dimecres, d’agost 24, 2016

el vint-i-u: comencem amb benet rossell


el dimecres 21 de setembre, començarem la temporada amb garrotins i garrofes,
celebrant la vida, l'obra i el record, encara viu, d'en Benet Rossell.
Poeta, artista total, agerenc universal sempre generós i proper
 a l'hora de compartir poemes i accions.

Amics, coneguts, parents d'aprop i de lluny, fans i antifans, poetes, artistes (conceptuals o no) veïns, comissaris, garrotinaires, músics experimentals, amants de la garrofa, aborigens del Montsec, avantguardistes residuals, vicetiples de secà, balladors/es de tango, editors de cafè, videogramistes, microactors i microactrius...

tothom hi és convidat!

per la canal de l'embut...


Me n'aniré
Canal de l'embut enllà
L'aparença se'n va
Com una ploma
I roman
El vent germà
Que escampa les cendres
Memòria irremeiable
Vols nomenar la realitat?
La pura llum no es pot comprar
L'imaginari és màgia
I no cal de moment
Que la natura desaparegui

(Canal de l'embut. Benet Rossell. Encara no hi som tots. Cafè Central 2004)

dilluns, d’agost 22, 2016

l'adéu

BENET ROSSELL

diumenge, d’agost 21, 2016

dol al sol d'agost




horiginal feb. 2015

El gest és viu

Cec sóc
i mut
i millor dir
només
el que cal dir.
Mut no ho sóc
i cec
tampoc
només sóc
el que sóc
nit de memòria.
I quan faig
qualsevol gest
d'aquests que també sóc
sempre acabo
trencant
un mirall mut.
Els qui es parlen
no es miren.
Els qui es miren
no es parlen.
Els miralls resten muts
i n'hi ha tantes de paraules cegues
que quan sóc cec
veig la memòria
sense embulls
i els muts
l'escolten
amb la punta dels dits.


(Benet Rossell. Road Poetry)


Anem perdent referents. Ens queda el privilegi d'haver compartit espais i moments únics,
de gran volada creativa i enorme intensitat humana amb aquest "homenot"
agerenc universal.
Gràcies Benet, per tot i per sempre.