una altra Cuba

Aquest cop, un recital en solitari d’en Mauricio Calzadilla,

que ja va debutar el curs passat a l’H compartint recital amb la Laia M i L.

Poeta, cubà, darrerament mediàtic al protagonitzar un dels reportatges de ”Tot un món” de TV3, ens ofereix ara el seu treball sota el títol:

"Poesia Cubana Sin Azúcar"

Dimecres 3 de desembre a les 20,30 a l'horiginal

Los milagros de Chao

Ramón Chao + René Vázquez + Miquel Adam + els músics

Mojitos, música i l'amenitat dels dos conversadors: René Vázquez i l'autor, Ramón Chao.

Un llibre atractiu amb imatges plenes de vida.

Una visió humana i amable però fermament compromesa amb la Cuba fidelista, valorant els aspectes positius de la Revolución.

Sense oblidar les meravelles del PPG!

Mezquita-Badal

Un recital, magnífic, intens, net, que mereixia més audiència

(sembla que el Barça va guanyar; bon profit!)

(Begonya, anuncia crònica pel dissabte...)

Servei de Pre-Visions:

dimecres 3: Poesia cubana Sin Azúcar amb el poeta Mauricio Calzadilla

dijous 4: Festival Alabatre. Presentació dels tres nous alabatrencs

dijous

presentació a les 20h.

(Ramón Chao! Els que tenim una edad, o més, el recordem com a mític corresponsal de Triunfo a París...)

dimecres:

Recital de

Begonya Mezquita

i

Josep Lluis Badal

(horiginal, 20,30 h)

Ull de gel

Ull de gel et diré,
rec fresquíssim a les faldilles,
pupil·la, fas fred a l'hora bruixa,
bosc ple de llops, ametlla oberta.
Ombra et diré,
cames que deixen rastre
i llibre en blanc, després de tot,
assaig de llum que abraona.
Porta oberta et diré,
intèrpret sense horitzons,
torsimany que nega les cendres,
hereu i vampir sense brides.

begonya mezquita, una illa. Ed.96

Persona

Fum de l'hivern: azalea, begònia,
i papalló sense ble. Llac mut! Parlo
com fa mil anys: tornar al país on mai
no vam ser, flor només del comiat.
Sense l'arrel. Aquí els amics es moren.
Ser un sol hivern no consola gens, sort!
-Oh, on el cor no demana l'amic,
el llac ve sol i la lluna fa dobles
pare i fill, nit, els contes de la mare
i el casalot, i doble el pa de figa...-.
Aquí s'hi riu bé. Tenyida ponsètia,
no cal consol! Un conte de Nadal.
Ple de fum, nens, de cascall i de fúria.
-Allí, amic, guardem el pa i la gana.

josep ll. badal. o pedra. Ed.Proa

rastres a la xarxa

Afegim un quants enllaços que parlen d’algunes de les nostres activitats darreres, concretament les relacionades amb

l’homenatge

a Josep Piera

i la presentació de “La piel de La Boca”

de Jordi Carrión,

totes ben amables i correctes excepte una: l’estirada d’orelles que ens administren en aquest blog, com sempre amagant-se en l’anonimat de la xarxa (segurament un grupuscle d’estudiants desvaguerats i rebentaires) Troben massa institucional i ensucrat l’homenatge a Piera, i fins i tot indigne d’un cicle que afirma que aposta per les Noves Actituds Literàries. Pensi senyor Bau que en pocs llocs, poden vantar-se (si aquest fos el nostre tarannà) d’haver donat espai, veu i projecció a tants poetes novells com a casa nostra. No ens agrada que per una mica d’imparabilitat, vulguin enterbolir una trajectòria arriscada, independent i honesta. A més, en un cicle tan caòtic i eclèctic com el nostre, molèstia apart, hi cap tothom. Fins i tot els poetes premiats, reconeguts i adhuc mediàtics hi tenen el seu raconet. I si nosaltres tenim febleses de Chiquipark, vostés practiquen un bloguisme d’abocador de xafarderies esbombant les suposades vergonyes del món literari. Malgrat tot, senyors (?) del Cau, els hi agraïm l’esperó dels seus comentaris biliosos: que en parlin encara que sigui bé.

-------

Apa, i un cop desfogats, les pre-visions:

Dimecres 26: Begonya Mezquita i Josep Lluis Badal

Dijous 27: "Los milagros de Cuba" de Ramón Chao (Icària editorial)

Dimecres 3: Mauricio Calzadilla: Poesia Cubana sin azúcar

Dijous 4: Presentació dels nous ALABATRE

en joan de ses illes

en Joan Adrover, trans-substanciat en el joglar i trobador

Joan de ses Illes, ens ha passejat per la

KRONOSFERA,

un viatge poètic per la seva obra.

Aquí n'hi han rastres

i aquí també.

joan adrover i duran

FLOR SECA DE TEMPESTA EN LA TARDOR DE PORPRA IXENT

L'anguniosa figura del genet perseguit
Sota l'alba riallera de la fada nupcial
Agermana ensucrades ambicions de fadrí
Capgirades ventures de desig malferit.

Putxinel·lis de bronze regalava altre temps
A precioses donzelles qui sovint en privat
Prometien-li eternes atencions com present
Que pogués emportar-se tal com si fos un segrest.

