Malgrat el bon temps de tardor (m’encanta
la tardor, la primavera està
sobrevalorada) hi era tothom, ja se sap, les convocatòries de laBreu apleguen
una bona pila de fidels i si hi afegim els fans d’en Màrius Sampere, doncs
festa major, com deien alguns. Convocatòria gama extra. La casa plena però
sense aglomeracions. Poetes, molts poetes (i no hem vist punyalades malgrat la mala
fama) tot el poetam congregat al voltant
de “L’esfera insomne”. Celebració i homenatge a un gran poeta gran, en plena
producció, ara, quan podem estar amb ell i compartir emocions i veure com rep
la resposta que desperten els seus versos.
Marc Romera amb entusiasme d’editor afortunat,
Joan Duran, epistolari i minuciós i Mireia Vidal-Conte amb sobreeiximent
emocional sever a la pell, encomanen les ganes de llegir en Màrius i sentir-lo
recitar (el llibre conté un disc també!) Se’l veu content, molt content de
sentir-se reconegut.
L’acte s’ha fet curt i comença el tercer
temps, com al rugby. Heus aquí les rotllanes, retrobaments, novetats,
conspiracions, propostes, interaccions, seduccions. La teràpia, vaja. Aquí es
couen coses, es lliguen complicitats, es dissecciona l’actualitat i es “raja”
del que calgui. I El Tema, esclar, però això ja és un altre tema.
Bona collita, La nit segueix. La
parròquia es (és?) dispersa.
Algú s’ha deixat un paraigua.
(I aquí podem llegir la intervenció d'en Joan Duran!)