Mollerussa - Chiapas

(posats a importar tradicions, trobem més propera, atractiva i viva la del "dia de muertos" mexicà que el "halloween" que ens envaeix cada cop més des dels grans magatzems i els mitjans "globalitzadors")

Aquest any, aprofitem l'altar u "ofrenda" per a reivindicar la figura del pintor

 Jusep Torres Campalans

i la de l'escriptor Max Aub, el seu "biógraf".

Segons Aub, Torres Campalans va nèixer "el 2 de septiembre de 1886, en Mollerusa, tal como allí constaba en los registros de la parroquia de San Esteban, que fueron quemados en 1936. Jean Cassou me dio el dato; constaba en el folio 17 del tomo correspondiente a ese año. Sus padres fueron Genaro Torres Moll y Vicenta Campalans Jofre. Eran de un pueblo cercano: Bellpuig; fueron a Mollerusa a trabajar en una fàbrica de aguardiente, de cierto nombre. Mollerusa es pueblo de la provincia de Lérida, peró de la diócesis de Vich; allí en el seminario, estudió Jusep, quinto hijo de una prole de dieciseis.”

Resumint, la trajectòria de JTC seria: Mollerussa-Seminari de Vic-Girona-Barcelona (on coneix Picasso)-Girona-París (fugint per no anar a l'exèrcit) i finalment el 1914 va a parar a Mèxic (San Juan Chamulas) per tal de desaparèixer sense deixar cap mena de rastre després de destruir la seva obra pictòrica.

Però, Jusep Torres, en la seva etapa parisenca, sempre aprop del seu amic Picasso, esdevé una figura important en l'àmbit de les avantguardes, amb la seva pintura i també amb el seu pensament radicalment anti-acadèmic i innovador, arribant a influir decissivament en naixement del cubisme però sempre pintant i investigant per convicció, sense buscar cap mena de notorietat.

 Anàrquic, apassionat, escèptic, escarneix els qui treballen en recerca de l'èxit.

També pacifista, fins al punt que en veure els inicis del que serà la guerra del 14, decideix abandonar-ho tot, decebut de l'art i de la humanitat que es lliura a la destrucció. Aconsegueix arribar a Mèxic on en la remota regió de Chiapas, troba una nova vida entre els indis chamulas

("De 1914 a 1934 permanece en la finca cafetalera Hamburgo de "unos alemanes". En ese entonces en la región cafetalera del Soconusco..".)

El 1955 es trobarà per atzar amb Max Aub amb qui manté unes converses que motivaran l'escriptor per la posterior recerca de dades i fer-ne la biografia...

Max Aub Mohrenwitz

(París, 2 de juny de 1903 – Ciudad de México, 22 de juliol de 1972)


El seu pare era d’origen alemany i la seva mare d’origen francès. Ambdós jueus.


El pare venedor o viatjant de bijuteria, era a València en esclatar la primera Guerra (1914) no pot tornar a França per ser alemany i tota la familia es trasllada a València. (11 anys). Es posa a treballar com a viatjant de bijuteria com el seu pare. Viatja molt per tot Espanya, especialment per Catalunya. Resideix temporades a Barcelona (1922).


A partir de 1922, i durant catorze anys, recorre Catalunya, vivint a Barcelona quatre mesos a l’any, on asisteix a tertúlies com la de López Picó, Salvat Papasseit, Esclasans, i la de Gasch. Parla l’alemany, el francès, el castellà, el català i el valencià. Participa de la vida literària. El 1923 es trasllada a Madrid. El 1928 ingressa al PSOE.


Es dedica al teatre d’avantguarda i dirigeix el grup teatral El Búho, i a la narrativa (1934, Luis Alvarez Petreña, novel.la)


El 1936 en començar la guerra i essent ja un escriptor conegut, és enviat a París amb la legació diplomàtica de la República, com a agregat cultural, lloc des del que va intervenir en la gestió del Pabelló de la República a la Exposició Universal de 1937, encarregant entre altres coses, a Picasso el mural que va ser finalment el Guernika, i desplegant una gran activitat propagandistica per la causa republicana.


A l’agost del 1937, de retorn a Espanya, es nomenat secretari del Consejo Nacional del Teatro i de l’estiu del 1928 fins al final de la guerra, treballa amb André Malraux en la realització del film Sierra de Teruel (Basat en “L’espoir” del propi Malraux)


El 1939 s’exilia a París on acaba la pelicula i escriu.


El 1940 és detingut com a comunista i passa per diferents camps fins a arribar al de Djelfa a Argèlia. Finalment el 1942 consegueix sortir en direcció a Mèxic, on residirà fins a la seva mort, desplegant una gran activitat cultural i literària i exercint una gran influència.


Al 1969 visita Espanya de nou, cosa que li produeix un fort desengany, en veure com s’avia arrasat tot alló pel que ell havia lluitat.


(El 1955, Aub va a San Cristóbal Lascasas a pronunciar una conferència. Casualment, hi assisteix un personatge singular: Jusep Torres Campalans, amb qui conversa llargament. La descoberta d'aquest personatge el motiva per a la recerca de dades entre artistes coneguts seus. Apareix un dietari amb reflexions sobre la vida i l'art posteriorment anomenat "El cuaderno Verde" Finalment n'escriu la biografia publicada el 1958 i fins i tot organitza un parell d'exposicions a Mèxic i Nova York, amb obres de JTC recuperades per un anglès, crític d'art .)
 

L'obra de Max Aub -que ell considera una novel.la- sobre aquest "mollerussenc universal" el posiciona com un dels grans autors que han fet de la "impostura" un brillant exercici de creació literària.

Finalment deixem aquí una proposta:

Seria una magnífica continuació d'aquesta aventura literària, magistral combinació d'ironia i interacció entre realitat i ficció, que la vila de Mollerussa portés a terme alguna mena de reconeixement a Torres Campalans i a Max Aub, com a personalitats ilustres que la situen com a referent de primera fila del món cultural i literari... Queda dit.