dimecres, de desembre 30, 2009

poemes herbert 6

El Senyor Cogito medita sobre la redempció


No havia d’enviar el seu fill

són massa els que han vist
les mans perforades del fill
la seva pell normal

això s’ha escrit
per a reconciliar-nos
amb la pitjor de les reconciliacions

massa narius
han aspirat amb plaer
la olor de la seva por

no s’havia de descendir
a baix
fraternitzar amb la sang

no havia d’enviar el seu fill
era millor regnar
en un palau barroc de núvols de marbre
damunt el tron de l’espantat
amb el ceptre de la mort


El missatge del Senyor Cogito


Vés on anaren aquells fins al límit obscur
a la recerca del moltó d’or del no-res teu darrer premi

vés erecte entre aquells que estan agenollats
entre qui gira l’esquena i qui és bolcat en la pols

t’has salvat no pas per viure
tens poc temps s’ha de donar el testimoni

sigues valent quan la raó defalleix sigues valent
a la fi és la única cosa que val

i la teva Còlera impotent sigui com la mar
cada cop que escoltaràs la veu d’humiliats i batuts

no t’abandoni el teu germà Menyspreu
per espies botxins covards – seran ells que guanyaran
i vindran al teu enterrament llençant alleugerits un terròs
i el corcó escriurà la teva biografia domesticada

i no perdonis de fet no és en poder teu
perdonar en nom de qui va ser traïcionat a l’alba

guarda’t tanmateix de l’orgull inútil
observa al mirall la teva cara de joglar
repeteixes: m’han cridat – no n’hi havia de millors?

guarda’t de l’aridesa del cor ama la font matutina
l’ocell amb el nom desconegut l’alzina d’hivern
la llum sobre la paret l’esplendor del cel

ells no necessiten el teu respir càlid
només hi són per a dir: ningú no et consolarà

vetlla – quan la llum sobre les muntanyes donarà la senyal – aixeca’t i vés
fins que la sang mourà en el pit la teva obscura estrella

repeteixes els antics conjurs de la humanitat contes i llegendes
perquè així assoliràs el bé que no assoliràs
repeteixes les grans paraules repeteix-les amb obstinació
com aquells que avançaven pel desert i morien en la sorra

i et premiaran amb això de què disposen
amb fuetades de riure la mort en un abocador

vés perquè només així seràs acollit en el cercle de les calaveres fredes
en el cercle dels teus avis: Gilgamesh Hèctor Rollà
defensors del regne sense confins i de la ciutat de les cendres

Sigues fidel Vés

Cap comentari: