Paisatges urbans s'emulsionen amb paisatges íntims,
imatges+paraules+una veu excepcional.
Joan Vigó poeta i explorador de la paraula i de la imatge
(i també narrador) que va construint la seva obra calladament
com les parets humils del Poble Nou.
Podem gaudir-ne al seu blog:
La cala del meu carrer
té penya-segats d’escales
d’emergència i un solar
i semàfors que fan guàrdia.
La cala del meu carrer
quan la llepa l’horabaixa
les finestres fan de far
els terrats fan de talaia.
La cala del meu carrer:
quatre xamfrans simètrics.
Hi viu un contenidor
que té el complex de l’au Fènix.
La cala del meu carrer
rada grisa de misteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada