aquesta setmana 2 veus noves a l'Horiginal:
ELLA:
Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984)
Traductora, intèrpret i escriptora de novel·les que mai s'acaben.
No accentua els seus cognoms –tot i conèixer la normativa
ortogràfica- i els uneix amb una "i" com han fet els grans autors
catalans.
La seva poesia, en català i anglès, es teixeix a partir de les
mentides que ella mateixa s'explica per a creure's que viu una vida
més emocionant. Ha guanyat el premi Jocs Florals del Bages en
dues ocasions (2001, 2003) i darrerament ha escrit el poemari
inèdit A d'adúltera.
ELLA:
Laia Martinez i Lopez (Berga, 1984)
Traductora, intèrpret i escriptora de novel·les que mai s'acaben.
No accentua els seus cognoms –tot i conèixer la normativa
ortogràfica- i els uneix amb una "i" com han fet els grans autors
catalans.
La seva poesia, en català i anglès, es teixeix a partir de les
mentides que ella mateixa s'explica per a creure's que viu una vida
més emocionant. Ha guanyat el premi Jocs Florals del Bages en
dues ocasions (2001, 2003) i darrerament ha escrit el poemari
inèdit A d'adúltera.
La vam conèixer aquell dia del Micro obert i s’ha animat a fer un recital una mica més llarg..
(Acaba de participar en els recitals de la Festa Major de la UAB).
(Acaba de participar en els recitals de la Festa Major de la UAB).
ELL
Mauricio Calzadilla (Cienfuegos, Cuba 1978)
Llicenciat en Filologia Hispana
Ha publicat poemes i diversos assaigs literaris.
Editor de poesia.
Ha participat en recitals de poesia a Galicia i a Vic. Colabora en mitjans de comunicació de Vic i Manlleu.
Fa temps que és a l’Horiginal (fent feines no precisament literàries) i l’hem esperonat per a que ens mostri la seva faceta poètica:
Caricatura
No me importa lo que digan mis espejos.
Soy un trozo de fibra mugre
con la sonrisa incrédula
y el alma hecha un colgajo,
aunque esos ríos profundos y secretos
me quieran suponer sus fantasías.
Yo no poseo el agua
ni la virtud iluminada del oscuro.
Soy el Narciso de lo seco,
pasto frugal de los gusanos
cuando me miro sino sólo a mí mismo.
No me importa lo que digan mis espejos.
Soy un trozo de fibra mugre
con la sonrisa incrédula
y el alma hecha un colgajo,
aunque esos ríos profundos y secretos
me quieran suponer sus fantasías.
Yo no poseo el agua
ni la virtud iluminada del oscuro.
Soy el Narciso de lo seco,
pasto frugal de los gusanos
cuando me miro sino sólo a mí mismo.
(dimecres 14 a les 20,30 a Horiginal, Ferlandina 29)
Entrades
7 comentaris:
Ei companys, sóc nou aquí.
Quin dia i a quina hora és el recital?
La Laia és la millor!! i ho dic jo!
una de Navàs! poll!!! jejeje
dimecres 14 a les 20,30
benvinguts!
hi ha cap manera d'aconseguir el poemari inèdit de la Laia d'alguna manera?
Per cloure el seu recital més d'un suggeria que s'obrís de cames, en prengui nota.
No debatré el grau de pretesa comicitat sexual de l'anònim4; cadascú té el seu propi llindar eròtic. Això sí, haver escollit la forma verbal "obrir-se de" enlloc de l'opció transitiva demostra el seu barroer sentir poètic: haver copsat involuntàriament l'entrecuix d'aquell falder vermell hagués resultat molt més suggerent i lasciu.
Bé, i més val no parlar de la confusió entre poeta i personatge del poema, que donaria per a altres raons més elevades.
no es pensin: segons qui va estar tota la nit pensant en cubanes. de tota manera: espero que el públic femení hetero faci la mateixa mena de comentaris respecte a ell. diré més: volem saber si Joan Margarit els remou les hormones.
Publica un comentari a l'entrada