LES NADALES
És dura la terra
camí de Betlem.
Ortigues i pedres
em punxen els peus.
Els braços allargo:
espines i glans.
Camino a palpentes
la nit de Nadal.
Ja sóc a la Cova,
la inunda la llum.
L'Infant i la Verge
em miren als ulls.
Esquelles perdudes
sacsegen la nit.
Les ales que volen
esborren camins.
És dura la roca,
quina alta paret!
Les mans s'hi arrapen,
el cor es deleix.
Al mig d'una esberla
les flors han brollat.
Les blanques nadales
no goso flairar.
Tomàs Garcés
Grèvol i molsa
(dins Obra Poètica. Ed Selecta. 1961)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada