Juan Carlos Villavicencio

aquesta setmana, més poesia chilena amb

Juan Carlos Villavicencio

A l’Horiginal

al carrer de Ferlandina 29, de Barcelona

 JUAN CARLOS VILLAVICENCIO ORTEGA (Puerto Montt, Chile, 1976)

Llicenciat en Llengua i Literatura Hispànica i Màster (c) en Literatura General per la Universidad de Chile.

Ex professor universitari, poeta, traductor i editor.

Ha publicat The Hours i poemes en antologies a Xile, Espanya, Itàlia i EUA.

Fa uns mesos va publicar una antologia crítica sobre l’obra de Jorge Teillier: “Nostalgia de la Tierra”, publicada a Cátedra (Madrid).

Ha traduït TS Eliot (La tierra baldía), Fernando Pessoa, Georg Trakl i l’Ariel de Sylvia Plath.

Farías, Tor, Todó, Mariné: de Chile i d'aquí mateix

Amb Rafael Farías ,Poeta, editor, autèntic "viatjant de poesia", com a guia, ens visita l'obra dels poetes xilens de l'Editorial Desbordes i  fa de pont amb poetes d'aquí:

hem sentit de nou a Joan Todó (cada vegada més segur i afinat)

 hem "descobert" l'Alba Tor, de veu clara i poemes torrencials i explícits a qui caldrà seguir en poesia i altres iniciatives culturals i hem pogut gaudir de la poesia depurada i concentrada de la Cristina Mariné i la seva recitació hipnòtica i personalissima

 dies de poesia a la ciutat (compte amb les sobredosis i segueixin l'Apuntador)

 i una entrada d'aire fresc (és un dir) de brots verds que diuen,

que encara hi ha espai per la sorpresa a l'horiginal.

alabatrada extra

dimecres 14: estirant horitzons

La connexió chilena:

Rafael Farías, jove poeta xilè (a Barcelona temporalment)

activista cultural amb el grup de la Editorial Desbordes,

establint contactes amb els poetes d'aquí,

ens porta aquesta setmana l'aire fresc de la jove poesia xilena.

alabatres de primavera

no cal dir res més:

 el dimecres 7 de maig venen els

espectaculars alabatres de primavera:

a casa seva, ferlandina 29, a les 20,30 de sempre!

l'altre joan adrover de sempre

ha tornat en Joan Adrover, trobador pertorbador, joglar, marxant de versos i altres meravelles.

Hem vist i sentit el monòleg espiritual d'un Joan asserenat  que va aprofundint en el seu món poètic-místic lluny de les modes efímeres  i vanitats del món literari.  Ens diu els seus poemes de cor enllaçats amb sapiència de vell glosador. Segur del que fa i del guster que li dona fer-ho.

I amb un final espectacular de poeta-marxant que ens fa tocar de peus a terra i ens  mostra els seus tresors

de poeta-antiquari que arrodoneix el personatge tan viu i quotidià com sovint imaginem un antic bard firaire i rodamón, mag de la paraula...

la transformació

l'empenta creativa d' A. Roberto López, l'escultor que ara treballa la fusta amarada d'esperit de vi,

el roure dels bocois, ens transforma l'espai especialment per aquesta mostra efímera i intensa.

Amics còmplices mobilitzats per donar visibilitat  a l'inici del recorregut d'una obra que mereix difusió.

Art i ofici, ulls i formes, ens han acompanyat unes hores amanides de passada amb 

el cant i la música de l'increible Pau de Nut, i ens  han afegit el seu pòsit.

dimarts 29: Los huesos de Baco

El dimarts 29 la nostra sala es transforma

en espai expositiu ocasional

presentant l'obra recent de

A.Roberto López.

Escultures realitzades a partir de les fustes dels bocois,

amarades de l'esperit, l'aroma i la poesia del vi.

(I comptarem amb l'actuació del sàtir Pau de Nut)

(Horiginal, 20,30. Ferlandina 29, davant del macba)

Dimecres 30: Joan Adrover

Torna el sempre sorprenent trovador 

Joan Adrover, aquest cop amb un 

Recital místico-poètic

 en format de monòleg espiritual!

som-hi!

(dimecres 30, horiginal 20,30)

Trashumante y el amor de los peces

David  Trashumante, "debuta" a l'horiginal

presentant el seu poemari "El amor de los peces" (Unària ediciones)

Un crack de la recitació que encara no ens havia visitat, 

ens ha arrodonit, entre peixos, la jornada llibresca amb amenitat i domini de l'escena.

 

per sant jordi david trashumante

plans per Sant Jordi:

 acabar la marató llibretera amb un recital de poesia.

David Trashumante 

(heterònim de David Moreno)

poeta,  performer i activista cultural 
d'amplíssim currículum en diversos fronts de la literatura,

proper a la polipoesia i l'slam,

ens presenta el seu llibre

EL AMOR DE LOS PECES

joan vigó: més que una veu

 La poètica de joan vigó es consolida, ja no va amb crosses.

Mes enllà de la veu hi ha una  poètica pròpia i

mes enllà de l’anècdota, una poètica que guanya en profunditat, que s’estilitza. Sòbria a estones i a estones desmesurada, ara incorpora  espurnes de rima salpebrada d’humor  i tremendisme.

(hi ha moments de flirteig amb el romanso)

 Tarantino enamorat del “Poblenou” i del paisatge urbanícola, ens llegeix el plànol amb imatges de paisatges deserts de gent però sempre amb els rastres de presència humana ben evidents.

(poesia -inèdita encara- que podem compartir

a la “màfia mental”)

  

La tanda

Quan el silenci obliga la mirada

quan no escoltes

i només esperes el teu torn.

Quan el jo plana amb ales B52

quan no dorms

i només esperes el teu torn.

Quan el mirall és forquilla

quan et mires

i només esperes el teu torn.

Quan les possessions rampoina

quan s’apilen

i només esperes el teu torn.

Quan ningú no fa la llista

quan morir-se

i només esperes el teu torn.

Joan Vigó, 2014

torna el pastor d'antenes

dimecres 9 d'abril a l'horiginal 

torna i trona en Joan Vigó

a les 20,30 de costum

(els de la pilota ens tornen a contraprogramar, però ells s'ho perden!)

molta molta poesia

i poques imatges

recitals a domicili  presentant el disc, encara no-nat però ben madur,

ens aboquen  poemes arrebossats amb música,
ens retornen poemes d'una tria inspirada que per ella mateixa ja és un manifest

un disc que ja s'espera,
i
mentrestant...

riure i viure amb l'andreu galan

Martina Escoda, còmplice de la revista Pissiganya presenta Andreu

i Andreu amb la puça Marisa, els seus ninots i el seu entusiasme, 

fa un recital amè i rodó amb poemes per a xiquets de totes mides. 

(la poesia per a infants no és un gènere menor, reivindica)

Poemes juganers i estimulants que conviden a jugar amb la imaginació i el llenguatge,

mirar les coses de cada dia i anar més enllà.

Propostes lúdiques  per encomanar el riure i el viure.

"Qui no sap riure no sap viure" és un llibre d'Andreu Galan

 magníficament il·lustrat per

 Luis Demano 

i editat per Andana editorial

Rap Casolà

Cansalada, bajoqueta,
calamars i croissants.
Cinc torrades, allipebre,
cocarrois i espencat.
Un bon arrosset amb crosta,
allioli, aladrocs,
esqueixada i empanada,
i entremig uns bons cigrons.
Secallona, botifarra,
pa amb tomata, fideuà.
Arròs negre, arròs a banda,
i bunyols de bacallà.
Unes herbes eivissenques,
i mistela de Xaló,
bona orxata d'Alboraia
per empassar-se els fartons.
Escudella, calçotada
la paella amb bon arròs,
si és del Delta o l'Albufera,
ja us ho dic: serà millor.
Carquinyolis, fetge amb ceba,
figatells, suquet de peix,
pericana, sobrassada,
arnadí, qui no ho coneix?
Xoriguer, una garnatxa,
esgarrat, arròs caldós.
Són productes de la terra,
un menjar ben agradós!

dimecres 2 d'abril: dues tasses

horinal infantil a les 19 h.

Qui no sap riure, no sap viure

Presentació-recital del nou llibre de poesia infantil per a xiquets de 6 a 6000 anys

d’ANDREU GALAN, amb il·lustracions de LUIS DEMANO

Presentació a càrrec de MARTINA ESCODA

L’autor farà un sarau poètic

i a les 20,30:

Recitals a domicili

Presentació del disc!!!

Amb IAGO MARTA: guitarra acústica, l’elèctrica i el txarango

GUILLEM CALLEJON: guitarra espanyola, elèctrica, banjo i ukelele

ALEX VALDÉS: contrabaix

i

EDUARD CARMONA: veu

 Amb poemes de Tomàs Arias Soler, 

Francesc Gelonch Bosch, Max Besora, 

Jacques Prévert, Vicent Andrés Estellés;

 Lo Rector de Vallfogona, 

Eduard Carmona!

duran llum

V

Aprenc la fúria d'aquesta pluja

contra la pols grisa de la finestra

esventrada. I en demano la paraula

per a tu. Plega els vidres de terra

i ocupa amb el líquid del poema

la llar tapiada d'un jo desnonat.

Enllà de la porta que no gosàvem

obrir, els mobles cruixen. I al pati,

el gat juga amb l'ocell mort del temps.

Entra, desenruna, estén la teva aigua

per tota la cambra així com s'omple,

lenta, la pell dels animals dissecats.

 llum de Sitges en la fosca, aigua, matèria, sorra,

invoquem la coma, el fracàs, fracassar més i millor,

la nit del dimecres del llarg poema freàtic,

gent, molta gent, extrema gent.

L'impossible fet imatges en el curt de Ramon Balcells

i descobrir el músic 

Roger Benet

(retinguin aquest nom a l'aguait del projecte Ciutòpolis) 

(i les fotos bones aquí)
(i alguns videos aqui)

i ara, l'extrema llum d'en joan duran

la fosca llum

encesa nit de la fosca amb guspires incendiàries d'ànima negra,

20 anys de poesia expandits  en poca estona i 14 veus ben diverses

conduïdes per l'eufòria implacable dels búfals.

Màgia i conspiració!

vegin aquí les cròniques dels que en saben:

Jaume C.Pons
Lluis Calvo
Gabriel Ventura
Laura Basagaña
Bearn
Ultima hora

dimecres 19 la festa de la fosca

atenció a aquesta convocatòria!

que hi ha els de

blowing búfalo per entremig

i tota aquesta gent:

Lleonard Muntaner 
Damià Pons
Sam Abrams
Àlex Broch
Lluís Calvo
Josefa Contijoch
Anna Gual
Carles Hac Mor
Lucia Pietrelli
Jaume C. Pons Alorda
Montserrat Rodés
Màrius Sampere
Francesc Vallverdú
Antònia Vicens
Blanca Llum Vidal
Ester Xargay
Rubén Luzón
Isidor Marí
Francesc Parcerisas

I més sorpreses. Benvinguts a un dels esdeveniments més guapos de l'any!

màtria de nous poetes

aquesta setmana ens complau especialment fer de plataforma de nous brots de poesia

en les veus d'alguns dels poetes antologats a "Màtria" (Editorial Germania, Alzira, 2013)
Benvinguda sigui aquesta "antologia assembleària" de poetes i il·lustradors nascuda als Tallers de creació poètica que organitzen anualment la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València i que aplega autors de diverses edats i procedències units per la voluntat d'expressar-se poèticament. 
Un llarg i fèrtil camí els hi desitgem a tots.

màtria!

Amb CÈLIA NOLLA, 

JANOT VILA,

 AINA TORRES, 

MERCÈ CLARAMUNT,

 LAURA G. ANDREU,

HÈCTOR SERRA, 

JOSEP MICÓ, 

ABEL DÁVILA,

 IMMA LÓPEZ, 

JOAN CASTELLANO

 i GLÒRIA COLL DOMINGO

i el cantautor JORDI MONTAÑEZ

sense pirotècnia

Un vell desig es materialitza: el recital d’Antonina Canyelles.

Hi ha uns seguidors de poesia que saben molt bé el que es fan. El nombrós públic d’avui per exemple. Trobadors de tresors escassos i poc visibles. Es nota en l’ambient. Coneixedors del pa que s’hi dona, venen (venim) amb l’ànim disposat a degustar la  bona teca, potent i energètica sense mistificacions i guarnicions inútils. Les coses tal com són: sovint dures i descarnades. La mirada i la paraula de Tonina Canyelles, irònica, lúcida, sense embuts, sense tabús, audaç i sense autoenganys però amb un escepticisme esperançat.

Poques vegades ha passat: el recital es fa curt i els fidels en demanem més. I més que en voldríem: ens cal amagatzemar reserves que ens ajudin quan la vida, massa sovint, ens faci empassar el “pa florit” que deia en Blai.

Empenta per tirar endavant ni que sigui de derrota en derrota. No ens rendim sinó a la bona poesia.

Avui no cal ser neutrals: Antonina Canyelles es part del nostre cànon i l’esperem sempre que vulgui dir-hi la seva al nostre ritual dels dimecres.

(i gràcies als entusiastes de Lapislàtzuli (hi ha un video!), editors i mitjancers exemplars

 i a l’equip de Poesia Barcelona que ens cronifiquen cada setmana)

antonina canyelles!

sense treva, sense repòs, presentem un altre recital excepcional:

DIMECRES 5 DE MARÇ

 la veu, la presència, els versos implacables

d'Antonina Canyelles

a l'horiginal

Jo visc cap per avall.

Tot ho veig al revés:

la mar damunt la barca,

les vies damunt el tren.

aplech de bèsties en gran format

aplec de gran format, grans bèsties poètiques, traductors apassionats i fidels  a l'(h)original.

Edicions Poncianes assaja nou format i aporta obres de grans autors no traduïdes fins ara.

Festa ponciana poètica amb bones companyies compartint vetllada amb Whitman, Apollinaire,

Beckett, Passolini, Mallarmé....

Estàs dret davant del zinc d’un bar infame

Prens un cafè a dos cèntims entre els infeliços

Ets la nit en un gran restaurant

Aquelles dones no són dolentes només tenen problemes

Totes fins i tot la més lletja ha fet patir el seu amant

Zona

Guillaume Apollinaire.

Traducció: Guillem Serrahima

Bèsties 5 d’Edicions Poncianes

aquí, les altres fotos, les bones:

i aquí la crònica de l'equip de Barcelona en clau de poesia