Les tenebroses a l'horiginal el 29 de juny del 2010
Nogueras Oller, més apunts:
Ja n’hem parlat i és notori que el personatge ens fascina. Ja ho diuen, potser no és un gran poeta, ell mateix en parla a Les tenebroses quan afirma renunciar a les belles formes buides i fàcils de perpetrar per qualsevol aprenent. Ell va més enllà, a Nogueras Oller li importa el contingut, ell és un moralista i vol transmetre el seu pensament a la societat per tal de denunciar les seves xacres i mirar de fer-la canviar.
Certament, Rafel Nogueras degué ser un personatge potent en el panorama cultural del Modernisme (una Barcelona petita on tothom es coneixia) La seva presència als Quatre Gats devia ser habitual i carismàtica, com mostren els dibuixos d’un jovenissim Picasso; i quan gratem una mica en els estudis de l’època, en Nogueras sempre surt a la llista. D’altra banda, la publicació de “Les Tenebroses” devia fer una forta impressió fins al punt que malgrat no figurar entre els grans títols de la poesia modernista, el seu llarg silenci i gairebé desaparició pública i la marginació per part de les antologies noucentistes i benpensants, ha sobreviscut amb presència en canals poc convencionals, com ara la ”Antologia poética del Barrio Chino”, "Antologia de la poesia social catalana" d'Àngel Carmona, i se l'esmenta en diferents estudis, fins a arribar a aquesta digna i merescuda segona edició per part de LaBreu.
Un altre aspecte d’en Nogueras: La relació amb artistes plàstics de l’importància de Xavier Nogués, Josep Maria de Sucre i Marian Pidelaserra del grup “El rovell de l’ou” (alumnes de l'acadèmia Borrell i autors de la revista manuscrita "Il Tiberio")
-Sovint quan es parla de la seva retirada, surt el tòpic del "funcionari obscur" Algú coneix un "brillant funcionari"?
-Esperem que el poema "L'home del puro" no caigui en males mans: Ataca de manera furibunda a un individu que es fuma un puro en ple tramvia (al costat d'un tísic, vegeu la truculència!) i li etziba:
L'atmosfera es carrega:
són molts els passatgers que es van queixant,
mes tu segueix fumant,
i quan més poc t'ho pensis, vindrà el dia
en quin a tu i als teus us clavaran
a sota del tranvia
que us passarà per sobre...
Ves-te'n rient del pobre!
i una pista:
Per tal de conèixer la resta de la seva obra publicada en revistes com ara “Joventut”, L’atlàntida, La Talia Catalana, Catalònia i altres, tenim la sort de comptar amb una eina magnífica a la xarxa: L’arxiu ARCA
(Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) on podem rastrejar la seva presència i col.laboracions i examinar detalladament els plecs del romanso “Poti Poti”.
Mandrosament, en la foscor,
sotraquejant com el tramvia,
el món va fent la seva via.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada