un cop més, la bona poesia ens arriba amb l'accent perifèric, el parlar muntanyenc........
CAUSES PERDUDES
T’esperaré un dissabte,
quan el sol faci la tarda més llarga.
Amb la fe dels cecs, seré puntual.
Mitja rialla i els nervis al gest.
Diràs que avui també l’atzar ens fa
companys, i un lloc a la plaça dels gats.
Voldràs saber els anys que tinc,
on cau el nom estrany del poble on visc,
si els meus amants són prou intel·ligents.
Sé respondre detalls que no ens importen.
No em preguntis per què se’m mor als ulls
la vida dels gats de cada dissabte.
(chincha y rabia -de bon rotllo- subal, que t'ho perderes...)
Entrades
3 comentaris:
Merda, quirky, vostè sap que no podia, i si no ho sabia, li dic ara mateix. Vaig pensar molt en el seu altar a Bolaño, mentre les culleres del sopar familiar repicaven els plats de sopa freda.
Vosté em sabrà disculpar amic Subal. Si que ho sabia, però sovint em guanya el meu costat fosc i practico aquestes petites crueltats.
(He pogut seguir la ruta de "muertos" a bcn i he vist meravelles auntèntiques, no com el nostre..)
Salut!
ho meritxell, tan bonica i tan petita,ets la rosa de les profesores,he trobat el teu blog i m'ha agradat veuret amb poesies tan boniques,m'agrda molt la poesia, ets profesora meva al mariús torres i encara que faci moltes faltes et deixo aqui la meva petjada.
un petonet i bona semana santa bonica.
Publica un comentari a l'entrada