divendres, de desembre 20, 2013

i ara les d'en Carner

NOVA CANÇÓ DEL DESEMBRE CONGELAT

El desembre congelat
            confós se retira;
l’apaivaga la ciutat
            que, de lluny, admira,
on el cel és amorós,
la muntanya fa redós
            i enjoien l’onada
            llums de la vesprada.
            Barcelona, gran casal,
            flor de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
            somriu i s’allunya.
Diu:-Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser,
            al cim de les branques,
            rams de roses blanques.
            Malaurat qui et faci tort
            i foll qui t’oblida;
tens de festa i de conhort
            l’ànima reblida;
l’ombra fosca de l’esglai
pervinguda a ton espai
            es fa clara i fina,
            somriu i declina.
            Hi ha al carrer més amagat
            cants de cadernera;
hi ha un nou pol·len del passat
            en la polseguera;
riu sant Jordi el paladí
i, entre tosses de jardí,
            un broll d’aigua clara
            diu: “Avant!” i “Encara!”
            Cada noia té promès
            i du violetes;
son esguard és tot encès
            de les amoretes,
És daurada la ciutat.
Del desembre el vent gelat
            confós se retira,
dolç com una lira.



Josep Carner