dimecres, de desembre 30, 2009

poemes herbert 7

Al riu


Riu –clepsidra d’aigua metàfora de l’eternitat
entro en tu cada volta més diferent
podria ser núvol peix o roca
però tu ets immutable com rellotge que mesura
les metamorfosis del cos i les caigudes de l’esperit
la lenta dissolució dels teixits i de l’amor

jo nascut del fang
vull ser alumne teu
i conèixer la font el cor olímpic
freda torxa cruixent columna
castell de la meva fe i desesperació

ensenya’m riu obstinació i durada
per a merèixer-me a la darrera hora
descans a l’ombra del gran delta
en el sacre triangle del principi i de la fi

 
Els Antics Mestres


Els Antics Mestres
no necessitaven de noms

les seves signatures eren
els blancs dits de la Mare de Déu

o torres rosades
de ciutats damunt el mar

i també escenes de la vida
de la Beata Umiltà

es dissolien
en somni
miracle
crucifixió

trobaven refugi
sota les parpelles dels àngels
rere els turons dels núvols
entre l’herba espessa del paradís

afonaven totalment
en els horitzons daurats
sense un crit d’esglai
sense invocar rememoració

les superfícies dels seus quadres
són llises com miralls

no són miralls per a nosaltres
sinó miralls pels elegits

a vosaltres us invoco Antics Mestres
en els difícils moments del dubte

feu que jo perdi
la pell escamosa de l’orgull

que quedi sord
a les temptacions de la fama

a vosaltres us invoco Antics Mestres

Pintor de la Pluja de Mannà
Pintor dels Arbres Brodats
Pintor de la Visitació
Pintor de la Sagrada Sang

Cap comentari: