dimecres 2 d'abril: dues tasses

horinal infantil a les 19 h.

Qui no sap riure, no sap viure

Presentació-recital del nou llibre de poesia infantil per a xiquets de 6 a 6000 anys

d’ANDREU GALAN, amb il·lustracions de LUIS DEMANO

Presentació a càrrec de MARTINA ESCODA

L’autor farà un sarau poètic

i a les 20,30:

Recitals a domicili

Presentació del disc!!!

Amb IAGO MARTA: guitarra acústica, l’elèctrica i el txarango

GUILLEM CALLEJON: guitarra espanyola, elèctrica, banjo i ukelele

ALEX VALDÉS: contrabaix

i

EDUARD CARMONA: veu

 Amb poemes de Tomàs Arias Soler, 

Francesc Gelonch Bosch, Max Besora, 

Jacques Prévert, Vicent Andrés Estellés;

 Lo Rector de Vallfogona, 

Eduard Carmona!

duran llum

V

Aprenc la fúria d'aquesta pluja

contra la pols grisa de la finestra

esventrada. I en demano la paraula

per a tu. Plega els vidres de terra

i ocupa amb el líquid del poema

la llar tapiada d'un jo desnonat.

Enllà de la porta que no gosàvem

obrir, els mobles cruixen. I al pati,

el gat juga amb l'ocell mort del temps.

Entra, desenruna, estén la teva aigua

per tota la cambra així com s'omple,

lenta, la pell dels animals dissecats.

 llum de Sitges en la fosca, aigua, matèria, sorra,

invoquem la coma, el fracàs, fracassar més i millor,

la nit del dimecres del llarg poema freàtic,

gent, molta gent, extrema gent.

L'impossible fet imatges en el curt de Ramon Balcells

i descobrir el músic 

Roger Benet

(retinguin aquest nom a l'aguait del projecte Ciutòpolis) 

(i les fotos bones aquí)
(i alguns videos aqui)

i ara, l'extrema llum d'en joan duran

la fosca llum

encesa nit de la fosca amb guspires incendiàries d'ànima negra,

20 anys de poesia expandits  en poca estona i 14 veus ben diverses

conduïdes per l'eufòria implacable dels búfals.

Màgia i conspiració!

vegin aquí les cròniques dels que en saben:

Jaume C.Pons
Lluis Calvo
Gabriel Ventura
Laura Basagaña
Bearn
Ultima hora

dimecres 19 la festa de la fosca

atenció a aquesta convocatòria!

que hi ha els de

blowing búfalo per entremig

i tota aquesta gent:

Lleonard Muntaner 
Damià Pons
Sam Abrams
Àlex Broch
Lluís Calvo
Josefa Contijoch
Anna Gual
Carles Hac Mor
Lucia Pietrelli
Jaume C. Pons Alorda
Montserrat Rodés
Màrius Sampere
Francesc Vallverdú
Antònia Vicens
Blanca Llum Vidal
Ester Xargay
Rubén Luzón
Isidor Marí
Francesc Parcerisas

I més sorpreses. Benvinguts a un dels esdeveniments més guapos de l'any!

màtria de nous poetes

aquesta setmana ens complau especialment fer de plataforma de nous brots de poesia

en les veus d'alguns dels poetes antologats a "Màtria" (Editorial Germania, Alzira, 2013)
Benvinguda sigui aquesta "antologia assembleària" de poetes i il·lustradors nascuda als Tallers de creació poètica que organitzen anualment la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València i que aplega autors de diverses edats i procedències units per la voluntat d'expressar-se poèticament. 
Un llarg i fèrtil camí els hi desitgem a tots.

màtria!

Amb CÈLIA NOLLA, 

JANOT VILA,

 AINA TORRES, 

MERCÈ CLARAMUNT,

 LAURA G. ANDREU,

HÈCTOR SERRA, 

JOSEP MICÓ, 

ABEL DÁVILA,

 IMMA LÓPEZ, 

JOAN CASTELLANO

 i GLÒRIA COLL DOMINGO

i el cantautor JORDI MONTAÑEZ

sense pirotècnia

Un vell desig es materialitza: el recital d’Antonina Canyelles.

Hi ha uns seguidors de poesia que saben molt bé el que es fan. El nombrós públic d’avui per exemple. Trobadors de tresors escassos i poc visibles. Es nota en l’ambient. Coneixedors del pa que s’hi dona, venen (venim) amb l’ànim disposat a degustar la  bona teca, potent i energètica sense mistificacions i guarnicions inútils. Les coses tal com són: sovint dures i descarnades. La mirada i la paraula de Tonina Canyelles, irònica, lúcida, sense embuts, sense tabús, audaç i sense autoenganys però amb un escepticisme esperançat.

