A les portes de la vall
Després de la pluja d’estels
sobre el prat de cendres
es reuniren tots vigilats per àngels
des d’un turó sobreviscut
es pot abraçar amb la mirada
sencer el ramat belant dels bípeds
en veritat no són molts
comptant fins i tot aquells que vindran
de cròniques faules i vides de sants
però prou amb aquestes consideracions
portem-nos amb la mirada
a la gola de la vall
des de on s’aixeca un crit
després del brunzit de l’explosió
després del brunzit del silenci
aquella veu batega com una deu d’aigua viva
ens expliquen és com
el crit de les mares a les quals són trets els fills
perquè pel que sembla
serem redimits singularment
els àngels de la guarda són intransigents
i s’ha de reconèixer que fan una feina dura
ella implora
– amaga’m en un ull
en el palmell de la mà entre els braços
sempre hem estat junts
no em pots abandonar ara
que he mort i necessito tendresa
un àngel més vell
explica somrient l’equivocació
una anciana porta
les restes d’un canari
(tots els animals havien mort una mica abans)
– era tant car – diu plorant
entenia tot
allò que li deia –
la seva veu es perd en el xivarri general
fins i tot un llenyataire
que no sospitaríem de coses semblants
un vell home gran i corbat
s’estreny l’aixada al pit
– ha estat meva tota la vida
ara també serà meva
m’ha donat de què viure allí
em donarà de què viure aquí
ningú no té el dret
– diu –
no l’entregaré
aquells que pel que sembla
han obeït les ordres sense patir
van amb el cap doblegat en senyal de conciliació
però als punys tancats amaguen
fragments de cartes cintes manyocs de cabells
i fotografies
creien ingènuament que
no els hi trauran
és així que apareixen
per un segon
abans de la divisió final
entre qui ensenyarà les dents
i qui cantarà salms
(Traducció: Stefano M. Cingolani)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada