divendres, de desembre 28, 2012

primer acte del 13: poetari


doncs sí, el dimecres 9 de gener
presentarem (a horiginal)
 el segon número de la revista


diumenge, de desembre 23, 2012

bones festes


Salut per a tothom i un poema poc nadalenc potser...

Manual inacabat
(per anar per la vida)

SI te'n pots anar
no és ca teva.
Si pots viure sense fer-ho,
només és feina.

Si fas mal sense adonar-te'n
ben poc estimes.
Si ets mort i no t'ho diuen,
d'amics, te'n manquen.

Sols veus l'arc de sant Martí
quan rius i plores.
El mal que no deixa nafra
l'ànima et vincla.

Cadascú és cadaqual
diu la padrina.
Els ossos al fossar
tots es barregen.

Si hi poses condicions
també claudiques.
Si no pots veure el cim
porga la boira.

Quan plores sense llàgrimes
l'ànima es xopa.
Quan pregues amb la llegua
s'engalaverna.

Et rompràs si no et vincles
al baf dels astres.
Molt poca fam tens
si pots estar-te'n.

Mai no podràs volar
si te n'afluixes.

(Guillem d'Efak
Madona i l'arbre i altres poemaris
Mixtàlia. Palma 2005)


dissabte, de desembre 22, 2012

Curs-taller d'ACCIÓ I POESIA

poetes, artistes, gent!
ens arriba la  convocatòria d'un curs-taller extraordinari.
passin i vegin:

Curs-taller d'ACCIÓ I POESIA
Coordinat per Marta Darder, Carles Hac Mor i Ester Xargay
A l'obrador de poesia del cafè Horiginal (C/ Ferlandina, 29, davant el MACBA)
Cinc sessions de dues hores cadascuna: dilluns 21 i 28 de gener,
i dilluns 4, 11 i 18 de febrer del 2012, de 8 a 10 del vespre.
Per inscriure-us: ingresseu 50 €
a "la Caixa" 2100-3000-11-2103622407 (titular: Ester Xargay. T. 693-504-713),
i comuniqueu-ho a <curstaller.artipoesia@gmail.com>.


Desconstrucció de la performance per trobar l'acció. L'acció com a antiespectacle o
no-espectacle. Poesia sense acció. L'espectador contra l'espectador.
Els traus no volen els botons.

Com deixar-se anar per escriure i per fer art i com deixar venir tot allò que podem imaginar que som capaços d'arribar a fer. No pas tothom pot ser artista i escriptor, sinó que tothom ja ho és; només cal desembossar el cap i acceptar tot el cos. El problema de com fer-ho, se l'ha de plantejar cadascú; ningú no és mestre de ningú, ni tan sols d'un mateix. L'objectiu del curs-taller és desaprendre, desfer, entre tots plegats, i provocar-nos així una tempesta mental que pot fer tronar i ploure art i escriptura, indiscriminadament, engrescadorament i amb efectes posteriors i exteriors al context en el qual seran congriades les fúries de l'inconscient.
La petjada de la guineu no es veu.

***Cada acció concreta posa en qüestió la tendència de l'acció a esdevenir un llenguatge, una codificació.***Amb l'acció, hom accedeix a obtenir el resultat més petit amb el més gran esforç d'altri.***Una acció no exigeix mai cap interpretació. Tanmateix, la no-interpretació ja és una interpretació. L'acció demana la suspensió del judici, perquè tot judici és un prejudici. El millor espectador d'una acció és un objecte o, pel cap alt, un vegetal.***La referència principal d'una acció és l'acció mateixa.***L'art de l'acció és un perill per a l'acció de l'art, i l'art és el perill més gros de tots.***L'estil -un estigma immanent a l'art- és un obstacle per a l'acció.***L'acció posa el dit a la nafra de l'art, i la nafra de l'art és l'acció; ergo, l'acció s'assenyala a si mateixa per mà de l'art i aquest ho fa mitjançant la nafra de l'acció.***L'acció no produeix catarsi ni té moralitat; és una epifania sense cap ni peus de l'anestètica poca-solta.***En l'acció, de vegades, hom vol capir allò que és impossible de comprendre perquè no hi ha res a entendre-hi.***En l'acció, tan bon punt hom de debò no vol dir res és quan en diu més, de coses.***L'acció, com a prellenguatge invertebrat, pot consistir en una simple formulació, com aquesta de Dick Higgins: "Ofereix-te perquè t'extirpin la columna vertebral"; o com aquesta altra, de Kosugui: "Traieu-vos un ull, deixeu que passin cinc anys, i feu el mateix amb l'altre ull."***L'acció és una ontologia forassenyada que, sense espina dorsal, s'arrossega espamòdicament entre un cúmul de paradoxes, i suposa un al·legat contra la reducció del logos a raó.***Si, com adverava Hegel, la filosofia és el món al revés, les accions són la filosofia al revés i amb el món ja perdut de vista.***L'acció és una gesta ontològica de la negativitat vitalista.***Quan l'hàlit poètic és exercit en una acció, aquesta tendeix a una mena d'himne a l'anarquia, al caos i al tumult, a la insubordinació total i a una disgregació del real.
La paraparèmia sona a trompeta.

per acabar l'any







l'acte número setze, paraules majors per tancar el trimestre,
veus i presències de qualitat a l'escenari i també al seu voltant
per un projecte sòlid, consistent, dens.
Com el treball de la Mònica recitant, 
la Laia Cagigal cantant i en Jordi Gaspar tocant.

Acabem el trimestre amb bones sensacions. 
Desitgem que els dies que falten per tornar-nos a trobar siguin per tothom tan rodons
i impecables com el recital d'avui.

Tornarem el dimecres 9 de gener amb..........

dissabte, de desembre 15, 2012

la mostra efímera



-ganes d'engegar una mostra que ocupa un espai i també un temps-
-una mostra que apareix i desapareix com el recital-
-un espai variable que fins i tot pot canviar de lloc dins de la carcassa H-
-esdeveniments visuals de periodicitat irregular-
-moments plàstics irrepetibles: ningú no pot banyar-se dues vegades 
en la mateixa exposició-
L'excusa dels dotzes ens ha vingut bé per experimentar.
Ha funcionat i ho tornarà a fer quan menys ens ho esperem 
i hi hagi algun conjunt de dotze peces prou diferents, 
sorprenents, inquietants, atípiques

(i també ganes d'airejar unes quantes produccions que cal que surtin de l'armari)

LES FOTOS BONES AQUÍ

divendres, de desembre 14, 2012

una música de cavalls negres




Albert Roig i l'actriu Sílvia Bel 
llegiran poemes de 
i l'actriu Mónica VanCampen
la cantant Laia Cagigal 
i el músic Jordi Gaspar 
faran el recital 
basat en La tempesta d'Albert Roig
sobre l’obra del qual parlarà XAVIER LLOVERAS

campo de fuerza y olivares




Limpio con furia el espejo
-feroz azote del trapo-
mi azogue contra su azogue
Y sin embargo aquí siguen 
mis ojos
a ambos lados de esta nada
mirándome llorar.

(Estrella no deja ni huella a Campo de fuerza. 
Carmen Camacho. Editorial Delirio)

els coneixedors, els que estan a l'aguait,
els d'antenes sensibles que han reconegut els senyals
que tot i venir de lluny estan en la nostra freqüència,
han acollit Carmen Camacho i han gaudit
d'un recital rodó, de la mida i la intensitat exactes.
Densitat poètica sense concessions
(Carmen gracias Porvenir)

diumenge, de desembre 09, 2012

12/12/12+12 micro-expo


i per acabar-ho d'adobar, al nostre espai expositiu variable i volàtil,
exposició efímera (nomès avui) de 
12 
escultures i objectes poètics de petit format
de l'artista antoriorment ignorat com a 
ferran garcia
(artista-resident a l'H)

dijous, de desembre 06, 2012

dimecres 12/12/12: carmen camacho

Carmen Camacho (foto Culturamas)

aquest proper dimecres 12 de desembre,
vigília de Santa Llúcia,
al cicle poètic de l'horinal tindrem l'oportunitat única
de conéixer la poeta andalusa
Carmen Camacho (Alcaudete, Jaén 1976) 
viu i escriu i recita a  Sevilla
nomès avui 
la podrem sentir a barcelona.

Seguiu els enllaços  i si us ve de gust, 
us esperem el dimecres!

La premonició de l'horinal: el dotze del dotze del dotze potser s'acaba el món:
millor que ens agafi escoltant poesia de la bona!

cantar-ne quaranta





*laBreu i els quaranta alabatres i endavant (dau-li!)

* el retorn d’en Todó: està deixant de ser l’home inaudible

* hi ha un moment màgic quan els autors de laBreu anuncien: seré breu

* fa goig de veure tanta gent amb l’aura del seu premi i/o darrer llibre

* decepció al club de fans de l’albert roig per la seva "no presència"

* hem tingut el plaer de saludar entre altres als srs. hornos, puentes, florido …

* dada curiosa: la quantitat de no fumadors que surten al carreró a no fumar 

* ara les coses importants passen a la sagristia mentre la catedral resta buida

* laBreu canvia de socis però segueix: no fem breu i ratlla

*sigues breu i fes el que vulguis


diumenge, de desembre 02, 2012

ii el dimecres 5: alaabatrada!


el dimecres 5 de desembre, vigília de festa,
al límit d'una setmana ben curteta, farem festa grossa com sempre que 
bategem  alabatres trigèmins:


es presenten en societat a les 20,30 amb la impuntualitat de costum





el dimarts "cuentos xinos" a l'horiginal






divendres, de novembre 30, 2012

irracionable




tal i com ell volia, la segona lluna de novembre,
(aniversari d'un retrobament)
Sergi Jover amb aquest recital es reafirma en la seva poètica:
"Viure és arriscar-se i resistir"
(Actualment, Túrnez & Sesé presenta en concert el seu cinquè disc, Vestigis
dedicat a l'obra del poeta barceloní Sergi Jover.)

*hi ha rastres en altres blogs

divendres, de novembre 23, 2012

el 28 lluna plena i sergi jové






Recital de poemes nous de SERGI JOVER

la multiplicació dels entrepans





presentat per Marc Romera (dels atzarosos viaranys de l'edició)
disseccionat pel gran chef Carles Hac Mor (ingredient estrella: l'elipsi literària, el capítol que hi és i no hi és)
amanit amb els poemes del Pollastret de l'autor, Salvador Giralt (nota: m'agraden; buscar-ne més)
salpebrat amb la bateria de l'Ivo Sans (eficàcia i discreció total)
i  flamejat amb la veu-blues de l'Anna Subirana (moments d'esgarrifança).

Paradeta de laBreu, assemblea de Cicutes sense Todó, 
presència majoritària del clubdefansincondicionalsdelabreu
i projectes i canvis en l'horitzó.
Propera invasió de laBreu en forma d'alabatres el 5 de desembre (Todó, Ripoll i Bejan Matur)

dilluns, de novembre 19, 2012

i el dimecres l'entrepà


la cicuta arriba al 4 !

càpsules poètiques a valència


divendres, de novembre 16, 2012

els déus i les bèsties




dilluns, de novembre 12, 2012

m-m marçal, l'homenatge del 1998



divendres, de novembre 09, 2012

i el DIJOUS 15...

Clara Mir presenta:




aquesta setmana en Dijous  (15 de novembre)
per raons  vagues,
però com sempre, a l'horiginal a les 20,30


Dibuix

Potser farà fred,
però l'esclat d'avui
als ulls del sol que pintes
i l'escalfor del groc d'espigues
fimbrejant braços desarmats,
són, ara mateix,
la visió més versemblant
de la temprança.

Potser farà fred,
serà llis i blanc.





marçalianes


de la mà de les IV Jornades Marçalianes
(Fundació Maria-Mercè Marçal
+
Grup de recerca Cos i Textualitat UAB)

més de vint recitacions marçalianes iniciades per la Montserrat  Abelló
amb Mireia Calafell,
Neus Aguado, Anna Ballbona, Sílvia Bel, M.
Àngels Cabré, Lluís Calvo, David Caño, Josefa Contijoch, Àngels Gregori, Anna Gual, Maria Antònia Massanet, Sònia Moll,
Vinyet Panyella, Josep Pedrals, Esteve Plantada, Jaume Pons Alorda, Cèlia Sànchez-Mústich, Estel Solé, Francesc Josep Vélez, Amadeu Vidal, Blancallum Vidal, Mireia Vidal-Conte.


(Aquí, Vinyet Panyella en fa la crònica)

dijous, de novembre 01, 2012

Pèsols dolços, pols de vida




Presentat per David Figueres 
i acompanyat per la mùsica de Pau Sendra i Clara Vallés
Kously Lamko ens ha oficiat un recital-ritual carregat  d'emoció.

Aquí podeu llegir una excel.lent crònica de David Figueres.

dimarts, d’octubre 30, 2012

Amb el foc nou d’altres poetes





Amb el foc nou d’altres poetes 


22 poetes recitaran a Maria Mercè Marçal 
per retre-li un homenatge: 
Montserrat Abelló, 
Neus Aguado, 
Anna Ballbona, 
Sílvia Bel, 
M.Àngels Cabré, 
Lluís Calvo, 
David Caño, 
Josefa Contijoch, 
Àngels Gregori, 
Anna Gual, 
Maria Antònia Massanet, 
Sònia Moll,  
Vinyet Panyella, 
Josep Pedrals, 
Esteve Plantada, 
Jaume Pons Alorda, 
Cèlia Sànchez-Mústich, 
Estel Solé, 
Francesc Vélez,  
Amadeu Vidal, 
Blancallum Vidal, 
Mireia Vidal-Conte.
7 de novembre 2012 a partir de les 20’30h al 

Bar Horiginal de Barcelona.


Més informació: http://fmmm.cat

presentem "funda sobaquera"



dilluns fred d'octubre Orlando Guillén presenta el seu poemari
"Funda sobaquera"
Andreu Subirats presenta el poeta i el llibre i Orlando obre la comporta i deixa anar una rierada d'imatges brillants i obscures, seductores, cavalcada sensual, conversa amb Llull patas al hombro; salud y caos en Acayucan; el ser humano és una equivocación de la materia. Orgasmo Guillén, Sarcasmo Guillén, la tumba, la vulva, la matèria obscura, els deus fornicadors, Dios es diosa, Ramón. Molécula seductora retozando. Orlando Poesia a 16000añosluz Orlando y tu que sabes, y yo que sé de la Via Láctea.
(Quan neva a l'estiu, res no funciona)
Orlando imprescindible. Com a poeta i com a exemple de capteniment digne.
I nosaltres esperant l'edició dels DOCE POETAS CATALANES.....

(per cert i permetin-me una petita digressió: Orlando Guillén, poeta, mexicà fins al moll de l'os, que viu i treballa a Barcelona, que ha traduït al castellà l'obra dels nostres grans poetes...és literatura catalana o no?
Ho sigui o no, jo crec que seria un perfecte candidat al Premi Nacional de Literatura. Ja està dit)