dijous, de juny 11, 2015

valls i boires



per primer cop a l'horiginal tot i que no son debutants.
dues veus amb present cert, que es faran sentir
i que seguirem de prop


dispara l'oriol:

El camí natural
cap al curtcircuit
que em recorre
l'espinada,
és aquest xiuxiueig teu
que em guia
fins a la teva font
amagada.

i respon en guim:

Tot i no existir, 
assoleix un major grau 
d’impuls matèric 
si ho projectes com esquitxos de lleixiu 
sobre el cel recelós d’una bassa 
un qualsevol dilluns intempestat 
de l’ànima, ella que és la qualsevol 
per antonomàsia, exemplar 
d’una xiulada d’orelles 
en cap direcció. 

Salta del pedestal de boira 
i conviu 
amb la fèrria presència dolorosa 
de la punta 
d’una cua d’ull prenyada. 

L’ascensor puja i baixa. 
Les escales tan quietes 
com tu dins l’ascensor.