Poques vegades ha passat: el recital es fa curt i els fidels en demanem més. I més que en voldríem: ens cal amagatzemar reserves que ens ajudin quan la vida, massa sovint, ens faci empassar el “pa florit” que deia en Blai.

Empenta per tirar endavant ni que sigui de derrota en derrota. No ens rendim sinó a la bona poesia.

Avui no cal ser neutrals: Antonina Canyelles es part del nostre cànon i l’esperem sempre que vulgui dir-hi la seva al nostre ritual dels dimecres.

(i gràcies als entusiastes de Lapislàtzuli (hi ha un video!), editors i mitjancers exemplars

 i a l’equip de Poesia Barcelona que ens cronifiquen cada setmana)

antonina canyelles!

sense treva, sense repòs, presentem un altre recital excepcional:

DIMECRES 5 DE MARÇ

 la veu, la presència, els versos implacables

d'Antonina Canyelles

a l'horiginal

Jo visc cap per avall.

Tot ho veig al revés:

la mar damunt la barca,

les vies damunt el tren.

aplech de bèsties en gran format

aplec de gran format, grans bèsties poètiques, traductors apassionats i fidels  a l'(h)original.

Edicions Poncianes assaja nou format i aporta obres de grans autors no traduïdes fins ara.

Festa ponciana poètica amb bones companyies compartint vetllada amb Whitman, Apollinaire,

Beckett, Passolini, Mallarmé....

Estàs dret davant del zinc d’un bar infame

Prens un cafè a dos cèntims entre els infeliços

Ets la nit en un gran restaurant

Aquelles dones no són dolentes només tenen problemes

Totes fins i tot la més lletja ha fet patir el seu amant

Zona

Guillaume Apollinaire.

Traducció: Guillem Serrahima

Bèsties 5 d’Edicions Poncianes

aquí, les altres fotos, les bones:

i aquí la crònica de l'equip de Barcelona en clau de poesia 

i ara bèsties

ara àngels

Àngels de tots colors, gens ensucrats certament, s’han passejat entre el públic delerós de poesia. Les veus dels poetes i traductors han repassat el contingut del volum  d’Ara llibres, salpebrant la lectura amb anècdotes i evocacions de la seva relació amb els poemes triats i amb la gestació del recull. Castillo punyent, invoca l’Apocalipsi, es dol de l'absència de la prologuista i revela el seu heterònim A.Rimbaud. Xènia  Dyakonova explica com va veure un àngel amb bicicleta i com en altres temps va suplantar Blas de Otero. Jaume Creus il·lustra la seva relació amb Vinyoli. Subirana, Torner i Oriol Izquierdo, còmplices un cop més, evoquen els precedents de l’antologia i Enric Gomà recita un poema del seu pare. Vicenç Llorca (per primer cop a l’Horiginal) ens porta Màrius Sampere i Gemma Gorga el dolç àngel de la mort de Màrius Torres. Mossén Cinto vola de bracet amb en Pedrals i Carles Torner eleva la intensitat emocional recitant de cor el Raval d’amor de M M Marçal (a qui d’alguna manera sento avui aquí entre nosaltres).

La cirereta final la posa Francesc Garriga amb un poema seu i el regal d’un ingenu i poc conegut poema de primera comunió de l’admirat Joan Oliver.

(a fora mentrestant, àngels sinistres, esvaloten el galliner per tal de protegir-nos, diuen.) 

poemes amb àngel

txell bonet show

Txell Bonet,
viu el seu espectacle, preparat amb tot detall, minuciosament, amorosidament fins a  donar peu a l’imprevist (l’incontrolable pren força) va perdent,  cabaretejant  amb el públic, la protecció, el blindatge dels seus poemes amulet “detente bala”. Guanyem poemes i perd el vestit confeccionat especialment per cada espectacle (aquest cop inspirat en “la gran onada” d’ Hokusaii)

 Recita, canta, provoca, connecta amb Islàndia, cabareteja amb el suport sonor de

 Jonny Owens, guitarra, Xavi Lloses, piano preparat i Raúl Hinojosa, Ipad amb címbals pre-enregistrats. Porporina al cos i al quadre d’Adriana Valle i degustació de CLAR, un blanc excel·lent de Rubén Parera. I els poemes i la gent, còmplices de luxe. La sorpresa perpètua  d’una altra nit rodona.

aqui podeu veure el
VIDEO
aquí, més
fotos
i aqui la seva
web

detente, bala! amb txell bonet

Cabaret poètic musical amb la guitarra de Jonny Owens, la participació de Xavi Lloses i Raúl Hinojosa, i 

amb els textos i veu de Txell Bonet.

 Una sessió que forma part del procés de costumitzar vestits que un cop treballats, són foradats pel públic per trobar-hi els seus poemes. 

Un còctel de paraula, sons, melodies, colors, textures, presència, i amateurisme.

esteu convidats al pròxim ¡Detente, bala! el pròxim 12 de 

febrer dimecres, a les 20:30h a l'Horiginal de Ferlandina, 29. 

Hi haurà sorpreses estenopèiques siderals de supernova!

males herbes amb troll

La barca d'Isis, de Joan Oller (i males herbes) convoca addictes d'aquest món i segurament de l'altre. Un sentit i opípar "discurs a la nació" del no únicament antropòleg Adrià Pujol, on confessa les seves connexions familiars amb els "germanets" i els viaranys de l'esoterisme i la mongetomància i ens recorda una Barcelona de començaments del s.XX amb una forta presència de l'espiritisme i tot allò relacionat amb les ciències ocultes.
I ningú millor que el gran Roger Pelaies per protagonitzar la pràctica d'algun dels rituals endevinatoris "inenarrables" que ens ofereix sovint i que ens il·luminen  sobre el futur però que sobretot, ens proporcionen una imprescindible font de lucidesa per a no-entendre l'absurd del present i reafirmar-nos en la perplexitat però això si, afrontant el desconcert amb la sobredosi d'irreverència que tanta falta ens fa per nar tirant.

Amanir l'actuació d'en Peláez amb la presència d'un espontani, un troll sortit de ves a saber, o convocat per no sé qui, ens aporta el plus de neguit i de misteri que calia, una gran jugada de l'atzar, suposem. O bé una gran idea del guionista o bé dels germanets que vetllen per nosaltres. O una broma del Joan Oller.

amb genís cano

David Castillo (testimoni, protagonista i enciclopèdia viva d'una època oblidada i mitificada alhora) oficia un altre cop la cerimònia de la no-nostàlgia, del record de l'amic i l'homenatge al poeta Genís Cano. Com sempre amb emoció i humor, sense melodrama, desfilen els amics poetes (Casasses,, Vinuesa, Calvo,Fanés,Hac Mor, Xargay, Aisa, Casellas, Pou, Lloses, Caño, M. Vernis...hi falta en Xavier Sabaté) i còmplices (Canti, Cifré...)

Genís Cano hi era, en els amics i en els poemes del seu llibre pòstum Taps de llum zenital,  editat pels irreductibles del Pont del petroli, i en la presència d'Isabel Chavarria -còmplice màxima i àngel protector segons Castillo- i en les libèl.lules del pastís.

Quan Satan s'atnsa tant, libèl·lules, anècdotes, records, poemes farcits de jocs fonètics extrems, psicodèlia, accions, lioneses. 

Orfes inconfessos de Pete Seeger, esmentem Ho Chi Min i Vinuesa llegeix una proclama abrandada digna d'un Vargas Vila. "Guanya la vida. En Genís mai hauria acceptat un escac i mat" conclou el pròleg d'en Castillo. Ens queden el poemes i els llibres-testimoni d'una efervescència contracultural no tan lllunyana. 

dijous 6:la barca d'Isis

oju! que hi haurà en Pelaies!

i

l'Adrià Pujol farà un discurs!

homenatge a genís cano

Entre d'altres hi participaran (de moment): 

Carles Hac Mor, David Castillo, David Caño, Enric Casasses, Ester Xargay, Ferran Aisa, Joan Casellas, Joan Vinuesa, Núria Martinez-Vernis, Paco Fanés, Rosa Bertran, Rosa Pou, Xavi Lloses, Lluis Calvo......

poemario: la veu

anys i anys de recitals i encara hi cap la sorpresa;

mai no et creguis que ja ho has vist i sentit tot. 

Uns bells poemes ben cantats, amb una veu treballada, amb tècnica que no destorba l'emoció,

La sensibilitat d'Antoni Fajardo fa reviure els poemes

del seu avi Rafael Ruiz, un poeta "secret" que ara surt de la intimitat.

( la declamació cantada: decantació?)