divendres, de juliol 24, 2015
dimarts, de juliol 21, 2015
troballes d'estiu
POETES IMMORTALS
Hi ha poetes
que es diuen immortals
perquè res no els afecta.
Planxats i clenxinats
tenen dolços esclats
i fan el seu paper
de poetes de bé.
Hi ha poetes
que es diuen intemporals
i només els captiva
la rosa,
l'alosa
o una paraula viva.
I si parlo d'això
és perquè hi ha poetes
que es diuen immortals
perquè toquen timbals
i trompetes.
Jo els conec
de quan era un noiet.
Una tarda,
armats dels instruments,
em van venir a buscar
i vam anar tots junts
a la casa de la vila.
Recordo l'espinguet,
i les roses a la paret,
i la música del sonet,
i el vi ranci, i el pastisset,
i el somriure de l'alcaldessa.
No vaig tornar-hi més.
Deu ser per això
que, quan em troben pel carrer,
certs poetes immortals
no em saluden.
EL CRÍTIC
Una vegada hi havia un crític,
un home important,
que per saber si un vers era bo,
mirava si feia picor.
Es fregava les paraules pel braç,
com si estudiés un alergé
i amidava la zona d'eritema.
Es va fer molt famós.
Dirigí.
Presidí.
Va orientar un país.
Va ser un temps de grans poetes:
mosques, mosquits i vespes,
i els insectes més petits,
i la picapica,
van ocupar els setials
dels grans poetes.
Un dia de dissort,
a l'home genial
el va tustar la mort.
El país s'ennegrí
i el conte acaba aquí.
dimecres, de juliol 15, 2015
buido el calaix
buido el calaix on guardo l'inservible
passo recompte dels moments de llum
i els de sorpresa.
quan prem la fam cal remoure el passat
com qui remou l'ampolla buida
d'essència, i aspira el buit encara perfumat,
o remena el cubell de les deixalles
per si ha llençat alguna cosa de profit.
potser els racons feliços
viuen al fons d'un munt de brossa.
(setembre. 1992)
dimecres, de juliol 08, 2015
dijous garriga a l'ateneu
cremeu els
llibres.
nodriu-vos amb la
cendra.
seieu al porxo.
contempleu la
dòcil
cal·ligrafia dels
estels.
francesc garriga
la nit dels
peixos
dissabte, de juliol 04, 2015
al juliol la poesia s'escampa
el dilluns 6
---------
el dimarts 7 san fermín a la calders
----------------------------------
i el dijous a l'ateneu amb en garriga:
-------------------------------------
i també passen coses a
dijous, de juliol 02, 2015
pedrofilia
JP, oficiant
Stefano, contingut i rigorós
Marc Torrent, l'il·lusrat
Martí Sales, punxant
Carmona, safareig a domicili
Miquel Adam, l'agent de Brusel·les
Joan Vigó: desenmascarant Sweeney Todd
Jordi Florit, el perquè de la cosa
P. Drals, fent memòria
Només en Pedrals podia congregar tanta parròquia en una convocatòria com aquesta,
amb greus riscs de deshidratació i fins i tot d'evaporació de part de la tribu poètica.
Gràcies a tothom. Història, memòria sense nostàlgia ni llàgrima. Revelacions insòlites (quan fou mort lo combregaren, Carmona!) insinuacions criminals (Vigó: no en tens proves! hi haurà querella t'aviso) i consells ultraliberals (post-subalisme: com forrar-se amb la poesia, ha.ha.ha!)...
Però.... això tot just comença!
Avui tanquem un curs marcat d’una banda
per la desaparició d’en Garriga i d’una
altra per l’aparició dels pedralets i dels subalets. I entre mig una colla de
recitals més o menys afortunats però tots ells amb moments irrepetibles.
Durant tots aquests anys "això" ha estat conduit
per l’estranya parella aquí de cos present, i ara ha arribat el moment de desfer la
coalició (de comú acord i de bon rollo, no com altres) .
Estava clar que un
dels dos s’havia de jubilar i naturalment qui es jubila és el jove.
En Pedrals es jubila però s’enfila, entre
altres coses per esmerçar energies en altres fantàstics projectes que faran
tronar i ploure i que ja ja ho sentirem a dir. Es jubila però no ens deixa del
tot: el tindrem a prop i no deixarem d’explotar els seus recursos i energies ni
que sigui a l’ombra.
I aquí
amb la santa continuïtat, que deia aquell, i tirarem endavant el cicle amb
aquella alegria. Santificant els dimecres, propiciant moments, sentint els motors
malèfics, passant calor quan toca, amb talls de llum quan no toca i relligant
l’entramat d’improbabilitats que
permeten que això funcioni i fent-ho tan
bé com puguem, sobretot amb la complicitat
de tots vosaltres germans i germanes i, invocant tarantinescament el senyor
Llop perquè no ens permeti caure en la
nefasta autocomplaença. I mentre el cos aguanti.
dimarts, de juny 30, 2015
dijous, de juny 25, 2015
1 de juliol: punt i apart i comiat
Per acomiadar-se com a coordinador del cicle poètic de l’Horinal
JOSEP PEDRALS munta una "petita" celebració
amb la participació de...
Xavi Lloses
Marc Torrent
Stefano M. Cingolani
Miquel Adam
Eduard Carmona
Joan Vigó
i Jordi Florit
amb la participació de...
Xavi Lloses
Marc Torrent
Stefano M. Cingolani
Miquel Adam
Eduard Carmona
Joan Vigó
i Jordi Florit
2002 / 2015, tretze anys farcits de moments irrepetibles d'exaltació poètica
bé es mereixen un comiat i, més que un punt i apart, un punt i seguit.
El cicle poètic segueix, res no trontolla.
Sense en Pedrals però amb la pedralitat intacta.
S'han pastat moltes coses en aquest cau
i treballaré(m) per la "santa continuitat" que deia aquell..
dimarts, de juny 23, 2015
nit de sepulcres
esplèndida nit de sepulcres de la coalició laBreu/Ponsalorda,
exudant poesia,
culminació de la trilogia èpico-majestàtica.
felicitat del poeta i "això tot just comença!"
Llegiu-lo! (la primera edició ja s'exhaureix)
aquí les fotos de laBreu
i aquí el vídeo del poema inèdit
enregistrat pel Doctor No(llegiu)
dijous, de juny 18, 2015
sepulcres en DILLUNS!
atenció que aquesta setmana ens hem traslladat al
DILLUNS 22!
s'anuncia gran festassa poètica tot celebrant l'esdeveniment magne
de l'estrena mundial de
la trilogia d'en Jaume C. Pons i Alorda
editada per laBreu edicions
cada u és cadascun i poesia cada dia
israel padilla: meditaciones y el taxista salsero
unai velasco: reivindicar Àlvaro Pombo
y epístola a los fantasmas.
David Leo: El apagón, el brillo del horror
tres veus poètiques diferents, tres universos
que encara no havien passat per la casa de la remor de motors i les apagades de llum.
Un intent d'emulsió, inexplicable diu en JP, inestable i interessant.
Contents de que hagin vingut, de sentir-los, de que ja siguin part del cicle concèntric,
que volem viu, divers i polièdric, irradiant espurna, propiciant moments,
desbrossant viaranys,
dijous, de juny 11, 2015
valls i boires
per primer cop a l'horiginal tot i que no son debutants.
dues veus amb present cert, que es faran sentir
i que seguirem de prop
dispara l'oriol:
El camí natural
cap al curtcircuit
que em recorre
l'espinada,
és aquest xiuxiueig teu
que em guia
fins a la teva font
amagada.
i respon en guim:
Tot i no existir,
assoleix un major grau
d’impuls matèric
si ho projectes com esquitxos de lleixiu
sobre el cel recelós d’una bassa
un qualsevol dilluns intempestat
de l’ànima, ella que és la qualsevol
per antonomàsia, exemplar
d’una xiulada d’orelles
en cap direcció.
Salta del pedestal de boira
i conviu
amb la fèrria presència dolorosa
de la punta
d’una cua d’ull prenyada.
L’ascensor puja i baixa.
Les escales tan quietes
com tu dins l’ascensor.
assoleix un major grau
d’impuls matèric
si ho projectes com esquitxos de lleixiu
sobre el cel recelós d’una bassa
un qualsevol dilluns intempestat
de l’ànima, ella que és la qualsevol
per antonomàsia, exemplar
d’una xiulada d’orelles
en cap direcció.
Salta del pedestal de boira
i conviu
amb la fèrria presència dolorosa
de la punta
d’una cua d’ull prenyada.
L’ascensor puja i baixa.
Les escales tan quietes
com tu dins l’ascensor.
dilluns, de juny 08, 2015
ressaca de pols
orfes ensumem racons de pols,
remenem sediments amb ràbia trista.
sabies que aniria així
aquest final que no calia.
ens queda el swing
(i el moro de la farmàcia)
amb aquella alegria
dijous, de juny 04, 2015
jordi pàmias a l'horiginal
per fi hem pogut gaudir del recital, llargament esperat, d'en Jordi Pàmias.
Aquest cop fent un recorregut per la seva obra continguda al volum V de la seva obra poètica "Terra, mite, àngel" (és a dir, Terra cansada+Narcís i l'altre+La veu de l'àngel )
llegits i recitats amb força i convicció i amb l'acurada presentació del poeta i amic Lluís Calvo
(dissecció precisa de la poètica d'en Jordi amb afegits personals: la bata florejada, els paisatges del poeta i l'apunt d'una incitant lectura "hardcore"...)
Entre el caliu dels seus i la màgia musical de la Carme Cama, llisca el nervi poètic
de l'obra sòlida i ferma d'un Jordi Pàmias que encara no ho ha dit tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
