Nogueras Oller, més apunts

Seguim amb Nogueras Oller i rellegint el treball de Tomàs Garcés, (Prosa Completa II, Columna, 1991. p.255 “Amb Nogueras Oller, del pamflet a l’idil•li”) reafirmem la idea del Nogueras dual, que “de l’idil•li passa al pamflet i del pamflet a l’idil•li” (idea que Garcés manlleva de J.F. Ràfols) El poeta treballa simultàniament dos aspectes aparentment oposats. O potser no tant? Nogueras el tenebrós, Nogueras dels idil.lis, dos cares d’una sola moneda?

Em sembla que si en Nogueras Oller, ha passat la prova del temps, ha estat precisament per l’obra pamfletària –Les Tenebroses i els Poti-Poti- i no pas pels seus idil.lis.

La seva presència soterrada ha perviscut fins ara, ja sigui per la “Oda num.2 a Barcelona” (Garcés apunta que el propi Maragall s’hi hauria pogut inspirar al fer la seva) ja sigui pel seu poema “Una essa” considerat el primer caligrama (poema tipogràfic, diria jo) precursor dels de Salvat, Junoy i fins i tot Apollinaire o Marinetti, el cert es que el seu nom va apareixent en tot estudi del Modernisme, (Pla, Raventós, de Sucre, Tasis, Ràfols, Aulet, Garcés, Marfay, Castellanos)

Tal i com ha explicat a bastament el gran filòsof modern George Lucas, la força obscura, la part obscura de la força, és poderosa. En aquest cas, el Nogueras bo, el Jedi Nogueras, l’autèntic, el lluminós, és el de “Les tenebroses”, i els Romansos “Poti-Poti”, que de tant en tant, es deixa endur per la part fosca i publica coses carrinclones, i ensucrades, (vegeu els poemes que publica a “Atlàntida”, “Catalunya Artística” i “Joventut”) que per si soles l’haurien condemnat amb raó a passar com un entre tants.

Hi ha també un Nogueras precursor: el Nogueras abrandat, purista, moralista, es manifesta intransigent en un parell de temes encara d’actualitat: els toros i el fum.

Descobrim un Nogueras antitaurí i un Nogueras antifumadors. ( Hi hagué una certa polèmica quan es va inaugurar la plaça de “Las Arenas”)

I si volem podem trobar un Nogueras “Verd” també: hi ha tota una línia de treball on es mostra fascinat per tot lo rural, la natura i el paisatge, compartida amb la resta d’escriptors modernistes, això sí.

I evidentment, la seva gran “desaparició” de l’escena literària, ens condueix directament a un Nogueras-Bartleby “ avant Vila-Matas....