dijous, de setembre 17, 2015

toc d'inici

Este golpe voy a hacer la crónica en castellano porque me viene de gusto y además la verdad es que nunca de la vida he visto una crónica taurina en catalán y se me hace un poco cuesta arriba de garlar de corregudes de bueyes y mandangas por el estilo y así no me cuesta tanto de fusilar.

Lo de ayer fue la pera: todavia no me aclaro si se toreaba un libro o bien si se lidiaba un torero porque de toro yo no vi ninguno (nada mas uno de lata colgado a la pared) però al diestro (o siniestro) si que le hicieron una buena faena.

De entrada el Quinina recibió algunos buenos puyazos por parte de la espectacular rejoneadora que comenzó el sarao, que lo dejaron un poco tocado. Lo hizo tan bien que hasta se levantó el público de los tendidos, bueno, no estaban tendidos però ya me entendeis. (también recibió una factura a la que el tio le dió una larga cambiada haciéndose el longuis desde la barrera)

Después vino una celebrada tanda de muletazos, ligando derechazos y naturales a cargo del diestro (este si que es diestro) Gonzalo Torné que le endiñó dos excelentes pares de banderillas y un hábil interrogatorio de pases lentos y reposados que le hicieron confesar algunos “homenajes” inconfesables que levantaron un clamor al respetable,
que le atorgó un apéndice, que a horas de ahora todavía no sabemos cual.

Al cabo de abajo el torero toreado cuajó una gran faena y fue ovacionado y premiado con vuelta al ruedo, saludos besos y abrazos y no salió a hombros porque los porteadores ya estaban un poco pedos.

Festejo de abono con buena entrada, con gran satisfacción de la empresa y de la ganadería 1984. No hubo percances ni presencia de antitaurinos aunque algunos encontraron  a faltar una performancia de las Femen. Y encima sin habanos en las gradas (pero los espabilados de los fumadores se fueron al  corralillo o patio de caballos con los monosabios y los alguacilillos)
No se puede tener todo, pero como dijo Vila-Matas “La millor venjança és viure bé”

(dedicat al gran mestre Buendia y Gasol)



 
 


(aquesta és la que no es va poder projectar durant "el festejo taurino". Foto ea)




dilluns, de setembre 07, 2015

recomencem


amics i amitges: tal i com haviem amenaçat, el cicle continua i emprenem una vegada més, l’activitat, engeguem la màquina, afinem el soroll de motors, falquem les taules, espolsem les cadires, escombrem dels racons algunes paraules òrfenes que encara hi romanen i ens disposem a retrobar companyies i capturar moments poètics que nodreixin la "lluminosa dèria" que ens pertorba


De moment aquest setembre comença fort: 

dimecres 16 Presentem el "Torero d’hivern" d’en Miquel Adam. No és poesia (segur?) però s’havia de presentar a l’H. on el vell Subal ens regalava complicitat mentre congriava les seves històries i engiponava prèdiques entusiàstiques i tendres i despotricacions.






i aquí tenim  les pre-visions:

dimecres 23: Pep Gómez i Javi Gómez presenten "Rapsodia pop"

 

dimecres 30 Màrius Sampere i laBreu edicions ens porten "L’esfera insomne"


(com sempre, cada dimecres a les 20,30!)

divendres, de juliol 24, 2015

la peli d'en vigó!



Es mostra OK_PAD_poster50x70cm.jpg.


un bach indispensable



dimarts, de juliol 21, 2015

troballes d'estiu


POETES IMMORTALS

Hi ha poetes
que es diuen immortals
perquè res no els afecta.
Planxats i clenxinats
tenen dolços esclats
i fan el seu paper
de poetes de bé.

Hi ha poetes
que es diuen intemporals
i només els captiva
la rosa,
l'alosa
o una paraula viva.

I si parlo d'això
és perquè hi ha poetes
que es diuen immortals
perquè toquen timbals
i trompetes.

Jo els conec
de quan era un noiet.
Una tarda,
armats dels instruments,
em van venir a buscar
i vam anar tots junts
a la casa de la vila.
Recordo l'espinguet,
i les roses a la paret,
i la música del sonet,
i el vi ranci, i el pastisset,
i el somriure de l'alcaldessa.

No vaig tornar-hi més.
Deu ser per això
que, quan em troben pel carrer,
certs poetes immortals
no em saluden.



EL CRÍTIC

Una vegada hi havia un crític,
un home important,
que per saber si un vers era bo,
mirava si feia picor.
Es fregava les paraules pel braç,
com si estudiés un alergé
i amidava la zona d'eritema.

Es va fer molt famós.
Dirigí.
Presidí.
Va orientar un país.

Va ser un temps de grans poetes:
mosques, mosquits i vespes,
i els insectes més petits,
i la picapica,
van ocupar els setials
dels grans poetes.

Un dia de dissort,
a l'home genial
el va tustar la mort.
El país s'ennegrí
i el conte acaba aquí.



dimecres, de juliol 15, 2015

buido el calaix



buido el calaix on guardo l'inservible

passo recompte dels moments de llum
i els de sorpresa.
quan prem la fam cal remoure el passat
com qui remou l'ampolla buida
d'essència, i aspira el buit encara perfumat,

o remena el cubell de les deixalles
per si ha llençat alguna cosa de profit.

potser els racons feliços
viuen al fons d'un munt de brossa.


(setembre. 1992)

dimecres, de juliol 08, 2015

dijous garriga a l'ateneu

Ateneu Barcelonès Garriga


cremeu els llibres.
nodriu-vos amb la cendra.

seieu al porxo.
contempleu la dòcil
cal·ligrafia dels estels.



francesc garriga
la nit dels peixos

dissabte, de juliol 04, 2015

al juliol la poesia s'escampa



el dilluns 6

---------
el dimarts 7 san fermín a la calders


----------------------------------
i el dijous a l'ateneu amb en garriga:






-------------------------------------

i també passen coses a




dijous, de juliol 02, 2015

i ara els cromos



dibuixat en directe per marc torrent







pedrofilia

 JP, oficiant
 Stefano, contingut i rigorós
 Marc Torrent, l'il·lusrat
 Martí Sales, punxant
 Carmona, safareig a domicili
 Miquel Adam, l'agent de Brusel·les
 Joan Vigó: desenmascarant Sweeney Todd

 Jordi Florit, el perquè de la cosa

P. Drals, fent memòria

Només en Pedrals podia congregar tanta parròquia en una convocatòria com aquesta, 
amb greus riscs de deshidratació i fins i tot d'evaporació de part de la tribu poètica.
Gràcies a tothom. Història, memòria sense nostàlgia ni llàgrima. Revelacions insòlites (quan fou mort lo combregaren, Carmona!) insinuacions criminals (Vigó:  no en tens proves! hi haurà querella t'aviso) i consells ultraliberals (post-subalisme: com forrar-se amb la poesia, ha.ha.ha!)...

Però.... això tot just comença!


Avui tanquem un curs marcat d’una banda per  la desaparició d’en Garriga i d’una altra per l’aparició dels pedralets i dels subalets. I entre mig una colla de recitals més o menys afortunats però tots ells amb moments irrepetibles.
Durant tots aquests anys "això" ha estat conduit per l’estranya parella aquí de cos present, i ara ha arribat el moment de desfer la coalició (de comú acord i de bon rollo, no com altres) .
Estava clar que un dels dos s’havia de jubilar i naturalment qui es jubila és el jove.
En Pedrals es jubila però s’enfila, entre altres coses per esmerçar energies en altres fantàstics projectes que faran tronar i ploure i que ja ja ho sentirem a dir. Es jubila però no ens deixa del tot: el tindrem a prop i no deixarem d’explotar els seus recursos i energies ni que sigui a l’ombra.
I aquí amb la santa continuïtat, que deia aquell, i tirarem endavant el cicle amb aquella alegria. Santificant els dimecres, propiciant moments, sentint els motors malèfics, passant calor quan toca, amb talls de llum quan no toca i relligant l’entramat  d’improbabilitats que permeten que això funcioni i  fent-ho tan bé com puguem, sobretot amb la complicitat  de tots vosaltres germans i germanes i, invocant tarantinescament el senyor Llop  perquè no ens permeti caure en la nefasta autocomplaença. I mentre el cos aguanti.

dimarts, de juny 30, 2015

per la porta gran


dijous, de juny 25, 2015

1 de juliol: punt i apart i comiat


Per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l’Horinal
 JOSEP PEDRALS munta una "petita" celebració
amb la participació de...

Xavi Lloses
Marc Torrent
Stefano M. Cingolani
Miquel Adam
Eduard Carmona
Joan Vigó
i Jordi Florit



2002 / 2015, tretze anys farcits de moments irrepetibles d'exaltació poètica
bé es mereixen un comiat i, més que un punt i apart, un punt i seguit.
El cicle poètic segueix, res no trontolla.
Sense en Pedrals però amb la pedralitat intacta.
S'han pastat moltes coses en aquest cau
 i treballaré(m) per la "santa continuitat" que deia aquell..

dimarts, de juny 23, 2015

nit de sepulcres







esplèndida nit de sepulcres de la coalició laBreu/Ponsalorda,
 exudant poesia,
culminació de la trilogia èpico-majestàtica.
felicitat del poeta i "això tot just comença!"

Llegiu-lo! (la primera edició ja s'exhaureix)

aquí les fotos de laBreu

i aquí el vídeo del poema inèdit
enregistrat pel Doctor No(llegiu)

dijous, de juny 18, 2015

sepulcres en DILLUNS!


atenció que aquesta setmana ens hem traslladat al
DILLUNS 22!

s'anuncia gran festassa poètica tot celebrant l'esdeveniment magne
de l'estrena mundial de


la trilogia d'en Jaume C. Pons i Alorda
editada per laBreu edicions

Tots els sepulcres és una trilogia que viatja de la naixença (la llum) a la destrucció (la fosca), per arribar a la resurrecció (la carn); una experiència quasi física de llenguatge que toca el sublim i l’horror, on la mort i l’obsessió per la descomposició es configuren com a excés verbal i sensualitat vital tot celebrant Andreu Cloquell, Andreu Vidal i Àngel Terrón.

cada u és cadascun i poesia cada dia

 israel padilla: meditaciones y el taxista salsero

 unai velasco: reivindicar Àlvaro Pombo 
y epístola a los fantasmas.
David Leo: El apagón, el brillo del horror

tres veus poètiques diferents, tres universos 
que encara no havien passat per la casa de la remor de motors i les apagades de llum.
Un intent d'emulsió, inexplicable diu en JP, inestable i interessant.

Contents de que hagin vingut, de sentir-los, de que ja siguin part del cicle concèntric,
que volem viu, divers i polièdric, irradiant espurna, propiciant moments,
desbrossant viaranys,  


dijous, de juny 11, 2015

tres veus pel dimecres 17


un trio inexplicable:


Israel Padilla




valls i boires



per primer cop a l'horiginal tot i que no son debutants.
dues veus amb present cert, que es faran sentir
i que seguirem de prop


dispara l'oriol:

El camí natural
cap al curtcircuit
que em recorre
l'espinada,
és aquest xiuxiueig teu
que em guia
fins a la teva font
amagada.

i respon en guim:

Tot i no existir, 
assoleix un major grau 
d’impuls matèric 
si ho projectes com esquitxos de lleixiu 
sobre el cel recelós d’una bassa 
un qualsevol dilluns intempestat 
de l’ànima, ella que és la qualsevol 
per antonomàsia, exemplar 
d’una xiulada d’orelles 
en cap direcció. 

Salta del pedestal de boira 
i conviu 
amb la fèrria presència dolorosa 
de la punta 
d’una cua d’ull prenyada. 

L’ascensor puja i baixa. 
Les escales tan quietes 
com tu dins l’ascensor.


dilluns, de juny 08, 2015

ressaca de pols


orfes ensumem racons de pols,
remenem sediments amb ràbia trista.

sabies que aniria així
aquest final que no calia.

ens queda el swing
(i el moro de la farmàcia)

amb aquella alegria