dijous, d’abril 19, 2007

grimau, tuset, messi

tuset - grimau - pineda


Sembla que la nit del dimecres serà recordada pels segles dels segles.....

Els que hi èrem, sempre podrem explicar que la nit d'en Messi estavem escoltant els poetes de Sabadell; la resta és literatura.


diu Tuset:

El sistema, nerviós.

i....

Si vols un bon consell, et recomano tenir sempre bona sort.

i per poemes d'en Grimau, mireu ací, a la reviscolada Barcelona review per exemple.
--------------------------------------
Post data:
Tuset; un nom a afegir a un ranking particular: moxic-d’edimburg-tuset.
En el meu imaginari hi ha un fil recargolat que els relaciona

dilluns, d’abril 16, 2007

Grimau + Tuset

Un cop més, lamentacions. Gonzalo Escarpa se’ns ha fet escàpol. I mira que aquest cop semblava tot lligat i ben lligat. Disculpes infinites i un altre dia serà.

Queda en peu el recital de dimecres 18:
Xavier Grimau i Josep Tuset. Aquests si que vindran (Sabadell és més aprop que Madrit...)

D'en Xavi Grimau sabem que fa temps que escriu i recita poemes, que ha guanyat premis com el Clara Alzina el 2002 amb "llengua de vaca" i el Miquel Àngel Riera del 2004 amb "Metall"; que fa coses amb el grup Labatzuca (que combina música i poesia) i que col.labora amb federates i la sepia verda.

I d'en Tuset en sabem que ha guanyat el premi Marius Torres del 2003 amb el poemari “Devora l'estimball”

De tots dos en sabrem els poemes més recents el dimecres a dos quarts de nou a l'Horiginal.

Hi sou convidats

divendres, d’abril 13, 2007

gonzalo escarpa



actualització: "lo que pudo haber sido y no fue"
el recital d'en Gonzalo de moment no ha pogut ser. Ho seguirem intentant.

DILLUNS 16 a les 20, 30 a Horiginal (Ferlandina 29 08001 bcn)

Gonzalo Escarpa, poeta i aixó que en diuen "agitador cultural" fa feina a Madrid i ens és proper. Per la seva obra i per la seva manera d'entendre i viure la poesia i presentar-la directament en multitud de recitals.
Alguna relació té amb la revista FóSFORO i amb el Centro de poesia Jose Hierro i amb l'antologia "Todo es poesia menos la poesia" i altres aventures literàries.
Ara tenim l'oportunitat d'escoltar-lo presentant el seu llibre "Fatiga de materiales" on apareix un poema que ja escoltàrem en la seva darrera estada al nostre cicle:

BABEL

Puedes si es lo que quieres parler, Welt,
mais never try to listen muy esatto:
el Sprache non servit para nada
porque es un carnevale di parole,
y trocar de la langue is just el trucco
that we use para no ser comprendidos;
to stagger es el Zukünftig del fala.
Tenemos una tongue et es complesso
to make it comprender les autres tongues.
Let la musique chanter to the Unerhört
(la música, que doesn’t have bandeira).
Y manhà we’ll speak of other cosas.


Gonzalo Escarpa


més poemes (amb traducció al català)

un post endarrerit...

(dos recitals que SI que es van fer la darrera setmana de març)


Jordi Llatje (José Miguel Galera a la guitarra)

Javier Amilibia




FAQUIR (fragment)

Vivo dentro de un cubo,
con doce aristas y seis caras,
cuatro lados a cada lado.
Desde siempre quise ser contorsionista.

Con el pie me rasco el sobaco
y con la oreja rozo el ángulo escondido.
Puedo llegar a pasar seis semanas sin respirar.

Con el ombligo observo el mundo
y con un codo me rasco el culo.
Si hace frio me pongo el turbante,
si hace calor, me lo quito.

Vivo dentro de un cubo,
con doce aristas y seis caras,
cuatro lados a cada lado.
Cada lado, de cristal.
Desde siempre quise ser
oficinista.

En el piso veinticuatro,
doctores, técnicos y gatos,
clientes y vendedores,
praderas de ordeñadores,
estrategia y corredores.
Matarifes, carneros y hurones.
Vacas ganándose un fin de semana.
Y esa máquina que te mira,
te escruta y te envidia.
Yo también me lo creí,
yo también me lo creí,
yo también me lo creí.

dilluns, d’abril 09, 2007

dimonis



les pre-visions del cicle erràtic:

1
-aquesta setmana, germans, no hi haurà recital a l’horiginal però us oferim una alternativa més que interessant:
a can CAIXAFORUM (dimecres 11 a les 20 h.) hi ha una caixa rodona (perdó, taula) sobre Els dimonis de Verdaguer. Entre la poesia i la realitat: lírica i exorcisme amb l’Enric Casasses i altres especialistes en el tema, que recomanem vivament.

I a continuació (dimecres 11 a les 22) un recital d’en Roger Mas: Al Cel de Verdaguer i les Cançons de les forces tel·lùriques

queda doncs dit anunciat i recomanat.


2- ara les pre-visions:
la setmana entrant, per compensar, ració doble:
el dilluns 16, recital d'en Gonzalo Escarpa (el nostre corresponsal a Madrit)
el dimecres 18, recital d'en Xavier Grimau i en Josep Tuset

i el dimecres 25 potser tampoc hi serem, per tal d'afegir-nos a la festa del cinquè aniversari de Paper de Vidre a Terrassa, i així ‘nar fent, seguirem informant.
actualització:
el dimecres 25 si que hi serem! definitivament la festa de PDV 5 es farà a Horiginal amb l'actuació, entre altres coses, de Pedrals+Guillamino amb el seu espectacle "en-doll"

( tenim més dades peró les deixarem anar a-poc-a-poc )

apa, salut!

dijous, d’abril 05, 2007

jp a la catosfèria



pep pedrals, pirat poeta,
plaent parla, pinça pits,
per poca pasta potent piula,
priva prou, per poc perd peu,
popes prem, perfora panys
pel piu plora (pens Palau)
penca per parir poemes,
predica poema, prosa,
performància, poca ploma,
parauleja, plany pallissa ,
plaquettes per plecs publica,
PENJA POSTS............

diumenge, d’abril 01, 2007

Lizano-no


Heus aquí que l'anunciat festival Lizano no va ser. El conegut cúmul d'atzars (des)organitzatius, ens deixa amb un pam de nas i amb el teatre buit. L'atzar però ens compensa amb una vetllada memorable,

Lizano, l'esperat, avui no arriba,
(que els déus confonguin les intermediàries
que ens han entabanat sense clemència)

L'absència lizanesca omple el teiatru
i en altres veus sentim los seus versots
quan en Garriga clama: a mi los gatos!
patètica y caliente! Caballitos!

L'annaaguilar ens porta pa i un mantra:
"soc sol"," soc sol", "soc sol", i no se'n cansa.
L'home del cacaolat no perd l'estona,
i ens engalta la seva tirallonga.
Pedrals fa rodolins i pedraleja
i converteix els gatos en conejos

Arriben de l'Espai Marí i Capilla
d'Eivissa i de València i afegeixen
versos del no soc jo i llibre d'exilis
tot just sortits del forn (d'un altre
forn venia en Paco, però aquesta
és una història, que queda per contar)
Un plat d'arròs hi posa la puntilla,
que el romanço s'allarga i així es queda,
per si algún desvagat va i el completa,

dimecres, de març 28, 2007

dijous:


dilluns, de març 26, 2007

Salve, Lizano



Per fi, la presència i la poesia de Jesús Lizano inundaràn l'espai de l'horiginal, demà dimarts al vespre.

Lizano, amb una obra poètica inmensa i insuficientment coneguda, és un referent per a tots aquells que han seguit la seva aventura literària des dels anys 50 (del s.XX) fins a l'actualitat amb "Lizanote de la acracia"

SALVE, LIZANO


Beneita sigui la mare del Tano,
la moridora pell de Barrabàs,
la mà plena de fe de Sant Tomàs,
i l'obra immensa d'en Jesús Lizano.

La serralada avança xino-xano
i el bosquetà barbut que arriba al mas
porta enciam i préssecs al cabàs
i mira el sol i diu: "Arri tatano!"

Beethoven adormit sobre el piano
l'estel caçant no, Galileu, fugaç,
obres camí, sembla que saps on vas
tot fent la volta al temps, oh nou Elcano...

Senyals de llum d'incendi de vaixells
diuen que sí -a tots els desnivells.

(Enric Casasses)

---------------------------------------------------------

i el dimecres (20,30): Javier Amilibia, amb:
“que pena, que pena que se murió la nena por no darle de esta crema”

i el dijous (21 h.): presentem el llibre de fotopoemes: "UN" de Jordi Llatje (als poemes) amb fotos de Pep Daudé( a les projeccions) i músiques de José Miguel Galera (a la guitarra)

divendres, de març 23, 2007

del silenci

Costa-Pau / Rossell / Sanuy / Hac Mor


no moure't no dir

deixar que el temps se t'endugui
com un xuclador
desbocat i famolenc

aigües endins ventre endins


(de les llacunes ermes. pp. 45)


35 tankas (a la seva manera) 35 imatges de silenci. Poesia lenta, per deixar-se amarar serenament. També dolor. I també feina per qui vulgui trobar els referents amagats, els homenatges de l'autor al seu canon personal.

Ideogrames de Benet Rossell complementen les paraules i un epíleg de l'Antoni Clapés i una edició acurada, fan d'aquest llibre un bell objecte.


----------------------------------------------
I per la setmana entrant, tres plats:
de primer, el dimarts 27 : Recitació homenatge a Jesús Lizano
de segon, el dimecres 28 : Recitació de Javier Amilibia
i per postres, el dijous 29: presentació del llibre de fotopoemes "UN" de Jordi Llatje amb fotos de Pep Daudé i Jose Miguel Galera a la guitarra

dilluns, de març 19, 2007

els límits de la boira




2

als plecs de la pell
el fred dels anys
la besada
vítria de la boira
a les mans
les cendres
acullen
flocs de llunyanes fogueres


Carles M. Sanuy
recita el dimecres 21/3 a les 20,30h. a l'horiginal (ferlandina, 29 bcn)
els poemes del seu llibre
"de les llacunes ermes"
acompanyat de Carles Hac Mor, Benet Rossell i Roger Costa-Pau
------------------------------------------------------------
aforisme del dia:
"La poesia ha de ser el fruit d'un arbre dit por. Una obra poètica s'escriu des del secret"
Vicenç Altaió. El cervell i les venes.

diumenge, de març 18, 2007

no em mou al crit ni ocell ni flors



"Asta su abuelo" Goya. Caprichos

Balada imprecatoria contra los listos


Ahí pasan los listos.
Siempre de prisa, alertas, husmeando
la más leve oportunidad de poner a prueba
sus talentos, sus mañas,
su destreza al parecer sin límites.
Vienen, van, se reúnen, discuten, parten.
Sonrientes regresan con renovadas fuerzas.
Piensan que han logrado convencer,
tornan a sonreír, nos ponen las manos
sobre los hombros, nos protegen, nos halagan,
despliegan diligentes su abanico de promesas
y de nuevo se esfuman como vinieron,
con su aura de inocencia satisfecha
que los denuncia a leguas.
Jamás aceptarán que a nadie persuadieron.
Porque cruzan por la vida
sin haber visto nada,
sin dudas ni perplejidades.
Su misma certeza los aniquila.
Pero, a su vez, también sus víctimas
suelen olvidarlos, confundirlos en la memoria
con otros listos, sus hermanos,
tan semejantes, tan de prisa siempre,
tratando de ocultar a todas luces
el exiguo torbellino que los alienta
a modo de corazón.
Todo cuidado, toda prudencia,
de nada valen con ellos,
ni vienen a cuento.
Su efímera empresa, al final,
ningún daño logra hacernos.
Los listos, os lo aseguro, son inofensivos.
Es más, cuando me pregunto
adónde irán los listos cuando mueren,
me viene la sospecha de si el limbo
no fue creado también para acogerlos,
sosegarlos y permitirles rumiar,
por una eternidad prescrita desde lo alto,
la fútil madeja de su inocua cuquería.
Ignoremos a los listos y dejémoslos
transitar al margen de nuestros asuntos
y de nuestra natural compasión
a mejores fines destinada.
De los listos no habla el Sermón de la Montaña.
Esta advertencia del Señor debería bastarnos.



Álvaro Mutis
Summa de Maqroll el Gaviero

dissabte, de març 17, 2007

de les llacunes ermes


Dimecres, 21 de març, a les 20,30, a l'horiginal, presentació del llibre:

Carles M. Sanuy poeta i activista embarcat en empreses culturals a Lleida i comarques (totes les demés) autor de:


Història circular. Barcelona: Columna, 1985
Els jardins d'Al Balaqí. Barcelona: Columna, 1997
El vast desert. Barcelona: Ed. Subcutànies, 1991
Ballo in maschera (amb Benet Rossell) Ed, Milenio 1999

ens convoca de nou, ara amb la seva poesia del silenci. Un poemari treballat llargament i del que ja ens n'havia donat alguna mostra en el seu recital a l'horiginal l'octubre del 2004:


dels pous de la por
de les llacunes ermes
tornes
sense que la tènue
claredat d'aquest matí
d'hivern pugui
mai abastar-te

dijous, de març 15, 2007

moixic




Moixic és gran. Moixic-Manelic recita amb vehemència, Moixic, poesia en acció, és un espectacle. Ens presenta els poetes de viu en viu. La seva tria, ja és una declaració de principis, de principi a fi (de principis afins) i la seva lectura, una batalla. Ens els diu amb passió: crida, canta, salta i balla (salta amunt i avall, fa un crit pica de mans i en cada vers s’obre de cames) Es tira de l’escala puja-baixa d’en Pujols, Hiparxiològic summmme, fa del recital una lluita que sempre guanya. (per que em recorda Xavier d’Edimburg aquest home?). Per l’Aixarm hi passen Pla (Josep), Pessoa, Celso Emilio Ferreiro, D’Ors, Maragall, Miguel Hernández, Pujols, Foix, Garrigasait... També hi diu poemes seus esclar, i en Vinuesa (Vi i nuesa?) n’hi ha musicat un i ens el canta i sentim coses com aquesta:

Tots dos sabem
que, contra tot pronòstic,
jo sóc la mà
absent damunt el pit,
els llavis que no et besen,
la llengua que no et xuma,
la llet que no t’engendra.

A penes descobrim
en l’ofec del teu budell
un tros de carn encartronat
en el silenci del desig,
un toll de plor ressec llàgrima endins
i el meu record dins teu en el seu nap.

-------------------------------------------------------------------^

Proper episodi: dimecres vinent 21 de març entrem a la primavera amb Carles M. Sanuy presentant llibre: "De les llacunes ermes"


dilluns, de març 12, 2007

dimecres 14: MOIXIC


El rapsode solsoní MOIXIC, intèrpret de poesia i seguidor de la Religió Científica Catalana, protagonista de nombrosos recitals i espectacles poètics, ha dirigit i interpretat el Ritual de la Religió Universal Catalana fundada per Francesc Pujols, amb la col•laboració de Roger Mas, Quimi Portet, Pau Riba, Joan Vinuesa, Oriol Tramvia, Xavier Guitó i Enric Casasses, entre d'altres el febrer de 2006.......i:
recitarà aquest dimecres 14 de març (horiginal, ferlandina 29 bcn, 20,30h) el seu poemari: AIXARM
i no cal dir que tothom hi és convidat!

diumenge, de març 11, 2007

al-Mutamid

( Dona amb lloro. Gustave COURBET)

Heus ací un dels poemes que es van sentir el dimecres passat en la veu d'Andreu Subirats:


Una versió d‘al-Mutamid (s.XI)
poeta i últim rei de la Taifa de Sevilla, que morí a l'exili a Agmat)




Quantes nits delint-me vaig passar

amb la de vernals natges i ampla cintura.

Com blanques espases i negra llança,

lo teu abraç , com un meandre del riu,

en la nit me guerxava, i la teua mirada,

també el teu coll, eren una música

de la que no em podia desprendre.

I et vas despullar… i vas ser llavors

una flor a punt d’esclat, oculta,

absent dels meus sentits, propera

en lo pensament. T’adoro i t’acullo

planyent i plorant com qui no vol més.

Me vas ben prendre com les sagetes,

vas trobar en mi la facilitat del manso,

anhelo tenir-te cada moment perquè

així el meu desig ho vol.

No em demanis res quan la distància

sigue llarga, esclava Igtimat,

vaig ser company d’allò generós,

amant del perdó, senyor també

de les ànimes i els esperits.

----------------------------------------------------------------

RECORDATORI: el dimecres MOIXIC recitant AIXARM (a l'horiginal, 20,30h)


dissabte, de març 10, 2007

foix/oriflama





Un document: Revista Oriflama núm 68. gener 1968
S’inicia una secció de literatura catalana titulada “gent de lletres” i ho fa amb mestre Foix. Semblança, i resum de respostes. Signa la nota de presentació un tal M.M.P. i afegeix aquest poema en un requadre:

TOT N'ÉS PLE

Quantes roselles al prat de la vila
Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
Tot n'és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
Tot n'és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
Tot n'és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
Tot n'és ple
Quants avions que passen sobre casa
Tot n'és ple
Quantes gavines amb claror d'exili
Tot n'és ple
Quantes vellardes amb carbó a les celles
Tot n'és ple
Quantes senyores que ensenyen les cuixes
Tot n'és ple
Quantes noies vestides de nuesa
Tot n'és ple
Quants forasters amb els ventres polsosos
Tot n'és ple
Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
Tot n'és ple
Quantes donzelles que ploren, a l'alba
Tot n'és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
Tot n'és ple
Quanta gent trista per la carretera
Tot n'és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
Tot n'és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
Tot n'és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
Tot n'és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
Tot n'és ple
...i quantes meretrius a l'altra plana
Tot n'és ple
Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
Tot n'és ple
Quantes parelles sense clos ni teula
Tot n'és ple
Quants ulls enamorats darrere els vidres
Tot n'és ple
Quants cors gements al fosc de la brossalla
Tot n'és ple
Quants vinaters que es venen trull i vinyes
Tot n'és ple
Quants pagerols que es venen la pineda
Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
Tot n'és ple
Quanta foscor amb tants d'ocells de presa
Tot n'és ple
Quants pobles afollats pels arquitectes
Tot n'és ple
Quantes platges amb fressa de garatges
Tot n'és ple
Quants pescadors amb lliureia de patge
Tot n'és ple
Quants peixos morts vençuts per la vellesa
Tot n'és ple
Quants catalans vestits a la flamenca
Tot n'és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
Tot n'és ple
Quants estendards airejats per les pluges
Tot n'és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
Tot n'és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
Tot n'és ple
Quanta flor roja al braç de l'estrangera
Tot n'és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
Tot n'és ple
Quants homenets amb aire de femella
Tot n'és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
Tot n'és ple
Quantes cases obertes als sapastres
Tot n'és ple
Quantes portes tancades als poetes
Tot n'és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
Tot n'és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
Tot n'és ple

-------------------------------------------------------------------------------


Lecturalia
Màrius Serra, a la seva secció del programa d’en Bassas (els matins de Catalunya Ràdio) ha parlat de nosaltres. No som amics del soroll però tampoc de la falsa modestia, de manera que quan un crack com en Màrius ens tira floretes, ens n’alegrem i ens en fem ressó i ho compartim amb tots els que de setmana en setmana, feu possible aquest espai (una mica secret com diu MS). Gràcies Màrius per aquest premi tan merescut...

Es pot escoltar aquí entrant a l'apartat "escolta-ho" / lecturàlia 08/03/2007.
La cosa és cap al minut 12.
(perdoneu que no hagi sabut fer un enllaç més operatiu)

dijous, de març 08, 2007

lo tortosí


Andreu Subirats 7 de març del 2007 (afoto: JPU)
Recital de poetes àrabs: erudició i sensibilitat (a l'espera d'un poema...)
-----------------------------------------------

Mentrestant, la secció d'aforismes presenta avui:

94-Literatura es impostura -dice Luder- . Por algo riman.

6-Le preguntan a Luder por que no escribe novelas
- Porque soy un corredor de distancias cortas. Si corro maraton me expongo a llegar al estadio cuando el publico se haya ido.

11-Nunca he sido insultado , ni perseguido, ni agredido, ni encarcelado, nidesterrado - dice Luder- debo en consecuencia ser un miserable.

17-Le reprochan a Luder separarse de una amiga que lo atormenta.
- No puedo. A fuerza de padecerlo nuestro infierno personal se nos vuelve imprescindible.

28- Estoy preocupado -dice Luder - He leido que nuestro nuevo presidente no fuma, ni bebe ni juega ni enamora
- ¿Y que?
- Me espantaria ser gobernado por un hombre que haya ganado un premio de virtud.
--------------------------
i el dimecres vinent a l'horinal, MOIXIC presenta: AIXARM

dimarts, de març 06, 2007

andreu subirats



A.S. en acció el 2004


Andreu Subirats
, (Tortosa 1968) Poeta, ebrenc; un dels tres de la primera fornada de la col·lecció ALABATRE amb el poemari “L’ull entorn”
Ha donat a conèixer els seus poemes en nombrosos recitals.
Avui no ens dirà " la del conill" ni exaltarà el bou (què sap lo bou del patiment de l'altre!) ni ens parlarà del "Manolito". Avui ens ve a presentar el seu recull de poetes àrabs de diferents èpoques .
Avui potser comença a rodar un recital llargament projectat....


M'aturo aquí al senillar de la ribera,
a l'ombra del lledoner.

Un vol de flamencs me regala el dia.

Lo fred passaré a la panxa del bou,
lo cel de l'estiu al ras del defora,
l'aiguatge del tardet serà l'herba del mos del diable
i quan migren los agrons tornaran
los cels rojos de l'esplet.


Avui dimecres 7 de març, a l'horiginal a les 20,30
-------------------------------------------------------------------------------------------------
(Avui no hi ha aforisme, avui hi ha un diàleg de l'obra teatral "El bon policia" de Santiago Rusiñol)

TIBERI.-Mengi una mica de verdura. Nosaltres no mengem més que verdura.
JOSEP.-Nosaltres tampoc.
AURELIA.- Que també són vegetarians?
JOSEP.-No, senyora. Som pobres!

dilluns, de març 05, 2007

alabatrencs







festival d'alabatrencs i els seus còmplices al complert /ea* fa recompte de la situació/resumen de lo publicado / tres títols més de les edicions heroiques / s’anuncien novetats i continuïtat / felicitacions i llarga vida!
els presentadors s'hi llueixen / els poetes també / en Garriga despotrica tendrament d’un llibre que li agrada i aprofita per fer-se el tremendu despotricant del Carner / en Romera s’inventa la generació son-goku i fa al.lusions irreverents /Busquets cita Cocteau /Todó ens assabenta d’una errada i mos fa un embolic amb los parèntesis / la Silvie es disculpa pel retard / L’Urpinell el més veterà i el més “en poeta” ens fa un recital amanit amb músiques selectes i poemes dedicats / felictacions /l'any que ve hi tornarem, hi tornarem..hi tornarem..

---------------------------------------------------------------------

ES FA SABER, que aquest dimecres dia 7 l'Andreu Subirats (l'alabatrenc de "L'ull entorn") ens recitarà la seva selecció de poetes àrabs (horiginal 20,30)

dissabte, de març 03, 2007

pèl-capellans en acció


a punt de levitar








amb fils d'oblit cus la memòria: la sargidora cega....
-------------------------------------------------------------------------------------------
aforisme del dia: "cal parlar sempre de nosaltres mateixos; si no, correm el perill que ho facin els altres" (Abel Cutillas: Viure mata)
pre-visió de la setmana: dimecres a l'Horiginal, Andreu Subirats recita poetes àrabs.

dilluns, de febrer 26, 2007

blai bonet / gabriel ferrater


Els amics de Pèl Capell fa temps que ho reclamen: volem Blai!
Doncs aquí va una mica de Blai. Transcrivim un bonic fragment on es parla de Ferrater:

“Hi ha màrtirs que, en lloc de pujar als altars, en baixen. Ningú no els veu morir. Quan els troben al llit, ja són freds. La notícia que els diaris en donen diu més o manco tan poques coses reals, indicatives, com les que sovint un carnet d’identitat sobre l’individu que el duu dins la cartera: sexo:varón; estado: casado, soltero, etcètera, i resulta que, un pic després d’un altre, el propietari del carnet agonitza vint-i-quatre hores cada dia, perquè sent que no és res de tot el que el carnet diu.
A Barcelona, durant deu anys, he estat veïnat d’en Gabriel Ferrater, al barri més residencial de la ciutat, el carrer Benedicto Mateo, entre Sarrià i Pedralbes. A quaranta metres dels balcons amb veles plegables i moltes flors del pis de can Ferrater, hi havia tres pins tan alts com els edificis de pisos i tan antics com Sarrià, una placeta on es veia la terra vermella, verdor de tot d’arbres i arbustos, dos tobogans que, de dia, servien per als al.lots de Sarrià i, al vespre, de part dels ocells que ensumaven la matinada, als qui vivíem al col.legi major, ens servia per provar de tornar a ser al.lotells. Teníem vint-i-uns quants anys i, després de treballar tot el dia, jugàvem a tota llet, més nens que mai.
El sereno ens era amic ferm, nomia Rogelio i ens anava sempre a ajut:

una matinada, devers les tres, em pegà per fer un discurs des del balcó de la residència. Just havia començat a dir: “Españoles todos, la verticalidad de nuestros sindicatos...”, els veïnats van protestar en pijama, i el senyor Rogelio em defensà tot dient que jo li havia demanat permís, i que jo era un jove que just disposava d’aquella hora per a fer “pràctiques”, i vejam, ben mirat, aquests joves són els futurs ministres, “los hombres del mañana, otra, otra, otra”, com en un teatre amb cantant, i vaig acabar fent una paròdia de Bécquer, que diuen que deia:
“Hoy el azul del cielo es más celeste.
Hoy le nacen alondras a mis pies,
Hoy la he visto, ¡pero era con otro!
‘Me cago en diez!”

Hi hagué com un èxit. Després sortí el sol. Alt, esblanqueït, afuat, una cama a Jerusalem, una cama a la mar de Cuba, unes ulleres de muntura negra, que tenien totes les diòptries menys una, lent, hiperbòlic, calat foc, alegre, escorxat, amb gràcia per donar i per vendre, atupat de naixença, científic, cuc, en Gabriel Ferrater entrava a La Gota de Oro, que era el bar del veïnat. S’aferrava pel meu coll, pel coll d’en Salvador Clotas, que era d’Andorra, pel coll d’en Guillem Oliver, que era de Palma i encara no duia la barba d’ara ni sabia quan li’n sortiria. S’asseia a la nostra taula. El vèiem que començava a ser feliç. Necessitava un amic. Com que en Clotas, però, en Guillem Oliver, jo, érem molts, bevia una ginebra fins a una altra, una altra fins a quinze, i, a poc a poc, aconseguia que tots els amics li fossin just un. Llavors començava a profetitzar. Travelava de paraula en paraula. Queia de morros damunt la pròpia veu:
-He vist Grècia, he vist Grècia. Encara existeixen coses reals, Blaiet. En punt de migdia, he vist una dona que es gratava el cony. Això és real. Una dona que es grata el cony enmig del carrer! Aquesta és la Grècia que sempre havia somiat!
-Un senyor que se’ls grata està més vist que les monarquies i l’Orfeó Català.
-I que ho diguis, Blaiet.
I l’amo de La Gota de Oro, la bodega, “ara mateix, senyor Ferrater”, abocava la primera tassonada de foc a l’escriptor més ferest, més lúcid, més honest, més apassionat, més fred, més calent, més pur, més barrinat, de Catalunya, “una altra ginebra”, “senyor Ferrater, sí”. Després de deu copes, en Gabriel parlava amb rigor d’Ausiàs March, de tal i tal vers que tenia tals i tals variants en tal i tal edició de tal i tal segle. Prop de les dotze del vespre, s’aixecava, “una altra ginebra, Perico”, i no se la bevia. La tenia estreta dins una mà. Se l’enduia per travessar de cap a ca seva. Abans d’obrir la porta de La Gota de Oro, es girava cap a nosaltres. Amb un moviment del cap, ferestament esblanqueït, assenyalava el tassó:
- Això és el meu bastonet, nois.
Tenia, total, quaranta anys i sortia de cap al seu estudi, on traduïa obres alemanyes fins que la claror trencava el dia. Vivia així, i era un jove de casa rica. L’amor fa els àngels així: a punta de ganivet, a destralades. L’amor es divideix en dues races: l’amor enamorat, i l’amor sindicat. El terme mitjà no existeix. El terme mitjà és la hipocresia, la regla de tres...
En Gabriel Ferrater bevía per recordar, per poder recordar molt, tot, i per augmentar d’intensitat. Un matí a La Gota de Oro, on jo havia baixat a desdejunar una mica tard, em digué, un dia en una farmàcia, un día en una altra, a fi que no sospitessin, anava comprant mínimes dosis de cianur per a tenir-ne a bastament el dia que complís els cinquanta anys.... I, des d’aquell dia dels quaranta anys, començà a escriure els primers poemes de la seva vida. No començà a escriure fins que ho decidí, i quan, un matí el trobaren al llit, amb el cap dins una bossa de plàstic fermada sota la barra, ja havia fet tota l’obra que feia creure en ell;

Blai Bonet. La mirada. (Diari Segon) Ed. Pòrtic 1975

diumenge, de febrer 25, 2007

pèl capell i alabatre




aquesta setmana ració doble:

el dimecres 28: la tropa de Pèl Capell treu punta a MMM, presentant la revista 268
Pèl Capell treu punta a MMM (Maria Mercè Marçal).
Espectacle musical-poètic-ecumènic de tall engrescador.
A l'Horiginal (Plaça del MACBA) dia 28 de febrer a les 20:30.

Presentarà Martí Sales.



el dijous 1 de març:

Alabatre us convida al recital de presentació dels poemaris:

Helicòpter de Silvie Rothkovic
Los fòssils (al ras) de Joan Todó
Naips Nous de Lluís Urpinell





Heus ací alguns deures de la setmana.
Si en voleu més, podeu mirar al link d'INFOKOOL aquí al costat...


divendres, de febrer 23, 2007

aforismats!





Mentre faig el sopar redacto mentalment el post brillant, genial, enginyós, meravellós, estupendu que penjaré al cap d’una estona per comentar la vetllada dels aforismes. Als pocs minuts l’he oblidat completament. No em rendeixo; m’engiponaré unes notes disfressades d’urgència.

1- Rusiñol presentat per l'editor de l’Avenç. Rusiñol dit per Casasses, espigolant els més atractius d’entre els dos-cents del llibre, amb comentaris sucosos i referències a altres aforistes. Casasses precís i eficaç com sempre. Destacar la lucidesa de Rusiñol quan al darrer mal pensament, ens recorda que totes aquestes màximes es podien haver escrit perfectament en sentit contrari.

2- En Jordi Quer diserta i ens il.lustra doctament, seriosament, sobre l’aforística i l’humorisme català, una mica marginat de la Literatura. Hi estem d’acord: el sarcasme com a lubricant, el sarcasme com a resistència, el sarcasme com a laxant contra el restrenyiment dels Estats paternalistes (jo ja m’entenc). Es nota que en Jordi s’ho ha treballat i se sent implicat en la cosa.

3- A camí seguit, en Cutillas desdramatitza la situació disparant-li un parell d’aforismes-torpede, amb tot lo cariño del món, això sí, i es llença a declamar amb convicció la seva selecció . Son aforismes valents, descarats i implacables. Prometem publicar-ne alguns a peu de post d’ara endavant.
(Un d’ells que es refereix a l’Holocaust, ha desfermat una certa polèmica. Curiosos, seguir aquest fil)
4-S’acaba la funció. Ha estat curt però potent. Els aforismes ja ho tenen això.

