Lizano-no

Heus aquí que l'anunciat festival Lizano no va ser. El conegut cúmul d'atzars (des)organitzatius, ens deixa amb un pam de nas i amb el teatre buit. L'atzar però ens compensa amb una vetllada memorable,

Lizano, l'esperat, avui no arriba,
(que els déus confonguin les intermediàries
que ens han entabanat sense clemència)

L'absència lizanesca omple el teiatru
i en altres veus sentim los seus versots
quan en Garriga clama: a mi los gatos!
patètica y caliente! Caballitos!

L'annaaguilar ens porta pa i un mantra:
"soc sol"," soc sol", "soc sol", i no se'n cansa.
L'home del cacaolat no perd l'estona,
i ens engalta la seva tirallonga.
Pedrals fa rodolins i pedraleja
i converteix els gatos en conejos

Arriben de l'Espai Marí i Capilla
d'Eivissa i de València i afegeixen
versos del no soc jo i llibre d'exilis
tot just sortits del forn (d'un altre
forn venia en Paco, però aquesta
és una història, que queda per contar)
Un plat d'arròs hi posa la puntilla,
que el romanço s'allarga i així es queda,
per si algún desvagat va i el completa,