dijous, de maig 22, 2014

poesia chilena (2)



presentat per l'Antoni Clapés, ens arriba el poeta xilè,
(tot just desembarcat a Barcelona)
Juan Carlos Villavicencio que ens llegeix obres del seu poemari



i acaba amb aquest dedicat a l'incendi que va patir la ciutat de Valparaiso

De tu carne siempre abierta al cosmos, 
de tu océano sangre como calles, corazones
                        como alturas que no cesan, 
el grito i maravilla contra el esqueleto tumbado de cenizas
                                    o el viento enfrentando el filo
donde las horas se trizan ante la insistente afrenta 
            a la lógica o la gloria entre las ruinas,
Valparaíso,
eco de todo infierno i gemido en la tierra
                                                            contra el mar,
contra cada augurio la insistencia mayor de un puerto 
                        siempre herido i crudo i áspero
que no deja silueta alguna en las olas o las velas
                                    de todo siglo nuestro en su tristeza
i todo ejemplo donde el fin del hombre 
            puede más que el hombre,
cuando todo gesto refracta la huella contra otro mundo, 
                                                            no olvida
la verdad i crudeza de un respiro persistiendo 
            bajo toda estrella nueva, 
o acaso muerta junto al mar.

dimarts, de maig 20, 2014

poesia visual de paloma rodriguez




"la buena pesca"

és el títol dels poemes visuals de Paloma Rodriguez,
que es podran veure a les nostres vitrines
amb motiu de Barcelona Poesia 2014

dilluns, de maig 19, 2014

Juan Carlos Villavicencio

aquesta setmana, més poesia chilena amb
Juan Carlos Villavicencio


A l’Horiginal
al carrer de Ferlandina 29, de Barcelona


 JUAN CARLOS VILLAVICENCIO ORTEGA (Puerto Montt, Chile, 1976)
Llicenciat en Llengua i Literatura Hispànica i Màster (c) en Literatura General per la Universidad de Chile.
Ex professor universitari, poeta, traductor i editor.
Ha publicat The Hours i poemes en antologies a Xile, Espanya, Itàlia i EUA.
Fa uns mesos va publicar una antologia crítica sobre l’obra de Jorge Teillier: “Nostalgia de la Tierra”, publicada a Cátedra (Madrid).
Ha traduït TS Eliot (La tierra baldía), Fernando Pessoa, Georg Trakl i l’Ariel de Sylvia Plath.


divendres, de maig 16, 2014

Farías, Tor, Todó, Mariné: de Chile i d'aquí mateix






Amb Rafael Farías ,Poeta, editor, autèntic "viatjant de poesia", com a guia, ens visita l'obra dels poetes xilens de l'Editorial Desbordes i  fa de pont amb poetes d'aquí:
hem sentit de nou a Joan Todó (cada vegada més segur i afinat)
 hem "descobert" l'Alba Tor, de veu clara i poemes torrencials i explícits a qui caldrà seguir en poesia i altres iniciatives culturals i hem pogut gaudir de la poesia depurada i concentrada de la Cristina Mariné i la seva recitació hipnòtica i personalissima

 dies de poesia a la ciutat (compte amb les sobredosis i segueixin l'Apuntador)
 i una entrada d'aire fresc (és un dir) de brots verds que diuen,
que encara hi ha espai per la sorpresa a l'horiginal.

divendres, de maig 09, 2014

alabatrada extra


dimecres 14: estirant horitzons




La connexió chilena:
Rafael Farías, jove poeta xilè (a Barcelona temporalment)
activista cultural amb el grup de la Editorial Desbordes,
establint contactes amb els poetes d'aquí,
ens porta aquesta setmana l'aire fresc de la jove poesia xilena.






dijous, de maig 01, 2014

alabatres de primavera

no cal dir res més:
 el dimecres 7 de maig venen els
espectaculars alabatres de primavera:



a casa seva, ferlandina 29, a les 20,30 de sempre!

l'altre joan adrover de sempre




ha tornat en Joan Adrover, trobador pertorbador, joglar, marxant de versos i altres meravelles.
Hem vist i sentit el monòleg espiritual d'un Joan asserenat  que va aprofundint en el seu món poètic-místic lluny de les modes efímeres  i vanitats del món literari.  Ens diu els seus poemes de cor enllaçats amb sapiència de vell glosador. Segur del que fa i del guster que li dona fer-ho.
I amb un final espectacular de poeta-marxant que ens fa tocar de peus a terra i ens  mostra els seus tresors
de poeta-antiquari que arrodoneix el personatge tan viu i quotidià com sovint imaginem un antic bard firaire i rodamón, mag de la paraula...

la transformació





l'empenta creativa d' A. Roberto López, l'escultor que ara treballa la fusta amarada d'esperit de vi,
el roure dels bocois, ens transforma l'espai especialment per aquesta mostra efímera i intensa.
Amics còmplices mobilitzats per donar visibilitat  a l'inici del recorregut d'una obra que mereix difusió.
Art i ofici, ulls i formes, ens han acompanyat unes hores amanides de passada amb 
el cant i la música de l'increible Pau de Nut, i ens  han afegit el seu pòsit.


divendres, d’abril 25, 2014

dimarts 29: Los huesos de Baco



El dimarts 29 la nostra sala es transforma
en espai expositiu ocasional
presentant l'obra recent de
Escultures realitzades a partir de les fustes dels bocois,
amarades de l'esperit, l'aroma i la poesia del vi.

(I comptarem amb l'actuació del sàtir Pau de Nut)

(Horiginal, 20,30. Ferlandina 29, davant del macba)


Dimecres 30: Joan Adrover


Torna el sempre sorprenent trovador 
Joan Adrover, aquest cop amb un 

Recital místico-poètic

 en format de monòleg espiritual!

som-hi!

(dimecres 30, horiginal 20,30)

Trashumante y el amor de los peces


David  Trashumante, "debuta" a l'horiginal
presentant el seu poemari "El amor de los peces" (Unària ediciones)
Un crack de la recitació que encara no ens havia visitat, 
ens ha arrodonit, entre peixos, la jornada llibresca amb amenitat i domini de l'escena.

 

dijous, d’abril 17, 2014

per sant jordi david trashumante


plans per Sant Jordi:
 acabar la marató llibretera amb un recital de poesia.

(heterònim de David Moreno)
poeta,  performer i activista cultural 
d'amplíssim currículum en diversos fronts de la literatura,
proper a la polipoesia i l'slam,
ens presenta el seu llibre
EL AMOR DE LOS PECES

divendres, d’abril 11, 2014

joan vigó: més que una veu


 La poètica de joan vigó es consolida, ja no va amb crosses.
Mes enllà de la veu hi ha una  poètica pròpia i
mes enllà de l’anècdota, una poètica que guanya en profunditat, que s’estilitza. Sòbria a estones i a estones desmesurada, ara incorpora  espurnes de rima salpebrada d’humor  i tremendisme.
(hi ha moments de flirteig amb el romanso)

 Tarantino enamorat del “Poblenou” i del paisatge urbanícola, ens llegeix el plànol amb imatges de paisatges deserts de gent però sempre amb els rastres de presència humana ben evidents.

(poesia -inèdita encara- que podem compartir

  


La tanda

Quan el silenci obliga la mirada
quan no escoltes
i només esperes el teu torn.

Quan el jo plana amb ales B52
quan no dorms
i només esperes el teu torn.

Quan el mirall és forquilla
quan et mires
i només esperes el teu torn.

Quan les possessions rampoina
quan s’apilen
i només esperes el teu torn.

Quan ningú no fa la llista
quan morir-se
i només esperes el teu torn.




Joan Vigó, 2014

divendres, d’abril 04, 2014

torna el pastor d'antenes


dimecres 9 d'abril a l'horiginal 
torna i trona en Joan Vigó

a les 20,30 de costum

(els de la pilota ens tornen a contraprogramar, però ells s'ho perden!)

molta molta poesia



i poques imatges

recitals a domicili  presentant el disc, encara no-nat però ben madur,
ens aboquen  poemes arrebossats amb música,
ens retornen poemes d'una tria inspirada que per ella mateixa ja és un manifest

un disc que ja s'espera,
i
mentrestant...




riure i viure amb l'andreu galan






Martina Escoda, còmplice de la revista Pissiganya presenta Andreu
i Andreu amb la puça Marisa, els seus ninots i el seu entusiasme, 
fa un recital amè i rodó amb poemes per a xiquets de totes mides. 
(la poesia per a infants no és un gènere menor, reivindica)
Poemes juganers i estimulants que conviden a jugar amb la imaginació i el llenguatge,
mirar les coses de cada dia i anar més enllà.
Propostes lúdiques  per encomanar el riure i el viure.

"Qui no sap riure no sap viure" és un llibre d'Andreu Galan
 magníficament il·lustrat per
i editat per Andana editorial

Rap Casolà

Cansalada, bajoqueta,
calamars i croissants.
Cinc torrades, allipebre,
cocarrois i espencat.
Un bon arrosset amb crosta,
allioli, aladrocs,
esqueixada i empanada,
i entremig uns bons cigrons.
Secallona, botifarra,
pa amb tomata, fideuà.
Arròs negre, arròs a banda,
i bunyols de bacallà.
Unes herbes eivissenques,
i mistela de Xaló,
bona orxata d'Alboraia
per empassar-se els fartons.
Escudella, calçotada
la paella amb bon arròs,
si és del Delta o l'Albufera,
ja us ho dic: serà millor.
Carquinyolis, fetge amb ceba,
figatells, suquet de peix,
pericana, sobrassada,
arnadí, qui no ho coneix?
Xoriguer, una garnatxa,
esgarrat, arròs caldós.
Són productes de la terra,
un menjar ben agradós!

diumenge, de març 30, 2014

dimecres 2 d'abril: dues tasses

horinal infantil a les 19 h.

Qui no sap riure, no sap viure

Presentació-recital del nou llibre de poesia infantil per a xiquets de 6 a 6000 anys
d’ANDREU GALAN, amb il·lustracions de LUIS DEMANO
Presentació a càrrec de MARTINA ESCODA
L’autor farà un sarau poètic



i a les 20,30:

Recitals a domicili

Presentació del disc!!!

Amb IAGO MARTA: guitarra acústica, l’elèctrica i el txarango


GUILLEM CALLEJON: guitarra espanyola, elèctrica, banjo i ukelele

ALEX VALDÉS: contrabaix

i
EDUARD CARMONA: veu


 Amb poemes de Tomàs Arias Soler, 
Francesc Gelonch Bosch, Max Besora, 
 Lo Rector de Vallfogona, 







duran llum





V

Aprenc la fúria d'aquesta pluja
contra la pols grisa de la finestra
esventrada. I en demano la paraula
per a tu. Plega els vidres de terra
i ocupa amb el líquid del poema
la llar tapiada d'un jo desnonat.
Enllà de la porta que no gosàvem
obrir, els mobles cruixen. I al pati,
el gat juga amb l'ocell mort del temps.
Entra, desenruna, estén la teva aigua
per tota la cambra així com s'omple,
lenta, la pell dels animals dissecats.


 llum de Sitges en la fosca, aigua, matèria, sorra,
invoquem la coma, el fracàs, fracassar més i millor,
la nit del dimecres del llarg poema freàtic,
gent, molta gent, extrema gent.
L'impossible fet imatges en el curt de Ramon Balcells
i descobrir el músic 
(retinguin aquest nom a l'aguait del projecte Ciutòpolis

(i les fotos bones aquí)
(i alguns videos aqui)

dijous, de març 20, 2014

i ara, l'extrema llum d'en joan duran


la fosca llum





encesa nit de la fosca amb guspires incendiàries d'ànima negra,
20 anys de poesia expandits  en poca estona i 14 veus ben diverses
conduïdes per l'eufòria implacable dels búfals.
Màgia i conspiració!

vegin aquí les cròniques dels que en saben:

Jaume C.Pons
Lluis Calvo
Gabriel Ventura
Laura Basagaña
Bearn
Ultima hora

dijous, de març 13, 2014

dimecres 19 la festa de la fosca


que hi ha els de
blowing búfalo per entremig
i tota aquesta gent:

Lleonard Muntaner 
Damià Pons
Sam Abrams
Àlex Broch
Lluís Calvo
Josefa Contijoch
Anna Gual
Carles Hac Mor
Lucia Pietrelli
Jaume C. Pons Alorda
Montserrat Rodés
Màrius Sampere
Francesc Vallverdú
Antònia Vicens
Blanca Llum Vidal
Ester Xargay
Rubén Luzón
Isidor Marí
Francesc Parcerisas

I més sorpreses. Benvinguts a un dels esdeveniments més guapos de l'any!

màtria de nous poetes


aquesta setmana ens complau especialment fer de plataforma de nous brots de poesia
en les veus d'alguns dels poetes antologats a "Màtria" (Editorial Germania, Alzira, 2013)
Benvinguda sigui aquesta "antologia assembleària" de poetes i il·lustradors nascuda als Tallers de creació poètica que organitzen anualment la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València i que aplega autors de diverses edats i procedències units per la voluntat d'expressar-se poèticament. 
Un llarg i fèrtil camí els hi desitgem a tots.

divendres, de març 07, 2014

màtria!



Amb CÈLIA NOLLA
JANOT VILA,
 AINA TORRES
MERCÈ CLARAMUNT,
 LAURA G. ANDREU,
HÈCTOR SERRA
JOSEP MICÓ
ABEL DÁVILA,
 IMMA LÓPEZ
JOAN CASTELLANO
 GLÒRIA COLL DOMINGO

i el cantautor JORDI MONTAÑEZ

sense pirotècnia





Un vell desig es materialitza: el recital d’Antonina Canyelles.

Hi ha uns seguidors de poesia que saben molt bé el que es fan. El nombrós públic d’avui per exemple. Trobadors de tresors escassos i poc visibles. Es nota en l’ambient. Coneixedors del pa que s’hi dona, venen (venim) amb l’ànim disposat a degustar la  bona teca, potent i energètica sense mistificacions i guarnicions inútils. Les coses tal com són: sovint dures i descarnades. La mirada i la paraula de Tonina Canyelles, irònica, lúcida, sense embuts, sense tabús, audaç i sense autoenganys però amb un escepticisme esperançat.
Poques vegades ha passat: el recital es fa curt i els fidels en demanem més. I més que en voldríem: ens cal amagatzemar reserves que ens ajudin quan la vida, massa sovint, ens faci empassar el “pa florit” que deia en Blai.
Empenta per tirar endavant ni que sigui de derrota en derrota. No ens rendim sinó a la bona poesia.
Avui no cal ser neutrals: Antonina Canyelles es part del nostre cànon i l’esperem sempre que vulgui dir-hi la seva al nostre ritual dels dimecres.


(i gràcies als entusiastes de Lapislàtzuli (hi ha un video!), editors i mitjancers exemplars
 i a l’equip de Poesia Barcelona que ens cronifiquen cada setmana)