va omplint sa senalla amb una barreja promiscua d'objectes heterogenis i cada objecte ens duu un poema (me diríeu madò què és abans, el poema o l'objecte?)
Llicència cursi: la senalla s'omple d'objectes i naltros mos omplim de versos (disculpeu)
La madò que sembla pagesa naif, ha assajat a consciència i aparella cada cosa amb el seu vers concentrat, sovint minimalista, curt de talla però intens i viu de contingut.
El poll i el llop, la casa dels opinants, el càmping,, l'homo ombrós, la saliva i el llimac,
el blatdemorar de blat a blat i la fi de contracte ens acompanyen:
Maria,
tú que tens nom de galeta plana i rodona:
mulla't!
Tanca el seguici (amb la puntuació sonora, a càrrec del dj. Eduard Carmona amb una selecció modèlica) una (ara si, llarga) glosa gloriosa, la "codolada":
" de sa somera embruixada"
No érem gaires, però poques vegades s'ha sentit una ovació tan llarga en aquesta casa sempre tan mesurada.
A la Madò idò la podem trobar aquí
i la podrem tornar a sentir el dimecres vinent com a participant del recital "Polisònica Catalànica)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada