diumenge, de novembre 11, 2007

La Bianca Cartone


Un dimecres diferent amb el Cabaret de paper, diferent però tant o més poètic que els altres. Música, cançons, ninots fan un col.lage que amb humor, ofici i sensibilitat ens abdueix durant 50 minuts.
Amb Cartone i Bianca vivim històries aparentment naifs i inofensives carregades amb ironia subtil (surrealista i iconoclasta, que diuen ells).
El paper és el fil que lliga l’espectacle. El paper, treballat amb els recursos de la papiroflèxia (amb divertits passatges dels “Apuntes para un tratado de cocotologia” d’Unamuno) i recuperant els vells números dels il.lusionistes del XIX amb les transformacions del “Plegat Universal” i amb els recursos més senzills, sense caure en el manierisme de les figures complicadíssimes que sovint fan de l’Origami un art inabastable...

En el nostre particular “llibre d’agraïments” hi hem de posar amb lletra ben grossa als amics de la companyia “La Bianca Cartone” Pep Gómez i Mina Ledergerber. Ho diem sense vergonya: seguiu-los, contracteu-los! llarga vida al Cabaret!