La barca d'Isis, de Joan Oller (i males herbes) convoca addictes d'aquest món i segurament de l'altre. Un sentit i opípar "discurs a la nació" del no únicament antropòleg Adrià Pujol, on confessa les seves connexions familiars amb els "germanets" i els viaranys de l'esoterisme i la mongetomància i ens recorda una Barcelona de començaments del s.XX amb una forta presència de l'espiritisme i tot allò relacionat amb les ciències ocultes.
I ningú millor que el gran Roger Pelaies per protagonitzar la pràctica d'algun dels rituals endevinatoris "inenarrables" que ens ofereix sovint i que ens il·luminen sobre el futur però que sobretot, ens proporcionen una imprescindible font de lucidesa per a no-entendre l'absurd del present i reafirmar-nos en la perplexitat però això si, afrontant el desconcert amb la sobredosi d'irreverència que tanta falta ens fa per nar tirant.
Amanir l'actuació d'en Peláez amb la presència d'un espontani, un troll sortit de ves a saber, o convocat per no sé qui, ens aporta el plus de neguit i de misteri que calia, una gran jugada de l'atzar, suposem. O bé una gran idea del guionista o bé dels germanets que vetllen per nosaltres. O una broma del Joan Oller.
I ningú millor que el gran Roger Pelaies per protagonitzar la pràctica d'algun dels rituals endevinatoris "inenarrables" que ens ofereix sovint i que ens il·luminen sobre el futur però que sobretot, ens proporcionen una imprescindible font de lucidesa per a no-entendre l'absurd del present i reafirmar-nos en la perplexitat però això si, afrontant el desconcert amb la sobredosi d'irreverència que tanta falta ens fa per nar tirant.
Amanir l'actuació d'en Peláez amb la presència d'un espontani, un troll sortit de ves a saber, o convocat per no sé qui, ens aporta el plus de neguit i de misteri que calia, una gran jugada de l'atzar, suposem. O bé una gran idea del guionista o bé dels germanets que vetllen per nosaltres. O una broma del Joan Oller.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada