torna a la terra un gra
i en recull deu
que arregla una sandàlia i la república
compta els estels i els òbols
escriu poemes i es doblega
per a recollir de la sorra un trèvol perdut

una mica beurem
i una mica filosofarem
i potser ambdós
que som fets de sang i d’il•lusió
ens lliurarem per fi
de l’opressora lleugeresa de l’aparença

esperant hector arnau

ara ens  arriba Hector Arnau

poeta, perfopoeta,

valencià,

universal,

el dimecres 25 a l'hora de sempre -20,30-

a l'o.r.i.n.a.l.-horiginal

ens sorprendrà

i en farà de les seves.

guillot/duran

foc creuat
de paraules
d’accents
la rapsòdia
es desgrana
repica
goteja
i enfila
l’agulla,
retorna
records
sense sucre
sentits que son dits
espurnes
de l’aire
de sitges
i petges
afectesparaules
i remor
i brunzit
i motor
i final
i aplaudim
i teló