5-Ens visita en “Quim de l’Octubre”. El lletraferit que fa bons vins (artesans i honestos) amb la gent de SETZEVINS, Celler vinícola d’Espolla. Mirarem que l’Octubre ens segeuixi acompanyant tot l’any. Llarga vida i via fora amb la llei seca!

6- Avui, tot i ser dimecres de cendra, la sala plena: Barça 0 – Horinal jogó bonito

7- Afora fa fresca.

Aforisme: frase sentenciosa que es declama quan hom es als afores. (no confondre amb l'anforisme que és el renec dels terrissaires quan els hi surt una ànfora guerxa)



Saforismes: pensaments que se l’hi van acudir al Francesc Gelonch en un poble de la comarca de La Safor (sic)


com que acaben aforismats, escuro el calaix dels aforismes preferits:

Un que he sentit ahir mateix: l’aforisme és el xupito del pensament


Un altre, atribuit a diversos autors però sobretot a Jean Cocteau:


"Ho aconseguiren perquè no sabien que era impossible"


i un d’en J.T.:

"Tothom és poeta mentre no (es posi a escriure i) es demostri lo contrari"



i per acabar un del Cutillas. Definitiu:
"El necròfil mai no deixa insatisfeta la parella"




dilluns, de febrer 19, 2007

recitar el pensament


Recitar el pensament
(horiginal, Ferlandina 29 bcn. dimecres 21, 21 h)

Rusiñol per Casasses / Cutillas per Cutillas

Santiago Rusiñol: Màximes i mals pensaments (L'Avenç)
Els que cerquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la.

Abel Cutillas: Viure mata (segona edició) Editorial Fonoll

Presentaran: Jordi Quer per l'editorial Fonoll i Josep M. Muñoz per l'Avenç

--------------------------------------------------------------------

quatre apunts urgents



1:clapettes day


2: Una altra baixa: Genís Cano. Els que el van conèixer en parlen: aquí, aquí i aquí


3: el dimecres 21 a l'Horiginal:

Recitar el pensament
Rusiñol per Casasses Cutillas per Cutillas

1.Presentació del llibre "Viure Mata" a
càrrec del representant de Fonoll.

2.Recital d’Abel Cutillas.

3.Presentació del llibre de Rusiñol "Màximes i mals pensaments", a
càrrec del representant de l’Avenç.

4.Recital de Rusiñol a càrrec de Casasses.





4:
un aforisme d'un crak dels aforismes:


Fanático, adj. Dícese del que obstinada y ardorosamente sostiene una opinión que no es la nuestra.

(Ambrose Bierce. El diccionario del diablo. 1911)

dijous, de febrer 15, 2007

en to, do!


En to todó hem sentit "los fòssils" amb el gust afegit de sentir algú que no renuncia al seu "parlar"
No en podiem triar una altra mostra:

SÓC ASPRE D'UNGLES, espillós de núvols,
feroç de balmes i silenci boig.
Duc flors a l'hora balba, duc pedaços
i descosits
que es busquen
en el més tèrbol airecel.
M'emporta el temps la cara,
porto desitjos cardinals
als braços.
Sóc aspre, mut, cormull de tenebrós
fer d'altri, de sinistre equivocar-se
i errabundeig per l'animal ciutat.
He desertat de les imatges:
sóc invisible, entotsolat, furtiu.
Dins l'hora que em respira
m'hi sento viu, ben viu.


Contrapunt: Max Besora. En volem més. Senyor Max, el món ha de conéixer els seus mantra-poemes abans de l'apocalipsi!
(aspirem a penjar un seu blues en aquesta paradeta...algún dia)

dimarts, de febrer 13, 2007

més clapettes



clapettes:

familiarment plaquettes de poesia publicades sota l’advocació de l’antoni clapés a la col·lecció “Els ulls de Tirèsies” de Cafè Central:
(no són les coristes clapades del cafè central, no)

Heus ací les que hi ha fins ara:

1: “Desperfecte” de Màrius Palmés amb dibuixos de Gabriel Vinyals. Tardor del 2004
2: “Visitas” d’Esther Zarraluqui. Hivern del 2003
3: “Sonets del portugès” d’Elizabeth Barret Browning. Versió de Dolors Udina. Il·lustracions de Cristina Losantos. Tardor del 2004
4: “El que nada” (fragmento) de Myriam Moscona. Hivern del 2004
5: “Quatre poemes de la Serra” de Víctor Sunyol. Dibuixos de Marina Sans. Tardor del 2004
6: “Com passes d’ocell a l’aire” de Biel Mesquida. Dibuixos de Margalida G.R. Sancho Tardor del 2004
7: “Primera sang” de Francesc Parcerisas. Tardor del 2004
8: “Banalitats” de Brane Mozetic. Versió de Simona Skrabec. Tardor del 2004
9: “Encara no hi som tots” poemes i dibuixos de Benet Rossell. Estiu del 2004
10: “Sagrada Emília” de Gertrude Stein. Versió de D. Sam Abrams. Primavera del 2005

(No esmentem les darreres entregues perquè encara no hem estat presentats i seria una incorrecció. El servei de documentació de la fundacióperalarecercadeljopoètic, completarà la llista el dimecres després de la presentació formal. I tal)

actualització post-presentació:

13: en l'"¡ai, adéu!" de Josep Pedrals amb dibuixos d'en Marc Torrent. Tardor 2006

27: El cec de l'Odissea, el bloqueig i un somni d'editors d'Isabel Núñez. Hivern 2006

28: La Lliçó, de Jordi Nopca. Hivern del 2006

29: Ver y Oir (cinco poemas de 2003-2005) de Osías Stutman. Hivern del 2006

30: Poemes, d'Alexander Kuixner. Hivern de 2006

diumenge, de febrer 11, 2007

les Clapettes!


Encara amb ressaca de mushaira, podem anunciar i anunciem que aquest dimecres 14 de febrer (*), presentem les 5 darreres plaquettes de cafè central, repòker de plaquettes, de la col·lecció “els ulls de tirèsies”

La tretzena entrega correspon al poema: en l’”¡ai, adéu!” d’en Josep Pedrals, amb dibuixos de Marc Torrent:


V.

La gràcia de la temptació
no és material o erògena,
no és fer-se déu ni és lleu acció contada,
no és mentida ni és seguida de vritats,
és la poció dels relats,
l'òptima còpula amb els teclats,
els fats en els fets que en llegits són remots i rebuts.


(a l'Horiginal a les 20,30 com sempre)

(*)
Qualsevol coincidència amb la data de la diada d’exaltació del kitch i la sensibleria, és pura coincidència.

dijous, de febrer 08, 2007

Mushaira!

( Paparazzi de luxe: ea*)


Com que reflectir en un post les sensacions de la vetllada d'ahir és tasca de veus experimentades , redirigim urgentment als fidels a la crònica Subaliana. Sen sa cio nal! que diu aquell, i quina sort de comptar amb complicitats d'aquesta mena.
Des d'aquí podem afegir dades com ara els noms del poetes participants:


Muhammad Faroq
Naseer Ahmed
Munir Ahmed
Muqbal Shakar
Rana Neeir
Abdul Rahem
Afzal Ahmed
Shahid Ahmed Shahid


i passar pel capítol d'agraïments:
als bons oficis de l'Antoni Clapés, promotor de la part catalana d'aquests necessaris contactes
i del senyor Javid Mughal, director de El Mirador (Revista setmanal escrita en urdú, castellà i català, adreçada a la població procedent del Pakistan, l'Índia i Bangladesh) que va oficiar de presentador i traductor, i que porta a terme una important tasca com a "pont" entre la cultura paquistanesa i la catalana.


Afegit:
Per a qui vulgui investigar una mica més sobre el tema, un trifàssic de links d'entre els moltiiiiiisims que apareixen quan li dius "urdu" a l'oncle Google:


un curiòs diccionari català-urdu amb dibuixets i so
i una altra de poesia (aquesta també amb audio en format php)


Shukriyah a tots.

dilluns, de febrer 05, 2007

altres poètiques



Dimecres 7 de febrer, 20,30 a l'Horiginal

Una mostra de poesia una mica diferent, amb poetes de Paquistan i India, tots ells escriptors en llengua Urdú.

I que viuen al Raval.

No és el primer contacte ni ha de ser el darrer. Dos maneres de fer que algún dia s'han de trobar i s'han d'infiltrar mutuament....

dissabte, de febrer 03, 2007

amontillats


Aixó del montillisme (lingüístic) ja ve de lluny: Picasso deia que ell parlava un català de “de sereno” o bé de “municipal”
Consti que ho diem com a mostra d’impregnació mutua de les dues llengües que conviuen i amb tot el respecte i cariñu per tots aquells que fan l’esforç d’incorporar-se al bilingüisme.

Dues mostres de diferents èpoques:


En “XANXES”
Lema: En el mon no hay mejor vida
com la del municipal


I
Yo, senyors, com ven ustedes,
soc guàrdia municipal;
llevo vuit anys de servicio
y estic com un cheneral.

N’om falta, puc decir, nada;
vivo com un reietó
y a cap de mes apercibo
un sueldo... que Déu n’hi dó.

Ya se’m conoce en la cara,
pues estoy roig, gordo y lluent...
y cómo no? ¡Si por eso
cobro de l’Achuntament!

Cuando vine de mi tierra,
me coloqué de criat,
però com que a mi el fer faena
casi nunca me ha probat,
a los deu o doce dias
tomé la resolució
de enchegar el amo a dida
y anar per otro cantó.

Procuré obtenir empleos
y ho probé casi bé tot;
hasta hice de punxa-sàrries!
o màs bien dit: de burot;
y una vez vista la cosa,
dije al punto: - Mal que mal,
en el món no hay mejor vida
com la del municipal.

II
Enseguida sense darme
ni un momento de repós,
vaig posar fil a la aguja
para ingresar en el Còs.

Saqué tots los documentos,
hice la solicitut,
me penché de las orejas
de un concejal conegut,
y al cabo de mes y medio
de haber hecho donar veus,
ya era guardia en tota regla,
vestido de cap a peus...

Y que vidassa me llevo
d’ensà que soy empleat!
Nadie me empeta la bassa
ni envecho a cap hissendat.

Mi faena es prestar servicio
al barri que estic de punt,
y el que hago, es matar cigarros
calle abajo y calle amunt.
Aquí faig petar la claca,
allà em meto en un recó,
ya festecho alguna raspa
o entro a echar un cigaló,
Tant si cumplo com no cumplo,
al fin y al cap es igual...
¡Si en el món no hay mejor vida
com la del municipal!

III
Cuando veig algun tumulto,
me hago siempre el desentès;
doy la vuelta a la manzana
y acudo quan ya no hay rès.

Y si alguna vez me obligan
a posar mi intervención,
trec el sable, toco el pitu...
y s’acaba la cuestión.

Procuro con los vecinos
no estar nunca malament;
cada cual que haga el que vulgui
y así està tothom content.

Que no em vengan amb romances,
que el que quiero yo, és quietut,
y, a fin de no indisposar-me,
hago el ciego, el sort y el mut.

¿Que cau agua de algún piso?
¡Mejor, así regarán!
¿Que ensucian tota la calle?
¡Uns u otros la escombraran!

Tant si echan escombraries,
com si arrojan algún test,
a mi si que res m’importa;
chirant la espalda estoy llest.
Y así voy matant el tiempo...
y así gano el meu chornal...
¡Si en el món no hay mejor vida
com la del municpal!

IV
Unas veces me destinan
a casa d’un rechidó;
otros cops, con los laceros
al lado del carretó.

Ya me fan vestir de gala
para ir con l’Achuntament,
o me mandan a hacer rotllo
donde acude molta chent.

A votar, si hay elecciones;
si hay meetines, a escoltar;
y así variant a menudo,
no’m puedo fastigueichar.

¡Y no es nada las charipes
que uno tiene; en nom de Déu!
Con la excusa de ser guardia,
me meto per tot arreu.

Veig funciones de teatros,
corridas, baile flamén,
voy de balde en el tranvia
y entro a donde em viene bien.

Nadie em demana la “entrada”
ni sacarme ningú pot;
al contrari: ¡algunas veces,
hasta cae algún purot!
y otras mil y mil ganguitas
que no vienen nunca mal...
¡ Si en el mon no hay mejor vida
com la del municpal1

V
Ya ven, pues, si tinc motivos
con lo que a demostrar vinc
de estar del tot satisfecho
con l’empleo que ara tinc.

Antes no era casi nada
y hubiera sido un ningú,
y ara al menos me respetan
y sedmbla que soy algú.

Cuando vine de mi tierra
tenia la piel i l’os
y ara casi pot decirse
que reviento de tan gros.

Esto prueba las ventajas
que a los del Cuerpo nos dan,
y lo bien que a uno le tratan
siendo de la Casa Gran.
De querer otros empleos,
ya los hubiera tingut;
pero dije: no me enredo,
porque todo està perdut.

Yo en que chegui todo el dia
vaig y cobro a fin de mes,
y otros, trabajando es matan
y no ganan nunca res.
Así és que estic convencido
y churo, a fé de formal,
que en el mon no hay mejor vida
com la del municipal.

CASSIMIR RIBÓ I MALLA

(POESIES HUMORÍSTIQUES CATALANES
Originals dels mes reconeguts poetes festius
Recull de celebrades composicions degudes a populars humoristes catalans
Propies per a recitar-se en reunions familiars i vetllades literaries
(sisena edició)
Biblioteca Bonavia- Vol. V
60 cèntims
Llibreria Bonavia. Tapineria, 4: Barcelona: 1935)


I ara la d'en Serrat:

Caminito de la obra
(Historia por rumbas)

Vale, que se le empasó el porvenir la chala...
Vale, que el sol lo ha marcado con hierro de paleta
y que al nacer le pusieron la trabanqueta.

Vale, que se desayuna con la barrecha
pa' arrancarle a la jornada su corazón de lunes
en un bar tempranero de Casa Antúnez.

Vale, que enchegará la mobilé.
Vale, que son almas que zozobran
caminito de la obra.

Vale, que suben al cielo entre tocho y porlan...
Vale, que lloran sus ojos lágrimas de cemento
viendo escaparse los sueños como los vientos.

Crecen de noche
y en el día se derrumban
los sueños que el olvido mece
por rumbas
en tanto llegue
el día de los elegidos
cuando el eco los devuelva
del olvido.

Escampa en una Vanguardia la fiambrera
y se festeja con media botella de priorato
y se calienta con sol y permanganato.

Y arrepenchao en la sombra duerme la siesta
soñando con hacerle, a su capataz, la vaca
y que gane fuera el Betis y el Barça en casa.

Vale, que donde no hay suerte ni calé
vale, que no hay dios que encuentre el Norte
si no le salva un catorce.

Vale, que cuando el sol plega y baja el andamio
vale, que tiene agujetas en su alma robinada
y que mañana su historia no habrá cambiado nada.

Crecen de noche
y en el día se derrumban
los sueños que el olvido mece
por rumbas
en tanto llegue
el día de los elegidos
cuando el eco los devuelva
del olvido.

Vale, que se le empasó el porvenir la chala...
Vale, que el sol lo ha marcado con hierro de paleta
y que al nacer le pusieron la trabanqueta



-----------------------------------------------------------------
AVUI, dissabte 3, a les 21 h. JOAN VINUESA dirà els seus poemes a l'Ateneu Popular de Sarrià. Carrer Clos de Sant Francesc nº 3-5 ( i després concurs de pinxos)

divendres, de febrer 02, 2007

Bougainvillea spectabilis



Per una crònica més acurada, hauria comprovat l’ortografia de les buguenvíl·lies (bougainvillea spectabilis) i n’hauria buscat una foto, no les hauria putrefaccionat tan alegrement i hauria posat un títol que relacionés les dues paraules deixant clar que es va parlar de buguenvíl·lies i es va parlar de putrefacció, però no de que les buguenvíl·lies es podreixin, que la cosa anava, em sembla, de que lo putrefacte com a concepte torna, almenys en aquesta conversa (després de l’ús provocador i magistral que n’havien fet les avantguardes històriques, surrealisme i dadà mayormente) i es refereix a l’academicisme i a l’ús de clixés i les modes poètiques d’un cert moment literari, em sembla que va dir en Clapés, i a nosaltres ens plau barrejar les coses i treure-les de context, que en la confusió es quan POT saltar la llebre poètica com deia aquell del paraigües i la màquina de cosir. Nogensmenys
També hauria hagut d’esmentar que les paraules de reconeixement d’en Samabrams no van caure en sac esparracat i no ens les prenem com a formulisme buit, ans al contrari ens reconforten i ens encoratgen i desdormen al petit argentí que portem a dins.
I que la conversa-2 es va produir davant i entre un públic de poetes (èdits i inèdits) crítics, traductors, editors, blogaires, cantautors, editors in-pectore, medievalistes exquisits, titellaires i poeferits de diferents pelatges poètics i graus de reconeixement que feia goig, que haurien d’anar tots de pet a frankfurt i que ens vinguin al darrera amb un flabiol sonant.
I que algún dia haurem de fer la crònica de les post-recitacions (una mena de quart-temps del rugby) espai de conversa, safareig literari, banc de propostes esbojarrades i


-----------------------------------------------------------------------------------------------


Dimecres vinent dia 7 : Poetes paquistanesos del Raval

dijous, de febrer 01, 2007

buguenvíl·lies putrefactes?

La taula de les poètiques:
Vermells: Sunyol, Hac Mor, Calvo.
Negres: Noguera, Camps, Clapès.


Tal i com estava previst, s'ha portat a bon terme la taula rodona sobre "Poètiques de la contemporaneïtat", de manera civilitzada, com s'escau entre poetes i contemporanis.

(L'acte ha començat amb una brillant presentació d'en D. Sam Abrams d'un altre llibre : "Vers Projectiu" de Charles Olson)

Algunes paraules: Putrefacte, buganvilia, estil, logotip, poesia espectacle, recital, poesia que s'entén, poesia que no s'enten,,,


En Carles Camps ens regala un titular que ens afanyem a treure de context:

"...trobo d'imbècils ser poeta i fer-se un logotip..."




i ho deixem aquí, que demà s'ha de pencar.

dilluns, de gener 29, 2007

remor de dimecres

dimecres passat....
(foto *ea*)




i el dimecres vinent........



Dimecres 31 de gener, a les 20 hores (horiginal, ferlandina 29, bar endins.)

Presentació dels llibres:
Vers projectiu de Charles Olson
(Col·lecció Black mountain, de Cafè Central & Emboscall),
a càrrec de Sam Abrams, traductor de l'obra,


i Converses, 2, d'Antoni Clapés i Carles Hac Mor
(Col·lecció "En comptes de la Revolució", de Cafè Central, Emboscall i H.AAC).

Amb una taula rodona sobre *Poètiques de la contemporaneïtat*,
amb Sam Abrams, Lluís Calvo, Carles Camps, Carles Hac Mor, Laia Noguera, Víctor Sunyol
i Antoni Clapés (com a moderador)
i la participació del públic assistent.