buido el calaix on guardo l'inservible
passo recompte dels moments de llum
i els de sorpresa.
quan prem la fam cal remoure el passat
com qui remou l'ampolla buida
d'essència, i aspira el buit encara perfumat,
o remena el cubell de les deixalles
per si ha llençat alguna cosa de profit.
potser els racons feliços
viuen al fons d'un munt de brossa.
(setembre. 1992)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada