per la porta gran

1 de juliol: punt i apart i comiat

Per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l’Horinal

 JOSEP PEDRALS munta una "petita" celebració
amb la participació de...

Xavi Lloses
Marc Torrent
Stefano M. Cingolani
Miquel Adam
Eduard Carmona
Joan Vigó
i Jordi Florit

2002 / 2015, tretze anys farcits de moments irrepetibles d'exaltació poètica

bé es mereixen un comiat i, més que un punt i apart, un punt i seguit.

El cicle poètic segueix, res no trontolla.

Sense en Pedrals però amb la pedralitat intacta.

S'han pastat moltes coses en aquest cau

 i treballaré(m) per la "santa continuitat" que deia aquell..

nit de sepulcres

esplèndida nit de sepulcres de la coalició laBreu/Ponsalorda,
 exudant poesia,
culminació de la trilogia èpico-majestàtica.
felicitat del poeta i "això tot just comença!"

Llegiu-lo! (la primera edició ja s'exhaureix)

aquí les fotos de laBreu

i aquí el vídeo del poema inèdit
enregistrat pel Doctor No(llegiu)

sepulcres en DILLUNS!

atenció que aquesta setmana ens hem traslladat al

DILLUNS 22!

s'anuncia gran festassa poètica tot celebrant l'esdeveniment magne

de l'estrena mundial de

TOTS ELS SEPULCRES,

la trilogia d'en Jaume C. Pons i Alorda

editada per laBreu edicions

Tots els sepulcres és una trilogia que viatja de la naixença (la llum) a la destrucció (la fosca), per arribar a la resurrecció (la carn); una experiència quasi física de llenguatge que toca el sublim i l’horror, on la mort i l’obsessió per la descomposició es configuren com a excés verbal i sensualitat vital tot celebrant Andreu Cloquell, Andreu Vidal i Àngel Terrón.

cada u és cadascun i poesia cada dia

 israel padilla: meditaciones y el taxista salsero

 unai velasco: reivindicar Àlvaro Pombo 

y epístola a los fantasmas.

David Leo: El apagón, el brillo del horror

tres veus poètiques diferents, tres universos 

que encara no havien passat per la casa de la remor de motors i les apagades de llum.

Un intent d'emulsió, inexplicable diu en JP, inestable i interessant.

Contents de que hagin vingut, de sentir-los, de que ja siguin part del cicle concèntric,

que volem viu, divers i polièdric, irradiant espurna, propiciant moments,

desbrossant viaranys,  

tres veus pel dimecres 17

un trio inexplicable:

Israel Padilla

Unai Velasco

David Leo Garcia

valls i boires

per primer cop a l'horiginal tot i que no son debutants.

dues veus amb present cert, que es faran sentir

i que seguirem de prop

dispara l'oriol:

El camí natural

cap al curtcircuit

que em recorre

l'espinada,

és aquest xiuxiueig teu

que em guia

fins a la teva font

amagada.

i respon en guim:

Tot i no existir, 
assoleix un major grau 
d’impuls matèric 
si ho projectes com esquitxos de lleixiu 
sobre el cel recelós d’una bassa 
un qualsevol dilluns intempestat 
de l’ànima, ella que és la qualsevol 
per antonomàsia, exemplar 
d’una xiulada d’orelles 
en cap direcció. 

Salta del pedestal de boira 
i conviu 
amb la fèrria presència dolorosa 
de la punta 
d’una cua d’ull prenyada. 

L’ascensor puja i baixa. 
Les escales tan quietes 
com tu dins l’ascensor.

ressaca de pols

orfes ensumem racons de pols,

remenem sediments amb ràbia trista.

sabies que aniria així

aquest final que no calia.

ens queda el swing

(i el moro de la farmàcia)

amb aquella alegria

dimecres 10: Oriol Estripaboires i Guim Valls

aquí l'oriol

i aquí també hi surt!

i aquí en guim valls

jordi pàmias a l'horiginal

per fi hem pogut gaudir del  recital, llargament esperat, d'en Jordi Pàmias.

Aquest cop fent un recorregut per la seva obra continguda al volum V de la seva obra poètica "Terra,  mite, àngel" (és a dir, Terra cansada+Narcís i l'altre+La veu de l'àngel )

llegits i recitats amb força i convicció i amb l'acurada presentació del poeta i amic Lluís Calvo

(dissecció precisa de la poètica d'en Jordi amb afegits personals: la bata florejada, els paisatges del poeta i l'apunt d'una incitant lectura "hardcore"...)

Entre el caliu dels seus i la màgia musical de la Carme Cama, llisca  el nervi poètic

de l'obra sòlida i ferma d'un Jordi Pàmias que encara no ho ha dit tot.