EL COMBAT DELS POETES
"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"
Joan Sales, Amarint
Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.
Els poemes
de Màrius Torres,
el dimecres 6 d'octubre a l'horiginal
en un (altre) acte commemoratiu del centenari del seu naixement
amb la col·laboració de la Institució de les lletres Catalanes
amb la col·laboració de la Institució de les lletres Catalanes
Durant l'acte es presentarà el llibre Màrius Torres tradueix (Alfazeta),
un volum on veuen la llum per primer cop totes les
de clàssics que va fer Màrius Torres durant la seva estada al sanatori.
Entrades
2 comentaris:
Heu pensat que Rosa Leveroni també faria 100 anys?
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
(Epigrames i cançons. Barcelona: Gustau Gili, 1938)
Espero que hagi anat bé avui! Molt content que aquesta gran sala hagi obert de nou les seves portes.
Felicitats a tots i tornem-hi!
Publica un comentari a l'entrada