dimarts, de desembre 31, 2013
dissabte, de desembre 21, 2013
divendres, de desembre 20, 2013
i ara les d'en Carner
NOVA CANÇÓ DEL DESEMBRE CONGELAT
El desembre congelat
confós
se retira;
l’apaivaga la ciutat
que,
de lluny, admira,
on el cel és amorós,
la muntanya fa redós
i
enjoien l’onada
llums
de la vesprada.
Barcelona,
gran casal,
flor
de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
somriu
i s’allunya.
Diu:-Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser,
al
cim de les branques,
rams
de roses blanques.
Malaurat
qui et faci tort
i
foll qui t’oblida;
tens de festa i de conhort
l’ànima
reblida;
l’ombra fosca de l’esglai
pervinguda a ton espai
es
fa clara i fina,
somriu
i declina.
Hi
ha al carrer més amagat
cants
de cadernera;
hi ha un nou pol·len del passat
en
la polseguera;
riu sant Jordi el paladí
i, entre tosses de jardí,
un
broll d’aigua clara
diu:
“Avant!” i “Encara!”
Cada
noia té promès
i
du violetes;
son esguard és tot encès
de
les amoretes,
És daurada la ciutat.
Del desembre el vent gelat
confós
se retira,
dolç com una lira.
Josep Carner
i una d'en tomàs garcés
LES NADALES
És dura la terra
camí de Betlem.
Ortigues i pedres
em punxen els peus.
Els braços allargo:
espines i glans.
Camino a palpentes
la nit de Nadal.
Ja sóc a la Cova,
la inunda la llum.
L'Infant i la Verge
em miren als ulls.
Esquelles perdudes
sacsegen la nit.
Les ales que volen
esborren camins.
És dura la roca,
quina alta paret!
Les mans s'hi arrapen,
el cor es deleix.
Al mig d'una esberla
les flors han brollat.
Les blanques nadales
no goso flairar.
Tomàs Garcés
Grèvol i molsa
(dins Obra Poètica. Ed Selecta. 1961)
dimarts, de desembre 17, 2013
avui una de lladres
NADALA DEL LLADRE
Ser lladre i no ser valent,
la gent se n’estranyaria.
Mes quin bull si a l’Establia
em reconegués la gent.
Enmig de les multituds,
he mirat de disfressar-me.
Tot amb tot –no faig embuts-
avui em sobrava l’arma.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
Hauríem de discutir
abans que tot, si una Cova
no pertany molt més a mi
que no al primer que la troba.
Els qui ens nodrim del punyal
no podem pas viure a vistes.
Tot amb tot, avui no cal
que parlem de coses tristes.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El meu ofici és robar;
per viure, es clar, no per vici.
Amb el tràfec que ací hi ha,
pot ser llarg el benefici.
Lladre de palaus reials,
de fossars, de caixes fortes…
Tot amb tot, hi haurà pocs rals
en un Portal sense portes.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El Vell em costarà poc.
Menys encara la parella.
Ell s’afanya a encendre el foc.
Ella, dóna la mamella.
D’or i plata, aquest recer
no n’entelarà pas gaire.
Tot amb tot, per viure bé
no se’n necesita gaire.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El qui diu que sóc poruc,
no sap pas que s’empatolla.
El meu fort és el gluc-gluc
de la sang que amb punyal brolla.
Sóc ací per a robar,
no per olorar cap rosa!
Amb tot...el Noi ja em dirà
si li cal alguna cosa.
Fora,
la plata i l’or!
Noi,
m’has robat el cor.
Miquel Melendres
Miquel Melendres
dilluns, de desembre 16, 2013
Curiositats nadalenques (1)
27 Nadales i un colofó inspirat en aquest recull de poemes del canonge Melendres. Nadales amb aquests bonics títols:
Nadala del ratolí i altres bèsties.
Nadala de l'airet fi.
Nadala de la cort d'Herodes
Nadala de la Mare de Déu
Nadala de Sant Josep fent foc.
Nadala del tresor.
Nadala dels qui no en tenen la culpa.
Nadala dels bressols.
Nadala dels cuiners.
Nadala del rabadà que no hi volia anar.
