V
Aprenc la fúria d'aquesta pluja
contra la pols grisa de la finestra
esventrada. I en demano la paraula
per a tu. Plega els vidres de terra
i ocupa amb el líquid del poema
la llar tapiada d'un jo desnonat.
Enllà de la porta que no gosàvem
obrir, els mobles cruixen. I al pati,
el gat juga amb l'ocell mort del temps.
Entra, desenruna, estén la teva aigua
per tota la cambra així com s'omple,
lenta, la pell dels animals dissecats.
llum de Sitges en la fosca, aigua, matèria, sorra,
invoquem la coma, el fracàs, fracassar més i millor,
la nit del dimecres del llarg poema freàtic,
gent, molta gent, extrema gent.
L'impossible fet imatges en el curt de Ramon Balcells
i descobrir el músic
(retinguin aquest nom a l'aguait del projecte Ciutòpolis)
(i les fotos bones aquí)
(i alguns videos aqui)
(i les fotos bones aquí)
(i alguns videos aqui)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada