A.Tsvetkov, les seves poesies, en rus i anglès,
acompanyades de la traducció al castellà
(a càrrec de José Ma.Domingo i Eva Crego).
i intervenció musical del guitarrista Evgueni Ivànov.
Presentats per Margarida Ponsatí
(Alekséi Tsvetkov (1947) és escriptor, traductor i periodista.
D’estudiant formà part del grup no oficial de poetes «L’hora de Moscou».
El 1975 fou arrestat i expulsat de Moscou i aquell mateix any emigrà als EUA, on viu d’aleshores ençà.
És autor de prosa i d’una extensa obra poètica (“L’estat del son”, “L’Edèn”, “Bestiari”,
“Shakespeare descansa”, “El vent constant”, “Conte a la nit”, entre d’altres).
La seva obra poètica es distingeix per un estil depurat, amb abundància de digressions liricofilosòfiques.
Pel que fa a la seva prosa, pren com a mestres Vladimir Nabókov i Saixa Sokolov.
L’any 2007 fou guardonat amb el premi literari “Andrei Beli”. )
Altres actes de la seva gira:
Dijous
4 de novembre, a la 13h, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB) se celebrarà una trobada amb el poeta. Amb traducció al català. (aula 0.2 de l’Edifici Josep Carner). El mateix dia 4 de novembre, a les 19h, a la Sala d’actes de l’Escola Oficial d’Idiomes-Drassanes (EOI-BD), el poeta donarà una conferència amb el títol “Les tres últimes dècades del s.XX a Rússia”. Amb traducció al català.
Dijous,
11 de novembre, a les 20’30h. Recital i trobada amb el poeta a la Galeria ArtHostal. (c/Basses de Sant Pere, 10). En rus. Entrada: 3 € Socis d’ARCA: gratuït.
i un poema:
El profesor particular
tenian en el piso un asfixiante olor a sopa
a veces tirando a boquerón frito
este estúpido osito de peluche está dejado de la mano de dios
a pesar de que desde niño fue un judío como los demás
y yo siguiendo el llamamiento materno
aunque hubiese preferido otra distracción
mascaba con él en la infancia el chicle del álgebra
ora sumando ora restando
él no venció el bache del álgebra
y se dejó caer por la escuela nocturna
con pestazo de los boquerones que olian de maravilla
a mis espaldas cuando me iba
se convirtió en un indeseable y recogia colillas
se juntó con unos chorizos junto al quiosco
pero entre los judíos no hay chorizos
ya que aquello no es las vegas adiós
después tuvieron una pelea en el dique
la banda lo delató sin dudar
pero al cabo de un año salió y de cáncer
en seis semanas murió tenía veintidós
ahora lo veo en sueños y entre nosotros
el agua corre inagotable
es triste ser feliz de vez en cuando
como si fuese por cuenta de otro
y si levanto una mirada al pasado
a la empañada ventana con geranios
de nuevo está todo el olor y comprendo
que como profesor particular soy una mierda.
--------------------------------------------------------------------------------
Entrades
