Juga en Giol molt seriosament amb el llenguatge.
Amaneix l'acció i s'obren les paraules i diuen més
del que saben dir i, a cada espurna d'enginy
t'engega un raig D que travessa la fosca
fins al portal de les complicitats.
I tot sense cridar ni fer escarafalls
(una actitud exemplar enmig de la fatuitat
que gasten aspirants a poeta nacional).
Deixant-les anar sense fer soroll,
te les va fotent. I l'acompanyen paraules de Foix,
i de Brossa i poemes deutors i coses del seu amic paleta.
És ciutadà de la República Verbívora amb tots els honors.
Un recital opípar (i un tercer temps impagable)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada