.JPG)
diumenge, de febrer 02, 2014
dijous, de gener 30, 2014
poemario: la veu
anys i anys de recitals i encara hi cap la sorpresa;
mai no et creguis que ja ho has vist i sentit tot.
Uns bells poemes ben cantats, amb una veu treballada, amb tècnica que no destorba l'emoció,
La sensibilitat d'Antoni Fajardo fa reviure els poemes
del seu avi Rafael Ruiz, un poeta "secret" que ara surt de la intimitat.
( la declamació cantada: decantació?)
divendres, de gener 24, 2014
dimecres vinent: antonio fajardo
aquest dimecres tenim el gust de presentar una exquisidesa de recital:
un professional de la veu, ens presenta acompanyant-se amb l'arpa
els poemes de Poemario de
Rafael Ruiz Fernández-Villalón
que ha musicat.
llambreig
llambregada intensa al Llambreig de Josep Porcar
(i Tria llibres)
Reflexió, refracció i presentació acurada de Jaume Subirana i lectura dels poemes
ben contextualitzats per l'autor (a qui hem de regraciar l'esforç de venir "de lluny")
(hi ha una crònica de l'acte a un nou blog de poesia .
http://poesiabarcelona.wordpress.com/Benvingudes!)
i també l'entrevista!
divendres, de gener 17, 2014
reduccions 103
103 reduccions,
la revista literària del pinyol poètic de Vic, de llarga i sòlida trajectòria, ens visita per primer cop.
Ens han portat un ventall de recitacions diferents i excel·lents:
del poema en xinès del Manel Ollé i la performància bio-lenta de la Cristina Mariné fins a les traduccions de E.A.Poe.
I ja n'esperem la propera invasió.
(deixeu-me dir que són reduccions plaents i estimulants, tan diferents de les que massa sovint practiquen el mossos d'escaire!)
dilluns, de gener 13, 2014
BAU.BAFARADES DE POESIA
divendres, de gener 10, 2014
dimecres 15: reduccions
celebrarem el número 103 de la revista
Presentarà l’acte Lluís Solà, director de
Reduccions,
i Cristina Mariné, Manel Ollé, Cinta Massip, Víctor Obiols, RamonFarrés i Rebecca Simpson llegiran poemes i traduccions del número.
udols a l'afrau terrícola
hi érem tots els que hi érem i érem molts i molt terrícoles.
dels que venen sovint i dels que no havien vingut mai
Els tres poetes inicials de can terrícola: Lluís Calvo, Meritxell Cucurella-Jorba (el dígraf del desitx) i David Caño, ben emparats per l'assemblea de companys poetes de diferents galàxies.
(i de passada amb la presència de l'Albert Serra es tanca un cercle: ara ja em tingut la novel·la i el cineasta)
Joan, Esteve, Laia, felicitats i sort en l'aventura d'editar.
Les petites editorials son les que fan la bona feina. Les petites editorials si que sou estructura d'estat
divendres, de gener 03, 2014
ja hi tornem a ser!
comencem el 14 amb les novetats de can Terrícola:
Presentació dels tres primers 'Llibres de l'Afrau' amb recital dels seus autors i amb la col·laboració especial de grans i il·lustres terrícoles, com són:
Jordi Calvet, Irene Solà, Mireia Calafell i Albert Serra; Núria Martínez-Vernis, Andreu Subirats, Blancallum Vidal i Rodrigo MC d'Atversaris; Andrii Antonovskyi, Joan Vinuesa i Carles Hac Mor.
Jordi Calvet, Irene Solà, Mireia Calafell i Albert Serra; Núria Martínez-Vernis, Andreu Subirats, Blancallum Vidal i Rodrigo MC d'Atversaris; Andrii Antonovskyi, Joan Vinuesa i Carles Hac Mor.
dijous, de gener 02, 2014
femta feta no té destorb
el caganer, arrecerat
entre argelagues i molsa
amb el visatge extasiat
i una ganyota ben dolça
de plaent descompressió
i alleujament absolut,
diposita en un racó
son Producte Interior Brut.
dimarts, de desembre 31, 2013
dissabte, de desembre 21, 2013
divendres, de desembre 20, 2013
i ara les d'en Carner
NOVA CANÇÓ DEL DESEMBRE CONGELAT
El desembre congelat
confós
se retira;
l’apaivaga la ciutat
que,
de lluny, admira,
on el cel és amorós,
la muntanya fa redós
i
enjoien l’onada
llums
de la vesprada.
Barcelona,
gran casal,
flor
de Catalunya,
el desembre no et fa mal:
somriu
i s’allunya.
Diu:-Gebrada no et duré,
que hi ha encara en el roser,
al
cim de les branques,
rams
de roses blanques.
Malaurat
qui et faci tort
i
foll qui t’oblida;
tens de festa i de conhort
l’ànima
reblida;
l’ombra fosca de l’esglai
pervinguda a ton espai
es
fa clara i fina,
somriu
i declina.
Hi
ha al carrer més amagat
cants
de cadernera;
hi ha un nou pol·len del passat
en
la polseguera;
riu sant Jordi el paladí
i, entre tosses de jardí,
un
broll d’aigua clara
diu:
“Avant!” i “Encara!”
Cada
noia té promès
i
du violetes;
son esguard és tot encès
de
les amoretes,
És daurada la ciutat.
Del desembre el vent gelat
confós
se retira,
dolç com una lira.
Josep Carner
i una d'en tomàs garcés
LES NADALES
És dura la terra
camí de Betlem.
Ortigues i pedres
em punxen els peus.
Els braços allargo:
espines i glans.
Camino a palpentes
la nit de Nadal.
Ja sóc a la Cova,
la inunda la llum.
L'Infant i la Verge
em miren als ulls.
Esquelles perdudes
sacsegen la nit.
Les ales que volen
esborren camins.
És dura la roca,
quina alta paret!
Les mans s'hi arrapen,
el cor es deleix.
Al mig d'una esberla
les flors han brollat.
Les blanques nadales
no goso flairar.
Tomàs Garcés
Grèvol i molsa
(dins Obra Poètica. Ed Selecta. 1961)
dimarts, de desembre 17, 2013
avui una de lladres
NADALA DEL LLADRE
Ser lladre i no ser valent,
la gent se n’estranyaria.
Mes quin bull si a l’Establia
em reconegués la gent.
Enmig de les multituds,
he mirat de disfressar-me.
Tot amb tot –no faig embuts-
avui em sobrava l’arma.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
Hauríem de discutir
abans que tot, si una Cova
no pertany molt més a mi
que no al primer que la troba.
Els qui ens nodrim del punyal
no podem pas viure a vistes.
Tot amb tot, avui no cal
que parlem de coses tristes.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El meu ofici és robar;
per viure, es clar, no per vici.
Amb el tràfec que ací hi ha,
pot ser llarg el benefici.
Lladre de palaus reials,
de fossars, de caixes fortes…
Tot amb tot, hi haurà pocs rals
en un Portal sense portes.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El Vell em costarà poc.
Menys encara la parella.
Ell s’afanya a encendre el foc.
Ella, dóna la mamella.
D’or i plata, aquest recer
no n’entelarà pas gaire.
Tot amb tot, per viure bé
no se’n necesita gaire.
És
robador xiroi,
lladre
o no lladre, el Noi.
El qui diu que sóc poruc,
no sap pas que s’empatolla.
El meu fort és el gluc-gluc
de la sang que amb punyal brolla.
Sóc ací per a robar,
no per olorar cap rosa!
Amb tot...el Noi ja em dirà
si li cal alguna cosa.
Fora,
la plata i l’or!
Noi,
m’has robat el cor.
Miquel Melendres
Miquel Melendres
dilluns, de desembre 16, 2013
Curiositats nadalenques (1)
27 Nadales i un colofó inspirat en aquest recull de poemes del canonge Melendres. Nadales amb aquests bonics títols:
Nadala del ratolí i altres bèsties.
Nadala de l'airet fi.
Nadala de la cort d'Herodes
Nadala de la Mare de Déu
Nadala de Sant Josep fent foc.
Nadala del tresor.
Nadala dels qui no en tenen la culpa.
Nadala dels bressols.
Nadala dels cuiners.
Nadala del rabadà que no hi volia anar.
Nadala dels perquès.
Nadala del rei Herodes.
Nadala de si els dimonis.
Nadala de les petites llengües.
Nadala dels Àngels.
Nadala dels senyors Canonges.
Nadala del reglament.
Nadala de les mares que en són per primera vegada.
Nadala dels camins que menen a Betlem.
Nadala de les preguntes.
Nadala dels Reis Savis.
Nadala de les figuretes de pessebre.
Nadala del fum, fum, fum.
Nadala còsmica.
Nadala dels anyells.
Nadala del lladre.
Nadala del botet.
NADALA CÒSMICA
Potser al cor de les estrelles
Déu va
gronxant
nous móns on també glateixen
altres
germans.
Si ens vessa tant l’alegria
de Nadal,
Per què no els invitaríem
al cant?
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del cel!
Germanets de les estrelles,
com deveu
ser?
Us vestiu de raigs de lluna?
de bris de
vent?
Si érem molts germans, els homes,
ara, un
més.
Un ens n’ha donat Maria,
que és
Déu.
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del
cel!
Digueu-vos els uns als altres
que enllà
d’enllà,
en un puntet que es diu Terra,
dins un
Portal,
ha nascut el qui us criava
fet
Infant.
Si ho enteneu, festegeu-ho
dansant.
Si
qui us creava
es
diu Emmanuel,
danseu,
danseu, estrelletes
del
cel!
Miquel Melendres
Esclat
Editorial Casulleras 1964
dissabte, de desembre 14, 2013
els premis!
haurem de començar a creure en els premis literaris!
felicitats Marc Romera i LaBreu i tot "l'entorn"
fora noses!
poesia a tiros
6 poetes es disparen "poesia a tiros"
6 poetes són més que sis poetes l'un darrere l'altre,
són un grup, una proposta col·lectiva, una proposta coral, escènica
que dispara sense treva durant 50 minuts intensos.
Foc creuat però "foc amic". I molts amics que els segueixen i els hi donen suport i omplen la sala d'un públic diferent de l'habitual ( allò de les capelletes? No, nomès que "6 en raya" (seguiu la seva gira!) es mouen habitualment pels circuits dels "slam" i tenen el seu públic!)
Amb el recital dels 6 en raya iniciem la pausa nadalenca
i reprendrem la programació passat festes (el dimecres 8 de gener)
dilluns, de desembre 09, 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
