ressons

La vanguardia, diumenge 10-10-2010

i encara més ressons a can vilaweb

amb video i tot!

http://www.vilaweb.cat/noticia/3786668/poesia-marius-torres-ressona-lhoriginal.html

joia

 Pedrals dirigint-se als gentils

 El joc de l'Oriol Comas

Presència d'excepció: Miquel Àngel Tena

Ho haviem de fer: tornar tot i que encara amb reserves, (que no està tot ben lligat encara)

tornar per a recuperar la nostra normalitat que molta gent estava esperant.

Recomençar i configurar una nova trajectòria.

Recomençar amb l'acte més viu de tots els del centenari de Màrius Torres (molèstia apart)

protagonitzat per un munt de joves de totes les edats:

Oriol Izquierdo

Josep Pedrals

Francesc Garriga

Laura López

Blancallum Vidal

Josep Miquel Servià

Toni Gol

Xavier Garcia

Enric Casasses

Mireia Vidal-Conte

Mireia Calafell

Andreu Subirats

Tomàs Arias

Maga Despistada

Jaume C. Pons

Joan Tomàs M.

Sebastià Alzamora

Enric Soria

Lluís Calvo

Miquel Angel Tena

Stefano Cingolani

Eduard Carmona

Joan Adrover

Oriol Comas

Lluís Roda

Vinyet Panyella

Marçal Font

Marc Romera

Ester Andorrà

Nú Miret

Joan Duran

Joan Vigó

Bet Boloix

Pau Gener Galín

Màrius Serra

Xavier Grasset

Daniel Busquets

Txema Martínez

Carles M. Sanuy

Carles Andreu

Andryi Antonovskyi

Montse Costas

Francesc Bombí-Vilaseca

Margarita Prats

Jordi Pàmias
Quim Courbet
David Casadellà
Ricard Cordoncillo
Rosa Marbà
Editorial Alfazeta
David Figueres

(llistat provisional, segur que em deixo gent......)

els versos volaran

EL COMBAT DELS POETES

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"

                                             Joan Sales, Amarint

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts

i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,

en el combat obscur per la nostra remença

tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa

dobleguem. És la corda dolorosa que es torç

i paga, sota els dits implacables i forts,

el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,

els àgils projectils arribaran més lluny

i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,

els versos volaran amb un impuls tan llarg

que es perdran en el cel inútil de la glòria.

Els poemes

 de Màrius Torres,

a moltes veus,

el dimecres 6 d'octubre a l'horiginal

 en un (altre) acte commemoratiu del centenari del seu naixement
amb la col·laboració de la Institució de les lletres Catalanes

Durant l'acte es presentarà el llibre Màrius Torres tradueix (Alfazeta),

un volum on veuen la llum per primer cop totes les

traduccions

de clàssics que va fer Màrius Torres durant la seva estada al sanatori.

ara si?

Gran Festa Màrius Torres!

Serà una festa perquè comencem una nova etapa, igual però diferent, perquè ens reinventem sempre al voltant de la poesia, ara en  un entorn més llibresc, perquè ens tornarem a trobar amb amics i coneguts amb el desig d'una trajectòria menys accidentada que la del curs passat....

Celebrarem la represa de les activitats a la nostra sala de sempre bo i commemorant el centenari del poeta Màrius Torres (commemoració que compta amb la col•laboració de la Institució de les Lletres Catalanes), membre del nostre Parnàs particular.

Serà una nit plena de sorpreses!

Aprofitarem per fer la presentació mundial de “Màrius Torres tradueix” (Alfazeta), un volum on veuen la llum per primer cop totes les traduccions de clàssics que va fer Màrius Torres durant la seva estada al sanatori.

Així tornen, doncs, les grans bacanals poètiques d’homenatge als autors fetitxe dels horinalistes (com férem amb Estellés, Blai Bonet, etc.). Marca de la casa.

Les fastuoses pre-visions d'octubre:dimecres 13: Villon/Subirats/LaBreu

dimecres 20: Grup Aude

dimecres 27: Paulo Ferraz

aviat, lectura de màrius torres

el 6 d'octubre a l'horiginal...

Nogueras Oller a l'Atlàntida

Heus ací els 2 únics poemes de Nogueras Oller que hem pogut trobar a la revista “L’atlàntida”

(Revista quinzenal cultural publicada a Barcelona; a partir de núm. 29 de 15 de juliol de 1897 canvia la seva periodicitat a setmanal. Presenta diversos canvis en el subtítol: a partir de núm. 29 de 15 de juliol de 1897 és "revista literària"; posteriorment, a la 2a època serà "revista catalana setmanal il•lustrada".
Dirigida la 1a època per Jacint Verdaguer, Marian Escriu, Ferran Agulló etc., i la 2a època per Jacint Capella, tinguè com a col•laboradors: C. Bosch de la Trinxeria, M. Folch i Torres, A. Mestres, etc. i com a il•lustradors: J. Berga i Boada, A. de Riquer, etc. )
Font: ARCA (Arxiu de revistes catalanes antigues)

El primer, al número de l’1 de Febrer del 1898 PÀG. 37 (als 18 anyets):

Pel passeig amunt y avall

jo hi anava al morí el dia.

Ab la tristesa del cor

agonitzava ma vida.

Se moría d’anyorar,

d’está al mon sens companyia,

qu’es molt trist el viurer sol

pel que tingué dolça amiga.

Pel passeig amunt y avall

jo hi explayava ma vista:

Ab calma un cotxe dels morts

al cementir s’encamina.

Vareig parar-me y al mort

fins enveja li tenia:

--¡Ditxós de tú, li vaig dir

Si has passat a mellor vida!

Rafel NOGUERAS Y OLLER

i el segon, al número de 22 d’abril del 1899:

La música

Al bon amich En Manel Vilardell y Sanz

Tot era solitut; la llum del dia

fugia enllá, fugia,

rient per l’espay blau que s’enfosquia,

y la boyra baixava

i per sobre’ls sembrats se restrejava

besantme suaument,

aixís, tal com el vent

que’m besa y fuig corrent.

Y les campanes del voltant resaven

y los aucells cantaven

conmoguts per la pena de la nit.

Ni una estrella surtía

tot era fosch, la terra ja dormia

i jo perdut, caminava entenebrit.

Semblava un orb, anaba a la perduda

¡quantas plantes ploraven sot mos peus!

Anyorava una ma franca y volguda

que’m guiés á trobar els amichs meus.

A n’als meus, que allá al lluny tal volta reyen

al goig de la ciutat

que no’ls faltava llum que hi veyen

sentats arrán del foch de l’amistat.

Llavors vaig pensá ab tú que dia y nit

vius sempre entenebrit

que palpes y no trobes més que fosca

que’t besa i que s’enrosca

dintre tos ulls per dalshi un dols desmay,

que no’t deixa jamay!..

que t’estima, que’t vol, com m’estimava

com me vol cada nit

quan m’adormo, quan vetlla l’esperit.

Vaig pensá en tú. Mes tart sentí un lament

que va enternir mon cor, molt dolçament

era atmónich sublim, anyoradís.

¡Musich del paradís

del paradís del ayre, qu¡es lo palau del sol!

¡Ton cant oh rossinyol,

que n’es de bo sentirlo en mitj la fosca

quan besantnos s’enrosca

á dintre’ls ulls, criant l’anyorament!

Quan l’home no més sent

qu’es bo sentir la música divina!

¿No es vritat que’t complau

que’t fa oblidá’l cel blau,

que t’alça l’esperit y que t’anima?

Rafel NOGUERAS Y OLLER

Nogueras Oller, més apunts

Seguim amb Nogueras Oller i rellegint el treball de Tomàs Garcés, (Prosa Completa II, Columna, 1991. p.255 “Amb Nogueras Oller, del pamflet a l’idil•li”) reafirmem la idea del Nogueras dual, que “de l’idil•li passa al pamflet i del pamflet a l’idil•li” (idea que Garcés manlleva de J.F. Ràfols) El poeta treballa simultàniament dos aspectes aparentment oposats. O potser no tant? Nogueras el tenebrós, Nogueras dels idil.lis, dos cares d’una sola moneda?

Em sembla que si en Nogueras Oller, ha passat la prova del temps, ha estat precisament per l’obra pamfletària –Les Tenebroses i els Poti-Poti- i no pas pels seus idil.lis.

La seva presència soterrada ha perviscut fins ara, ja sigui per la “Oda num.2 a Barcelona” (Garcés apunta que el propi Maragall s’hi hauria pogut inspirar al fer la seva) ja sigui pel seu poema “Una essa” considerat el primer caligrama (poema tipogràfic, diria jo) precursor dels de Salvat, Junoy i fins i tot Apollinaire o Marinetti, el cert es que el seu nom va apareixent en tot estudi del Modernisme, (Pla, Raventós, de Sucre, Tasis, Ràfols, Aulet, Garcés, Marfay, Castellanos)

Tal i com ha explicat a bastament el gran filòsof modern George Lucas, la força obscura, la part obscura de la força, és poderosa. En aquest cas, el Nogueras bo, el Jedi Nogueras, l’autèntic, el lluminós, és el de “Les tenebroses”, i els Romansos “Poti-Poti”, que de tant en tant, es deixa endur per la part fosca i publica coses carrinclones, i ensucrades, (vegeu els poemes que publica a “Atlàntida”, “Catalunya Artística” i “Joventut”) que per si soles l’haurien condemnat amb raó a passar com un entre tants.

Hi ha també un Nogueras precursor: el Nogueras abrandat, purista, moralista, es manifesta intransigent en un parell de temes encara d’actualitat: els toros i el fum.

Descobrim un Nogueras antitaurí i un Nogueras antifumadors. ( Hi hagué una certa polèmica quan es va inaugurar la plaça de “Las Arenas”)

I si volem podem trobar un Nogueras “Verd” també: hi ha tota una línia de treball on es mostra fascinat per tot lo rural, la natura i el paisatge, compartida amb la resta d’escriptors modernistes, això sí.

I evidentment, la seva gran “desaparició” de l’escena literària, ens condueix directament a un Nogueras-Bartleby “ avant Vila-Matas....

Nogueras Oller, apunt cronològic

unes quantes dades, de moment:

1880- naixement

1896-“Una cosa que passa”. / Pessa bilingüe en un acte y en vers original de Rafel N. Oller / Estrenada en lo teatre del "Instituto Salesiano" de Hostafranchs lo día 22 de Novembre de 1896 1898

Revista La Talia catalana

Revista L’atlàntida (1896-1900)

1898 Publica “Una cosa que passa” / Barcelona / Biblioteca de "La Talia Catalana" / Carrer del Pí, número 16 /

1896-1898 El Rovell de l’ou – Il Tiberio

1899-1900 Dibuixat per Picasso als Quatre gats

1901: El pas de la mort (novel.la breu, premiada,)

Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras (musica de Narcisa Freixas)

Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras

Col•laboracions a la revista “Joventut” (1901-1906)

Col•laboracions a “Catalunya Artística” (1901-1905)

1905- Les Tenebroses

1906- Romansos Poti-Poti

1907 Rodamón obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana) 27

1909 Viaje á través del mundo gramatical : aventuras maravillosas, instructivas y emocianantes

Barcelona : Antonio J. Bastinos, 1909

Alfabeto ilustrado

Barcelona : Establecimiento Editorial de Antonio J. Bastinos, 1909

1915 La Cruz del camino y otras narraciones i La pecat mortal (narracions)

1916 La archiduquesa i Rayo de luna (Sarsueles)

1918 Ciutat endins (versió prosificada de Les Tenebroses)

[Barcelona : Impr. Ràfols], [1918?]

1926 mor la seva dona: Antonieta Llanas Ribot (26-10)

1949 mor el 7 d’abril als 69 anys

Rafel Nogueras Oller (II)

Les tenebroses a l'horiginal el 29 de juny del 2010

Nogueras Oller, més apunts: 

Ja n’hem parlat i és notori que el personatge ens fascina. Ja ho diuen, potser no és un gran poeta, ell mateix en parla a Les tenebroses quan afirma renunciar a les belles formes buides i fàcils de perpetrar per qualsevol aprenent. Ell va més enllà, a Nogueras Oller li importa el contingut, ell és un moralista i vol transmetre el seu pensament a la societat per tal de denunciar les seves xacres i mirar de fer-la canviar.

Certament, Rafel Nogueras degué ser un personatge potent en el panorama cultural del Modernisme (una Barcelona petita on tothom es coneixia)  La seva presència als Quatre Gats devia ser habitual i carismàtica, com mostren els dibuixos d’un jovenissim Picasso; i quan gratem una mica en els estudis de l’època, en Nogueras sempre surt a la llista. D’altra banda, la publicació de “Les Tenebroses” devia fer una forta impressió fins al punt que malgrat no figurar entre els grans títols de la poesia modernista, el seu llarg silenci i gairebé desaparició pública i la marginació per part de les antologies noucentistes i benpensants, ha sobreviscut amb presència en canals poc convencionals, com ara la ”Antologia poética del Barrio Chino”, "Antologia de la poesia social catalana" d'Àngel Carmona,  i se l'esmenta en diferents estudis, fins a arribar a aquesta digna i merescuda segona edició per part de LaBreu.

Un altre aspecte d’en Nogueras: La relació amb artistes plàstics de l’importància de Xavier Nogués, Josep Maria de Sucre i Marian Pidelaserra del grup “El rovell de l’ou” (alumnes de l'acadèmia Borrell i autors de la revista manuscrita "Il Tiberio")

-Sovint quan es parla de la seva retirada, surt el tòpic del "funcionari obscur" Algú coneix un "brillant funcionari"?

-Esperem que el poema "L'home del puro" no caigui en males mans: Ataca de manera furibunda a un individu que es fuma un puro en ple tramvia (al costat d'un tísic, vegeu la truculència!) i li etziba:

L'atmosfera es carrega:

són molts els passatgers que es van queixant,

mes tu segueix fumant,

i quan més poc t'ho pensis, vindrà el dia

en quin a tu i als teus us clavaran

a sota del tranvia

que us passarà per sobre...

Ves-te'n rient del pobre!

i una pista:
Per tal de conèixer la resta de la seva obra publicada en revistes com ara “Joventut”, L’atlàntida, La Talia Catalana, Catalònia i altres, tenim la sort de comptar amb una eina magnífica a la xarxa: L’arxiu ARCA

(Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) on podem rastrejar la seva presència i col.laboracions i examinar detalladament els plecs del romanso “Poti Poti”.

Mandrosament, en la foscor,

sotraquejant com el tramvia,

el món va fent la seva via.

alabatre, de quatre en quatre

"Malhaurat qui escriu satisfet d’ell mateix"

La intervenció magistral d’un Francesc Garriga en estat de gràcia, tanca el cercle (que ell mateix va obrir al setembre passat) d’aquesta novena temporada accidentada (ja ho sabeu, no encaixem, de moment,  en la graella d’activitats possibles sota el punt de vista administratiu-municipal) Amb tot i això, hem arribat a les 32 activitats!

L’entrebanc i la pausa de l’estiu ens permetrà, segurament, reinventar-nos per tal de tornar-hi el curs vinent amb un nou format, que ens permeti conservar lo millor de l’antic.

Tot això, en el benentés que mentrestant s’aprovi el Nou Pla d’Usos de Ciutat Vella i es tramiti la corresponent llicència d’activitat que ens ha d’amparar. Aquest és el bon camí ens diuen, i la síndrome d'Estocolm ens empeny a seguir-lo. Que es compleixin els terminis, que naltros ja ens inventarem la resta.

Mentrestant, bon estiu i bones lectures i segueixin atents a la programació, que la poesia no s'atura i ara hi ha Sitges i després la Bouesia i la Poesia i + i alabatrades descentralitzades i....

rafel nogueras oller (I)

1-Le poète Rafael Nogueras Oller dans l'intérieur de Els Quatre Gats [Cabaret antique à Barcelona]Picasso 1899
2-Nogueras Oller et personnages dans Els Quatre Gats Picasso 1900
3-Personnage debout de profil (Rafael Nogueras Oller) Picasso 1899

La publicació a la col.lecció Alabatre de "Les tenebroses" ens fa recuperar el seu autor, Rafel Nogueras, que va tenir el seu petit moment de glòria i després va ser oblidat. Personatge curiós, de tendències anarquistes, en un context d’una Barcelona efervescent i turbulenta de lluites politiques i socials, bullangues i vagues.