Nadala dels perquès.
Nadala del rei Herodes.
Nadala de si els dimonis.
Nadala de les petites llengües.
Nadala dels Àngels.
Nadala dels senyors Canonges.
Nadala del reglament.
Nadala de les mares que en són per primera vegada.
Nadala dels camins que menen a Betlem.
Nadala de les preguntes.
Nadala dels Reis Savis.
Nadala de les figuretes de pessebre.
Nadala del fum, fum, fum.
Nadala còsmica.
Nadala dels anyells.
Nadala del lladre.
Nadala del botet.
NADALA CÒSMICA
Potser al cor de les estrelles
Déu va
gronxant
nous móns on també glateixen
altres
germans.
Si ens vessa tant l’alegria
de Nadal,
Per què no els invitaríem
al cant?
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del cel!
Germanets de les estrelles,
com deveu
ser?
Us vestiu de raigs de lluna?
de bris de
vent?
Si érem molts germans, els homes,
ara, un
més.
Un ens n’ha donat Maria,
que és
Déu.
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del
cel!
Digueu-vos els uns als altres
que enllà
d’enllà,
en un puntet que es diu Terra,
dins un
Portal,
ha nascut el qui us criava
fet
Infant.
Si ho enteneu, festegeu-ho
dansant.
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del
cel!
Miquel Melendres
Esclat
Editorial Casulleras 1964
dissabte, de desembre 14, 2013
els premis!
haurem de començar a creure en els premis literaris!
felicitats Marc Romera i LaBreu i tot "l'entorn"
fora noses!
poesia a tiros
6 poetes es disparen "poesia a tiros"
6 poetes són més que sis poetes l'un darrere l'altre,
són un grup, una proposta col·lectiva, una proposta coral, escènica
que dispara sense treva durant 50 minuts intensos.
Foc creuat però "foc amic". I molts amics que els segueixen i els hi donen suport i omplen la sala d'un públic diferent de l'habitual ( allò de les capelletes? No, nomès que "6 en raya" (seguiu la seva gira!) es mouen habitualment pels circuits dels "slam" i tenen el seu públic!)
Amb el recital dels 6 en raya iniciem la pausa nadalenca
i reprendrem la programació passat festes (el dimecres 8 de gener)
dilluns, de desembre 09, 2013
dijous, de desembre 05, 2013
on ets?
(ara que per imatges bones les de la martina)
llisca la veu sobre el coixí de sons i ens fa propera la poètica difícil de Quest
Doncs,
ara,
només sense,
només,
només sense només.
Sense res més que sense
per ser.
QUEST
llisca la veu sobre el coixí de sons i ens fa propera la poètica difícil de Quest
Doncs,
ara,
només sense,
només,
només sense només.
Sense res més que sense
per ser.
QUEST
dissabte, de novembre 30, 2013
quest
i ara en Sunyol, un poeta que porta fins als límits
les seves recerques amb el llenguatge.
sense concessions.
ara es presenta acompanyat de músics
per a fer una lectura-improvisació.
un com a coma poètic
(fotos disparades per en joan vigó)
avui reciten
tota una colla,
segons la Txell
Sales: en Xemeneia,
l’Enric Castanyes
i encara d’altres
que escriuen versos
i mos els diuen
dalt de la trona
cofant tarot
oh! quina pena
que no vindral’s
Josep P. Drals:
hi ha en Rick pirètic,
àcid ascètic,
coma poètic.
el sol poeta
que tot ho peta
que omple el local
de l’horinal.
febrós tot ell
com un cadell
de mot novell
amb tanta penya.
tots han vingut:
moltes fadrines
i molts poetes
i perdularis.
(de funcionaris
també n’hi ha algun)
l’arias, la vernis
també en todó,
subal, garriga,
la nu, en vigó,
en max i en sito
i en nopca i tot
i la ballbona
i la calafell,
i el gran orlando...
(no els direm tots)
diu els poemes
brandant la mà
corren croquetes
i gots de vi.
i en el silenci
de les neveres
en Cots ven llibres
del mil nou-cents
vuitanta i quatre
i està content
i quan s’acaba
la recitada
xerren i fumen
al foc de camp.
estem en coma
com febrejant:
és el poema
que és crit ben dit
que anima l’ànima
i s’encomana
no passeu ànsia
ni porteu dol:
una setmana
i vindrà en Sunyol!
a qui els deus confonguin i perdonin)
dissabte, de novembre 23, 2013
casasses: t'hi sé
dimecres 27, a l'hora de sempre
enric casasses presenta el seu nou llibre editat per 1984 poesia
És com si la rondalla antiga
–aquella que el burro havia escoltat–
–la dels amors d’amor i psiquis–
estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri
entremigdel bullider enfebrat del
de coneguts desconeguts amics pares germans amors
i
efectivament
no fos cap rondalla:
només això, que sí, que t’hi sé.
–aquella que el burro havia escoltat–
–la dels amors d’amor i psiquis–
estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri
entremig
de coneguts desconeguts amics pares germans amors
i
efectivament
no fos cap rondalla:
només això, que sí, que t’hi sé.
Enric Casasses, destre en mai
saber, suposat poeta, acadèmic de cap acadèmia, prosista d’estranquis i cantant
sense cantar, ens ofereix, com diu Eduard Bonet, «l’equilibri entre els seus
contraris íntims, entre la crítica severa i la participació generosa, entre el
refús decidit i el compromís sincer, entre l’observació pura i l’actuació
apassionada». L’art no transgredeix res perquè es mou per territoris que no hi
arriben les barreres. L’autor corre al darrere de la poesia, que li resulta
inatrapable, i de cop és ella que l’atrapa a ell. El seu material és la
paraula, i en la llengua dels tres països. I el llençol on planta les
pinzellades és l’aire que respirem. Musicalment és una barreja de tradicional
sard, paganiniana, mompouisme, noi de la mare i country de les contrades
provençals dels temps prellullians.
divendres, de novembre 22, 2013
dilluns, de novembre 18, 2013
dijous: l'homenatge
foto:Lorenzo Duaso, Price i cia 2011
Jaume
Sisterna, poeta de tarannà humil, no era dels que persegueixen els honors i els
premis. Era tot el contrari dels paons
que s’estarrufen tan majestuosos com ridículs proclamant l’excel·lència de les
seves calculades estructures.
Tots
som conscients que els homenatges li haurien fet més profit en vida. Nosaltres
no ens sentim culpables per això. El nostre respecte ja el tenia i sabia bé que
a casa nostra era benvingut. Hi havia recitat unes quantes vegades, sempre
implicat en causes col·lectives i ens ha quedat pendent de fer-hi un recital
ell sol. Això si que val un desgreuge. Ara ens trobarem per recordar-lo. Almenys
intentarem oferir-li el funeral cívic que no ha tingut. I els que hi serem,
pots estar segur que hi serem per sentir la teva veu i els teus poemes. No hi
haurà diplomes ni medalles ni discursos buits ni gent que ve a fer-se la foto ni
autoritats.
Final
d’una llarga història al món de la cultura, d’una manera gens elitista, participant
en llegendaris grups de teatre i en recitals poètics al costat d’una colla de
locos que van remoure les aigües estancades i van apropar la poesia a la gent.
Una llarga història que mereixia un final més respectuós. O no. Potser li
hauria fet gràcia aquesta darrera aventura esperpèntica, digna de l’humor
celtibèric més negre. Que d’humor i ironia no n’hi faltava.
Easterine Kire Iralu
més literatures del món ens arriben, ara amb el recital "Cançó d'amor" de l'escriptora
de la Terra dels Naga
organitzat pel Pen català commemorant el Dia Internacional de l'escriptor empresonat
dissabte, de novembre 16, 2013
en la mort d'en Jaume Sisterna
el poeta Jaume Sisterna recitant a l'horiginal l'1 de febrer del 2012
En Jaume ens visitava sovint amb els amics del Pont del Petroli
i també va ser part (com no!) dels "poetes emprenyats".
mai no serà massa tard per descobrir un poeta de veritat, crític amb tantes coses,
proper i senzill.
Afortunadament lluny dels rànquings d'aspirants a poeta nacional
proper i senzill.
Afortunadament lluny dels rànquings d'aspirants a poeta nacional
Tot està il·luminat,
les ombres mengen
a peu dret en un racó,
que un esclat de llum
no les sorprengués
fent parada i fonda.
Tot està il·luminat
i tota cuca viu
en un enderroc
de pedres i runes,
intimitats violades
esdevenen públiques,
giren els cercles i cada
volt acosta el centre
a l’esplendor del foc.
Tot està il·luminat
i una forma ocupa l’espai,
els cossos ostenten
la nuesa originària,
pells i músculs
recobren la virtut
inaugural dels ulls
que la van veure
el primer dia.
Tot està il·luminat
el món és una pintura
amb tots els colors
de la paleta, un llibre
de fulls que una veu
omple de paraules
incessants, succesives.
Tot està il·luminat
Jaume Sisterna
Tot està il·luminat
Inèdit 2011 a ” Price i cia...”
Pont del Petroli 2011
divendres, de novembre 15, 2013
alabatrem-nos una altra vegada!
roc&cesc
aire fresc, poesia, cançó i compromís, aires de lluita
ens han omplert la capelleta de jovent que ens ha
fet una mica d'enveja i tot
ens han omplert la capelleta de jovent que ens ha
fet una mica d'enveja i tot
dilluns, de novembre 11, 2013
La paraula crema el foc. Dia Internacional de l'Escriptor Empresonat
atenció, el divendres 15 a les 19,30!
maridatge musical
mireu que fem el dijous 14 de novembre a l'horiginal:
menjar, bons vins i música agermanats per una vetllada única!
cal reservar a: www.horiginal.net/
(El límit de temps per reservar és el dimarts 12. Si no s’assoleix un mínim de 20 persones el sopar s’anularà )
divendres, de novembre 08, 2013
casagran & freixas
Espectacle que fa un repàs del
CESK
FREIXAS interpreta els seus temes i ROC CASAGRAN va recitant tot un conjunt de poemes
seus que lliguen i interactuen amb les cançons.
diuen ells que:
Gent de Can Fanga (i
rodalies), el dimecres que ve, dia 13 de novembre, el Cesk Freixas i el Ruquet serem a la Meca dels poetes (Horiginal). A quarts de nou del vespre.
Dient cançons i cantant
versos. I fent el burro. Quedeu avisats.
doncs això, el dimecres cap a la Meca!
la murga
Bona vetllada amb La murga de Costas-Lapislàtzuli.
Encara hi ha gent que sap triar la poesia a l'hora del futbol! Guanyarem!
Anem bé
Si tot ens va tan bé i és tan perfecte
i som feliços junts i ens estimem
i canten els ocells i surt el sol i
som sexis, joves, forts, rics i valents,
dilluns, de novembre 04, 2013
divendres, de novembre 01, 2013
la murga de montserrat costas
Recital "La murga"
Dimecres 6 de novembre, 20.30 h.
Sobre el llibre del
Poesia original en català de Montserrat Costas
traduïda al japonès per Ko Tazawa
i amb pròleg de Màrius Sampere
Hi intervenen:
Jon López de Viñaspre, editor de Lapislàtzuli
Montserrat Costas, autora del
Kohki Ishigaki, que recitarà en japonès
tota precaució és poca
Clapés, Tremoleda, Costa, Abrams, , Sunyol, Bach,
Zarraluqui, Garriga, Pedrals, Udina, Xargay, Casas.
evocació emocionada, sense sensibleries, dels amics: dibuixen el poeta i l'home:
lent, irònic, escèptic, apóstata, crític implacable començant per ell mateix,
emprenyat-feliç diu en Garriga,
sabadellenc "malgrat" (avui tot amarat de sabadellitat).
Als poetes no se'ls diu adéu, als poetes se'ls llegeix.
aquí, més fotos
evocació emocionada, sense sensibleries, dels amics: dibuixen el poeta i l'home:
lent, irònic, escèptic, apóstata, crític implacable començant per ell mateix,
emprenyat-feliç diu en Garriga,
sabadellenc "malgrat" (avui tot amarat de sabadellitat).
Als poetes no se'ls diu adéu, als poetes se'ls llegeix.
aquí, més fotos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
