dijous, de setembre 24, 2015

dimecres 30: màrius sampere / laBreu


dos clàssics de la casa: Màrius Sampere i laBreu. Tot en ordre.






doncs, el dimecres Màrius Sampere en directe a les 20,30

amb
Mireia Vidal-Conte
Joan Duran
Marc Romera


rapsodia en pop major



Segona sessió del cicle. Primera de poesia
Benvinguts aquells que heu fugit del soroll i de les multituds miccionants i heu triat
la conya il·lustrada i serena  de la Rapsòdia Pop d'en Pep i en Javi Gómez

Festa major als carrers i a dins poesia selecta.
Petites joies d’autors clàssics que a les mans (i les veus) pecadores  dels Gómez esdevenen d’una actualitat subversiva i demolidora. Una tria lúcida i lúdica.

Son narradors d’històries i creadors de moments poètics únics: 
Vegin en Pep jugant amb amb un full de paper estripat “a fil” i mostrant les tres maneres de matar un lloro... Vegin els romanços  contemporanis en castellà antic que recita en Javi. Escoltin  les faules aparentment ingènues i carregades amb bala. 
Una autèntica delicia. Com les d'en Lizano per exemple:


LA IDEA HIGIÉNICA
¡Qué invento el papel higiénico! 

¡Qué beneficio para la especie! 
¡Ah, si no fuera por los inventos! 
¡La nuestra 
es la especie inventora! 
Así 
que a ver cuándo inventamos 
la idea higiénica, 
la idea que elimine 
los restos putrefactos de las ideas, 
de las ideas indigestas, 
estrangulantes, 
las heces adheridas 
a las células del cerebro, 
ideas infecciosas, 
pestilentes, 
los coágulos 
que impiden tener ideas, 
que evite sobre todo 
las tifoideas, 
¡ah las ideas tifoideas! 
¡Excrementicias! ¡Intoxicantes! 
Hay que procurar la limpieza 
no sólo del culo 
sino de la cabeza. 
Hay que inventar la idea higiénica 
que limpie a la especie 
de siglos y siglos 
de obstrucciones y diarreas, 
que pueda pensarse limpiamente. 
¡Qué especie tan distinta! 
¡Qué invento tan tonificante! 
¡Ese sí que será el hombre nuevo 
cuando acaben las indigestiones 
de las pesadísimas ideas 
y podamos tener 
las nuestras, 
digerir todos los secretos, 
sanar todas las mentes enfermas. 
¡Inventemos de una vez 
la idea higiénica! 



Jesús Lizano

dijous, de setembre 17, 2015

dimecres 23: rapsodia pop


(la indisposició de na Antonina Canyelles ens permet aquesta setmana, avançar la presentació del recital poètic “Rapsodia pop” que fa temps que ens venia de gust programar)
i aquest parell qui son? .
-Pep Gómez i Xavi Gómez dos rapsodes que tot i compartir cognom, no son familia, però ho podrien ser!
Pep Gómez fa de titellaire des de 1973, amb estudis al Departament de Titelles i Marionetes de l’Institut del Teatre de Barcelona. Actua als principals festivals d’Europa i Llatinoamèrica amb la companyia “Teatre de Sac”, treballa amb Pepe Otal en “El Pirata Barbanegra” i “La Divina Comèdia”. Estudia enquadernació artística. Realitza tallers de papiroflèxia i llibres amb figures mòbils. (Titellaire i Cocotóleg, amb un humor subtil i esmolat, és capaç de donar vida a Maldoror amb  titelles o transformar en poesia el so d’un full de paper estripat “a fibra”. I còmplice de les trobades de poetes i titellaires)
Javi Gómez estudia Bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona i Belles Arts a la Universitat de Barcelona, es guanya la vida com a dibuixant, toca el banjo a una banda de swing, recita poemes als bars i fa el possible per a sentir que no treballa.
I la "Rapsodia pop"?
Una tria de poetes, poemes i faules dels segles XVIII, XIX i XX en una interpretació afinada, irònica i lúcida,  lúdica i actualitzada  de joies poètiques  redescobertes i reinterpretades amb  perspectiva actual.
En castellà i en català,amb la paraula i els seus recursos escènics (i una mica de paper)  donen veu a Iriarte, Samaniego, Hartzenbusch, Vitali, García Calvo i Santiago Rusiñol, Lizano, Dodó Escolà, Chicho S. Ferlosio i Brassens entre altres. ens porten un espectacle divertit i irònic.
En resum:
Veniu el dimecres! Si ja els coneixeu, ja sabeu perquè. Si no els coneixeu feu-nos confiança i aprofiteu l’oportunitat.

toc d'inici

Este golpe voy a hacer la crónica en castellano porque me viene de gusto y además la verdad es que nunca de la vida he visto una crónica taurina en catalán y se me hace un poco cuesta arriba de garlar de corregudes de bueyes y mandangas por el estilo y así no me cuesta tanto de fusilar.

Lo de ayer fue la pera: todavia no me aclaro si se toreaba un libro o bien si se lidiaba un torero porque de toro yo no vi ninguno (nada mas uno de lata colgado a la pared) però al diestro (o siniestro) si que le hicieron una buena faena.

De entrada el Quinina recibió algunos buenos puyazos por parte de la espectacular rejoneadora que comenzó el sarao, que lo dejaron un poco tocado. Lo hizo tan bien que hasta se levantó el público de los tendidos, bueno, no estaban tendidos però ya me entendeis. (también recibió una factura a la que el tio le dió una larga cambiada haciéndose el longuis desde la barrera)

Después vino una celebrada tanda de muletazos, ligando derechazos y naturales a cargo del diestro (este si que es diestro) Gonzalo Torné que le endiñó dos excelentes pares de banderillas y un hábil interrogatorio de pases lentos y reposados que le hicieron confesar algunos “homenajes” inconfesables que levantaron un clamor al respetable,
que le atorgó un apéndice, que a horas de ahora todavía no sabemos cual.

Al cabo de abajo el torero toreado cuajó una gran faena y fue ovacionado y premiado con vuelta al ruedo, saludos besos y abrazos y no salió a hombros porque los porteadores ya estaban un poco pedos.

Festejo de abono con buena entrada, con gran satisfacción de la empresa y de la ganadería 1984. No hubo percances ni presencia de antitaurinos aunque algunos encontraron  a faltar una performancia de las Femen. Y encima sin habanos en las gradas (pero los espabilados de los fumadores se fueron al  corralillo o patio de caballos con los monosabios y los alguacilillos)
No se puede tener todo, pero como dijo Vila-Matas “La millor venjança és viure bé”

(dedicat al gran mestre Buendia y Gasol)



 
 


(aquesta és la que no es va poder projectar durant "el festejo taurino". Foto ea)




dilluns, de setembre 07, 2015

recomencem


amics i amitges: tal i com haviem amenaçat, el cicle continua i emprenem una vegada més, l’activitat, engeguem la màquina, afinem el soroll de motors, falquem les taules, espolsem les cadires, escombrem dels racons algunes paraules òrfenes que encara hi romanen i ens disposem a retrobar companyies i capturar moments poètics que nodreixin la "lluminosa dèria" que ens pertorba


De moment aquest setembre comença fort: 

dimecres 16 Presentem el "Torero d’hivern" d’en Miquel Adam. No és poesia (segur?) però s’havia de presentar a l’H. on el vell Subal ens regalava complicitat mentre congriava les seves històries i engiponava prèdiques entusiàstiques i tendres i despotricacions.






i aquí tenim  les pre-visions:

dimecres 23: Pep Gómez i Javi Gómez presenten "Rapsodia pop"

 

dimecres 30 Màrius Sampere i laBreu edicions ens porten "L’esfera insomne"


(com sempre, cada dimecres a les 20,30!)