Defensor arrabatat dels treballadors, dels oprimits a qui considera degradats per les dures condicions de treball (la jornada de vuit hores no era ni tan sols un somni) la manca d’instrucció, i pel que ell anomena “el vici”, la degradació per l’alcohol i el joc En aquest aspecte, la seva lluita s’encara a redimir aquesta gent en la linia de J.Anselm Clavé intentant despertar la consciència social i apartar la gent de les tavernes.

Després de Les Tenebroses, publica els "Poti-Poti" (1906) un interessant intent de renovació de la literatura popular posant lletres de contingut "subversiu" a les melodies de moda en format de romansos setmanals.
 

Una altra dada curiosa: en Nogueras Oller era gendre de l'Albert Llanas (Albert de Sicília Llanas i Castells grandíssim personatge d’abundós anecdotari, escriptor i autor i empresari teatral arruïnat diverses vegades) Es casà amb Antonieta Llanas, mestressa municipal i diu Tomàs Garcés(*) : "...i semblà com si a partir d'aleshores la terra l'hagués engolit."

"...el llarg silenci d'un escriptor l'obra del qual podem dir que s'estronca als 25 anys, i que se sobreviurà, ignorat de tothom, fins als 68. Per què calla Nogueras Oller? Es donà per vençut? ¿O el va aclaparar un sentiment de culpabilitat i de por davant els fets del 1909? En tot cas no penso pas que el seu silenci fos degut a un benestar econòmic."

En Tomàs Garcés parla del personatge com a escriptor / agitador,  però el considera un mal poeta, o més ben dit, no vol ni dornar-li el nom de poeta; un talent malaguanyat que tenia "pasta" de poeta però li escau més el titol d' "exaltat periodista".

(*) Tomàs Garcés. Prosa completa II. Columna 1991. pp 255 "Amb Nogueras Oller, del pamflet a l'idil·li"

i més encara:

J.Ll.Marfany. (Aspectes del Modernisme. Curial 1978. pp205):

"No trobem en la nostra literatura gaires casos de crítica directa, moral, social i estètica, de la societat industrial, de la seva lletgesa, de les seves relacions deshumanitzades per la dependència de les lleis del mercat, de la seva brutalitat, opressió i misèria. Hi ha alguns casos, no els oblido: Ignasi Iglésias, Nogueras Oller, etc. Són pocs, ocasionals i relativament poc importants."

gresca alabatresca

 el DIMARTS 29 de juny, diada de Sant Pere i Sant Pau

a les 20,30 al menjador de l'horiginal

(l'altre espai desmentint pronòstics benintencionats, encara és impracticable)

LaBreu edicions, presenta els

 4 nous títols de la col.lecció ALABATRE,

quatre grans llibres de cop,

quatre nous colors del pantone poètic

i quatre cuques més pel nostre bestiari.

amb assistència dels autors i traductor vius

i invocació dels difunts.

lluís, roda!

Lluís Roda: Primer recital a Barcelona, a l'Horiginal (seu vella).

Un repàs a 35 anys de feina, als llibres anteriors a Nadir (que vindrà a presentar més endavant)

Neguitós el poeta, se la juga en una tria de poemes sense concessions,

amb moments d'emoció, es passeja per una obra amb moltes facetes, amb moments durs

i moments aparentment lleugers; sempre amb rigor i ofici.

Felicitem-nos per haver-lo pogut escoltar i felicitem-lo per la seva poesia,

que esperem que el premi d'enguany li doni la difusió que es mereix!

recital de Lluís Roda

el dimecres 16 de juny a les 20.30h,

en una etapa més de la travesia del desert, tornem a l'activitat i tornem als horígens:

recital del poeta Lluís Roda
al menjador de l'horiginal (lloc absolutament legal) com al principi, com ja fa uns anys.
Recomencem i ens anem apropant al forat negre, tot esperant que Sant Godot i Sant K.
advocats patafísics de l'espera i la burocràcia,
ens amparin i il.luminin en el feixuc camí de retorn.Anem!.

i ara parlem d'en Luís Roda (València, 1961):
poeta amb qui ja fa temps haviem previst de fer aquest recital.
Mentrestant hi ha hagut els fets de l'horinal i també que en Lluís ha esdevingut "Poeta de la Ciutat"
en guanyar els Jocs Florals 2010 amb el seu poemari  "Nadir".

El seu recital de dimecres però, no versarà sobre Nadir i el Premi.
Serà una mostra de la seva obra publicada en els seus llibres anteriors:
La fi de l’hemicicle (Gregal, 1988),
Sobre l’hamada (Tres i Quatre, 1989),
Buirac d’amor (Bromera, 1998),
Elogi de la llibertat (Bromera, 2001) i
De l’ànima (2006).

Apa doncs, salut i fins dimecres!

els papers de tomàs arias

com que l'espera es fa llarga, aprofitem el temps mentre maldem per tornar a una normalitat. Res millor que aprofitar per recomanar una meravella: els "Papers de diaris" d'en Tomàs Arias. Un recull d'articles publicats en mitjans de premsa comarcal  i d'una qualitat extraordinària (els articles, vull dir)

Carregats d'ironia, d'irreverència i de lucidesa. Com en els seus poemes (mestre Arias també poeteja) feina ben feta i humor implacable, demolidor.

Deixeu-vos de best-sellers, d'autoajudes i productes mediàtics i busqueu aquesta joia.

Degusteu-lo d'amagatotis com els plaers més secrets. (una repassada a l'índex ja us farà perdre l'alé)

Recomaneu-lo a cau d'orella als no-iniciats (però no el presteu: que se'l comprin!)

poesia i caves

avui divendres,14 de maig:

Santi Borrell

Francesc Garriga

Joan Tomás Martínez

El text de l'assemblea

AMICS!

Hem convocat aquesta assemblea amb una doble motivació:
aclarir
i aclamar

Primer, els aclariments:

Fa quasi 10 anys, va obrir l’Horiginal cafè+poesia, local que, com el seu nom indica, naixia amb la voluntat d’esdevenir un espai on la poesia fos part essencial del menú. Els recitals, per tant, han estat vida d’aquestes parets. Tanta vida, que el part mateix s’aixoplugava en dos auspicis legals: la llicència d’hostaleria i la llicència de llibreria, per a poder aconseguir aquesta barreja ideal que ha estat el fet d’assentar càtedra en la bodega!

Per unes qüestions necessàries al negoci que sustenta econòmicament la conservació de l’espai, es va fer una ampliació per la part posterior que va permetre redistribuir les zones més eficientment, quedant un espai per al bar, un altre per al restaurant i un tercer per a fer-hi les activitats de caire cultural.

Aquest tercer espai és el que ara roman clausurat.

Al llarg d’aquests anys, tot i les adequacions que s’hi han anat fent, la sala del fons seguia en els llimbs de la legalitat, en un espai legal inexistent.

Ara, que l’Ajuntament s’ha decidit a posar-ho en regla, sembla ser que els recitaires no cabem en cap regla!

Per què?

Per una qüestió de llicències!

L’espai en litigi s’ha d’atendre a una de les dues llicències de les quals disposa l’Horiginal: restaurant o llibreria. I, en qualsevol dels casos, es consideraria com una ampliació d’una d’aquestes llicències.

El problema rau en el fet que tot aquell espai es considera com una unitat. Per tant, com que està partit entre la cuina i la sala cultural, a efectes legals, la cuina mana i obliga a considerar-ho tot com una ampliació d’una llicència d’hostaleria.

A partir d’aquest moment, doncs, la llicència de llibreria ja no juga.

Quin és el problema?

La nova normativa del Districte de Ciutat Vella!

Ja no es concedeixen noves llicències d’hostaleria, ni ampliacions!

Per tant, la cuina es pot quedar on era, però la “nostra” sala s’ha de considerar “ZONA DE SERVEIS”, és a dir, un magatzem, un espai de càrrega i descàrrega, etc.

Nosaltres demanem a l’Ajuntament que tingui en compte que aquella sala ha esdevingut un temple de la poesia, un espai privilegiat per a la invocació de les muses, i li demanem una LLICÈNCIA POÈTICA!!!

Demanem que, si el local s’ha atès sempre a aquesta conjugació de llicències, de donar aliment pel cos i aliment per a l’esperit, que considerin aquesta ampliació com la simbiosi perfecta!

I si no els serveix considerar com una “llibreria tradicional” l’espai on la gent va a escoltar versos, que se la formulin com una “llibreria oral”, com una “biblioteca viva” o com una “reserva per a la conservació del patrimoni oral”.

Perquè nosaltres som els primers amb voluntat legal, però necessitem que la llei ens hi deixi cabre!

Quanta gent ha viscut aquí dins la revelació de la poesia? Quantes ànimes han vibrat amb la paraula dita, aquí? Quants arravataments han fet néixer coneixement, aquí?

Si la Poesia va venir AQUÍ, d’AQUÍ no cal que la moguin!

Segon: les aclamacions!

Donem les gràcies a tots els que s’han adherit al Manifest que hem escrit per a reivindicar la conservació d’aquest espai amb les seves particularitats. Us fem saber que farem arribar el manifest i la llista d’adhesions al flamant regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, per a sensibilitzar-lo amb els afers poètics del dia a dia de la ciutat.

A tots els que sou aquí, us proposem que, al llarg de la setmana Barcelona Poesia 2010, feu sentir d’alguna manera subtil i poètica, és a dir, sense cap ànim rebentaire, la vostra adhesió a la campanya per a la supervivència del cicle poètic de l’Horiginal a l’Horiginal.

Marko Pogačar i Dinko Telećan

com cada any, heus aquí la presentació de la feina feta al Seminari de Traducció poètica de Farrera de Pallars:

La Institució de les Lletres Catalanes i l’Horiginal

us conviden a la lectura bilingüe de poesia croata amb els poetes

Marko Pogačar i Dinko Telećan

Dimarts 11 de maig, a les 21h. a MAILUNA (carrer de Valldonzella 48, de Barcelona)

(XIX Seminari de traducció poètica de Farrera de Pallars)

el manifest

AMICS visitants ocasionals d'aquest racó: si heu anat seguint les informacions sobre el cicle de poesia, ara podeu visitar el blog

hindignats

on es canalitzen informacions i adhesions a aquest manifest:

DENUNCIEM que Barcelona ha perdut l’espai capdavanter dels recitals poètics, l’anomenada per molts "Catedral" de la poesia a la ciutat. Des de fa 9 anys, amb l’obertura del bar-llibreria “l'Horiginal”, Barcelona ha gaudit d’un espai sociocultural inèdit que ha dinamitzat el teixit urbà del Raval. De llavors ençà, el barri ha disposat d’un punt de trobada on s’han trenat sinergies literàries provinents del món acadèmic, institucional, editorial i contracultural. Durant tots aquest anys l'Horiginal mai no ha demanat cap subvenció pública ni privada, mai no ha estat objecte de denúncies per aldarulls i mai no ha cobrat per l’assistència de cap acte ni ha remunerat les actuacions dels artistes. Amb el temps i gràcies a una programació de poesia setmanal i ininterrompuda, l'Horiginal ha esdevingut un referent clau en la vida literària barcelonina, un punt de trobada poètica obert tant al nou planter com a les veus poètiques més consolidades, obert a tots aquells que fan de la paraula la millor eina de cultura possible al servei de la societat.

DENUNCIEM que l’expedient administratiu que clausura l’espai dedicat a les activitats artístiques ha estroncat una programació poètica amb vora 300 recitals a l’esquena. Tècnicament, ni acatant la normativa vigent segons llicència atorgada, no es permet la realització dels cicles poètics a l’espai esmentat. Només la regidoria de Ciutat Vella podria normalitzar la situació si, de mutu acord i realitzant-hi les reformes necessàries, accedís a permetre l’ús del l’espai per a activitats culturals. Atesos certs precedents on l’administració pública ha vetllat per la normativa i alhora l’ha aplicada segons les circumstàncies particulars del cas, els sotasignats MANIFESTEM la nostra adhesió a l’Horiginal i RECLAMEM a l'Ajuntament que estudiï el cas i que, atenint-se a l'excepcionalitat de la nostra activitat i al caràcter minoritari però essencial de la poesia, atorgui la llicència necessària per a reobrir l'Horiginal.

que hay de lo nuestro?

A Barcelona hi perviuen alguns locals que organitzen recitals de poesia amb voluntarisme i sense subvencions


• L’ajuntament manté congelades les activitats de L’Horiginal

OLGA MERINO

Alguns bars de Barcelona aspiren a alguna cosa més que a servir tapes de suro als guiris i organitzen assíduament recitals de poesia amb voluntarisme i sense més extra que les consumicions. I això que els temps contradiuen la lírica. Encara que hi ha diversos establiments que congreguen la bohèmia, aquesta crònica s’ha de cenyir només a dos: el Nostromo (Ripoll, 16) i L’Horiginal (Ferlandina, 29). Quan el passejant penetra dintre del cau poètic dels dos locals, queda atrapat per la sensació de trobar-se en algun d’aquells tuguris clandestins que van funcionar als Estats Units durant la llei seca, els speakeasy. Però s’equivoca del tot: en aquestes dues cantines el súmmum de la transgressió és prendre’s una cervesa escoltant versos.

Cecilio Pineda és el cap de màquines del Nostromo, una taverna que va agafar el nom de la novel•la homònima de Joseph Conrad, la que transcorre en un país imaginari d’Amèrica Llatina anomenat Costaguana. Pineda, autor de dues novel•les i un parell de poemaris –«cançons burlesques, acudits satírics», diu ell–, va ser capità de la Marina Mercant, i com acostuma a passar amb la gent de mar, en la seva conversa afloren ports llunyans i el record d’alguna mulata. Des de fa tres anys, el Nostromo acull l’últim dimecres de cada mes, a dos quarts de vuit del vespre, un recital que s’encarreguen de coordinar els poetes Agustín Calvo Galán i Goya Gutiérrez, també directora de la revista literària Alga. Durant l’última sessió, el dimecres de la punxada del Barça contra l’Inter, el ple va ser considerable. Sembla que futbol i poesia no s’usurpen clientela.

Veterà cafè literari

La de L’Horiginal, just davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), és potser la més veterana de totes les soirées poètiques que se celebren a la ciutat, sense cap subvenció i amb una trajectòria d’admirable continuïtat. Cada dimecres, cada setmana, durant els últims nou anys. Aquest cafè literari va néixer amb la voluntat d’impulsar projectes que dinamitzessin la vida cultural del Raval, i des del 2001 acull un cicle poètic amb un esperit avantguardista i canyer que ja s’insinua des del mateix títol: ORINAL (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries).

Els responsables de l’invent són el poeta i recitador Josep Pedrals i l’escultor Ferran García. «Els lletraferits hi van per trobar-se, conversar i establir contactes. Aquestes vetllades s’han convertit en un espai per ordir conspiracions creatives», diu García. Durant l’última dècada han recalat a L’Horiginal des de poetes consagrats, com Enric Cassases, fins a novíssims rapsodes; des d’organismes com la Institució de les Lletres Catalanes, fins a editorials que encara caminen a quatre grapes. El mes de març, no obstant, l’ajuntament va posar la tertúlia de L’Horiginal en quarantena. Clausurada fins a nou avís. El problema va sorgir perquè el propietari va aprofitar la disponibilitat d’un local annex, al carrer Joaquim Costa, per destinar-lo a les activitats culturals, quan la llicència no ho permet. Si em posés a explicar l’embolic burocràtic, em menjaria totes les línies i seguiria sense aclarir res. «Ens costa comprendre per què no podem continuar amb el nostre cicle poètic mentre els tècnics municipals deliberen –suggereix Pedrals–. Els horaris són racionals, no fem soroll ni molestem els veïns».

Ara, els poetes de L’Horiginal viuen de la bona voluntat dels altres, de mà en mà com la falsa moneda, i han hagut d’arrossegar les seves coses i recitals fins a altres locals del Raval, com Almazen i Mailuna. Seria desitjable que l’embolic se solucionés. I com més aviat millor. Resulta una mica estrany que Barcelona presumeixi de moderna i rebel, mentre posa pals a les rodes de les ments més creatives.

Olga Merino
El periódico, dissabte 1 de maig 2010