divendres, de febrer 21, 2014
ara àngels
Àngels de tots colors, gens ensucrats certament, s’han passejat entre
el públic delerós de poesia. Les veus dels poetes i traductors han repassat el contingut
del volum d’Ara llibres, salpebrant la lectura amb anècdotes i evocacions de la
seva relació amb els poemes triats i amb la gestació del recull. Castillo
punyent, invoca l’Apocalipsi, es dol de l'absència de la prologuista i revela el seu heterònim A.Rimbaud. Xènia Dyakonova explica com va veure un àngel amb
bicicleta i com en altres temps va suplantar Blas de Otero. Jaume Creus il·lustra
la seva relació amb Vinyoli. Subirana, Torner i Oriol Izquierdo, còmplices un
cop més, evoquen els precedents de l’antologia i Enric Gomà recita un poema del
seu pare. Vicenç Llorca (per primer cop a l’Horiginal) ens porta Màrius Sampere
i Gemma Gorga el dolç àngel de la mort
de Màrius Torres. Mossén Cinto vola de bracet amb en Pedrals i Carles Torner
eleva la intensitat emocional recitant
de cor el Raval d’amor de M M Marçal
(a qui d’alguna manera sento avui aquí
entre nosaltres).
La cirereta final la posa Francesc Garriga amb un poema seu i el
regal d’un ingenu i poc conegut poema de primera comunió de l’admirat Joan
Oliver.
divendres, de febrer 14, 2014
txell bonet show
Txell Bonet,
viu el seu espectacle, preparat amb tot detall, minuciosament, amorosidament fins a donar peu a l’imprevist (l’incontrolable pren força) va perdent, cabaretejant amb el públic, la protecció, el blindatge dels seus poemes amulet “detente bala”. Guanyem poemes i perd el vestit confeccionat especialment per cada espectacle (aquest cop inspirat en “la gran onada” d’ Hokusaii)
viu el seu espectacle, preparat amb tot detall, minuciosament, amorosidament fins a donar peu a l’imprevist (l’incontrolable pren força) va perdent, cabaretejant amb el públic, la protecció, el blindatge dels seus poemes amulet “detente bala”. Guanyem poemes i perd el vestit confeccionat especialment per cada espectacle (aquest cop inspirat en “la gran onada” d’ Hokusaii)
Recita, canta, provoca, connecta amb Islàndia, cabareteja amb el suport sonor
de
Jonny Owens, guitarra, Xavi Lloses, piano preparat i Raúl Hinojosa, Ipad amb
címbals pre-enregistrats. Porporina al cos i al quadre d’Adriana Valle i
degustació de CLAR, un blanc excel·lent de Rubén Parera. I els poemes i la gent,
còmplices de luxe. La sorpresa perpètua
d’una altra nit rodona.
aqui podeu veure el
VIDEO
aquí, més
fotos
i aqui la seva
web
aqui podeu veure el
VIDEO
aquí, més
fotos
i aqui la seva
web
dilluns, de febrer 10, 2014
detente, bala! amb txell bonet
Cabaret poètic musical
amb la guitarra de Jonny Owens, la participació de Xavi Lloses i Raúl Hinojosa, i
amb els textos i veu de Txell Bonet.
Una sessió que forma part del procés de
costumitzar vestits que un cop treballats, són foradats pel públic per
trobar-hi els seus poemes.
Un còctel de paraula, sons, melodies, colors,
textures, presència, i amateurisme.
esteu convidats al pròxim
¡Detente, bala! el pròxim 12 de
febrer dimecres, a les 20:30h a l'Horiginal de
Ferlandina, 29.
Hi haurà sorpreses estenopèiques siderals de supernova!
males herbes amb troll
La barca d'Isis, de Joan Oller (i males herbes) convoca addictes d'aquest món i segurament de l'altre. Un sentit i opípar "discurs a la nació" del no únicament antropòleg Adrià Pujol, on confessa les seves connexions familiars amb els "germanets" i els viaranys de l'esoterisme i la mongetomància i ens recorda una Barcelona de començaments del s.XX amb una forta presència de l'espiritisme i tot allò relacionat amb les ciències ocultes.
I ningú millor que el gran Roger Pelaies per protagonitzar la pràctica d'algun dels rituals endevinatoris "inenarrables" que ens ofereix sovint i que ens il·luminen sobre el futur però que sobretot, ens proporcionen una imprescindible font de lucidesa per a no-entendre l'absurd del present i reafirmar-nos en la perplexitat però això si, afrontant el desconcert amb la sobredosi d'irreverència que tanta falta ens fa per nar tirant.
Amanir l'actuació d'en Peláez amb la presència d'un espontani, un troll sortit de ves a saber, o convocat per no sé qui, ens aporta el plus de neguit i de misteri que calia, una gran jugada de l'atzar, suposem. O bé una gran idea del guionista o bé dels germanets que vetllen per nosaltres. O una broma del Joan Oller.
I ningú millor que el gran Roger Pelaies per protagonitzar la pràctica d'algun dels rituals endevinatoris "inenarrables" que ens ofereix sovint i que ens il·luminen sobre el futur però que sobretot, ens proporcionen una imprescindible font de lucidesa per a no-entendre l'absurd del present i reafirmar-nos en la perplexitat però això si, afrontant el desconcert amb la sobredosi d'irreverència que tanta falta ens fa per nar tirant.
Amanir l'actuació d'en Peláez amb la presència d'un espontani, un troll sortit de ves a saber, o convocat per no sé qui, ens aporta el plus de neguit i de misteri que calia, una gran jugada de l'atzar, suposem. O bé una gran idea del guionista o bé dels germanets que vetllen per nosaltres. O una broma del Joan Oller.
amb genís cano
David Castillo (testimoni, protagonista i enciclopèdia viva d'una època oblidada i mitificada alhora) oficia un altre cop la cerimònia de la no-nostàlgia, del record de l'amic i l'homenatge al poeta Genís Cano. Com sempre amb emoció i humor, sense melodrama, desfilen els amics poetes (Casasses,, Vinuesa, Calvo,Fanés,Hac Mor, Xargay, Aisa, Casellas, Pou, Lloses, Caño, M. Vernis...hi falta en Xavier Sabaté) i còmplices (Canti, Cifré...)
Genís Cano hi era, en els amics i en els poemes del seu llibre pòstum Taps de llum zenital, editat pels irreductibles del Pont del petroli, i en la presència d'Isabel Chavarria -còmplice màxima i àngel protector segons Castillo- i en les libèl.lules del pastís.
Quan Satan s'atnsa tant, libèl·lules, anècdotes, records, poemes farcits de jocs fonètics extrems, psicodèlia, accions, lioneses.
Orfes inconfessos de Pete Seeger, esmentem Ho Chi Min i Vinuesa llegeix una proclama abrandada digna d'un Vargas Vila. "Guanya la vida. En Genís mai hauria acceptat un escac i mat" conclou el pròleg d'en Castillo. Ens queden el poemes i els llibres-testimoni d'una efervescència contracultural no tan lllunyana.
diumenge, de febrer 02, 2014
homenatge a genís cano
.JPG)
Entre d'altres hi participaran (de moment):
Carles Hac Mor, David Castillo, David Caño, Enric Casasses, Ester Xargay, Ferran Aisa, Joan Casellas, Joan Vinuesa, Núria Martinez-Vernis, Paco Fanés, Rosa Bertran, Rosa Pou, Xavi Lloses, Lluis Calvo......
dijous, de gener 30, 2014
poemario: la veu
anys i anys de recitals i encara hi cap la sorpresa;
mai no et creguis que ja ho has vist i sentit tot.
Uns bells poemes ben cantats, amb una veu treballada, amb tècnica que no destorba l'emoció,
La sensibilitat d'Antoni Fajardo fa reviure els poemes
del seu avi Rafael Ruiz, un poeta "secret" que ara surt de la intimitat.
( la declamació cantada: decantació?)
divendres, de gener 24, 2014
dimecres vinent: antonio fajardo
aquest dimecres tenim el gust de presentar una exquisidesa de recital:
un professional de la veu, ens presenta acompanyant-se amb l'arpa
els poemes de Poemario de
Rafael Ruiz Fernández-Villalón
que ha musicat.
llambreig
llambregada intensa al Llambreig de Josep Porcar
(i Tria llibres)
Reflexió, refracció i presentació acurada de Jaume Subirana i lectura dels poemes
ben contextualitzats per l'autor (a qui hem de regraciar l'esforç de venir "de lluny")
(hi ha una crònica de l'acte a un nou blog de poesia .
http://poesiabarcelona.wordpress.com/Benvingudes!)
i també l'entrevista!
divendres, de gener 17, 2014
reduccions 103
103 reduccions,
la revista literària del pinyol poètic de Vic, de llarga i sòlida trajectòria, ens visita per primer cop.
Ens han portat un ventall de recitacions diferents i excel·lents:
del poema en xinès del Manel Ollé i la performància bio-lenta de la Cristina Mariné fins a les traduccions de E.A.Poe.
I ja n'esperem la propera invasió.
(deixeu-me dir que són reduccions plaents i estimulants, tan diferents de les que massa sovint practiquen el mossos d'escaire!)
dilluns, de gener 13, 2014
BAU.BAFARADES DE POESIA
divendres, de gener 10, 2014
dimecres 15: reduccions
celebrarem el número 103 de la revista
Presentarà l’acte Lluís Solà, director de
Reduccions,
i Cristina Mariné, Manel Ollé, Cinta Massip, Víctor Obiols, RamonFarrés i Rebecca Simpson llegiran poemes i traduccions del número.
udols a l'afrau terrícola
hi érem tots els que hi érem i érem molts i molt terrícoles.
dels que venen sovint i dels que no havien vingut mai
Els tres poetes inicials de can terrícola: Lluís Calvo, Meritxell Cucurella-Jorba (el dígraf del desitx) i David Caño, ben emparats per l'assemblea de companys poetes de diferents galàxies.
(i de passada amb la presència de l'Albert Serra es tanca un cercle: ara ja em tingut la novel·la i el cineasta)
Joan, Esteve, Laia, felicitats i sort en l'aventura d'editar.
Les petites editorials son les que fan la bona feina. Les petites editorials si que sou estructura d'estat
divendres, de gener 03, 2014
ja hi tornem a ser!
comencem el 14 amb les novetats de can Terrícola:
Presentació dels tres primers 'Llibres de l'Afrau' amb recital dels seus autors i amb la col·laboració especial de grans i il·lustres terrícoles, com són:
Jordi Calvet, Irene Solà, Mireia Calafell i Albert Serra; Núria Martínez-Vernis, Andreu Subirats, Blancallum Vidal i Rodrigo MC d'Atversaris; Andrii Antonovskyi, Joan Vinuesa i Carles Hac Mor.
Jordi Calvet, Irene Solà, Mireia Calafell i Albert Serra; Núria Martínez-Vernis, Andreu Subirats, Blancallum Vidal i Rodrigo MC d'Atversaris; Andrii Antonovskyi, Joan Vinuesa i Carles Hac Mor.
dijous, de gener 02, 2014
femta feta no té destorb
el caganer, arrecerat
entre argelagues i molsa
amb el visatge extasiat
i una ganyota ben dolça
de plaent descompressió
i alleujament absolut,
diposita en un racó
son Producte Interior Brut.
dimarts, de desembre 31, 2013
dissabte, de desembre 21, 2013
divendres, de desembre 20, 2013
i ara les d'en Carner
NOVA CANÇÓ DEL DESEMBRE CONGELAT
El desembre congelat
confós
se retira;
l’apaivaga la ciutat
que,
de lluny, admira,
on el cel és amorós,
la muntanya fa redós
i
enjoien l’onada
llums
de la vesprada.
Barcelona,
gran casal,
flor
de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
somriu
i s’allunya.
Diu:-Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser,
al
cim de les branques,
rams
de roses blanques.
Malaurat
qui et faci tort
i
foll qui t’oblida;
tens de festa i de conhort
l’ànima
reblida;
l’ombra fosca de l’esglai
pervinguda a ton espai
es
fa clara i fina,
somriu
i declina.
Hi
ha al carrer més amagat
cants
de cadernera;
hi ha un nou pol·len del passat
en
la polseguera;
riu sant Jordi el paladí
i, entre tosses de jardí,
un
broll d’aigua clara
diu:
“Avant!” i “Encara!”
Cada
noia té promès
i
du violetes;
son esguard és tot encès
de
les amoretes,
És daurada la ciutat.
Del desembre el vent gelat
confós
se retira,
dolç com una lira.
Josep Carner
i una d'en tomàs garcés
LES NADALES
És dura la terra
camí de Betlem.
Ortigues i pedres
em punxen els peus.
Els braços allargo:
espines i glans.
Camino a palpentes
la nit de Nadal.
Ja sóc a la Cova,
la inunda la llum.
L'Infant i la Verge
em miren als ulls.
Esquelles perdudes
sacsegen la nit.
Les ales que volen
esborren camins.
És dura la roca,
quina alta paret!
Les mans s'hi arrapen,
el cor es deleix.
Al mig d'una esberla
les flors han brollat.
Les blanques nadales
no goso flairar.
Tomàs Garcés
Grèvol i molsa
(dins Obra Poètica. Ed Selecta. 1961)
dimarts, de desembre 17, 2013
avui una de lladres
NADALA DEL LLADRE
Ser lladre i no ser valent,
la gent se n’estranyaria.
Mes quin bull si a l’Establia
em reconegués la gent.
Enmig de les multituds,
he mirat de disfressar-me.
Tot amb tot –no faig embuts-
avui em sobrava l’arma.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
Hauríem de discutir
abans que tot, si una Cova
no pertany molt més a mi
que no al primer que la troba.
Els qui ens nodrim del punyal
no podem pas viure a vistes.
Tot amb tot, avui no cal
que parlem de coses tristes.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El meu ofici és robar;
per viure, es clar, no per vici.
Amb el tràfec que ací hi ha,
pot ser llarg el benefici.
Lladre de palaus reials,
de fossars, de caixes fortes…
Tot amb tot, hi haurà pocs rals
en un Portal sense portes.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El Vell em costarà poc.
Menys encara la parella.
Ell s’afanya a encendre el foc.
Ella, dóna la mamella.
D’or i plata, aquest recer
no n’entelarà pas gaire.
Tot amb tot, per viure bé
no se’n necesita gaire.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El qui diu que sóc poruc,
no sap pas que s’empatolla.
El meu fort és el gluc-gluc
de la sang que amb punyal brolla.
Sóc ací per a robar,
no per olorar cap rosa!
Amb tot...el Noi ja em dirà
si li cal alguna cosa.
Fora,
la plata i l’or!
Noi,
m’has robat el cor.
Miquel Melendres
Miquel Melendres
dilluns, de desembre 16, 2013
Curiositats nadalenques (1)
27 Nadales i un colofó inspirat en aquest recull de poemes del canonge Melendres. Nadales amb aquests bonics títols:
Nadala del ratolí i altres bèsties.
Nadala de l'airet fi.
Nadala de la cort d'Herodes
Nadala de la Mare de Déu
Nadala de Sant Josep fent foc.
Nadala del tresor.
Nadala dels qui no en tenen la culpa.
Nadala dels bressols.
Nadala dels cuiners.
Nadala del rabadà que no hi volia anar.
Nadala dels perquès.
Nadala del rei Herodes.
Nadala de si els dimonis.
Nadala de les petites llengües.
Nadala dels Àngels.
Nadala dels senyors Canonges.
Nadala del reglament.
Nadala de les mares que en són per primera vegada.
Nadala dels camins que menen a Betlem.
Nadala de les preguntes.
Nadala dels Reis Savis.
Nadala de les figuretes de pessebre.
Nadala del fum, fum, fum.
Nadala còsmica.
Nadala dels anyells.
Nadala del lladre.
Nadala del botet.
NADALA CÒSMICA
Potser al cor de les estrelles
Déu va
gronxant
nous móns on també glateixen
altres
germans.
Si ens vessa tant l’alegria
de Nadal,
Per què no els invitaríem
al cant?
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del cel!
Germanets de les estrelles,
com deveu
ser?
Us vestiu de raigs de lluna?
de bris de
vent?
Si érem molts germans, els homes,
ara, un
més.
Un ens n’ha donat Maria,
que és
Déu.
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del
cel!
Digueu-vos els uns als altres
que enllà
d’enllà,
en un puntet que es diu Terra,
dins un
Portal,
ha nascut el qui us criava
fet
Infant.
Si ho enteneu, festegeu-ho
dansant.
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del
cel!
Miquel Melendres
Esclat
Editorial Casulleras 1964
dissabte, de desembre 14, 2013
els premis!
haurem de començar a creure en els premis literaris!
felicitats Marc Romera i LaBreu i tot "l'entorn"
fora noses!
poesia a tiros
6 poetes es disparen "poesia a tiros"
6 poetes són més que sis poetes l'un darrere l'altre,
són un grup, una proposta col·lectiva, una proposta coral, escènica
que dispara sense treva durant 50 minuts intensos.
Foc creuat però "foc amic". I molts amics que els segueixen i els hi donen suport i omplen la sala d'un públic diferent de l'habitual ( allò de les capelletes? No, nomès que "6 en raya" (seguiu la seva gira!) es mouen habitualment pels circuits dels "slam" i tenen el seu públic!)
Amb el recital dels 6 en raya iniciem la pausa nadalenca
i reprendrem la programació passat festes (el dimecres 8 de gener)
dilluns, de desembre 09, 2013
dijous, de desembre 05, 2013
on ets?
(ara que per imatges bones les de la martina)
llisca la veu sobre el coixí de sons i ens fa propera la poètica difícil de Quest
Doncs,
ara,
només sense,
només,
només sense només.
Sense res més que sense
per ser.
QUEST
llisca la veu sobre el coixí de sons i ens fa propera la poètica difícil de Quest
Doncs,
ara,
només sense,
només,
només sense només.
Sense res més que sense
per ser.
QUEST
dissabte, de novembre 30, 2013
quest
i ara en Sunyol, un poeta que porta fins als límits
les seves recerques amb el llenguatge.
sense concessions.
ara es presenta acompanyat de músics
per a fer una lectura-improvisació.
un com a coma poètic
(fotos disparades per en joan vigó)
avui reciten
tota una colla,
segons la Txell
Sales: en Xemeneia,
l’Enric Castanyes
i encara d’altres
que escriuen versos
i mos els diuen
dalt de la trona
cofant tarot
oh! quina pena
que no vindral’s
Josep P. Drals:
hi ha en Rick pirètic,
àcid ascètic,
coma poètic.
el sol poeta
que tot ho peta
que omple el local
de l’horinal.
febrós tot ell
com un cadell
de mot novell
amb tanta penya.
tots han vingut:
moltes fadrines
i molts poetes
i perdularis.
(de funcionaris
també n’hi ha algun)
l’arias, la vernis
també en todó,
subal, garriga,
la nu, en vigó,
en max i en sito
i en nopca i tot
i la ballbona
i la calafell,
i el gran orlando...
(no els direm tots)
diu els poemes
brandant la mà
corren croquetes
i gots de vi.
i en el silenci
de les neveres
en Cots ven llibres
del mil nou-cents
vuitanta i quatre
i està content
i quan s’acaba
la recitada
xerren i fumen
al foc de camp.
estem en coma
com febrejant:
és el poema
que és crit ben dit
que anima l’ànima
i s’encomana
no passeu ànsia
ni porteu dol:
una setmana
i vindrà en Sunyol!
a qui els deus confonguin i perdonin)
dissabte, de novembre 23, 2013
casasses: t'hi sé
dimecres 27, a l'hora de sempre
enric casasses presenta el seu nou llibre editat per 1984 poesia
És com si la rondalla antiga
–aquella que el burro havia escoltat–
–la dels amors d’amor i psiquis–
estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri
entremigdel bullider enfebrat del
de coneguts desconeguts amics pares germans amors
i
efectivament
no fos cap rondalla:
només això, que sí, que t’hi sé.
–aquella que el burro havia escoltat–
–la dels amors d’amor i psiquis–
estigués a punt a punt de fer-se real aquí al meu barri
entremig
de coneguts desconeguts amics pares germans amors
i
efectivament
no fos cap rondalla:
només això, que sí, que t’hi sé.
Enric Casasses, destre en mai
saber, suposat poeta, acadèmic de cap acadèmia, prosista d’estranquis i cantant
sense cantar, ens ofereix, com diu Eduard Bonet, «l’equilibri entre els seus
contraris íntims, entre la crítica severa i la participació generosa, entre el
refús decidit i el compromís sincer, entre l’observació pura i l’actuació
apassionada». L’art no transgredeix res perquè es mou per territoris que no hi
arriben les barreres. L’autor corre al darrere de la poesia, que li resulta
inatrapable, i de cop és ella que l’atrapa a ell. El seu material és la
paraula, i en la llengua dels tres països. I el llençol on planta les
pinzellades és l’aire que respirem. Musicalment és una barreja de tradicional
sard, paganiniana, mompouisme, noi de la mare i country de les contrades
provençals dels temps prellullians.
divendres, de novembre 22, 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