Les paraules semblava tenir-les dintre el cor
De tan tendres sonaven quan parlava animat
Per impúdiques ombres de traidores qui amb poc
Feien munts de malsanes perversions i perbocs.

Fins que un dia el seu astre fred caigué dintre el mar.
Quan més aprop creia fer-se de la vida nupcial
Una meuca vestida de sol·lícita amant
L'oferí al diable en una orgia de sang.



de "Q" .
(Recerca Editorial. Manacor 1997)

Joan Adrover, poeta, aimador, antiquari, artesà del paper i nòmada

dirà els seus poemes a l'Horiginal el dimecres 19 de novembre a les 20,30

i les pre-visions per la setmana entrant:

dimecres 26: Begonya Mezquita i Josep Lluís Badal

dijous 27: presentació del llibre "Milagros de Cuba" de Ramón Chao

la piel de La Boca

en la penombra d'una mala foto, Jordi Carrión i el Chejua ens aproparen La Boca i el tango

Piera:l'homenatge

Josep Piera, 40 anys de vida literària i un munt d'amics.

Felicitats!

una setmana diferent

per aquelles coses que passen, la programació ens queda finalment així:

El dimarts 11 de novembre ( a les 20,30):

"De la Drova a l'Horiginal"

Poefesta poètica

en homenatge a Josep Piera

I el dijous 13 de novembre (a les 20 h)

presentació de "La piel de la Boca" de Jordi Carrión

la crónica-nouvelle sobre Buenos Aires que ha publicado en Argentina Libros del Zorzal

és a dir: dos actes però ens saltem l'habitual dimecres....

josé eugenio sanchez + judith téllez

la felicidad es una pistola caliente

j.e. sanchez i judith téllez: poesia i molt més.

-son genials, son inmensos

-hem d'aprendre d'ells

-volem que tornin

Balada de las últimas bombas

ron es un viejo actor del blanco y negro

que hacía dinero con cualquiera vendiendo entrevistas y pistolas

mientras

en el mundo caían varias bombas

george por su parte

es un ranchero petrolero que montaba una gran troka con un longhorn en el frente

junto a su mujer que masticaba una mazorca y escupía los pellejitos por la ventanilla

y en el mundo caían más bombas

bill en cambio

fumaba mariguana y le encantaba que sus amigas se la mamaran

no por eso dejaban de caer más y más bombas

pero era diferente a la época de georgy —el hijo de george— que buscaba afanosamente el cariño de su padre

entre las bombas que caían sobre el mundo -

andreu, 28

l'orquestra

galán creixent, estrenant anys recitant a soles i entre amics;

poemes per xiquets i per grans, poemes poc coneguts i també els seus grans hits. digueu-ne endogàmia o bé coherència, Galán fa un any que és part important del paisatge humà dels nostres dimecres i després de participar en diferents actes col.lectius, li havia d'arribar la seva hora. Bon poeta i gran persona humana, no ens ha decebut.

Ell però insisteix a demanar un lleó.

Les pre-visions, provisionalment definitives son aquestes:

Dimarts 11: "De la Drova a l'Horiginal" homenatge a Josep Piera

Dijous 13: Presentació del llibre "La piel de la Boca" de Jordi Carrión

Andreu Galán /José Eugenio Sánchez

dimecres 5 de novembre a les 20,30: ANDREU GALÁN

...aquest Andreu, que va aparèixer el curs passat i que de llavors ençà ha participat en nombrosos recitals col.lectius, homenatges i presentacions, aquest Andreu de posat seriós i un pel tímid que amaga un incendi de rauxa valenciana, que deixa anar quan s’arrenca a demanar un lleó, ara ens ve a mostrar (no sense una certa resistència, diguem-ho clar) la seva poesia, la seva producció més íntima i diu ell, més amarga i pessimista, i lúcida,dic jo. Inèdita tota ella excepte els poemes publicats a la Pedra Foguera, cal aprofitar la ocasió...

dijous 6 de novembre a les 20,30: JOSÉ EUGENIO SANCHEZ

José Eugenio Sánchez (Guadalajara Jalisco 1965)

Un germà mexicà d’en Pedrals!

En la nostra habitual falta d’ignorància, d’aquest poeta de Monterrey, no en sabiem res, però en JP que si que en sap diu que és una meravella i que hem d’aprofitar el seu pas per la ciutat-botiga i que l’hem de tenir a l’H sigui com sigui i per aixó li dediquem un dia especial. Per aixó i per les pistes que hem seguit xarxa enllà que apunten que, efectivament, José Eugenio Sánchez és un dels nostres:

"es una fiesta del lenguaje que se coloca con toda deliberación en las antípodas del más aburrido lirismo literario".

"Octavio Paz le concedió a Sánchez el Premio Internacional de Poesía Fundación Loewe a la Joven Creación, fue el último premio que concedió el poeta mexiquense. Acosado por la Fundación, Sánchez tuvo que hablarle a Paz por teléfono. Absorto, Sánchez tomó el auricular y marcó... Contesta el autor de Libertad bajo palabra y Sánchez se presenta y afirma después de una pausa: “No tengo nada qué decirle”. Paz contesta: “Yo tampoco”, cuelga. Una semana después, Octavio moría."

xawi sastre

Sastre, valent, sempre sorprenent,

ens ha portat els seus poemes insòlits, provocadors, poc convencionals.

Aquest cop, ha anat més enllà i els canta.