Dimecres 9: L'estelada de Sant Joan 1916

Sant Joan 1916, dues històries intencionalment iguals en dos

llenguatges diferents: historieta gràfica i cinematografia.

Estrena per Sant Joan.

TRES O QUATRE. Obrador TNP

tresoquatre@gmail.com

L’ESTELADA  DE SANT JOAN,  1916

Curt (15 min.) de ficció

Director: Felip Solé

Argument: Joaquim Auladell

Càsting: Mercè Espelleta

Muntatge: Lorda Brichs

Música: Frank Dubé i Marcel Casellas

Protagonistes:

Laura  Fernàndez 

Eulàlia Company

Kit Picamoles

Toni Soldevila

Jordi Querol

Andriy Haze

Localitzacions: Barri de Sant Just de Barcelona (Bar L’Ascensor) 

i Martorelles (Vallès Oriental)

Filmació: maig de 2013.

TRES O QUATRE, Obrador TNP

–––––––––––––––––

SANT JOAN 1916

Quadern d’historieta a tot color (20 pàgines)

Dibuix: Jordi Bibià

Text: Joaquim Auladell

Aparició: maig de 2014

josé eugenio sánchez

de Monterrey ens arriba josé eugenio sánchez

amb el seu jack boner, un poeta beat envoltat de personatges amb noms de poetes beat, que no son qui semblen, als que els hi passen coses semblants a les que els hi passaven als poetes beat però que tampoc.... (una mica vida de brian?)

j.e. ens el recita i interpreta amb energia i sàtira i ens pinta situacions tècnicament perfectes:

"la verga de neal siempre habia

 puesto de buenas a carolyn hasta

que la vió en la boca de allen

técnicamente carolyn probó la verga de allen al besar a neal

(alguna sustáncia se debe transmitir)

técnicamente jack también lo hizo al besar a carolyn

y técnicamente allen se la mamó a si mismo al besar a jack."

un veritable plaer tancar temporada amb aquest recital.

(és a dir, la setmana entrant no es farà el recital previst, però el dimecres 9 de juliol farem una sessió extra presentant el curt: "Sant Joan 1916")

ja anirem informant

jack bonner and the rebellion

el dimecres 25 recital post-sant joan:

ens visita el poeta mexicà (de Monterrey, vaja) José Eugenio Sánchez

presentant el seu llibre Jack Boner and the rebellion, 

on conviuen realitat-ficció-poesia-biografia-rock...

 (una olla barrejada molt atractiva i que ens és familiar)

polisònica catalànica

Recital (i més) tirant a poètic on es faran sentir en un únic recital una bona part dels accents i parles del català.

Tindrem 10 rapsodes de diferents variants de la nostra llengua, tot plegat amanit amb entremesos musicals en miniatura i petites intervencions cabareteres

CARLES ANDREU: la franja d’Aragó

VÍCTOR BONET ARBOLÍ: dicció i música

MARIA ANTÒNIA MASSANET: mallorquí

MISAEL ALERM: català central

MIQUEL ÀNGEL MARÍN: terres de l’Ebre

RENADA PORTET: rossellonès

MADÒ IDÒ: menorquí

ODILE ARQUÉ: alguerès

VÍCTOR VERDÚ: lleidatà

ANDREU GALAN: valencià

JOAN VINUESA: barceloní

madò idò omplint la senalla

va omplint sa senalla amb una barreja promiscua d'objectes heterogenis i cada objecte ens duu un poema (me diríeu madò què és abans, el poema o l'objecte?)

Llicència cursi: la senalla s'omple d'objectes i naltros mos omplim de versos (disculpeu)

La madò que sembla pagesa naif, ha assajat a consciència i aparella cada cosa amb el seu vers concentrat, sovint minimalista, curt de talla però intens i viu de contingut.

El poll i el llop, la casa dels opinants, el càmping,, l'homo ombrós, la saliva i el llimac,

el blatdemorar de blat a blat i la fi de contracte ens acompanyen:

Maria,

tú que tens nom de galeta plana i rodona:

mulla't!

Tanca el seguici (amb la puntuació sonora, a càrrec del dj. Eduard Carmona amb una selecció modèlica) una (ara si, llarga) glosa gloriosa, la "codolada":

" de sa somera embruixada"

(aqui la teniu recitada per en Jaume Janer)

No érem gaires, però poques vegades s'ha sentit una ovació tan llarga en aquesta casa sempre tan mesurada.

A la Madò idò la podem trobar aquí

i la podrem tornar a sentir el dimecres vinent com a participant del recital "Polisònica Catalànica)

i el dimecres 11: Madò Idò

Micropoesia, 

curtedat poètica i poesia de la concisió, 

a la senalla.

Amb 

MADÒ IDÒ

(https://twitter.com/madoidopoesia)

garriga: un sol a l'ombra

francesc garriga: ara el film.

 presentat per ell mateix i celebrat recitant els nous poemes (inèdits i a l'espera)

una mica atabalat pel protagonisme.no s'espantin, no és un homenatge!

 és un acte de presentació d'un "film d'art"

d'un retrat, d'una creació visual al voltant del món i la poesia d'en garriga.

avui compartit pels amics i  lectors i amb la presència del culpables: 

Toni Moreno (director i inductor), 
Lluís Posada (actor) i Pol Cortecans (guionista)

un treball impecable i altament poètic editat ara en dvd

una ombra al sol (francesc garriga barata)

Dimecres 4 de juny de 2014, a les 20,30 h. al hO.R.I.N.A.L.

Obrador de Recitacions i Noves Actituds Literàries,

carrer Ferlandina, 29 Barcelona Ciutat Vella

presentació del documental "una ombra al sol" 

francesc garriga barata, Poeta. De Toni Moreno 

i que inclourà també un col·loqui amb: 

francesc garriga barata (poeta), Toni Moreno (director), 

Lluís Posada (actor) i Pol Cortecans (guionista).

bingo!

Io Casino, Mireia Tejero i Adele Madau entrelligant sons i poemes:

que et creies, mindundi, que ja ho havies vist tot? al master dels dimecres mai no se sap que passarà, encara que amb els antecedents de les amazones protagonistes el tractament sonor, es podia preveure. Combinar l’entramat acústic amb els poemes recitats pel públic a través de l’atzar d’un joc de bingo era la novetat (tot i que no és el primer bingo poètic que concelebrem a  casa nostra) Públic que no s’espanta de la pluja ni dels helicòpters ni les contraprogramacions. Visitants il·lustrats i  il·lustres molt il·lustres, desembarcament heliogabalàctic, (un honor compartir sauna ((primavera sound-na)) amb les grans figures de la meva mitologia galàctica Pau Riba, i Sisa) Memi, Francesca Llopis, Mariona Segarra, Nuria M. Vernís, Joan Vinuesa, Stefano, Dionís, Carles Andreu,  Joan Vigó, Benet Rossell, Cristina, Eduard Carmona, Pepino Pascual, Marisol Casas (oficiant de binguera) la Joana Brabo, Joan Ramon Guzmán, algun despistat que pregunta per l’acte de la setmana entrant i en Todó i l’Apuntador de la pell fina, i un clon del Dadà i i en Rafa Desbordes i artistes  i més artistes més o menys anònims per mi,  i no, avui tampoc no ha vingut l’Albert Serra (ni en Drals, encostipat ) Nervis d’estrena, tensió dramàtica, acampada de conversa i  descompressió  al passadís, i ai! la taquilla inversa que no acaba de funcionar, i en algun lloc n’he llegit una crònica i ara no la sé trobar però quan la trobi ho enllaço i j’astà. I diu que l’espectacle comença a caminar i el tornaran a fer properament i segur que se’n surten, que hi ha ganes i ha qualitat i emoció i poesia i

aquí hi ha les fotos bones!

cabaret poétique "les catalanes"

El duo sonor i escènic de Barcelona BESTIALAS proposa un cabaret de frases-mostres-versos escollits per les mateixes poetesses que hi participen. L'eix vertebrador d'aquest "talls" és "les dónes" animals, salvatges, bestials, com diu la Dolors Miquel "dones no civilitzades".

Les poetesses :

Dolors Miquel
Montserrat Rodés
Ester Xargay
Núria Martinez
Marisol Casas
Memi March
Carlota Parrot
Adela de Vara
Barbara Gauthier
Joana Brabo
Gloria Granell
Pi Piquer
Montserrat Bru

Les frases sortiran mitjançant un mecanisme de l'atzar i seran recitades pel públic amb un mecanisme sonor, formarà part de l'espectacle sonor-textual.

Amenitzat per BESTIALAS i poetesses.
https://www.facebook.com/bestialas
(Saxo i veu manipulada en temps real amb electrònica i mostrejador de sons)

poesia chilena (2)

presentat per l'Antoni Clapés, ens arriba el poeta xilè,

(tot just desembarcat a Barcelona)

Juan Carlos Villavicencio que ens llegeix obres del seu poemari

"Breaking Glass",

i acaba amb aquest dedicat a l'incendi que va patir la ciutat de Valparaiso

De tu carne siempre abierta al cosmos, 
de tu océano sangre como calles, corazones
                        como alturas que no cesan, 
el grito i maravilla contra el esqueleto tumbado de cenizas
                                    o el viento enfrentando el filo
donde las horas se trizan ante la insistente afrenta 
            a la lógica o la gloria entre las ruinas,
Valparaíso,
eco de todo infierno i gemido en la tierra
                                                            contra el mar,
contra cada augurio la insistencia mayor de un puerto 
                        siempre herido i crudo i áspero
que no deja silueta alguna en las olas o las velas
                                    de todo siglo nuestro en su tristeza
i todo ejemplo donde el fin del hombre 
            puede más que el hombre,
cuando todo gesto refracta la huella contra otro mundo, 
                                                            no olvida
la verdad i crudeza de un respiro persistiendo 
            bajo toda estrella nueva, 
o acaso muerta junto al mar.

poesia visual de paloma rodriguez

"la buena pesca"

és el títol dels poemes visuals de Paloma Rodriguez,

que es podran veure a les nostres vitrines

amb motiu de Barcelona Poesia 2014

Juan Carlos Villavicencio

aquesta setmana, més poesia chilena amb

Juan Carlos Villavicencio

A l’Horiginal

al carrer de Ferlandina 29, de Barcelona

 JUAN CARLOS VILLAVICENCIO ORTEGA (Puerto Montt, Chile, 1976)

Llicenciat en Llengua i Literatura Hispànica i Màster (c) en Literatura General per la Universidad de Chile.

Ex professor universitari, poeta, traductor i editor.

Ha publicat The Hours i poemes en antologies a Xile, Espanya, Itàlia i EUA.

Fa uns mesos va publicar una antologia crítica sobre l’obra de Jorge Teillier: “Nostalgia de la Tierra”, publicada a Cátedra (Madrid).

Ha traduït TS Eliot (La tierra baldía), Fernando Pessoa, Georg Trakl i l’Ariel de Sylvia Plath.

Farías, Tor, Todó, Mariné: de Chile i d'aquí mateix

Amb Rafael Farías ,Poeta, editor, autèntic "viatjant de poesia", com a guia, ens visita l'obra dels poetes xilens de l'Editorial Desbordes i  fa de pont amb poetes d'aquí:

hem sentit de nou a Joan Todó (cada vegada més segur i afinat)

 hem "descobert" l'Alba Tor, de veu clara i poemes torrencials i explícits a qui caldrà seguir en poesia i altres iniciatives culturals i hem pogut gaudir de la poesia depurada i concentrada de la Cristina Mariné i la seva recitació hipnòtica i personalissima

 dies de poesia a la ciutat (compte amb les sobredosis i segueixin l'Apuntador)

 i una entrada d'aire fresc (és un dir) de brots verds que diuen,

que encara hi ha espai per la sorpresa a l'horiginal.

alabatrada extra

dimecres 14: estirant horitzons

La connexió chilena:

Rafael Farías, jove poeta xilè (a Barcelona temporalment)

activista cultural amb el grup de la Editorial Desbordes,

establint contactes amb els poetes d'aquí,

ens porta aquesta setmana l'aire fresc de la jove poesia xilena.

alabatres de primavera

no cal dir res més:

 el dimecres 7 de maig venen els

espectaculars alabatres de primavera:

a casa seva, ferlandina 29, a les 20,30 de sempre!

l'altre joan adrover de sempre

ha tornat en Joan Adrover, trobador pertorbador, joglar, marxant de versos i altres meravelles.

Hem vist i sentit el monòleg espiritual d'un Joan asserenat  que va aprofundint en el seu món poètic-místic lluny de les modes efímeres  i vanitats del món literari.  Ens diu els seus poemes de cor enllaçats amb sapiència de vell glosador. Segur del que fa i del guster que li dona fer-ho.

I amb un final espectacular de poeta-marxant que ens fa tocar de peus a terra i ens  mostra els seus tresors

de poeta-antiquari que arrodoneix el personatge tan viu i quotidià com sovint imaginem un antic bard firaire i rodamón, mag de la paraula...

la transformació

l'empenta creativa d' A. Roberto López, l'escultor que ara treballa la fusta amarada d'esperit de vi,

el roure dels bocois, ens transforma l'espai especialment per aquesta mostra efímera i intensa.

Amics còmplices mobilitzats per donar visibilitat  a l'inici del recorregut d'una obra que mereix difusió.

Art i ofici, ulls i formes, ens han acompanyat unes hores amanides de passada amb 

el cant i la música de l'increible Pau de Nut, i ens  han afegit el seu pòsit.

dimarts 29: Los huesos de Baco

El dimarts 29 la nostra sala es transforma

en espai expositiu ocasional

presentant l'obra recent de

A.Roberto López.

Escultures realitzades a partir de les fustes dels bocois,

amarades de l'esperit, l'aroma i la poesia del vi.

(I comptarem amb l'actuació del sàtir Pau de Nut)

(Horiginal, 20,30. Ferlandina 29, davant del macba)

Dimecres 30: Joan Adrover

Torna el sempre sorprenent trovador 

Joan Adrover, aquest cop amb un 

Recital místico-poètic

 en format de monòleg espiritual!

som-hi!

(dimecres 30, horiginal 20,30)

Trashumante y el amor de los peces

David  Trashumante, "debuta" a l'horiginal

presentant el seu poemari "El amor de los peces" (Unària ediciones)

Un crack de la recitació que encara no ens havia visitat, 

ens ha arrodonit, entre peixos, la jornada llibresca amb amenitat i domini de l'escena.

 

per sant jordi david trashumante

plans per Sant Jordi:

 acabar la marató llibretera amb un recital de poesia.

David Trashumante 

(heterònim de David Moreno)

poeta,  performer i activista cultural 
d'amplíssim currículum en diversos fronts de la literatura,

proper a la polipoesia i l'slam,

ens presenta el seu llibre

EL AMOR DE LOS PECES

joan vigó: més que una veu

 La poètica de joan vigó es consolida, ja no va amb crosses.

Mes enllà de la veu hi ha una  poètica pròpia i

mes enllà de l’anècdota, una poètica que guanya en profunditat, que s’estilitza. Sòbria a estones i a estones desmesurada, ara incorpora  espurnes de rima salpebrada d’humor  i tremendisme.

(hi ha moments de flirteig amb el romanso)

 Tarantino enamorat del “Poblenou” i del paisatge urbanícola, ens llegeix el plànol amb imatges de paisatges deserts de gent però sempre amb els rastres de presència humana ben evidents.

(poesia -inèdita encara- que podem compartir

a la “màfia mental”)

  

La tanda

Quan el silenci obliga la mirada

quan no escoltes

i només esperes el teu torn.

Quan el jo plana amb ales B52

quan no dorms

i només esperes el teu torn.

Quan el mirall és forquilla

quan et mires

i només esperes el teu torn.

Quan les possessions rampoina

quan s’apilen

i només esperes el teu torn.

Quan ningú no fa la llista

quan morir-se

i només esperes el teu torn.

Joan Vigó, 2014

torna el pastor d'antenes

dimecres 9 d'abril a l'horiginal 

torna i trona en Joan Vigó

a les 20,30 de costum

(els de la pilota ens tornen a contraprogramar, però ells s'ho perden!)

molta molta poesia

i poques imatges

recitals a domicili  presentant el disc, encara no-nat però ben madur,

ens aboquen  poemes arrebossats amb música,
ens retornen poemes d'una tria inspirada que per ella mateixa ja és un manifest

un disc que ja s'espera,
i
mentrestant...