Io Casino, Mireia Tejero i Adele Madau entrelligant sons i poemes:
que et creies, mindundi, que ja ho havies vist tot? al master
dels dimecres mai no se sap que passarà, encara que amb els antecedents de les amazones
protagonistes el tractament sonor, es podia preveure. Combinar l’entramat
acústic amb els poemes recitats pel públic a través de l’atzar d’un joc de
bingo era la novetat (tot i que no és el primer bingo poètic que concelebrem
a casa nostra) Públic que no s’espanta
de la pluja ni dels helicòpters ni les contraprogramacions. Visitants il·lustrats
i il·lustres molt il·lustres,
desembarcament heliogabalàctic, (un honor compartir sauna ((primavera
sound-na)) amb les grans figures de la meva mitologia galàctica Pau Riba, i
Sisa) Memi, Francesca Llopis, Mariona Segarra, Nuria M. Vernís, Joan Vinuesa, Stefano,
Dionís, Carles Andreu, Joan Vigó, Benet Rossell,
Cristina, Eduard Carmona, Pepino Pascual, Marisol Casas (oficiant de binguera) la
Joana Brabo, Joan Ramon Guzmán, algun despistat que pregunta per l’acte de la
setmana entrant i en Todó i l’Apuntador de la pell fina, i un clon del Dadà i i
en Rafa Desbordes i artistes i més
artistes més o menys anònims per mi, i
no, avui tampoc no ha vingut l’Albert Serra (ni en Drals, encostipat ) Nervis d’estrena,
tensió dramàtica, acampada de conversa i descompressió al passadís, i ai! la taquilla inversa que no
acaba de funcionar, i en algun lloc n’he llegit una crònica i ara no la sé
trobar però quan la trobi ho enllaço i j’astà. I diu que l’espectacle comença a
caminar i el tornaran a fer properament i segur que se’n surten, que hi ha
ganes i ha qualitat i emoció i poesia i
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada