dilluns, de novembre 26, 2007

poesia i futbol?

Mentre esperem l'Álex Chico (sí, és ell!) l'atzar em posa al davant un parell de perles per la nostra antologia: un sonet de Josep Maria de Sagarra i el "contrasonet" de Pere Quart.

(Els posem aquí com a curiositat, malgrat que el futbol i el Barça, ens hagin tocat el voraviu més d'un dimecres....) i, posats a triar, em quedo amb el d'en Pere Quart. Que consti.

El de Sagarra diu així:

BLAU I GRANA

Oh, ciutat meva que la vida em prens
-i ets més meva i menys meva cada dia-
avui, amb blau sofert i amb grana intens
estàs pintant tot l'aire d'alegria.

S'obren les portes de l'estadi inmens,
fet a l'amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens
amb l'aplom de la teva senyoria.

Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l'arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;

i avui això que és glòria i febre i crit,
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: BARCELONA!



(J.M.de Sagarra, Obres completes, poesia. Selecta. Barcelona. 1962. Aquest sonet el va escriure el 1957 per encàrrec de la junta directiva del Futbol Club Barcelona. Retribuït amb cinquanta mil pessetes en concepte d'honoraris)



I el de Pere Quart del 1963:

"contrasonet del Camp Nou" o "Nou sonet del Camp Nou"

Atletes d'oficina, gladiadors de bar,
sedentari ramat d'hereus de Grècia i Roma,
laietà ventrallut que fred i pluja entoma,
tants com els grans d'arena o les ones del mar,

han bastit el nou temple del culte muscular
on oficien bípedes de ment fogosa i soma,
que s'apliquen a veure qui encoixeix o s'eslloma
i a fer la guitza a guitzes a l'enemic més car.

Avui que s'hi congrega l'església innumerable
-si no pels déus ungida, dopada pel diable-,
estiba udoladora de carn racional,

proclamarem atònits: "Han arribat els dies
que en l'esperit del poble, ja quiti d'heretgies,
s'ha obrat el gran miracle de la fe universal!"


Tot aixó i molt més a:

Antoni Turull. Pere Quart, poeta del nostre temps. Ed.62 Llibres a l'abast 197 Barcelona 1984