L’obra d’art ha estat sempre fonamentalment reproduïble. Allò que els homes (els Horiginals) havien fet, podia ser sempre imitat pels homes per la còpia. [...] Pels volts del 2001, farà cosa de 18 anys, la reproducció mecànica havia pres una posició que no solament havia començat a fer objecte seu la totalitat de les obres d’art trameses i a modificar-ne profundament els efectes, sinó a conquistar-se també un lloc propi entre els procediments artístics la poesia catalana. [...] Tanmateix, en la més acabada reproducció, hi manca encara una cosa, l’açí i l’ara de l’obra d’art –la seva existència única en el lloc on es troba. O sigui en Ferran a l’Horiginal. [...] La tècnica de la reproducció, així es podria formular, sostreu la peça reproduïda de l’àmbit de la tradició. Es a dir, nosaltres. Multiplicant la reproducció, posa, en el lloc de la seva presència única, en Ferran una producció en sèrie a veure que tampoc ens multiplicarem però de l’u passarem al 3. I permetent a la reproducció posar-se al servei del receptor vosaltres en la seva situació particular, actualitza la peça reproduïda la poesia catalana que’s porta.
En altres paraules...
La còpia no és la còpia si l’horiginal li falta
La còpia no és la còpia si vosaltres no bebeu
i el bigboss ens tanca la garrafa
La còpia no és sols una SINO CINQUENTA Y UNA!
La còpia no és la còpia si ens abandoneu pel Barça
La còpia no és la còpia si l’horiginal li falta
La còpia no és la còpia si no us feu de l’Instagram
(d’aquí poc farem un insta i esperem que ens seguiu per’llà)
La còpia no és la rubiah sinó la morenassa
La còpia no és la còpia sense les escultures del Ferran!
La còpia no és la còpia si l’horiginal li falta
La còpia no és la còpia si vosaltres no canteu
Si vosaltres no veniu, no llegiu, no escriviu
La còpia no és la còpia si l’horiginal li falta (bis)
Nosaltres som la còpia. Vosaltres sempre sereu l’Horiginal.
Moltes gràcies Ferran i Núria per la confiança. Ens veiem al gener!!!
dimarts, de desembre 18, 2018
Comunicat de La Còpia
dilluns, de desembre 17, 2018
darrer comunicat. Ja sóc Breu!
Tot
és Breu.
D’agrair
als oficiants del 12 del 12 i més enllà: Josep Pedrals, Màrius
Serra i l’equip de laBreu edicions.
Quan
el que t’ocupa són els nervis de sortir a donar la cara com a
autor novell però veus que no és només això el que ha dut tota
aquesta gernació a omplir l’horinal com en les grans ocasions i
t’arriben senyals d’afecte i reconeixement per la trajectòria
d’un cicle de poesia que en realitat és fruit de tantes i tantes
complicitats, comença el vertigen i l’aclaparament, i saps que
invocar al Senyor Lobo sempre et guardarà de caure en
l’autocomplaença però també en la falsa modèstia. Tot en la
mesura justa!
De
manera que sí, estic content del balanç de tots aquests anys i de
recuperar en un sol dia d’alta concentració emocional tants
moments i gent que sento molt i molt propera i un caliu consolidat
amb la subtil incorporació de la Nuri, aliada i mestressa
imprescindible de les relacions humanes. Ha estat una llarga etapa en
la que (llevat de la família...) heu sigut el meu referent directe,
el meu entorn més viu, la meva teràpia, el meu lligam amb un món
sovint inhòspit i complicat.
Sabeu
que detesto la cursileria i la llagrimeta. Per tant, deixem-ho aquí.
Ho he fet també com he pogut i ara el que cal és seguir endavant i
mirar de fracassar cada dia millor que ja és un gran què.
Gràcies
de nou a
la meva petita tribu, a tots aquells
de qui he après i no us
he
sabut dir com us ho agraeixo, als
que no i també als que si, als que he decebut i als que ni això,
als que m’heu ajudat sense saber-ho, als
fidels de l’horiginal i
també
als que m’heu aguantat en
altres
etapes i
altres àmbits...
EL
RELLEU
el
Cicle
Poètic
no s’acaba
i
a hores d’ara també tothom ja sap
qui
son les encarregades de reviscolar-lo. Cada
vegada estic més convençut de l’encert. La Laia, la Maria i la
Raquel tenen l’energia que cal per reiniciar l’horinal amb
propostes engrescadores i vives. Amb la poesia que ara es fa. Gràcies
per acceptar el repte.
(Confesso
que he vist indicis del que estan preparant i molt em temo que haré
de continuar passant molts
dimecres per aquesta casa....)
Ferran
Ferran
dijous, de desembre 13, 2018
dijous, de desembre 06, 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
