més de crapulística

L'escola de Casserres desvetlla admiracions d'alta volada. Vegeu sinó els poemes que els hi dediquen l'Enric Casasses i en Tomas Arias:

ROMANCET d´enric casasses

(RECITAT AL GREC 2007)

als poetes de l’escola casserrenca

Grillats i donant llumera,

quins poemes que dicteu

des del centre de Casserres

als extrems de tot arreu,

us cauen de les butxaques,

us creixen a les parets,

són telegrames de líquens,

són una eufòria de plens,

són un vespre d’entre els arbres

si em mirava una guineu,

són el bandoler que es planta

a interrompre el pirateig

dels tresors robats a Amèrica,

són, però parem, frenem

que no hi ha prous comparances

amb el cantar casserrenc,

jo m’us demano per musos,

de mitjancers amb el cel,

de companys de botifarra

i interlocutors d’e-mail.

Déus de l’art, si m’escolteu,

jo me’ls demano de musos,

de mitjancers amb el cel,

de companys de botifarra,

d’interlocutors dir mel.

tomas arias
així, llavors, de nit, ens adormiem

quan vivia a la muntanya

anava a veure arribar els barcos

al serrat de Follaracs.

així,

amarrats a sota els abres,

arrencava tots els màstils

i els tornava a plantar al bosc.

llavors,

pels voltants de juliol,

amb les veles ben florides,

profanavem els misteris,

de nit,

saquejavem les bodegues,

abordava cent donzelles,

i, caragolat a la coberta,

m’adormia,

a la muntanya, quan vivia.