un com a coma poètic

(fotos disparades per en joan vigó)

avui reciten 

tota una colla, 

segons la Txell 

Sales: en Xemeneia, 

l’Enric Castanyes 

i encara d’altres 

que escriuen versos 

i mos els diuen 

dalt de la trona 

cofant tarot

oh! quina pena 

que no vindral’s 

Josep P. Drals: 

hi ha en Rick pirètic, 

àcid ascètic, 

coma poètic. 

el sol poeta 

que tot ho peta 

que omple el local 

de l’horinal.

febrós tot ell 

com un cadell 

de mot novell 

amb tanta penya. 

tots han vingut: 

moltes fadrines 

i molts poetes 

i perdularis. 

(de funcionaris 

també n’hi ha algun) 

l’arias, la vernis 

també en todó, 

subal, garriga, 

la nu, en vigó, 

en max i en sito 

i en nopca i tot 

i la ballbona 

i la calafell, 

i el gran orlando... 

(no els direm tots) 

diu els poemes 

brandant la mà 

corren croquetes 

i gots de vi. 

i en el silenci 

de les neveres 

en Cots ven llibres 

del mil nou-cents 

vuitanta i quatre 

i està content 

i quan s’acaba 

la recitada 

xerren i fumen 

al foc de camp. 

estem en coma 

com febrejant: 

és el poema 

que és crit ben dit 

que anima l’ànima 

i s’encomana 

no passeu ànsia 

ni porteu dol: 

una setmana 

i vindrà en Sunyol!

(febretes de mossènyer garzeni,  
a qui els deus confonguin i perdonin)

 

 

i aquí hi ha un video